=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.635 subscriptors]===================
Opinió | Antoni Artigues
Joan Brossa, guerriller i prestidigitador
/"Si no podia escriure,
als moments d'eufòria seria
guerriller, als de passivitat
prestidigitador. Ésser poeta
inclou totes dues coses."/
(Joan Brossa)
*1
*1998 (l'any que Miquel Bauçà publica /El Canvi/, internet a tota...: ja
és pràcticament el segle XXI), vintè aniversari de la Universitat de les
Illes Balears. Proposam d'instal·lar un poema objecte de Joan Brossa al
Campus. Brossa fa la /Moscafera/ i tria el lloc on ha d'anar: just
davant el rectorat. A la presentació de la maqueta, fora micros, li
demanen per què ha triat aquest lloc. La resposta, previsible, és clara:
"Perquè les mosques van a la merda". El rector diu: "No vull la mosca
aquí davant". Després d'estira-i-amolles Joan Brossa diu: "O va on he
dit, o no vinc a la inauguració". Després de la inauguració, davant el
rectorat, els periodistes li demanen què significa la /Moscafera/, i en
Brossa diu: "La pedra irregular és el caos de l'univers i de la
humanitat i la mosca, de dret cap amunt, és la universitat que posa
ordre en aquest caos". El rector fa un alè i diu a l'orella del que
tenia devora: "Ara ja m'agrada aquesta mosca". Bé, potser les dues
interpretacions que fa Brossa de la /Moscafera/ són bones.
*2*
El 19 de gener de 1999 Brossa ha de fer 80 anys i pensam de posar un
poema seu en pedra de Santanyí al hall del Ramon Llull: /"El millor
poema // Mentre el meu amor vigila les cantonades, / pinto amb un esprai
vermell en una paret: / Visquen els Països Catalans". /La vicerectora hi
ve a bé i comanam la pedra. Ho deu saber qualque fatxa amb poder que la
pressiona, perquè em diu que hem de canviar el poema. Li dic "el poema
és aquest ". "No pot esser, l'hem de canviar", i etcètera. Li dic: "Bé,
res, convocaré els periodistes dia 19 al hall del Ramon Llull, amb el
poema damunt una taula, i els diré: Aquí teniu el poema de Brossa que
havíem de posar en aquest hall, però el rectorat no ho vol i l'he pagat
jo i si mai el voleu veure podeu venir a ca nostra". Aquesta vicerectora
és una dona en tota, i bona professional, i la cosa tira endavant. Joan
Brossa no ve a l'acte perquè mor el mes abans.
*3*
El 2001 hem fet un muntatge de Mag Poesia, amb poemes i strip-tease de
Brossa, amb el títol /Vas més de pressa que Frègoli/. Ja hem tramitat
per fer-lo al teatre Municipal, però després l'Ajuntament (aleshores era
PP, i si encara ho fos tampoc no haurien tomat el monument feixista de
la Feixina) ho prohibeix, per apologia del nacionalisme.
*
4
*El 2004 la Fundació la Caixa de Palma encarrega una representació de
/Vas més de pressa que Frègoli/. En veure alguns esquetxos del guió, en
què surt el retrat del cap d'Estat tallat amb un cútex per arribar a
l'estelada, i la bandera espanyola tractada com una tifa, prohibeixen la
representació. Ja ho diu aquell acudit: al Marroc hi ha més llibertat
que a Espanya: al Marroc es pot cremar la bandera espanyola i a Espanya, no.
*
5*
Abril de 2010. Rebo un e-mail en què l'Institut Ramon Llull em convida a
fer el muntatge de Mag Poesia /Vas més de pressa que Frègoli de Brossa/:
"El dia 24 de juny volem fer un /Sant Joan Brossa/ a la Mairie du
deuxième de París. Aprofitant la propera publicació de dos llibres de
l'autor, /Strip-tease/ i /Poemes civils/, la idea era muntar un acte
espectacle, per defugir la presentació ordinària i la lectura de poemes:
creiem que Brossa bé s'ho mereix. I aquí és on entra el muntatge /Vas
més de presa que Frègoli/". La meva resposta és immediata: "Això està
fet". I al cap de poc ja he refet el guió, amb textos dels /Poemes
civils/ i dels /Strip-tease/. Em demanen les necessitats tècniques. Dic:
"Bambolines i poc més, i si cal mirarem de no necessitar res, et
telefono dilluns i t'ho dic".
Algun mandatari degué revisar el guió, perquè el divendres abans del
dilluns convingut (quan ja tenim el grup d'actors, i tot a punt, i ja
ens veim a París) rebo aquest altre e-mail: "Aquesta setmana hem parlat
amb els tècnics de la sala de festes de la Mairie du 2eme de París,
[...] A partir del guió que ens vas enviar, i sota les necessitats
mínimes que em vas comentar l'altre dia per telèfon, ens han dit que el
local no reuneix les condicions tècniques necessàries per tirar endavant
l'espectacle. / [...], per la qual cosa, sentint-ho molt, veiem que fer
la presentació dels llibres amb l'acte /Vas més de pressa que Frègoli/
no serà possible."
