Re: [Ais] No només els espanyols OPINEN que Catalu nya NO és una nacnacnacnació

[Jaume Escales i Tous]

Bon dia a tothom !

 

    Molt interessants me semblen les reflexions dels companys Antoni i Jaume. Personalment, després d'haver estat inmers, haver discutit, i haver donat moltes voltes a la qüestió, he anat arribant a una sèrie de conclusions (mai definitives).

    Pens sobretot que l'adscripció a una o altra visió, o perspectiva, no és una qüestió menor, d'una banda.

    D'altra banda es veu clarament que és molt difícil determinar quin és el bagatge o la trajectòria personal que porten, dins el món del nacionalisme, a definir-se a cadascú  a un costat o l'altre. Hi ha un punt de misteri, en tot això, la veritat. De misteri personal, vull dir.

    Potser part de l'explicació rau en la manera com cadascú ha arribat al món del nacionalisme, des del seu major o menor grau d'espanyolisme (o d'espanyolitat) anterior.

    En el meu cas, ja des de ben aviat, en el pas entre l'espanyolisme i el catalanisme, vaig veure i creure la idea que l'adjectiu català no feia referència a Catalunya ni al Principat, sinó al conjunt dels Països Catalans. Vaig acceptar, i accept, tranquilament, que si uns determinats països són catalans, també, i evidentment, ho són les persones que els habiten.

    La qüestió no és simple. Perquè si reflexions d'aquest tipus en algú poden generar o provocar anticatalanisme, com podria pensar en Toni, en d'altres provoquen precisament el revulsiu que els porta al catalanisme.

    Per entendre'm a mi, i per fer-me entendre, a mi m'agrada visualitzar el segünt supòsit: si un dia Catalunya s'enfonsés baix la mar i desaparegués amb els seus habitants (és un exemple), aleshores, els Països Catalans seguirien existint, i els eivissencs i porrerencs, posats a dir, seguirien essent gent de cultura i parla catalana. Catalans vull dir.

    En el meu cas aquesta va ser la idea que me va engrescar, que me va fer obrir els ulls (com aquell que diu) en el sentit que va ser la idea que me va allunyar de l'espanyolisme. La clau de volta. Ni la idea de construir un Estat Balear, ni un millor Estatut, ni la idea de pertànyer a una Mallorca independent, no me varen engrescar mai.

    Me va engrescar, i encara me fa somiar, la idea d'uns Països Catalans lliures, sobirans, tots ells, però plegats, junts, bastint un espai institucional i comunicacional únic.

    L'estructura final de l'Estat pot ser confederal, i més que confederal si cal, però jo personalment vull i necessit sobretot la unió política de tota la gent de llengua i cultura catalana. De res no serviria enganar-se.

    També vull dir que totes les formes d'arribar al sentiment nacional propi, sortint del síndrome d'Estocolm que provoca l'espanyolisme, totes elles són respectables. I no només això: a més a més tenen el deure de col.laborar entre elles, en la mesura que puguin anar rompent l'estructura centralista/espanyolista/castellanista/carpetovetònica de l'Estat Espanyol.

        Finalment, només un apunt: en Toni diu, en el seu escrit:

 

>En definitiva, internet ens ho ha aclarit: els mallorquins som CAT,
> catalans de nació lingüística i cultural, però no CT, catalans de
> territori i nació política. Si tenguéssim paraules distintes per omplir
> aquestes dues sigles que designen realitats distintes s'hauria acabat la
> confusió i, segurament, el debat.

 

    Arrel d'aquest paràgraf he pensat en una terminologia que vaig sentir, per primer cop, me sembla, a Catalunya Ràdio, en boca d'una filòloga valenciana de la qual no en record el nom, i d'això no fa gaire: ella diferenciava entre catalans (els ciutadans dels Països Catalanns) i catalunyesos (els ciutadans de Catalunya). Li he estat donant voltes, i me sembla una terminologia prou interessant i que ajudaria molt a clarificar les coses.

