A Dilluns 19 Juny 2006 23:28, Pere Castells va escriure:
> .... no m'imagino a la gent de principis de segle XVIII lluitant .... la
> mateixa gent de carrer, que segles després encara estaven lligats al les
> maquines per treballar, gent tractada com animals de carrega que no tenien
> ni per menjar  ... no se perque penso que van ser obligats, com esclaus que
> eren, a lluitar a favor d'alguns, els poderosos, els de sempre, que van
> perdre privilegis per pactar amb els perdedors, si vessin encertat potser
> ara estaríem d'una altra manera, ves a saber .... clar que es un tema
> polèmic, ara no toca  .... jo no hi era, però per poc que m'ho imagini ....
> coi, si encara ara hi han cacics a casa nostra, imaginat fa 300 anys ....
>
En això segur que tens la raó. No estic dient pas que el poble a una banda i 
l'altre hagi tingut gaires possibilitats d'escollir.

Però en tot cas, ha estat sempre i continua sent (com a mínim jo ho veig així) 
un enfrontament entre dues cultures. Una cultura mercader i burgesa, que 
bassa la seva economia en la industria, la tecnologia i el comerç exterior 
vers una cultura fonamentalment imperial i de cort, que bassa la seva 
economia en l'"a por ellos, oé", en ser més en número i explotar les 
colonies.

Que potser ens podriem haver passat a l'altre bàndol? Bé, aquest pas es pot 
fer cada dia. Es pot fer avui mateix. Només cal que et sumis al projecte 
imperial i que demanis un pont aeri super potent, i vulguis que els teus 
fills vagin a Madrid a fer fortuna, i que sumis forces amb els castellans 
perquè desde Madrid es controli l'economia sud americana, exprimint al màxim 
els recursos i les gents de les antigues colònies.

Que Barcelona sigui una Sevilla, o una València.

Aquest és el pacte que proposen.

I no és un mal pacte si el que vols és tenir un poder adquisitiu relativament 
elevat.

Però hi ha alguna cosa que no ens permet fer aquest pacte. Què és? No ho sé. 
Però durant anys i anys, i segles i segles, no hem pogut fer aquest pas. 
Catalunya no vol o no pot deixar de ser Catalunya. Aquest és el tema.

No obstant, potser ja ho estan aconseguint. No sé quin percentatge de NO's 
eren per un pacte de cultures i quin era per un pacte de submisió a la 
cultura dominant. Tampoc sé quin percentatge de SÍ's. Ni quin percentatge 
d'abstencions van ser provocades perquè el NO d'Esquerra va fer evident que 
l'estatut resultant no era tant bó com ens volien fer creure.

> compta, tota la culpa no es "sempre" dels altres .... no som sants ni ho
> fem tot be .... la cançó la culpa es dels altres ja fa molts dècades que
> l'escolto ... en conec molta de gent que culpa sempre als altres dels seus
> fracassos, de les seves desgracies i mes d'un cop veig que .... en fi ...
> tots ens coneixem.

La cançó de la culpa és justament la que perpetua aquest estatut. És justament 
la que jo no volia tornar a sentir. És justament la que jo, personalment i 
humil, crec que ha sigut la que ha fet que CiU no sigués gaire exigent amb el 
nou estatut.

El nou estatut no arregla el dèficit econòmic i estructural acumulat, ni la 
financiació deficient. I aquesta és la gran problema que per mi té aquest 
estatut.

Continua obrint la porta als polítics a dir:

"La culpa la té Madrid" o bé
"No hi ha diners, la culpa la té Madrid".

No obstant, soc molt conscient que la campanya pel NO d'ERC ha estat molt sosa 
i molt poc creïble, molt enfocada a si Mas ha mentit o no i molt enfocada a 
si ZP ha mentit o no. I massa centralitzada en un Carod Rovira que segurament 
ja ha cremat tot el seu rèdit polític, per molt que en tingués fa 3 anys.

Però d'aquí a creure que un partit independentista no s'havia d'oposar a un 
estatut que consagra que els nostres impostos continuin sent recaptats a 
Madrid, crec que és demanar massa.

ERC no és radical. Conviu i pretén governar una regió que vol que sigui un 
país. Els altres, els que se suposa que són centrats i responsables, no els 
he sentit mai obrir la porta a la possibilitat d'independitzar-se si l'acord 
amb castella no és favorable.

Això crec jo. I també crec que era massa d'hora per demanar el NO. I que no 
ens hem sabut explicar amb paraules senzilles.

I també crec que és possible que en ZP faci les modificacions correctes a les 
lleis que permetin que l'estatutet no obri les vies d'aigua que té en aquests 
moments.

Tot això soc conscient que pot passar. Però també crec que pot passar el 
contrari.

Eduard


_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
llista@internauta.net
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta

Respondre per correu electrònic a