Hola a tothom,
M'han fet arribar un text que considero molt interessant...
Ells diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta' allà on nosaltres diem 'gat
vell' i 'gata maula'.
La sort màxima de la rifa és un masculí 'el gordo', allà, i un femení, 'la
grossa', aquí.
De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui 'Virgen' i
nosaltres que sigui 'Mare de Déu'
Ells paguen 'impuestos', que ve d''imponer', i nosaltres 'contribucions'
que
ve de 'contribuir'.
Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de
vergonya, ja que són uns sinvergüenzas', mentre que els corresponents
catalans, són, només, uns poca-vergonyes'.
Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen 'madera' quan
nosaltres
toquem 'ferro'.
Allà celebren cada any les 'Navidades' mentre que aquí amb un sol 'Nadal'
anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un 'bon dia' i una
'bona
nit' cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples buenos días' i
'buenas noches' diaris.
A Espanya es veu que ho donen tot, dar besos, abrazos, pena, paseos ... '
mentre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de
fer
solets 'fer petons, abraçades, pena, un tomb...'.
Allà diuen '¡oiga!' quan aquí filem mes prim amb un 'escolti!'
Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen 'morenos' i nosaltres
'rossos', colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les
persones.
Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment 'almeja' i aquí 'figa',
mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat,
aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit
dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.
Mentre ells 'hablan' -i fan!- aquí 'enraonem', és a dir, fem anar la raó,
sense èxit, tanmateix.
Allà per ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran' i aquí 'ensinistrem'. Més
enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre
la
'destra' (dreta) i els altres sobre la sinistra'(esquerra)...
Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua,
perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una
psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es
tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots
els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no únicament
canvien de llengua. També canvien de punt de vista.
Reenvia aquest missatge a tanta gent com puguis, el nostre poble i la
nostra
llengua ens ho estan demanant.
Una abraçada,
Xavi Batalla