 

Bé perdonau, com sempre, l'extensió de les meves intervencions !

 

Salut i una abraçada a tothom!

 

Jaume Escales

 

 

 

 

----- Original Message -----

From: <[EMAIL PROTECTED]>

To: <ais@araisempre.org>

Sent: Monday, October 10, 2005 9:17 PM

Subject: Re: [Ais] No només els espanyols OPINEN que Catalunya NO és una nacnacnacnació

Bon vespre a tothom!

Antoni,

Gràcies per llegir i escriure!

Només un apunt petitó. El dia que vaig sentir en Damià Pons distingir
entre 'nació cultural' i 'nació política' se'm van creuar els ulls. I
encara no me n'he refet de tot...

El mateix argument que dones per defensar que no volem ser espanyols 'no
ens convé' dóna suport a autodenominar-nos catalans. Ens convé. Ens convé
saber que feim part d'un grup de més de deu milions de persones, i no pas
d'un sol milió enrocat enmig de la mar. Això dóna força. Potser no cal
anar-ho predicant, però encoratja un munt.

Sabent-nos catalans -no dic sentint-nos-hi-, podem defensar millor el fet
de ser catalanoparlants (Sóc catalanoparlant perquè sóc català).

Finalment, i per tal que no hi hagi discriminació interna - catalans de
Catalunya vs. catalans de segona o tercera regional -, ens convé definir
Catalunya de forma integradora i no pas excloent, com fan els espanyols
(Barcelona, Tarragona, Lérida y Gerona).

Lligant des de llengua fins a corònim, podem formular: 'Conversam en
català / perquè som a Catalunya'. Amb la mètrica persistent d'en Miquel
Bauçà: incontestable. Així ha triomfat -si ho ha fet- la normalització
lingüística al Principat, amb la coherència entre nom de llengua i de
país.

Alguna altra reformulació d'una idea que subratlles podria ser 'no se
senten catalans / perquè no saben que ho són'

Potser un altre dia fil més prim i hi torn, no ho sé encara.

