Ja he dit que estem totalment d´acord.Aquell que assassina és
un assasí.Per tant, quan hi ha dos bàndols, i tots dos actuen
anàlogament, caldria rasurar-los pel mateix sedàs.Ja seria
bo que hi hagués un acord de Pau.Com a Irlanda del Nord, o per què
no a Euzkadi?.
Però molt em temo que Espanya no és demòcrata
per fer un referèndum d´Autodeterminació sobre Euzkadi.(ni
per Catalunya, és clar).
Llavors, i és aquí on s´ha encetat la polèmica,
i que amb molt de gust, m´agrada de discutir-la, per això
són els debats, altrament, si tothom pensés igual ja no caldria
parlar-ne; doncs deia, que el principi de tot, i ho he repetit fins a la
sacietat, que primer jo lluito per Catalunya i poru.Això és
el que he escrit, ja força vegades.Qui vulgui signar contra Sharon
que ho faci, i qui no, doncs, no.Ara bé, per què no es busca
els culpables espanyols de la darrera dictadura que encara viuen, que tenen
tanta i tanta sang a les mans i al cap, i que justament, a més,
és dels nostres conciutadans catalans?.Em sembla, -i ho he dit,
ja moltes vegades-, que la caritat ben entesa comença per un mateix.Per
què hem d´anar a ajudar sempre Xile, Argentina, Nicaragua,
Palestina, Irlanda, o Israel?.Repeteixo, hi ha algú d´aquests
països, la majoria independents que ens hagin ajudat mai als catalans?.Doncs
bé, primer jo començo per la feina de casa.I quan he anat
a fora, Irlanda , Israel, he intentat aprendre per tal de fer, al millor
possible, tot el que pugui per Catalunya.
Això, -i acabo-, és com si un matrimoni tingués
dos fills, un dels quals amb la síndrome de Down, oi que aquest
necessitària més suport que l´altre, que diguem-ne,
no té la síndrome?.I tots dos mereixen l´atenció
dels pares, però oi que un en té més necessitat?.Doncs,
per mi, aquest fill deficient, és Catalunya.I per això, abans
que Palestina, o la Xina, lluito per Catalunya.Em sembla que això
és el que volia dir i així n´ha quedat constància.Si
,mai hi ha firmes per condemnar aquells que han anat o van contra Catalunya,
compteu-m ´hi. Si no, no.
Vinga, doncs, fins la setmana que ve.
Jordi Romaguera.
En/Na Eduard Pertíñez ha escrit:
Jordi,Les lleis internacionals s'activen pel genocidi. No s'acusa a Sharon d'haver estat a l'exercit d'Israel a la guerra dels sis dies.
Potser arribarà un dia que les accions militars siguin posades al mateix sac que les dones que maten als seus marits després d'haver-los aguantat les pallises durant vint anys. Però fins ara les accions militars (i no dubtis que el terrorisme és una acció militar sense recursos) no són condemnades per les lleis internacionals ni les nacionals.
El que si que és condemnat són els actes de genocidi, com pot ser encerclar una població amb dos mil habitants i escorxar-los un per un, com si fossin porcs amb peste.
Les coses a la vida es fan pas a pas. Hi ha un moviment per encerclar a Sharon. Em sembla molt bé que tu consideris que Arafat hauria d'estar a la llista. Però tot just s'ha fet un únic intent de judici d'aquestes característiques. No pots pretendre que de cop fem una llista dels 20.000 personatges que han produït tant dolor en els últims 50 anys i pretenem jutjar-los a tots. No es podrà.
Segur que Pinochet no fou l'únic a Xile. I hom podria dir que perquè Pinochet i no el règim argentí. O la CIA. Però cal fer les coses pas a pas, trencar barreres amb els casos més flagrants i evidents.
I em sembla que un president de govern sobre el que recau una acusació irrevocable d'haver participat en la liquidació de 2000 civils és prou flagran i evident perquè tots la recolzem.
