A Dilluns 08 Maig 2006 19:16, Josep M Puig va escriure:
> Eduard, vols dir què en aquest cas no has filat molt i molt prim? CiU
> està burxant al tripartit per activa i per passiva pel fet de la divisió
> d'opinions vers la recomanació de vot, i fins i tot s'ha sentit dir que
> potser caldria fer el.lecions abans del referèndum. Si un periodista recull
> íntegrament les paraules del portaveu de CiU escoltades una i mil vegades
> de boca de diversos membres sense fer cap valoració personal afegida, on
> està el fet implícit?
Val. El fet implícit està en que un Periodista ha de saber quin significat té
allò que diu. Perquè la gent, en general, no analitza el significat de les
coses que es diuen, només les escolta. I després, no saps com, les
reprodueix.
Primer, en aquest cas de la periodista de Catalunya Informació ella només transcriu unes paraules dites pel Felip Puig, per tant es limita a informar sobre les declaracions d'aquest senyor. Si després la gent, en general, no analitza el que escolta (estic totalment d'acord), quina responsabilitat té la periodista? No sé si t'entés bé, però tal com ho dius no hi hauria secció de política a cap mitjà de comunicació pel fet de que els polítics quasi sempre parlen en "clau".
> Jo crec que la continuïtat d'aquest govern no depen de l'actuació
> d'ERC aquests darrers dies, cal valorar el seu treball com a conjunt i en
> aquests moments la imatge és de desgavell en la direcció del pais. Es poden
> trobar motius per afirmar que ERC ha de marxar de la mateixa manera que els
> trobem per fer fora en Maragall, que xic favor ens farà la història si
> només el recorda com El President de l'Estatut del 2006.
Ok, ara bé quan el maten. Quin són els motius? Faig un breu resum de quins són
els motius i els escàndols que haurien de portar a ERC suposadament a sortir
del govern del país:
a) El Cas Perpinyà: Carod explica a la cúpula d'ETA que el seu projecte
polític, si és possible, només ho serà mitjançant una majoria social i un
escenari d'absencia de violència que faci impossible la reacció violenta
d'aquells que tenen l'exèrcit. Resultat: Un any i mig després ETA fa el que
25 anys de represió policial no havia aconseguit. Deixar les armes.
Ja em disculparàs Eduard, però després de llegir això no entenc que puguis parlar de la demagògia dels mitjans de comunicació. Pensar que ETA ha plantejat el seu alto al foc per la conversa amb en Carod és d'una simplicitat abrumadora i d'un absurd digne de sortir al diari d'en Toni Dalmau. L'alto al foc ve donat per un conjunt de circumstàncies de les quals només destacaré els atemptats de l'11-M, un veritable punt d'inflexió per a l'activitat criminal de la banda.
Si ERC creia que podia aportar alguna cosa perque ETA abandonés les armes em sembla perfecte que dialogui amb ells. Ara bé, per aquests casos hi ha gent que actua de mediadors, ja siguin propis, propers o aliens, però en cap cas hi havia d'anar en Carod, i menys sent el President en funcions que abandona les seves funcions com a President per anar a un lloc que no li toca. Per a mi aquesta actuació és fruït d'un protagonisme mal entés i de manca d'experiència política.
b) El cas Corona d'espines: Com a resultat de a) Carod, segurament impulsor
determinant de la pau al país basc, ha de deixar el govern de la Generalitat
i es converteix per la prensa madrilenya durant sis mesos en poc menys de
l'anticrist. El President Maragall (que no ERC) li fa una broma innocent
representant el via crucis que havia hagut de passar tot i posant-li una
corona d'espines. Sembla que s'enfonsi el món i es veu que això és quasibé
heretgia. Heretgia que duen a terme tots els catòlics cada cop que fan la
senyal de la creu quan entren a una esglèsia.
Un any després i segurament com a resultat del Via Crucis que tothom
minimitza, Carod té una angina de pit.
Sobre el que escrius com a apartat a) ho dono per contestat abans. La repercussió d'aquesta imatge és un de tants despropòsits de la caverna mediàtica espanyola amb en Carod. Altra cosa hagués estat que aprofitant la seva experiència castellera s'hagués enfilat pel cos d'una icona amb la finalitat d'agafar-li la corona, però en aquest cas l'objecte de marres es trovaba en una botiga de venda de records.
Amb el tema de l'angina de pit tornes a fer demagògia i tornes a simplificar la qüestió. No et diré que en Carod no hagi rebut una pressió bestial, i fins i tot molt injusta, però resumir-ho com ho fas en una causa/efecte directe i exclusiva és obviar tantes i tantes coses que segur que han influït en la seva malaltia.
c) ERC, a diferència de la resta de partits polítics, no exigeix als seus
col·laboradors que es treguin el carnet del partit, ni accepta donacions
anònimes caigudes del cel. Es financia demanant un percentatge del sou als
carrecs publics d'assignació directa. D'aquesta manera, evita que el partit
s'ompli d'integrants que només hi són per xupar, i a més s'independitza de
les pressions obscures dels donants anònims. Ho ha fet desde sempre, ho fa i
ho continuarà fent.
D'això ja haviem parlat tu i jo. El mateix Vendrell va reconeixer que el pagament es feia extensiu als interins, fins i tot als telefonistes que entraven a un departament dirigit per ERC. L'Avui publicava dies enreres que han començat a declarar a la Fiscalía General de Catalunya els primers testimonis sobre aquest fet, que seran entre 100 i 150, de moment. De casos de financió irregular que han estat investigats hi ha hagut uns quants, però aquest és el primer que el partit reconeix el fet i diu fer-ho amb les mans netes. Sincerament, si la fiscalía no troba irregularitats en aquest cas els legisladors hauran de pensar que en algun lloc hi ha un forat.
Suposo que n'hi haurà algun altre. Confio que algú me'l digui.
Doncs precisament que en Vendrell hagi estat el succesor d'en Carretero, ocupant el Departament que havia d'investigar internament la seva actuació mentre la fiscalía investiga la seva actuació.
Eduard, que els diferents mitjans de comunicació tinguin simpatíes polítiques i que els seus missatges siguin tendenciosos, i fins i tot demàgogs, ho entenc. Però el que em costa d'acceptar és que aquest compte!!! que ens vols transmetre es converteixi en un panflet propagandístic que sembla sortit de la mateixa pàgina d'ERC, i que el què per una banda és demagògia per l'altra ens vols fer creure que és la realitat (victimista) d'Esquerra.
Avui a La Vanguardia hi ha un article d'Antoni Puigverd del que extrec un fragment aprofitant que sap dir-ho molt millor que jo:
Frotándose las manos ante el fiasco de las izquierdas, la gran tentación de CiU será regodearse en las miserias del tripartito. Pero puede provocar un efecto boomerang. La política, sucedánea de la religión perdida, se está convirtiendo en una identidad. Los errores de los sacerdotes líderes son percibidos como virtudes teologales por los parroquianos de cada iglesia partido (Carod-Rovira ha desarrollado con tal habilidad este juego que puede convertirlo en una peligrosa bomba de relojería populista).
El text complert a:
http://www.lavanguardia.es/web/20060515/51257561447.htmlSalutacions
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta llista@internauta.net http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
