Només hi ha un problema: és possible que a molts nord-americans que es foten cada dia litres i més litres de cafè americà absolutament aigualit no els agradi gens ni mica el cafè-cafè Nespreso i en canvi acceptin el del sistema inventat per la senyora Melitta Benz...
o el de les màquines express normals que sovint es fan treballar a una pressió baixa i amb un cafè mal prensat dins la cafetera. Un producte que, amb l'envàs obert des de fa dies, ha quedat afectat per la humitat i la llum i no ha conservat l'aroma. A menys que el consumidor estigui disposat a moldre el cafè cada vegada que en prepara, però en els supers no es veu precisament una gran varietat de cafè en gra per donar resposta a aquesta suposada gran demanda... Clar que si als nord-americans els agrada l'aigua amb regust de cafè, millor per ells perquè tindran moltes opcions per triar. Salut i bona navegació! El 09/01/08, Benjamí Villoslada <[EMAIL PROTECTED]> ha escrit: > > El Dimarts 08 Gener 2008, Josep M Puig va escriure: > > Anem pel tema, la idea d'una màquina que preparés un cafè express amb > > càpsules individuals ve dels anys seixanta i Nestle va comprar la > patent. > > Durant anys va anar treballant amb la idea i a mitjans del 1980 va veure > la > > llum Nespresso. Inicialment era un producte gourmet i elitista, només > apta > > per determinades butxaques, però el resultat no va ser l'esperat i es va > > anar arrosegant sense pena ni glòria. La cosa canvia cap a finals del > segle > > passat i començament de l'actual, amb un nou disseny de la màquina, les > > primeres campanyes de publicitat i la creació de les boutiques, i > gràcies a > > una bona campanya de màrqueting arribem a la situació actual on el > producte > > està força consolidat. > > Exacte, la Nespresso és un cas de manual de la globalització, portant > històries manllevades a llocs on no s'hi diuen. > > Si et situes a Nova York té un sentit. Dic Nova York perquè trobo que cal > parlar de coses que s'han vist, i no d'oïda --i no em faig el xulo > d'haver-hi > estat, amb els vols barats i apartaments de lloguer, per Internet, no té > pas > cap mèrit econòmic. > > Allà el cafè és terrible. La despesa en recipients d'un sol us també. El > concepte «cuina» i «casa» fa plorera. El reciclatge no existeix. Cada > nit > les voreres són plenes de bosses negres, mida XXXXXXXXXL plenes de > recipients > de poliespà i cartró, amb tapadora, culleres, forquilles i ganivets de > plàstic blanc i transparent. > > A les cases, la cuina és un racó d'1,5 m2, amb la moqueta a 30cm dels > mobles > de cuina, on no s'hi cuina: just s'hi encalenteix el menjar preparat, > comprat > camí de la feina --si no és que no se l'han cruspit pel camí. Als fogons, > s'hi encalenteix aigua per afegir a deshidratats i infusions (té, > bàsicament). La cafetera és allò de la gerra immensa de Pyrex que va > intentar colar aquí Braun i Moulinex sense gaire èxit. Al microones s'hi > encalenteix tot excepte les pizzes, que van al forn que hi ha devall dels > fogons. La fregidora (per patates i nuggets o d'altres arrebossats > indescriptibles) és opcional, es solen portar ja fregits a casa. El poal > del > fems és la cosa més gran després del frigorífic. Cada dia queda ple > d'embolcalls i recipients de poliespà o cartró, amb tapadora, culleres, > forquilles i ganivets de plàstic blanc i transparent --no em feu dir com, > ho > porta l'ambient. > > En aquest context la Nespresso no hi desdiu. Fins i tot es podria dir que > és > un detall de gurmet. Cal comparar-la amb la cafetera americana on hi van > saquets de cafè dolent (res de filtres triangulars i cafè solt) que cal > treure d'embolcalls de plàstic alumunitzat, i que en obrir-los contenen el > saquet del cafè dolent, un parell de sobres de sucre i unes espàtules de > plàstic blanc o transparent. Nomes hi falta la tassa. > > Els avesats a consumir (que no ser clients) de totes aquestes coses > envasades, > no accepten fàcilment que els granets cafè embrutin una cuina (vull dir, > el > taulell de 80 cm2) que no ha embrutat cap altre cosa perquè no hi cuinen > pas: > encalenteixen coses que van dins recipients, amb tapadora, que per tant > tampoc no esquitxen ni tant sols el microones. > > La història dels puntets de cafè que embruten un taulell queden molt > enfora > d'una civilització que torra unes gambes vermelles de Sóller (o Palamós), > d'aquelles que deixen barbes per tot en passar-les de la torradora al > plat. > Que esquitxen de mala manera en arribar al punt dins la torradora. Val, > les > partícules de cafè es mesclen amb els esquitxos, i què? Ens sabem > arremangar, perquè portem segles fent-ho. Tenim espais pensats per > arremangar-se. > > Si algú vol seguir aquest model que ho faci bé, cal ser coherent: que > visqui > en un pis de 30m2 amb una cuina d'1,5 m2 situada al racó de la sala > principal > presidida per un TV de moltes polzades, moqueta al trespol, sofàs i una > làmpada daurada amb pantalla de metacrilat verd. Aleshores tot lliga. > > -- > Benjamí > http://blog.bitassa.cat > > > > . > > > _______________________________________________ > llista de correu de l'Internauta > [EMAIL PROTECTED] > http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta > > -- ******************************************************** Toni Dalmau, periodista L'Absurd Diari (http://www.absurddiari.com) Notícies surrealistes, insòlites i sorprenents Blog Diari de l'Absurd (http://absurddiari.blogspot.com) Una mirada irònica a l'actualitat ********************************************************
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
