L'objectiu de la comunicacio es transmetre una idea a una o diverses persones, utilitzant un codi format de lletres o sons que anomenem idioma. El problema es que determinades combinacions d'aquestes lletres o sons poden tenir un efecte inesperat a la psicologia del qui les rep; per simplificar direm que "s'ofen" i l'envaeix una "plaga emocional" que l'impedeix raonar o veure les coses tal com son amb objectivitat. Per tant, per evitar aquest efecte pervers s'han d'evitar les construccions potencialment perilloses i refer-les d'una altra manera. Encara que aparentment el missatge quedara desvirtuat, aixo nomes es una tactica per evitar la censura del nostre "antagonista" (l'anomenare aixi d'ara en endavant per raons poc obvies (sona be)), tot i que la idea-en-si en realitat quedara intacta un cop passats tots els filtres de la conciencia i romandra a l'inconscient on sera percebuda nomes com una "sensacio difusa". Passem a l'accio amb un exemple practic.
El missatge original es: "Ets un fill de puta". Dit aixi te poques probabilitats d'exit. Per començar hem de procurar evitar afirmacions taxatives, cosa que farem amb l'us de la primera persona del singular (o del plural si som un monarca que utilitza el plural majestatic) deixant clar que nomes fem una apreciacio des del nostre punt de vista i que per tant es discutible: En resum, hem de començar amb un "suposo" o "trobo" o "em fa l'efecte" i si s'escau es pot amplificar l'efecte amb un "es possible". En el nostre cas: "Trobo que es possible que siguis un fill de puta". Un altra cosa a evitar son els insults comuns com "fill de puta". Podem utilitzar una elipsi (o com es digui) que vingui a dir el mateix pero que no sigui reconeguda automaticament com a una expressio ofensiva, com ara "la teva ascendencia te aficions poc nobles". Per acabar-ho de rematar, afegim un "en aquest cas" o "si se'm permet l'atreviment" o "amb tots els respectes" (tot i que aquests dos ultims son poc recomanables perque l'unic que aconseguiriem es despertar les sospites del nostre antagonista), o be "pero em puc equivocar". Aixi doncs, acabat el proces d'ofuscacio tenim: "Trobo que es possible que la teva ascendencia tingui aficions poc honestes, pero em puc equivocar." Com es obvi, tot i que en essencia vol dir el mateix que l'anterior, aquesta frase es molt menys contundent que l'altra, de manera que la podem utilitzar tranquilament en qualsevol context, com ara en una carta al director del nostre banc. -- hrnzt _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
