Com que és una mica OT, m'atreveixo. He descarregat i vist el documental
que recomanaves ["por ser vos quien sóis" -:) ] i m'ha decepcionat una
mica. Primer et comento un altre documental que també acabo de veure (és
tarda d'estiu i soc al sofà). Es tracta de "Notre poison quotidien" de
Marie-Monique Robin. A un determinat punt, Ana Soto (biòloga en
Alemagne) explica que els efectes observats en humans amb el distilben
es reprodueixen igualment en rates i ratolins i que, en un nou
experiment, observen els mateixos efectes amb dosis febles de bisfenol A
(ambdós disruptors presents en els plàstics), semblants a les que es
troben a l'ambient. La diferència rau en que els càncers en els òrgans
reproductius femenins del primer cas es podien correlacionar amb
l'exposició de les nenes en l'úter de les mares que ja tenien el
disruptor endocrí a la sang. En el segon cas, però, per a la verificació
del qual caldrà esperar al 2032 (quan les nenes siguin dones), en tant
que es troba a l'ambient, ja no es podrà establir aquesta relació
unívoca. El model tradicional d'investigacions i investigadors comencen
a mancar de sentit.
A continuació la periodista entrevista al professor Fred vom Saal, el
qual explica que els estudis amb animals sobre els efectes del BPA, a
dosis molt inferiors a la DJA ("Ingesta Diària Admissible", en català)
provoquen secreció d'insulina, increment de glucèmia, resistència a la
insulina, diabetis, etc. ¿Quin sentit tenen les recomanacions
dietètiques als diabètics (i a les obeses) que encara es senten a metges
i infermeres?
A la Universitat, seguint a Osler, encara s'ensenya la importància de la
història clínica que als hospitals ja no fan seriosament ni els
residents. La major part de nosaltres pensem el món segons paradigmes
obsolets. La "ciència" econòmica que s'explica a les facultats encara fa
us del Samuelson. Etc. Assistim a l'obsolescència completa del corpus de
coneixements d'una època històrica, sense disposar de recanvi. El
capitalisme ha triomfat de manera tan completa que ha canviat
completament el món i, al mateix temps, no disposa de llenguatge per
explicar-ho ni per dir on estem, ni cap a on anem. A l'anomenada
oposició antisistema el passa el mateix.
El documental que recomanes resta a la superfície. Agradarà molt a tants
professionals de la docència frustrats dins el model oficial. Explica
teories i practiques que es porten a terme des de fa un segle (podria
haver citat també l'escola de Barbiana, Summerhill o Ferrer Guàrdia),
sense haver commogut el sistema social, ni canviat les pràctiques de la
majoria del sistema educatiu. Està bé, són idees que a alguns ens
agraden, però res no diu de les veritables novetats. La crítica del
model prussià està mancada de sentit, perquè el sistema ja no necessita
un exercit de treballadors per educar, més aviat li sobren i "per in
saecula saeculorum".
Salutacions
gualter
P.S.- En alguna ocasió he aportat diners a un crowdfunding, però en
realitat no saps el que finances fins que no veus el resultat.
El 24/08/2012 2:15, Blackhold escribió:
> bones,
> us passo un documental/pel·lícula que pot interessar a vàries persones:
>
> http://www.educacionprohibida.com/
>
> fa res que ha sortit i està cofinanciada entre vàries persones, un
> exemple clar que amb la participació i col·laboració de tothom és
> possible fer el què faci falta. Una petita aportació pot permetre el
> desenvolupament d'un gran projecte.
>
> - Blackhold
> http://marsupi.org
> ~> cal lluitar contra el fort per deixar de ser febles, i contra
> nosaltres mateixos quan siguem forts (Esquirols)
> _______________________________________________
> guifi-usuaris mailing list
> [email protected]
> https://lists.guifi.net/listinfo/guifi-usuaris
_______________________________________________
guifi-usuaris mailing list
[email protected]
https://lists.guifi.net/listinfo/guifi-usuaris
