14 abril

[David Ginard Féron]

Pel que fa el tema del 14 d'abril, la idea, com es va dir, seria fer un monogràfic cada any, que potser es podria centrar en una persona concreta, que d'alguna manera rebria l'homenatge en representació de tot el col.lectiu. De les tres propostes de les quals es parla (clandestins de postguerra, mestres, infants) la que més m'agrada és la primera, però potser perquè és el que conec millor, els altres -i més que en sortiran- són també factibles. El dels resistents dels anys 40 se justificaria de manera especial per dos motius: 1) És un col.lectiu ben definit que des de 1939 i fins 1948 va continuar lluitant de manera organitzada contra la dictadura i´malauradament a nivell popular es desconeix molt la seva tasca, que va donar lloc a una repressió considerable. Crec que per aquest motiu mereixen un homenatge específic; molta gent es pensa que l'única repressió fou de la 1936-39 i/o que no hi hagué antifranquisme fins als 70s.   2) Encara queda gent viva, però no molts, de la caiguda de 1948. En concret hi ha en Llorenç Noguera i Tomàs, que era secretari general de la JSU, que té 78 anys i que a més de ser una excel.lent persona té una gran capacitat comunicativa (ho podreu comprovar si es fa la projecció de "Nosaltres els vençuts"). Per tant, és un homenatge especialment urgent.     El dels infants es pot fer qualsevol any dels pròxims, perquè òbviament hi ha més gent que hi pot participar. La idea seria que gent que durant la guerra tenia 5-12 anys explicàs la seva pròpia experiència, perquè a  molts d'ells fins ara just els hem entrevistat per demanar-los sobre els seus pares, no sobre ells mateixos (i això és injust). Una possible participant seria Aina Perelló, una senyora que el 36 se'n va anar amb l'expedició de l'Olimpíada Popular a Barcelona i va passar els 3 anys de guerra refugiada a Vic.   Els mestres i professors és potser massa concret, però també es pot fer, tot i que ja no en deu quedar pràcticament cap de viu. Sempre es pot recórrer als fills (p. ex Andreu Crespí Plaza).    I encara n'hi pot haver més, de temes: exiliats, sindicalistes (em referesc als que als anys 50-60 ja s'infiltraven als sindicats verticals), desterrats, maçons, participants en el desembarament de Bayo (aquest potser seria inadequat per massa polèmic)... ja n'hi ha fins al 2011 i encara en sortiran més si tots ens hi posam.   Salut. David.