Avui a Israel s'han aixecat veus en manifestació demanant la pau i que s'aturi l'escalada de violència. No dubtis que aquestes veus són alimentades pel que està encapçalant Bèlgica i pel se'ns va demanar suport.
Eduard Pertíñez
Jordi Romaguera wrote:
[EMAIL PROTECTED]">Eduard Pertíñez. Amb tu estic d´acord en el tema que Catalunya s´assemblarà més a Extremadura que a Holanda, d´ací a 10 anys.Per dissort nostra. Quant al tema d´Arafat i Sharon, ja veus que no, que no solament està tot tan clar, sinó que per mi si hom mata un altre consemblant, no hi veig cap diferència.Si Sharon i Arafat han matat, perquè també no es fa un procés contra Arafat, si Mendiluce n´enceta un contra Sharon?.O és que hi ha diferències, entre morts?. Atentament.Jordi Romaguera. En/Na Eduard Pertíñez ha escrit:Primer de tot vull demanar disculpes. No sabia que hi hagués controvèrsia respecte al que està passant a Palestina. Per a mi el Sharon és tan evidentment un Nazi que no tenia la més remota idea que hi avia a Catalunya gent que estava d'acord amb el genocidi sistemàtic que està efectuant sota el nom d'"assessinats selectius". Així doncs, donat que he introduït jo aquest merder a la llista, suposo que he de donar el meu punt de vista. Primer de tot vull dir una cosa que demano que no es mal interpreti. Si llegiu només el començament no entendreu el que vull dir. Del que va passar a l'alemanya Nazi, de l'extermini que es va fer dels jueus alemanys, una part de la culpa la van tenir els propis jueus. I la van tenir perquè no es van oposar a les mesures feixistes. En comptes d'organitzar-se i retornar l'agressió, van baixar el cap. I van continuar abaixant el cap fins que els feien passar per les càmeres de gas. Evidentment, ningú sabia, ni podia imaginar, que això podia ni tan sols passar, que no s'entengui aquí que estic dient que s'ho van buscar. Només dic que conscient o inconscientment el poble jueu es va quedar amb la pregunta de "Com vam deixar que passés una cosa així?", "Com és que no vam sortir a cremar esglésies i fer explotar cotxes oficials quan varen començar a perseguir-nos?". "Com és que ens vam quedar ensenyant l'altre galta, i després l'altra i després l'altra, fins al final?". Em sembla que (salvant les evidentíssimes distàncies) podem entendre aquest sentiment si ens fixem en la nostra situació actual. Veiem atònits com el govern de la cort està dissenyant una estratègia per enfonsar Catalunya, i ens hem queda t parats. Conforme els números evidencien el que està passant s'està començant a gestar una resposta social. S'ha de fer alguna cosa. Però encara no ha aparegut ningú que sàpiga què ni com s'ha de fer. Així que si d'aquí a deu anys el nostre poder adquisitiu s'assemblen més a Extremadura que a Holanda, en tindrem un grau de responsabilitat evident. El de no haver estat capaços de generar una resposta concreta a un atac intel·ligent i malintencionat. El que va passar a Alemanya va ser molt més ràpid, molt més injust i molt més salvatge. I molt més inesperat. I crec que una petita part de la societat jueva, com en Sharon, va resoldre que si els tornava a passar actuarien com els Nazis. Així que això és el que estan fent. Donat que el sistema Nazi els va portar tan bons resultats ells actuen d'a questa manera. Així és com veig jo les coses. Només voldria afegir tres coses. Primer de tot, la gran diferència entre Sharon i Arafat és que Arafat ha demostrat durant molt temps un compromís amb la pau. Quan van tenir un interlocutor a l'altre banda que volia la pau van estar a punt d'aconseguir-la. Tots dos van aconseguir el premi Nobel de la pau per això. Per haver transformat una política d'escalada bèlica en una política d'entesa i reducció progressiva de les hostilitats. Encara ara, la millor aliada i amiga de la família Arafat és la vídua de'n Rabin, que profundament Israelita, sap que Arafat vol aconseguir una pau