Salut!
Jaume



> Bon dia que Déu mos do.
>
> Hàbil i oportuníssim comentari, Jaume.
>
> En Llompart va dir:
>
> "Cal, finalment, desmentir els catalanets que, tots cofois, proclamen que
> Catalunya és una nació. En aquest aspecte hem de rebutjar clarament i
> d'una vegada les ambigüitats i les confusions més o menys tàctiques i més
> o menys conjunturals. No, Catalunya no és una nació. Per a nosaltres,
> l'única comunitat nacional és la que defineixen i circumscriuen els Països
> Catalans. Catalunya no és una nació, de la mateixa manera que les
> Castelles vella i nova tampoc no configurarien una nació per elles soles,
> si les volguéssim segregar de la resta dels Països Castellans. En aquest
> punt no hi valen separatismes. Només en el marc dels Països Catalans poden
> trobar Catalunya, el País Valencià i les illes Balears la seva plenitud
> nacional. Això és així, ens agradi o no ens agradi. Recordem l'advertència
> de Miquel Ferrà: si la nació no admet unificacions arbitràries, tampoc no
> admet mutilacions arbitràries. He dit en alguna ocasió i ho repetesc ara,
> que, o ens salvarem tots plegats, o ens enfonsarem
>  tots, un darrera l'altre.
>
> Això planteja una qüestió interessant. I també un perill: el del debat
> nominalista més o menys fratricida i eixorc.
>
> La qüestió és... què és una nació? Una comunitat cultural? Aleshores té
> raó en Llompart: Catalunya no és una nació sinó una part d'una comunitat
> nacional (vol dir cultural?) que alguns anomenen, de cent anys ençà,
> Països Catalans. A falta, sembla evident, d'un nom millor. Catalunya? Ai!
> Catalunya és, gairebé sempre, el Principat.
>
>  Però som del parer que una nació requereix, sobre tot, un cos polític que
> vulgui constituir-se en sobirà, o disposar d'alguna mena d'estructura
> política més o menys estatal, independent o federada. Aleshores, seria
> evident que Catalunya sí que seria una nació (és, de fet, una nació). I,
> per a no pocs catalanistes, una nació dins Espanya. I seria igualment
> evident que els països de llengua catalana no hem constituït mai un cos
> polític ni ens hem mogut mai (més enllà de l'acció de minories ardides i
> plenes de voluntat) per fer un cos polític comú i sobirà. Per tant, pens
> que els països catalans (en minúscula) són una comunitat lingüística, són
> -si voleu- una ètnia, i en algun moment en el trànsit de l'Edat Mitjana a
> la Modernitat haurien pogut arribar a constituir plenament una Nació
> (teníem el nom, la consciència, la lleialtat, els aparells supraestatals
> comuns: la monarquia!)... però NO VA SER. Cadascuna de les unitats
> polítiques (Mallorca, València, Catalunya) s'afirma per si sola
>  i allò que teníem en comú, a més de la llengua: la monarquia, una part de
> les élites... s'embarcà en un altre projecte (que arribà a ser
> "nacional"): Espanya.
>
> El problema és que Espanya ens jugà a la contra en comptes d'integrar-nos
> federalment. Aleshores l'estructura política i social més forta,
> Catalunya, s'hi oposà: no vencé, però tampoc deixa vèncer Espanya.. Però
> qui s'afirma en les lluites "anticentralistes" (la guerra dels Segadors,
> la guerra de Successió, el regionalisme, el republicanisme federal, el
> nacionalisme...) no són "els països catalans", sinó Catalunya, amb o sense
> la solidaritat de València i de Mallorca. Catalunya s'afirma com a Nació,
> i s'hi descobreix en un passat que no oblida i en un present que encara
> manté els trets d'identitat i els valors col·lectius que defensa contra
> una Espanya distinta, arrogant i enemiga.
>
> I Mallorca? No veig per què no hem de reprendre la història en aquest
> punt. Tenim raons sobrades per no voler ser espanyols: ras i curt no ens
> convé. I no veig per què hem de perdre temps mirant de convèncer els
> nostres compatriotes, que no són catalans perquè no s'hi senten, de la
> seva catalanitat històrica. Sempre m'ha semblat infinitament més fàcil
> convèncer els mallorquins de defensar els seus interessos directes,
> d'avui, contra l'espoli espanyol que no mirar d'inculcar-los un sentiment
