Gràcies a tu, Marçal. Efectivament, l'afinitat va més enllà, com be has vist. Em faràs posar vermella!!!!! Va ser un plaer cantar a Alaró. I a Inca l'endemà.
Salut Fanny > Hola Fanny. > El plaer es tot meu. La grata sopresa de la nostra breu coneixènça es > impagable. Es normal que no et quedasis, jo que no cantava vaig quedar > rebentat de tant de seure, per sobretot extasiat per la música i per la > dolçor de la teva fantàstica veu. Es un comentari generalitzat, que feien > els cantaires, que els hi possaves la pell de Gallina, d'emoció per > l'interpretació de les teves àries. A mi em vas fer plorar, i no es conya. > A mem si es veritat i coincidim un altra vegada, ara ja tenim la > coneixènça feta i crec per lo que he llegit que l'afinitat va més enllà de > la música. Enhorabona pels concerts, tot un éxit, una fita històrica pel > nostro poble i pel seu Orfeó. > Reb una abraçada desde Alaró > Marçal Isern > ----- Original Message ----- > From: "Fanny Marí" <[EMAIL PROTECTED]> > To: "Llista de suport a la llengua, al territori, a tot allo que es propi." > <ais@araisempre.org> > Sent: Sunday, May 29, 2005 9:34 PM > Subject: Re: [Ais] una proposta i encantada, Marçal Isern! (encara que no > vengui a compte amb l'assumpte) > > > Hola de nou > > Perdó per haver tardat tant a contestar. He tengut concerts, i ni he obert > el correu. Avui me n'he devallat uns 200, i encara estic netejant. Ah!! > Marçal, encantada d'haver-te conegut!!! Llàstima que no em podia quedar a la > festa, ja que tenia que repetir la marató l'endemà, i si no dorm no serveixo > per cantar. M'hauria agradat parlar amb tu més estona. A mem si ens tornam a > trobar un dia que poguem fer la xerrada. > > A mem, ja me bany jo un poc a fer un primer esborrany de model. Per suposat > que no és la biblia, i segur que cadascú el voldrà modificar. Doncs per això > el faig, a modificar s'ha dit (que una te una forma molt peculiar > d'expressar-se, i no esper que tothom vulgui expressar-se com jo!) > > Salut > Fanny > > > A qui pugui concernir, > > Escoltant el programa (....) he sentit que anomenàveu la ciutat/poble/(tipus > de localitat) amb el nom (nom del lloc). Voldria fer arribar la meva > protesta, ja que el nom de la localitat que heu esmentat ja fa anys que fou > restablit al seu original en català, (nom en català), i no consider correcte > que s'utilitzi la forma castellana que fou imposada en temps de la dictadura > franquista. Agraïria que, en nom de la democràcia i dret dels pobles, es > respectàssin els noms de les localitats en la seva llengua original. > > Esperant que esmenin el seu error, saluda atentament > > Jomateixa > > > >> >> Primer uns principis bàasics que cal que coneixem. >> >> Quan des de qualsevol organisme oficial de l'Estat, des de l'empresa > privada, >> les TV, els homes/dones del temps, etc, escriuen noms de ciutats, per > exemple, >> un pensa que ho fan seguint unes normes. >> Per exemple, el de posar els noms de les ciutats en l'idioma propi, o > sigui >> posar Zaragoza i Girona (no Gerona). Tot i que és possible que en alguns > llocs >> segueixin unes normes, en general fan alló que més senten, o que més els > hi >> pressiona. >> En el cas de la llengua de les ciutats, es pot comprobar perfectament. >> Girona, sempre és Girona >> Lleida, quasi sempre és Lleida >> Però... >> Castelló quasi sempre és Castellón >> Alacant sempre és Alicante >> Eivissa sempre és Ibiza >> Tot es tracta de la pressió que tinguin. Si reben protestes per escriure >> Alicante en lloc d'Alacant, al final escriuran Alacant. >> >> Diguem que tan els espanyols com els catalans s'adapten relativament a la >> situació actual. La situació del català a Catalunya, per exemple, la > troben >> excessiva. Massa reivindicació i pretensions pel català. En canvi la > situació >> del català al País Valencià la troben bé. Però si Catalunya i les Illes no >> existissin, també trobaríen excessives les reivindicacions dels > valencians. I >> així fins a l'extinció total de la llengua. >> >> Un dels èxits de l'espanyolització està en el seu radicalisme i > intolerència. >> El "háblame usted cristiano" dit amb mala llet, podia sublevar a quatre >> militants però a la població en general els feia entrar en una mena de > sentit >> de culpabilitat i assumien de que a un foraster li habien de parlar en >> foraster perquè sinó era de mal educat. >> >> Encara que us pugui semblar contraproduent, res de res. Si acuseu amb >> menyspreu i mala llet qui us parla, qui escriu castellà, per exemple, pot >> portar, en un principi, una mica de tensió, però anirant assumint que "no > s'ha >> d'usar el castellà". >> >> A la gent no li agrada que la renyin i al final farà alló en que menys la >> renyin. Si l'home del temps de TVE diu "En Alacant nubarrones negros > llegarán" >> i rep mes d'una trucada de colons alacantins renyant-lo perquè ha de dir >> Alicante, al cap de poc dirà "En Alicante el tiempo está interesante". > Però si >> rep forces trucades i cartes dient que usi "Alacant" és possible que ho > faci. >> >> Ara la proposta: >> >> A les Balears la ciutat(i Illa) que sempre se la diu en castellà és > Eivissa. >> Si un grup de persones d'Eivissa es dedica a fer un llistat de tot arreu > que >> usen "Ibiza" i els hi va enviant correus electrònics, tracidionals i >> telefonades dient (en nom d'una entitat, o de particulars..) que usin > Eivissa, >> que molts eivissencs n'estan farts de la suplantació del seu nom, és molt >> possible que al final moltscanviïn. Només es tracta de tenir un parell de >> models de text i anar enviant en sèrie. >> Ah! i fer avaluació de l'abans i el després. >> >> Ignasi >> >> >> >> >> http://www.araisempre.org >> http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org > > > > > http://www.araisempre.org > http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org > > > http://www.araisempre.org > http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org > http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