justa i duradora. Sharon va aconseguir el govern perquè van assassinar al primer ministre Isaac Rabin. El va assassinar l'extrema dreta israeliana, que tenia preparada una estratègia electo ral. La oposició democràtica no estava preparada per un atac des de dins d'aquestes característiques. Les relacions de pau es basaven en la confiança mútua entre Rabín i la resta de dirigents de mig orient. Matant Rabin, Peres i Barak van haver de continuar les converses de pau, però ells no havien aconseguit tenir aquest grau de confiança amb Arafat, ni la unitat que Rabin conferia al seu partit, i el procés de pau se'n va ressentir. No estava mort, continuava avançant, però ho feia sensiblement més lentament. Això va ser aprofitat per l'extrema dreta per llençar una sèrie d'acusacions sense fonament a Arafat, i sembrar la incertesa en el pobre israelita. Fou el "Pujol, enano, habla castellano" o el "Arzalluz asesino" que hem pogut observar a la nostra terra. Un cas de xantatge al govern destapat pocs dies abans de les eleccions va fer esclatar-ho tot, i la gent, en un moment d'indecisió va votar a l'extrema dreta, que era la única que tenia les coses clares. Sempre les té. Sharon va accedir al govern democràticament? Bé, és el cap del partit que va assassinar a la oposició perquè estava aconseguint la pau. No sé si dins els barems democràtics dels que escriuen en aquesta llista es contempla la possibilitat d'anar matant als líders democràtics de la oposició. La segona cosa que volia afegir és que ja esta bé de parlar de "justificar el terrorisme". El terrorisme és com una grip. Un resultat d'una situació socio-política. Atacar algú per explicar les raons que han dut al terrorisme al·legant que "justifica el terrorisme" és com atacar algú que diu que no es pot sortir amb el cap mullat al carrer sota el pre text que "justifica la grip". I atacar al terrorisme policialment és com prendre tot el dia Frenadol, sense plantejar-se quins són els motius que generen aquesta grip, i mirar si es poden arreglar. La resistència francesa era terrorisme. I els Maquis. Darrera d'un fenomen terrorista sempre hi ha un problema, un problema prou greu com perquè una part d'una societat decideixi donar les seves vides, el seu futur, en pro de la causa. No evitarem la grip prenent Frenadol. L'evitarem assecant-nos el cabell. És absolutament intrascendent si està bé o malament matar per una causa. Un tant per cent de tota societat estarà disposada a fer-ho. El tema és detectar com arreglar aquesta causa d'una manera democràtica i justa. Finalment, volia dir que el moviment que encapçala aquí Mendiluce (pel que tinc una admiració més que profunda) és per ajudar a un procés contra Sharon, no contra el poble israelita. Jo no sé vosaltres, però jo tinc força amics jueus, i uns quants d'ells israelites. I quan dic força no dic dos ni tres. Sharon era el màxim representant de l'exercit d'Israel quan ara fa uns anys van entrar a un poble àrab. Ell en persona va permetre a les milícies paramilitars israelites entrar al poble, i en la seva presencia es va executar tota la població de la localitat. Uns dos mil civils!!! Aquest és el dirigent d'Israel!!! Aquest és el criminal de guerra que es vol jutjar!!! És per tot això que creia que tothom estaria d'acord en ajudar a la causa de Mendiluce. M'he equivocat. Eduard Pertíñez i Juncosa -------------------------L'INTERNAUTA------------------------------- Per enviar missatges a la llista: <mailto:[EMAIL PROTECTED]> Altes, baixes i informació de la llista: <http://www.internauta.net> ---------------------------------------------------------------------------------------------L'INTERNAUTA------------------------------- Per enviar missatges a la llista: <mailto:[EMAIL PROTECTED]> Altes, baixes i informació de la llista: <http://www.internauta.net> -------------------------------------------------------------------- .