Quin puta cap de setmana que em fan passar, cag en tot. Bé, dilluns li
telefono i li dic que farem el muntatge sense cap necessitat tècnica,
cap ni una (ni llums, ni bambolines, ni tarima..., res). Així, les
necessitats tècniques ja no seran excusa. Em diu "demà et trucaré a
veure què". Al cap de quatre dies rebo el darrer e-mail: "Malgrat les
poques necessitats tècniques del muntatge, ens han comentat que no ho
acaben de veure clar. Ens han dit que ells no programen actes teatrals i
que normalment només fan presentacions de llibres".
Al primer correu diu "la idea era muntar un acte espectacle, per defugir
la presentació ordinària i la lectura de poemes", i al darrer "ells no
programen actes teatrals i normalment només fan presentacions de
llibres". Tot amb una veu molt amable i amb paraules dolces i copets a
l'esquena, com mana en Serrano. També, entre el segon i el tercer
correu, hi ha canvi d'excusa: de problemes tècnics a "no ho acaben de
veure clar".
Mesquinets, es volen fer el progre, o l'independentista, o jo ja no sé
què, programant en Brossa, que ni l'han llegit. I quan hi veuen el
guerriller, fan anques enrere. Volen un Brossa domesticat. El Brossa
guerriller els posa en evidència, els desemmascara totalment, s'hi veuen
massa clars i no s'hi volen reconèixer. Això també passa amb els poemes
de Miquel Bauçà. I doncs, n'hi havia un que deia: "Tenc ganes que
guanyin les eleccions els nostres per saber qui putes són". I un altre
diu: "Cuerpo a tierra, que vienen los nuestros". I justament a nosaltres
ens ha passat això d'en Brossa amb l'IRL, que ho duen els nostres.
Hem fet /Vas més de pressa que Frègoli/ a la Fundació Miró de Barcelona,
a la UIB, a Porreres, a Palma... També a l'Espai Brossa de Barcelona,
amb molt bones crítiques. Jordi Jané, a l'/Avui/, diu: "El gep del
nacionalisme espanyol, la realitat dels Països Catalans, l'abisme entre
Disney i Miró o el paper del poeta-profeta són només altres leitmotivs
amb què Mag Teatre palesa la vigència i utilitat del Brossa més cívic,
imaginatiu i menjacapellans que hem pogut veure en els últims temps".
Joan-Anton Benach, a /La Vanguardia/, diu: "Està la expresión-explosión
anticlerical [...] Y hablando de banderas: la que aparece en /El dol/ es
un pretexto, de perenne actualidad, para la jocosa denuncia del pimpante
y remozado nacionalismo... español". I ho diu en castellà, en espanyol.
I tu ja ho veus: els nostres van més cagats que els de /La Vanguardia/
(a ca la padrina de Felanitx n'eren subscriptors, i un cop pegada una
ullada, feta en quarts de foli, anava a parar a un ganxo que hi havia
devora el forat de l'excusat; i encara en quedava per embolicar, fer els
vidres nets i encendre el foc).
Fa més de vint anys Pedrolo diu: "Una cosa no es pot negar a Porcel: sap
que el talent, puix que en té, només s'aprofita quan serveixes i, si
cal, adules l'amo i senyor. Tant d'orgull i 'd'importantisme' per fer-se
una mena de criat! Pot ascendir a majordom". A mi em sap molt de greu
que n'hi hagi, de Porcels, entre els dirigents culturals dels Països
Catalans.
Per reblar-ho, un pensament de Joan Brossa: "El poeta ha de comunicar i
ajudar la gent a viure. Sobretot els ha de fer reflexionar perquè
pensin. Generalment, els poetes, [...] el que volen és passar a la
història i la manera de passar a la història és estar bé amb els qui
manen. S'adapten a tot, oi? Com un guant".
+ 1
I per acabar, una censura a Miquel Bauçà. Presentam el muntatge poètic
de Miquel Bauçà /Caminar i riure molt/ al Premi Bòtil 2009 (un primer i
un segon premi). L'accepten i passam a la primera fase, juntament amb
dos grups més, que s'enduen els premis. A mitjan estiu em telefonen del
Bòtil: "Que un dels grups no pot fer l'obra i vosaltres teniu el segon
premi". "Molt bé". I diu: "Però (but) heu de refer el guió i llevar
algunes frases i poemes no adequats". No li vaig dir per on es podien
ficar el bòtil, perquè era una al·loteta amb veu tota amorosa que
segurament no hi tenia res a veure (sempre fan servir missus). Tant que
m'agrada el bòtil i encara me'l faran avorrir.
Com diu n'Estellés: "Aneu a mamar tots!".
http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/joan-brossa-guerriller-i-prestidigitador.html
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Diccitionari
http://diccitionari.blogspot.com/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <ferran.isa...@ua.es>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <slg...@uib.es>
Xavier Rull (Catalunya) <xavier.r...@urv.cat>
Marta Torres (Catalunya) <marta.torres.vilatars...@gmail.com>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <jvilar...@llengcat.com>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Twitter: <http://twitter.com/infozefir>
RSS: <http://feeds.feedburner.com/Infozefir>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------