Estic d'acord amb el concepte de coherència i de la parla com signe localitzador del parlant, però no estic d'acord que un català oriental puga escriure "digue'm" en lloc de digues-m'ho o en lloc de digui'm o digui-m'ho. Ho accepte a la parla, però escrit haurem de fer tots un xicotet esforç per utilitzar les formes normatives i no la transcripció particular de la parla.
Ho dic sense ànim de polemitzar, ja que no sóc entés en la matèria.
Bon reis i bona República
Josep
El 05/01/06, Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]> ha escrit:
El 05/01/06, Josep Giner <[EMAIL PROTECTED]> ha escrit:
> Salut,
> En resposta a tots els llistaires he de dir que si mirem el català com allò
> que és, conjunt de dialectes i no sols l'Oriental amb tots els seus, ho
> veurem un poc millor:
>
> Present d'imperatiu del verb DIR en valencià<català occidental<Català:
> digues, diga, diguem, digueu, diguen (Valor, Enric. La flexió verbal.
> València, 3i4. 1997. (Papers bàsics, 16) p.52
>
> Per tant digues-m'ho (tu a mi) o diga-m'ho (vosté a mi) tant es val una com
> l'altra.
No, no, Josep. De cap manera. Estem d'acord que el corpus normatiu ha
de recollir totes les formes dialectals. Però cada àmbit s'ha de
respectar. Amb això vull dir, per exemple, que per bé que en cada
àmbit concret s'accepten formes com: eixir, servesca, noi, xiquet,
nin, anam, calcetí, etc., no vol dir que totes aquestes formes siguin
adequades en qualsevol territori, i molt menys que siguin barrejables
en un mateix text.
Un català oriental no pot escriure, per coherència "diga'm", mentre
que sí pot escriure "digue'm". De la mateixa manera que per coherència
ningú no hauria d'escriure "aqueix al·lot i aquesta xiqueta són bons
nois".
Espero haver-me explicat.
--
Joan
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[email protected]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [email protected] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
