S�, preo un ezdtui bstant mes comqlet de l'Unibertsiat de Rbeis ( Ripllu�s ) dmosrta que les parules poedn teinr lltres equibucades, a mes di deosrdnades, o lltres de mnys sense que axi� impdiexi la conumcai�. Llletress de mess taammpoc ocasioonenn un grreu prrobleema.
L'eStuDi dE L'unIVerSitAT dE rIbES dEmoSTRa qUe pOT dIFicultAR mEs lA CoMpResiO dEl TexTE eL fET d'alTerNar mIN�SCuLeS i mAjUsCULeS. I fa un contrapunt a l'estudi angl�s puntualitzant: - S� importa l'ordre "SI LES LEELTRS ES TERBON ETRECISS EN MSUJCLEUAS". Continua analitzant quins condicionaments calen per a que es dongui l'efecte -no sempre es d�na-, i s'arriba a la conclusi� que depen de diversos par�metres com les hores de lectura de qui experimenti l'efecte, la longitud de les paraules, que les paraules formin frases ben formades, i d'altres no menys interesants. Desaconsella fer �s de l'efecte en la llista de la compra. Aix� les coses, fent l'estudi amb alemanys o xinesos, l'experiment no acaba de funcionar. Tamb� fa un esment sobre com es poden desordenar les paraules de n-lletres, amb n=1,2,3; mantenint la primera i la darrera en la posici� correcta, i despr�s de definir quina �s la primera lletra i la darrera en els mots d'una lletra �nica, demostra -no s'havia fet abans- que �s impossible. Tamb� estudia el cas contrari, de persones que encara que escriguin de la manera tradicional no se'ls entengui res. Pren com a exemples les exposicions de temes fetes pels alumnes als examens de filologia catalana. Finalment conclou l'estudi que com que el preu de la tinta de les impressores �s molt car, i al final resulta que ning� llegeix de les paraules les seves lletres, pensant en l'estalvi... (...segueix a l'imatge adjunta estudi.gif) Tamb� ofereix altres posibilitats molt innovadores i que mai abans ning� havia pensat, i proposa, entre altres coses, no escriure totes les paraules all� on sigui important l'estalvi de paraules -per exemple a l'escriure missatges al m�bil-, si be es creu que pot costar una mica al comen�ament es preveu que en un futur lluny� alg�, ni que sigui de manera minorit�ria, en faci �s. Reflexionem-hi, sispalu Ferran, Catequista i expert en comunicaci�. Autor dels llibres "Com i quan pots escriures com et surti dels collons", ed. LaUdre i "Ortografia futurista", ed. Future >From: Xavier Sebasti� > >Mireu que m'ha arrivat. Curi�s oi? >Si-a-u. >Xavier Sebasti� > > > > >------------------ >Sgeun un etsduio de una uivenrsdiad ignlsea, no ipmotra el odren en el que >las ltears etsan ersciats, la uicna csoa ipormtnate es que la pmrirea y la >utlima ltera esten ecsritas en la psiocion cocrrtea. El rsteo peuden estar >ttaolmntee mal y aun pordas lerelo sin pobrleams. Etso es pquore no lemeos >cada ltera por si msima preo la paalbra es un tdoo. > > Pesornamelnte me preace icrneilbe...
estudi.gif
Description: Binary data
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
