=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.635 subscriptors]===================
*Amb bones paraules*
Nosplau
No hi ha dubte que /sisplau/ és un cas evident de gramaticalització, com
ha estat dit i repetit manta vegada. Aquest procés s'ha esdevingut en el
parlar col·loquial del Principat, i ha consistit en la transformació
d'una estructura sintàctica flexible en una forma fixa i invariable que
fa de marcador discursiu. La primera és una estructura condicional
(representem-la genèricament amb /si us plau/), que admet tota la
variació pel que fa al pronom (/si us plau/, /si et plau/, /si li plau/,
/si els plau/, etc.) i pel que fa al verb (/si us plau/, /si us
plagués/, /si et plaïa/, etc.), a més de la possibilitat de la
construcció negativa (/si no us plau/). Naturalment, aquesta estructura
condicional és una entre moltes altres estructures paral·leles (/quan us
plagui/, /us plaurà, et plauria/, etc.) en què el verb /plaure/ té tot
el seu significat de 'agradar'. Amb el temps, en un procés que inclou la
simplificació fonològica (pèrdua de la /u/), la pèrdua de la plenitud
semàntica del verb /plaure/, sens dubte afavorida per l'espanyol, i
altres canvis de naturalesa sintàctica, el /si us plau/ s'ha convertit
en un /sisplau/ gramaticalitzat que no admet la variació en el pronom
(/vine, sisplau/; /entri, sisplau/), ni la variació en el verb, i que
arriba a ser recategoritzat, ço que vol dir que, concretament, pot ser
usat com a adverbi (/t'ho demano sisplau/, equivalent a l'espanyol /te
lo pido por favor/) o com a nom (/avui he sentit molts de sisplaus/).
Fins i tot s'ha creat una forma d'argot juvenil /sispli/, que no és més
que un calc de l'espanyol /porfi/, modificació, al seu torn, del reduït
"pijo" /porfa/.
De processos com aquest a la llengua n'hi ha molts. A Mallorca una cosa
semblant ha passat amb /mon pare/ i, sobretot/, ma mare/, que han
esdevingut uns invariables /mumpare/ (o /mompare/, si voleu) i /mumare/.
Quan un germà diu a l'altre germà /demà parlarem amb "mumpare"/ (més
que/ amb el nostre pare/), no vol dir /parlarem amb el meu pare/
---seria desconsiderat oblidar que també és el pare de l'altre
interlocutor--- sinó amb una persona designada fixament amb la paraula
/mumpare/. Per això mateix els fills criden ---o cridaven--- el pare
dient /mumpare/ i no /pare/. I la meva mare ---o ma mare---, quan
s'adreça a mi, sobretot si els meus fills són presents, alguna vegada ho
fa amb el vocatiu /sompare/. Exactament el mateix es pot dir de
/mumare/, gramaticalització més espectacular pel canvi de la vocal
(deguda a l'analogia amb /mumpare/).
/Sisplau/ o /mumare/ són gramaticalitzacions del llenguatge corrent, en
un cas del Principat i en l'altre de les Illes. Això ningú no ho nega.
Una altra cosa és si aquestes formes han de ser promogudes en la llengua
general o si hi han de ser frenades, opcions de planificació lingüística
en principi lícites totes dues. /Sisplau/ és una paraula ara com ara no
reconeguda en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans
(diríem que ben calculadament; i afortunadament), però que té l'adhesió
fervent d'un bon grapat de lingüistes del Principat, més aviat en
sintonia amb l'orientació lingüística anomenada "català light". Va ser
posada en circulació els anys 80 del segle passat i ha estat promoguda
intensament per aquells lingüistes o correctors durant les darreres tres
dècades en els mitjans de comunicació i en tota mena de textos per ells
controlats. Amb els arguments de l'acostament a la llengua del carrer i
potser seduïts pel tarannà de l'anglès, tan inclinat a tota mena de
reduccions (el mateix /please/ és una reducció /de if you please/).
