Aprofitant aquesta frase de'n Benjamí i els eufemismes
<http://es.wikipedia.org/wiki/Eufemismo>(gran invent) vull escriure
aquest missatge mode [rollo on].
Tenen l'efecte perruca: tothom se n'adona que aquell porta perruca, però ningú
no gosa dir-li. I ell és feliç pensant que no es nota.
Hi ha una altra opció hi és que la perruca estigui enganxada amb cola i
no la puguis treure... i
tot i amb això s'ha d'intentar ser feliç (que és l'únic que importa)...
a partir d'aquí "qui ho hagi
d'entendre" que segueixi llegint i qui no, que no ho faci... i si ho fa
i es pensa que estic més
"p'allà que p'acà" tampoc anirà gaire errat... :-)
Suposem que un dia un home va al perruquer, per que no està conforme amb
el seu pentinat,
(a més força gent li ha comentat que el seu pentinat no és maco) i el
perruquer aconsellant-lo li diu
que li farà els rinxols de'n David Bisbal (per dir algo...) i
dubtosament hi confia i es troba amb
una perruca enganxada al cap... i amb el perruquer ben content de la
perruca i l'home esparverat.
L'home surt al carrer i els mateixos que li deien que el pentinat no era
maco ara se'n foten
directament.... a més a més de les altres persones que, com diu en
Benjamí, de seguida s'adonen
de la presencia de la perruca (ben enganxada amb araldit)...
Passen els anys... exactament 20 ANYS... i l'home, després d'haver
passat per un munt de fases en
aquest període (ocultació, intent de superació, desesperació, fins aquí
hem arribat, ajudeu-me, més
o menys me'n surto, canvi important en prioritats i valors personals,
mitja acceptació i intent de ser
feliç fent d'altres coses) se li passa pel cap que pot ser després de
tant de temps aquest perruquer (el
seu fill, per que el pare ja és a l'infern amb molts d'altres perruquers
fills de puta) pot ser ha trobat
la manera de desenganxar la perruca (doncs la ciència teòricament
avança) i li ho pregunta.
Aquest perruquer aprofita l'ocasió per a sortir a ves a saber quina tele
amb ves a saber quines fotos
de la perruca, que el seu pare li va enganxar al cap de l'home, i dient
que els rinxols son ben bonics.
Evidentment l'home passa a ser, per uns mesos, el centre d'atenció
(sense voler-ho, que si fos això
el que volgués ja hauria entrat al gran hermano o sortit al tomate) i
tothom que el coneix pot dir-hi
la seva sense respectar ni a Déu ni al Dimoni.... i torne'm-hi a ser...
crisi personal altra vegada.
Arribats a aquest punt hi ha varies sortides:
1-Tancar-se a l'habitació i no sortir-ne en la vida (por ser el que
hauria fet la majoria)
2-Saber que ara les cartes estan sobre la taula i tot està clar per a la
gran majoria i mirar de seguir
igual (positivisme idiota? instint de supervivència?) doncs ell segueix
sent el mateix.
3-Portar al perruquer als tribunals (però una dita sàvia popular diu
que, la merda, quan més es remena,
més pudor fa).
4-"Hasta aquí hemos llegado" (si no va ser el moment abans ara menys)
5-En Vicente Ferrer segur que està encantant de tenir més col·laboradors
(opció molt llaminera)
L'home opta, després d'una crisi profunda, optar per la segona opció...
les cartes estan sobre la taula...
la gent sap que porta la perruca enganxada i que no li agrada... la bona
gent (que n'hi ha més de la
que sembla) no hi donarà més importància i el respectarà i ajudarà (tots
ens hem d'ajudar, per això
som animals socials) i buscaran darrera la perruca les bones qualitats
d'aquest home (que en té molt
es) i l'apreciaran pel que és.
I la mala gent (que també n'hi ha molta) i que saben-t'ho continuen
criticant-lo doncs esborrats de la
llista i considerats directament uns fills de puta mal educats... i
l'home es queda tant panxo... o ho
intenta... que "encara està en el camino" com deia en José Agustin
Goytisolo a "Palabras para Julia
<http://6equj5.blogspot.com/2006/04/palabras-para-julia.html>" ...
...tot i sabent que també molta d'aquesta bona gent, en donar-se la
volta, per darrere comentaran que
duu una perruca...
I curiosament les coses canvien i sembla que a millor, cosa que ningú
assegura que continuï igual doncs
en 20 ANYS les ha vist de tots colors.... i si les coses van a pitjor hi
ha la cinquena opció que és del
tot llaminera... i en el cas d'arribar a la quarta l'acompanyarà el
perruquer, i Sant Pere ja se n'encarregarà
de decidir qui va cap amunt i qui cap avall (i de passada sortirà a
l'Absurd Diari :-)).
I com que tots vivim a Matrix tant se val si la raó la té el perruquer o
l'home... pel cas és lo mateix.
I a l'home, com un dia el van ben aconsellar, tant li fa
(relativament..) el que en pensin els demés
<http://6equj5.blogspot.com/2007/06/el-conte-del-savi-i-el-seu-deixeble.html>
doncs
sap que sempre trobarà gent a favor i gent en contra del que faci... o
sigui que només es regeix pel que
ell creu correcte i l'únic que intenta és cercar la felicitat i tirar
endavant (més o menys com tots, no?)
I com que en tot hi ha la part positiva i negativa (el que en diuen Yin
i Yang <http://es.wikipedia.org/wiki/Yin_y_yang>) i l'home es un pel
optimista
mira de treure'n la part positiva i no amargar-se la vida, encara que de
vegades no li serveixi de res ni
veure el Testimoni de'n Nick.
<http://6equj5.blogspot.com/2007/10/per-als-que-en-queixem.html>
Qui ho hagi llegit i sàpiga del que parlo doncs ja en té la meva versió
dels fets... i qui no doncs que
hi farem... millor... que "el meu mal no vol soroll" encara que aquest
missatge no crec que hi ajudi. :-)
Perdoneu el rollo [off], però és que el comentari de'n Benjamí em venia
al pèl... i com que a Matrix
no sé que és el que sap o deixa de saber la gent doncs ara ja pot quedar
una mica més clar.
I prometo no tornar a fer-ho ¡jamás!
<http://es.wikipedia.org/wiki/El_cuervo_%28poema%29>. ...encara que
igual ho poso al blog... que per això
hi és, per a "vomitar" tota la brutícia del terrat.
--
Adéu
Esteve Valentí
[EMAIL PROTECTED]
http://www.puigdelescols.com
http://6equj5.blogspot.com/
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
