Re: DebianInstaller vs GRUB vs Xarxa

[Joan Cervan]

No escric per aportar res, sinó per comentar-te que no et fas pesat en
absolut... El que tu planteges ho trobo interessant (l'altre dia vaig
fer una instal·lació que hagués volgut ràpida, i el fet de descarregar
tots els paquets i haver de triar un escriptori via (tasksel) la va
eternitzar... Clar que hauria d'haver-la fet pelada i, després,
simplement posar-li un entorn gràfic lleuger, tipus xfce, sense
libreoffice ni tota la resta... vaig badar :-p

Joan 

El Tue, 31 May 2016 12:27:45 +0200
Narcis Garcia  va escriure:

> Hola de nou, espero no fer-me massa pesat.
> 
> Estic provant instal·lacions «desconnectades», és a dir, sense xarxa.
> Hi ha escenaris en què cal prescindir de la xarxa, bé sigui perquè no
> n'hi ha, perquè l'ample de banda és un problema, o per ajornar la
> descàrrega de més paquets i enllestir ràpid una cosa funcional.
> 
> Se suposa que amb el DVD1 d'instal·lació de Debian 8 hi ha tota mena
> de programari, incloent un escriptori. No sembla ser així perquè sense
> targeta de xarxa, si l'implementador selecciona la «task-desktop» la
> instal·lació de paquets acaba fallant.
> 
> Però el problema principal és que DebianInstaller no instal·la el
> gestor d'arrencada (GRUB) fins al final, i sempre i quan allò no hagi
> fallat. Si li falta algun paquet de programari del DVD, aleshores
> també diu que no té manera d'instal·lar GRUB i, és clar, fracassa tot
> plegat. La única forma és instal·lar la selecció predeterminada de
> programari (sense escriptori) i així obtenir un sistema que arrenca
> per instal·lar demés coses després.
> 
> No li acabo de veure la gràcia de què DebianInstaller ofereixi
> escriptoris, incloent també els paquets de LXDE, Gnome, Mate, etc. al
> mateix DVD si el seu repositori no és prou consistent per instal·lar
> el programari.
> 
> Tampoc acabo d'entendre que el GRUB no s'instal·li a la primera etapa
> de DebianInstaller, just abans de Tasksel.
> 



-- 
Joan Cervan Andreu
+34 635 40 31 04
calbasi.net - Desenvolupament web

Recovery mode: ro single

[Narcis Garcia]

Em sembla que teòricament, ja que seleccionant l'arrencada «(recovery
mode)» es passen els paràmetres «ro single» (noméslectura monousuari),
les particions de /etc/fstab s'haurien de muntar en només lectura (sense
rw) i no és així.

Com ho han fet els d'Ubuntu per arranjar això?
És la via per a poder fer una revisió de disc (fsck) a l'arrel des del
mateix sistema.


Gràcies.

Re: [deb-cat] Tot el programari 'empotrat'

[Narcis Garcia]

Doncs el isenkram fa la pinta de una bona solució per la qüestió de
fons, ja que estic trobant les alternatives a les facilitats d'Ubuntu,
amb Debian.
Ho posaré a prova.