Però abans de completar el nostre pronunciament sobre la forma /sisplau
/caldria analitzar l'expressió equivalent /per favor/, que és la que
s'usa normalment fora del Principat (tot i que també s'usa al
Principat). La informació històrica que en tenim és escassa (el
diccionari Coromines no en diu res). Igual que passa amb el /si us
plau/, cal distingir un /per favor/ plenament funcional sintàcticament i
un /per favor/ estereotipat que actua com a marcador discursiu. En el
primer cas tenim una expressió que podem observar en els primers temps
de la llengua i que és paral·lela a altres de semblants com /per amor/,
/per temor/, /per justícia/, /per caritat/, etc. Heus-en ací algun
exemple: «Demanat si per amor ne per favor ne per tamor en res s'era
hahut en contra veritat en lo dit testamoni, e dix que no» (acta d'un
judici del segle XIV). «E, per ço com l'infant En Jacme era poblat allí,
tements que alguns de la ciutat, per favor sua, no ens torbàs les
Corts...» (Crònica de Pere el Cerimoniós). «Als qui poder e saber han
d'apendre, e de ben fer per favor de natura» (A. March). Un punt molt
interessant és en quin moment apareix el /per favor/ que actua de
marcador discursiu fix (el de la frase «Callau, per favor»). Tot i la
manca d'informació sobre aquesta qüestió, aventuram les hipòtesis que
tant en espanyol com en català, és un fenomen del segle XIX i que en
català és un procés induït per l'espanyol. Existint, almenys al
Principat, una fórmula tan tradicional i arrelada popularment com /si us
plau/, és difícil de no reconèixer la interferència de l'espanyol en
aquest punt.
A Mallorca, /si us plau/ o /si vos plau/, són expressions que podem
trobar en tots els temps, fins i tot en registres populars. «Som partit
i ja·u diran / de per assí no·n vuy pus / a Mallorca, si vos plau»,
escriu en un poema Josep de Togores, comte d'Aiamans, de Madrid estant.
En una rondalla mallorquina llegim «Jo voldria, si vos plau, diu Na
Dolça, una rosa blanca com la neu.». I en aquesta altra: «No em diríeu
d'on sou, senyoreta, si vos plau?». Però aquesta expressió no es va
consolidar com a marcador del discurs, a diferència del que va passar en
el Principat, perquè el /per favor/ d'imitació castellana va ocupar el
seu espai.
Un cop advertit el caràcter castellanitzant del /per favor/ i assumida
la necessitat de potenciar la nostra expressió tradicional, consideram
que la llengua d'àmbit general (i la que s'usa als grans mitjans de
comunicació ho és) ha d'optar clarament per la promoció de l'expressió
íntegra i flexible sintàcticament/: si us plau/ (per als tractaments de
/vós/ i de /vosaltres/) i /si et plau/ (per al tractament de /tu/), com
encara recomana el diccionari d'Enciclopèdia Catalana. Del tractament de
/vostè/ som partidaris d'oblidar-nos-en, com ja argumentarem en un altre
article, la qual cosa facilitaria la proposta. El DIEC no admet
/sisplau/, però vincula la forma /si us plau/ al tractament de /tu/ («Si
us plau, Pere, deixa'm el teu llibre»), ignorant la forma /si et plau/,
cosa que deu haver afavorit la implantació de /sisplau/.
I per què defensam les formes senceres /si us plau/ i /si et plau/ per a
la llengua general? És cert, com dèiem, que en el parlar corrent del
Principat s'ha produït la gramaticalització. Però una llengua és molt
més que un col·loquial. Una llengua també és una tradició culta. Una
llengua és un consens entre varietats i territoris. Fora del Principat,
en virtut de la tradició culta, /si us plau/ és una fórmula vehiculable
i que podria anar desplaçant el /per favor/, per extensió a partir dels
registres més formals i dels parlants més educats. Se'n beneficiaria la
unitat i la cohesió de la llengua. /Sisplau/, sobretot com a forma
escrita, és vist per aquests parlants més educats com a plebeisme local,
com a regionalisme poc cooperatiu en el procés de construcció d'una
llengua comuna. I això també ha de comptar.
Gabriel Bibiloni
Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural del
/Diari de Balears/, en dues parts, esl dies 4 i 11 de setembre de 2010.
http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/nosplau.html
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Diccitionari
http://diccitionari.blogspot.com/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <ferran.isa...@ua.es>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <slg...@uib.es>
Xavier Rull (Catalunya) <xavier.r...@urv.cat>
Marta Torres (Catalunya) <marta.torres.vilatars...@gmail.com>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <jvilar...@llengcat.com>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Twitter: <http://twitter.com/infozefir>
RSS: <http://feeds.feedburner.com/Infozefir>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------