> d'adhesió a una nacionalitat, la catalana, que saben que és germana però
> veuen esterna i arrogant. Si els mallorquins defensam Mallorca i els
> catalans Catalunya, al final ens trobarem en el camí dels interessos
> comuns: sense apriorismes i sobiranament. Quina serà la nació? L'Estat
> Balear? L'Estat Català? O les Terres Catalanes? Poc m'importa.
>
> En definitiva, internet ens ho ha aclarit: els mallorquins som CAT,
> catalans de nació lingüística i cultural, però no CT, catalans de
> territori i nació política. Si tenguéssim paraules distintes per omplir
> aquestes dues sigles que designen realitats distintes s'hauria acabat la
> confusió i, segurament, el debat.
>
> I, si assolim l'èxit, la sobirania balear, catalana i valenciana, no serem
> l'única nació cultural el món que té més d'un estat: els alemanys saben
> prou fins a quin punt és versàtil aquest mot enverinat: nació.
>
> [EMAIL PROTECTED] escribió:
> Bon dia!
>
> Tribuna Mallorca, per boca de Josep Maria Llompart, publica com a
> editorial una tesi que SEMBLA reforçar aquesta idea [
> http://tribunamallorca.org/editorial.php?id=6550 ]
>
> Una forma de superar aquest xoc letal de termes és la idea incomodíssima
> -encara!- de la Catalunya completa, de Salses a Guardamar etc etc. Sí, la
> que alguns atribueixen a Josep Guia, justament els qui no s'han llegit a
> fons el llibre que la impulsa. Una empenteta d'ajut: no cal que els
> catalans mirem Catalunya -ca nostra- amb els ulls dels espanyols. No només
> Catalunya no és Espanya, sinó que ni tan sols Catalunya no és Cataluña. Si
> dir que Mallorca és Catalunya provoca massa al.lèrgia, diguem almenys que
> Catalunya és ca nostra.
>
> Sortosament, però, no tothom calla tant. En Jaume 'Caseta' en parla clar i
> català i públicament [ http://totmallorca.net/2005/02/12/2/ ] , i en Jordi
> Caldentey ho repeteix -amb l'obstinació de la gota que fa forat al roc- al
> bloc de Gabriel Bibiloni [ http://bibiloni.net/blog ].
>
> Salut arreu
> Jaume
> http://cibernautes.com/jaume
>
>> Els espanyols, que es permeten opinar sobre els doblers dels altres
>> (perquè SÓN seus) i la nació dels altres (perquè SÓN/SOM seus).
>>
>> És com allò de "Vascos sí, ETA no"... Qui són ells per dir "vascos sí"?
>> Doncs algú que pot dir "vascos no"! És a dir ells (el tot) pot opinar
>> sobre "nosaltres" (la part)... I la part NO POT opinar sobre el tot.
>>
>> Aquí s'acaba la "interdependència" del gran Rubert de Ventós i el
>> Preàmbul
>> de l'estatutet non-nat. Aquí s'acaba la comèdia d'un federalisme que
>> només
>> ens creim nosaltres. Rectific, la comèdia d'un federalisme que només el
>> PSC, el PSE i el PSIB volien fer creure que es creien. Senyors Maragall
>> (un error!), López, Antich...
>> _______________________________________
>>
>> De El País d'avui:
>>
>> www.elpais.es
>>
>> ENCUESTA DEL INSTITUTO OPINA La reforma del Estatuto catalán
>>
>> La mayoría pide que se negocie el Estatuto EL PAÍS - Madrid
>> EL PAÍS - España - 09-10-2005
>> -->
>> El 52,7% del conjunto de los españoles y el 56,1% de los catalanes
>> quieren
>> que el nuevo Estatuto se pacte en el Congreso
>> La gestión de Zapatero en esta reforma es criticada por un 49,6%; pero
>> el
>> 43,6% piensa que puede reconducir la situación
>> El texto que salga del Parlamento debe ajustarse a la Constitución y
>> responder al interés general, según el 78,8%
>> La definición de nación la rechaza el 69,4% en el conjunto de España y
>> el
>> 39% en Cataluña
>>
>>
>> El 52,7% del conjunto de los ciudadanos españoles y un 56,1% de los que
>> viven en Cataluña son partidarios de que el proyecto de reforma del
>> Estatuto catalán se negocie en el Congreso de los Diputados para su
>> aprobación.
>>
>> Ésta es una de las principales conclusiones que arroja la encuesta de
>> Opina para EL PAÍS sobre el texto aprobado por el Parlamento de Cataluña
>> y
>> que quedó registrado en el Congreso el pasado día 5.
>>
>> La encuesta señala dos coincidencias fundamentales entre la totalidad de
>> los españoles y los residentes en Cataluña: la necesidad de negociarlo
