He assistit a la manifestació amb els autocars de la plataforma que sortien des de Sabadell. Hi havia entre quatre i sis vehicles, una xifra que m'ha semblat respectable per a una ciutat molt propera i ben comunicada amb Barcelona.
Per l'autopista hem vist altres autocars de la plataforma que provenien d'altres ciutats del Vallès; un cop a dins de Barcelona, alguns vehicles duien una senyera a la finestra: tot feia pensar que seria una manifestació "important".
Quan hem arribat a la plaça Espanya, encara faltaven deu minuts per les cinc, i es mantenia la sensació que la manifestació seria "un èxit": des de dalt l'autocar es podia veure centenars de persones amb centenars de banderes que es dirigien cap a la cruïlla amb Gran Via. Quan hem baixat de l'autocar, he sentit com una senyora que esperava l'autobús davant de Montjuïc, amb la cara desencaixada li deia a una altra: "aquí se va a armar un cirio...".
Un cop incorporats a la manifestació, a l'inici de la Gran Via, hem estat més de mitja hora aturats, tot i que semblava que la manifestació ja havia començat a caminar. En aquell moment no acabàvem d'entendre què passava, però ara imagino que era pels centenars o milers de persones que s'incorporaven a la manifestació des dels carrers laterals a la Gran Via.
A mida que avançàvem anàvem prenent consciència de la desmesura de la convocatòria, tot i que era difícil fer-se una idea d'on començava i on acabava la cosa i quants assistents podíem ser en total. De fet, des del nostre punt no es veia ni principi ni final: només vèiem milers de persones que atapeïen completament la part central de la Gran Via i feien també difícil caminar per les voreres laterals.
Un cop a Plaça Catalunya, ja es parlava d'un milió de persones quan encara continuava arribant un gentam impressionant des de la plaça Universitat. No sé si érem un milió, mig o cent mil, però el que és evident és que, deixant de banda la manifestació del "No a la guerra", és la concentració més multitudinària que es fa a Catalunya des de la manifestació del 1977 per l'Estatut.
Com a anècdota diré que, quan hem tornat a buscar els autocars, que ens esperaven al Passeig de Gràcia, hem vist –sorpresa!- a la senyora Imma Mayol i el seu marit, el senyor Saura. Anaven amb bosses de compra (no fos cas que ens penséssim que es manifestaven), i es dirigien cap a Plaça Catalunya suposo que a xafardejar l'ambient. Ho dic amb tota franquesa: els he trobat patètics, com patètica ha estat la renúncia del seu partit –ICV- i de CiU de ser a la convocatòria (el PSC no cal ni esmentar-lo).
NI VENT NI GENT: http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/niventnigent
2ns
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta llista@internauta.net http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