El 30/05/16 a les 16:22, tictacbum ha escrit:
> potser t'interessa això:
> http://people.skolelinux.org/pere/blog/Isenkram_with_PackageKit_support___new_version_0_23_available_in_Debian_unstable.html
> 
> "a database of mappings between hardware and packages, and pop up a
> dialog suggesting for the user to install the packages to use a given
> hardware dongle"
> 
> El dia 30 de maig de 2016, 11:15, Xavi Drudis Ferran  > ha escrit:
> 
> El Sun, May 29, 2016 at 09:27:43PM +0200, Narcis Garcia deia:
> > Què passa si a un ordinador li instal·lo tots els paquets firmware-* que
> > hi ha als diferents repositoris de Debian 8?
> >
> 
> Que tindras un tros més de disc dur ple. També tindras el risc que
> associïs a programari privatiu, si els "diferents repositoris"
> inclou non-free.
> 
> També podria passar, però això és hipotètic i se suposa que no hauria
> de passar, que el sistema confongui un dispositiu per un altre, li
> carregui el firmware que no toqui i deixi de funcionar. I llavors
> sense el paquet de firmware igual va. Però és molt hipotètic, si
> passés això, s'informaria un bug i es miraria d'arreglar. No
> pressuposaria
> que passen aquestes coses.
> 
> > Funcionaran automàticament els dispositius associats quan es connectin?
> 
> Sí, depén del dispositiu. Però en general és possible. També
> necessitaras
> els mòduls del nucli, que si tens el nucli normal ja potser hi són,
> potser programes d'usuari... És que és una pregunta molt genèrica, no ?
> 
> Jo crec que en general facilitar que els dispositius funcionin tan
> bon punt
> es connecten és un objectiu de totes les distribucions, cadascuna
> amb les
> restriccions que tingui. Vull dir que en general hauria de funcionar i
> en concret amb maquinari molt tancat, o massa nou o vés a saber, doncs
> poden caler més coses o no acabar funcionant. Va cas per cas.
> 
> > Implica una major càrrega del nucli o de processos?
> 
> No, en principi el nucli només carrega en memòria el firmware per
> copiar-lo al dispositiu i després possiblement el treu de memòria. O
> bé quan arrenca o bé quan detecta esdeveniments de connexió i
> desconnexió deu mirar si coneix el maquinari nou, cridar els
> controladors que tingui i, si un controlador creu que necessita
> firmware, el busca al directori on l'ha deixat el paquet i si el troba
> el copia cap al dispositiu i segueix la inicialització.
> 
> Això sí, com més dispositius funcionen en principi més possible
> càrrega, sobre tot si els fas servir, però no crec que això ho vegis
> com un problema.
> 
> Si el nucli està desbinariat (deblobbed) és possible que per comptes de
> carregar el firmware tregui un missatge al log. O és possible que el
> carregui si és algun dels pocs firmwares lliures.
> 
> No sé si firmware està molt ben definit o quina acepció exacta usa
> debian en la nomenclatura de paquets, però en principi és codi que
> s'executa a processadors que no són la CPU que executa el nucli linux,
> sinó control·ladors de dispositius diversos. Un ordinador actual no és
> com un ordinador clàssic de llibre amb una CPU, una memòria i línies
> d'E/S, és més com una xarxa local d'un munt de CPUs amb memòria pròpia
> o compartida, intercanviant dades i missatgeria per busos. La tarja de
> xarxa porta un processador, el disc dur un altre, la targeta gràfica
> no sé quants, els xips d'entrada/sortida o els troços del propi xip on
> hi ha la CPU tenen més processadors per gestionar protocols,
> interrupcions
> i mandanganes, n'hi ha per tot arreu. I últimament hi ha CPUs que
> vigilen
> que les altres CPUs no facin coses que algú que no coneixes en un
> despatx
> remot no vol que facin... Cadascun executa els seus programets
> o programassos. N'hi ha que els porten enregistrats en ROMs pròpies
> i n'hi ha
> que carreguen els programes des de la CPU principal, que els acaba
> llegint
> de ROMs o, si hi ha el paquet de firmware instal·lat, del disc dur.
> 
> Llavors dubto que els paquets de firmware puguin carregar el sistema
> perquè el programari que porten no s'executa sobre la CPU principal
> (bé el microcodi de la CPU sí, però t'hauries de mirar la CPU
> principal com un processador emulat per una CPU VLIW que executa el
> microcodi, massa complicat, deixem-ho). Seria si de cas en el cas
> d'algun dispositiu que fa servir firmware diferent en diferents
> moments i el nucli ha d'anar canviant-lo, però sembla estrany.  Els
> dispositius quan funcionen també poden iniciar moviments de dades per
> busos que enlenteixin l'accés