El Dimarts 08 Gener 2008, Josep M Puig va escriure: > Anem pel tema, la idea d'una màquina que preparés un cafè express amb > càpsules individuals ve dels anys seixanta i Nestle va comprar la patent. > Durant anys va anar treballant amb la idea i a mitjans del 1980 va veure la > llum Nespresso. Inicialment era un producte gourmet i elitista, només apta > per determinades butxaques, però el resultat no va ser l'esperat i es va > anar arrosegant sense pena ni glòria. La cosa canvia cap a finals del segle > passat i començament de l'actual, amb un nou disseny de la màquina, les > primeres campanyes de publicitat i la creació de les boutiques, i gràcies a > una bona campanya de màrqueting arribem a la situació actual on el producte > està força consolidat.
Exacte, la Nespresso és un cas de manual de la globalització, portant històries manllevades a llocs on no s'hi diuen. Si et situes a Nova York té un sentit. Dic Nova York perquè trobo que cal parlar de coses que s'han vist, i no d'oïda --i no em faig el xulo d'haver-hi estat, amb els vols barats i apartaments de lloguer, per Internet, no té pas cap mèrit econòmic. Allà el cafè és terrible. La despesa en recipients d'un sol us també. El concepte «cuina» i «casa» fa plorera. El reciclatge no existeix. Cada nit les voreres són plenes de bosses negres, mida XXXXXXXXXL plenes de recipients de poliespà i cartró, amb tapadora, culleres, forquilles i ganivets de plàstic blanc i transparent. A les cases, la cuina és un racó d'1,5 m2, amb la moqueta a 30cm dels mobles de cuina, on no s'hi cuina: just s'hi encalenteix el menjar preparat, comprat camí de la feina --si no és que no se l'han cruspit pel camí. Als fogons, s'hi encalenteix aigua per afegir a deshidratats i infusions (té, bàsicament). La cafetera és allò de la gerra immensa de Pyrex que va intentar colar aquí Braun i Moulinex sense gaire èxit. Al microones s'hi encalenteix tot excepte les pizzes, que van al forn que hi ha devall dels fogons. La fregidora (per patates i nuggets o d'altres arrebossats indescriptibles) és opcional, es solen portar ja fregits a casa. El poal del fems és la cosa més gran després del frigorífic. Cada dia queda ple d'embolcalls i recipients de poliespà o cartró, amb tapadora, culleres, forquilles i ganivets de plàstic blanc i transparent --no em feu dir com, ho porta l'ambient. En aquest context la Nespresso no hi desdiu. Fins i tot es podria dir que és un detall de gurmet. Cal comparar-la amb la cafetera americana on hi van saquets de cafè dolent (res de filtres triangulars i cafè solt) que cal treure d'embolcalls de plàstic alumunitzat, i que en obrir-los contenen el saquet del cafè dolent, un parell de sobres de sucre i unes espàtules de plàstic blanc o transparent. Nomes hi falta la tassa. Els avesats a consumir (que no ser clients) de totes aquestes coses envasades, no accepten fàcilment que els granets cafè embrutin una cuina (vull dir, el taulell de 80 cm2) que no ha embrutat cap altre cosa perquè no hi cuinen pas: encalenteixen coses que van dins recipients, amb tapadora, que per tant tampoc no esquitxen ni tant sols el microones. La història dels puntets de cafè que embruten un taulell queden molt enfora d'una civilització que torra unes gambes vermelles de Sóller (o Palamós), d'aquelles que deixen barbes per tot en passar-les de la torradora al plat. Que esquitxen de mala manera en arribar al punt dins la torradora. Val, les partícules de cafè es mesclen amb els esquitxos, i què? Ens sabem arremangar, perquè portem segles fent-ho. Tenim espais pensats per arremangar-se. Si algú vol seguir aquest model que ho faci bé, cal ser coherent: que visqui en un pis de 30m2 amb una cuina d'1,5 m2 situada al racó de la sala principal presidida per un TV de moltes polzades, moqueta al trespol, sofàs i una làmpada daurada amb pantalla de metacrilat verd. Aleshores tot lliga. -- Benjamí http://blog.bitassa.cat .
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