>> en
>> el Parlamento nacional y la exigencia de que el texto que se apruebe se
>> ajuste a la Constitución y responda al interés general. Si se toma el
>> dato
>> de todo el territorio nacional, esa exigencia de constitucionalidad se
>> eleva al 78,8%; si se circunscribe a Cataluña, al 70,2%.
>>
>> En el resto de las cuestiones sobre las que ha indagado el sondeo, las
>> opiniones se distancian.
>>
>> La necesidad de una reforma de los estatutos de autonomía obtiene un
>> 44,9%
>> de apoyo por parte de los ciudadanos. En Cataluña, ese respaldo sube al
>> 66,7%.
>>
>> Sin embargo, cuando se pregunta específicamente si Cataluña necesita un
>> nuevo Estatuto, se descubre una cierta contradicción: mientras el 68,4%
>> de
>> los ciudadanos catalanes contesta que sí (un porcentaje muy similar al
>> anterior), en el conjunto de España lo acepta el 33,9%; es decir, 11
>> puntos menos que el apoyo a la reforma generalizada de estatutos de
>> autonomía.
>>
>> Uno de los asuntos más espinosos, en términos de opinión pública, como
>> es
>> la definición de Cataluña como nación, dentro de España, que se hace en
>> el
>> proyecto, también encuentra distinta respuesta. Sólo el 23,3% del
>> conjunto
>> de los españoles acepta esa fórmula, mientras el 69,4% la rechaza. En
>> Cataluña el rechazo no es pequeño: un 39%, pero el 53,1% la respalda.
>>
>> Las diferencias se agudizan cuando se pregunta por el modelo de
>> financiación. La necesidad de modificar el actual sistema para el
>> conjunto
>> de las autonomías la acepta un 50,7% de los españoles y sólo un 18,7% la
>> rechaza. En Cataluña, el apoyo al cambio alcanza el 72,4% y el rechazo
>> sólo el 9,2%.
>>
>> La encuesta explora la opinión respecto a la financiación específica de
>> Cataluña: un 30% de la ciudadanía piensa que debe tener un sistema de
>> financiación propio, y un 53,2% lo rechaza, mientras que el 70,2% de los
>> catalanes se muestra propicio a esta singularidad, y sólo un 19,7% la
>> rechaza.
>>
>> En conexión directa con lo anterior, los encuestadores han preguntado si
>> se acepta que Cataluña recaude todos los impuestos. Un 60,5% de los
>> ciudadanos españoles está en desacuerdo, frente a un 28,1% que acepta
>> esa
>> fórmula. En el ámbito de Cataluña, un 66% de la ciudadanía apoya la
>> exclusividad recaudatoria, frente a un 22,4% que se opone.
>>
>> En pleno debate sobre la cuestión, un 53,2% de la ciudadanía piensa que
>> el
>> proyecto aprobado en Cataluña pone en peligro la unidad de España, y un
>> 43,4% no percibe ese riesgo. En Cataluña, un 66,9% no ve ningún riesgo
>> para la unidad nacional, frente al 23,7% que expresa el mismo temor.
>>
>> El presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, se sitúa en
>> una
>> posición ambivalente para el conjunto de la opinión pública: es mayoría,
>> un 49,6%, la que piensa que Zapatero no está gestionando bien la reforma
>> del Estatuto catalán, pero al mismo tiempo también se imponen con
>> claridad
>> (43,6% frente al 29,3%) los que se muestran convencidos de que puede
>> reconducir la situación para que el Estatuto sea aprobado en el
>> Congreso.
>> En Cataluña, los porcentajes a favor del presidente del Gobierno son muy
>> altos. Aunque el resultado final es negativo, tanto en el conjunto de
>> España como en Cataluña (52% y 38%, respectivamente), ya que es
>> mayoritaria la opinión de los que piensan que Zapatero saldrá debilitado
>> tras el proceso de reformas estatutarias.
>>
>>
>>
>>
>>
>> ---------------------------------
>>
>> Correo Yahoo!
>> ¿Cansado de tanto SPAM? Nosotros te protegemos mejor
>> http://correo.yahoo.eshttp://www.araisempre.org
>> http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
>
>
> http://www.araisempre.org
> http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
>
>
>
> ---------------------------------
>
> Correo Yahoo!
> Comprueba qué es nuevo, aquí
> http://correo.yahoo.eshttp://www.araisempre.org
> http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org


http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org