=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
==================[1.538 subscriptors]===================
Repassada crítica al ‘Manifiesto'
-Article de Francesc Esteve, tècnic lingüístic
El desigualitarisme militant de les llengües i de les persones que les parlen
és el fonament del “Manifiesto por la lengua común”, que proclama sense embuts
la supremacia de drets dels parlants del castellà sobre els del català, basc o
gallec. El mateix fet social o jurídic, aplicat al castellà és democràtic i
referit a les “demás lenguas españolas”, una “felonía”. Així, és un “gozo” el
deure de conèixer el castellà que la Constitució imposa a tothom (“sólo una de
ellas el castellano goza del deber constitucional de ser conocida”). Aquest
mateix deure, si s’intenta aplicar mínimanent al català per raó de la mateixa
oficialitat, és un “atropello”.
La supremacia del castellà i dels castellanoparlants és l’altra idea
correlativa. Declaren solemnement que “las lenguas no tienen el derecho de
conseguir coactivamente hablantes ni a imponerse como prioritarias en
educación, información, rotulación, instituciones, etc.”. Una proclama
universal ultraliberal o anarquista? I com lliga amb el “gozo” que senten amb
el deure unilateral de conèixer sols el castellà? Ho descobrim si acabem de
llegir la frase: “las lenguas no tienen el derecho de conseguir coactivament
hablantes [...] en detrimento del castellano”. Només si és “en detrimento del
castellano”, l’únic que pot exigir-se. En canvi, “llegar a conocer bien la
lengua cooficial” és una “aspiración” que “puede ser solamente estimulada, no
impuesta”.
Ara bé, el concepte que en què més insisteixen és el de “lengua común”, que
dóna nom al text i que és un número de prestidigitació per a desviar l’atenció
sobre un fet enlluernador i amagar les cartes. Si el castellà és la llengua
comuna, és la que és de tots, la que uneix i comunica. Les altres separen,
discriminen, aïllen, enfronten. Amaguen que el castellà és “comú” perquè ha
estat imposat prohibint i infamant les altres llengües.
Cada llengua és comuna dels seus parlants i prou. Què és comú entre un xativí, un lleidatà, un perpinyanès i un alguerès? Però ja que volen jugar a la “lengua común” i fins i tot, a la “lengua útil” o “mundial” (observeu la grandiloqüència “de pujanza envidiable y creciente en el mundo entero”, “de tanta vigencia en el mundo entero”), juguem-hi. Sense eixir de la Unió Europea —l’altre marc polític en què estem inserits—, què ens és comú en el 95% dels casos amb un danès, un txec i un alemany? El castellà? L’anglès?
En un món multilingüe ells s’encastellen en el monolingüisme militant i rebutgen aprendre la llengua dels seus conciutadans. El monolingüisme —i el monolitisme— ja revelen prou bé el seu univers mental.
I, a banda d’una doble moral, tot el manifest està amerat d’un autoritarisme
mal dissimulat. Invoquen la Constitució espanyola en l’article que imposa el
castellà però pretenen retallar de la Constitució i dels estatuts d’autonomia
aquesta mateixa oficialitat a les altres llengües. Citen “nuestro Estado
democrático” —curiosa insistència en “democrático”— per declarar
tranquil•lament: “Que ciertas autoridades autonómicas anhelen como ideal lograr
un máximo techo competencial bilingüe no justifica decretar la lengua
autonómica como vehículo exclusivo ni primordial de educación o de relaciones
con la Administración pública”, tergiversant que no són només “ciertas
autoridades autonómicas” sinó els parlaments elegits pels ciutadans i aquests
mateixos ciutadans els qui han aprovat les mesures i les lleis de normalització
lingüística. De fet, és ben eloqüent la repetició de “democrático”. Cada volta
que citen la desigualtat legal i la supremacia del castellà, amollen
l’adjectiu: “lengua principal de comunicación democrática” —n’hi ha de
comunicació no democràtica?—, “universalmente oficial en nuestro Estado
democrático”, “una lengua política común es una enorme riqueza para la
democracia”, “hay una asimetría entre las lenguas españolas oficiales, lo cual
no implica injusticia (?) de ningún tipo”. L’interrogant final, original del
manifest, ja els delata.
I ja que tan preocupats estan pel castellà, podrien aprendre’l bé: “siendo la única cuya comprensión puede
serle supuesta [...] a todos los ciudadanos españoles”, escriuen. Ni aquest ús del gerundi "siendo"
és correcte ni el pronom "le" correspon al plural “todos los ciudadanos” sinó "les".
Abans de donar lliçons, podrien començar caritativament per ells mateixos.
Font: El Punt, núm. 500 (3 d'agost de 2008)
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Paremiologia catalana
http://www.refranys.com
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
