Bones.
On Sun, 29 Feb 2004 20:31:06 +0100 Eduard Selma <[EMAIL PROTECTED]> wrote: > > En/na xxavi ha escrit: > > > Sobre aquest punt he trobat aix�: > > http://www.1-stop-programmers.com/EE-Chip-pgmr.html > > �s un programador de mem�ries programables *PROM, que normalment > anaven (i encara moltes hi van en encapsulatge DIP, en aquest cas de > 24 a 40 pius. Ap! > > > Abans d'aquest fil desconeixia aix� del "Dual Inline Package" i d'on > > he tret l'informaci� haig de dir que ho expliquen d'una forma una > > mica ambigua i confusa. Buscant per Internet tamb� he trobat > > informaci� ambigua i confusa. > > �s habitual que la immediatesa del "software" prescindeixi del rigor > del "hardware". A Internet hi ha de tot, i no sempre exacte. Cert, tal i com dic jo, a Internet hi ha "molta merda". > > > > Certament el dispositiu "Dual Inline Package" no �s considere > > mem�ria, t�cnicament i estrictament parlant, per� al ser uns xips > > -http://www.handson.ca/ram2.html- que van soldats a la placa base > > d'alguns sistemes, basicament els originals IBM XT i els AT s'hi sol > > No, als IBM PC originals que he vist i conec, normalment els xips de > mem�ria din�mica anaven en s�cols. En alguns "cl�nics" se soldava el > primer bloc (8-9 CI) i es deixaven s�cols per a la resta, fins a 640 A qu� correspont l'abreviaci� 'CI'? > KB. Pensa que en molts casos hi havia s�cols perqu�: > > - Es disposava de xips de mem�ria DRAM de diversa capacitat (de 8 a 64 > > KB, segons). > > - La mem�ria era cara, i una avaria en un sol xip es podia > diagnosticar i canviar aquest �nic xip. > > - En algun cas, encara no havien aparegut les plaques "AT Baby". > > Al magatzem encara tinc algun PC-XT a 4,77 MHz i 8088. D�u ni do. > > > referir a aquest xips soldats/integrats de mem�ria amb encapsulament > > DIP com a "mem�ria DIP", d'on he tret l'informaci� original sobre > > l'encapsulament DIP ho he ent�s aix�. > > > > O potser com a encapsulat DIP tu et refereixes al soc�l on van > > aquests xips DIPs? > > Per descomptat que no. Una c�psula (package) �s una c�psula, i un > s�col (socket) una altra cosa. Els blocs de commutadors DIP tamb� Per "blocs de commutadors DIP" et refereixes al que jo dic "Dip switches" ? > poden anar en un s�col, encara que en aquest cas no �s raonable > (fiabilitat). > > > > Hi estem d'acord en aquest punt? > > Suposo que si. Ostia, doncs ara m'he perdut jo, jeje. Ja m'anir� llegint aquest fil amb m�s tranquilitat en posteriori. > > > > >>segona "M" de "Memory". Normalment, les impressores portaven un "DIP > > > > > > > > Aqu� tornem a estar en lo mateix que amb l'encapsulament DIP. SIMM > > jo no l'entenc com a un tipus de mem�ria, -mem�ria *RAM i ROM aqu� > > estem parlant-. > > SIMM �s "Single In-line Memory Module". Tu mateix. Hem reafirmo en el que dic. Potser SIMM tamb� se sol referir a la mem�ria que porten, amb el mateix nom (no el nom del tipus de mem�ria dels xips que porten), SIMM, aquests casos es donen, per exemple en el tema dels xips de mem�ria DIP que estem parlant, aix� ho he vist en molts llibres que fan servir termes no estrictament correctes des de el punt de vista t�cnics i argumenten que "la gent sol anomenar..." > > > > Una de les diferencia entre els xips DIP i els SIMM, DIMM i RIMM �s > > que si es feie malb� un xip de mem�ria DIP, dessoldaves el xip i el > > Quan he tingut que canviar algun m�dul de mem�ria DRAM no he > necessitat (afortunadament) un soldador, normalment nom�s un > extractor. El que dic, pe'ls DIMM, SIMM i RIMM, nom�s has d'estirar la plaqueta de circuit integrat, no necessites gran cosa, nom�s una m�. > > > reempla�aves, amb els m�duls (perqu� SIMM no �s una mem�ria > > t�cnicament parlant sin� un modul) SIMM, DIMM i RIMM has de treure > > el modul (la plaqueta de circuit integrat a on hi han els xips de > > mem�ria (mem�ria SRAM o DRAM) i reempla�ar-ho per un altre m�dul de > > mem�ria SIMM, DIMM o RIMM, la que correspongui, aquest m�duls com ja > > he dit, ja porten integrats els xips de mem�ria, la mem�ria pot ser > > de tipus SRAM o DRAM, com ja he dit. > > > > Hi estem d'acord en aquest punt? > > Qui ho havia negat? Nom�s ho dic per corroborar les meves teories subrealistes. > > > > > >>Switch" de 16 pius o m�s, que llegit al moment d'arrencar "bit a > >bit" > > > > > > Compte, si dius "DIP Switch" jo entenc que parles de "Dual Inline > > Package Switch", aquest dispositiu, crec que no existeix. Crec que't > > refereixes a "Dip Switch", jo l'anomenaria "Dip switches". > > Sempre havia sentit que els acr�nims es posaven en maj�scula, encara I aix� ho entenc jo. > que Hasefroch i alguns redactors de Webs prefereixen la maj�scula > inicial. D'interruptors de "gota" no en conec, dels altres for�a, i de De la puta merda de llibre (i encara li dono import�ncia qualificant-lo aix�) d'on he tret el terme "Dip switches" l'autor l'anomenen aix� al que tu anomenes "DIP Switch", ara veig que est�vem parlant del mateix. Sense investigar m�s sobre el tema de com anomenar a aquests dispositius, crec que la forma m�s correcta d'anomenar-los �s la teva. Que s�n els 'interruptors de "gota"' ? > fa temps. Si t'interessa els pots trobar a RS, o altres > subministradors, amb aquest nom. > > http://wz-wd.en.alibaba.com/group/50003928/DIP_Switches.html > > Tamb� pots trobar aplicacions en inform�tica: > > http://www.graphteccorp.com/support/hardware/fc2100-60_90_dip.htm > > > > Hi estem d'acord en aquest punt? > > > > Dip switches s�n uns encapsulament que contenen uns piuets que els > > pots moure amunt i avall, en una posici� indiques "On" i en la > > posici� contraria, indiques "Off", els has de moure manualment, amb > > els dits o amb l'ajut d'alguna eina, jo utilitzo una SOG Pocket > > Power-Plier(http://images.google.com/imgres?imgurl=www.caves.org/im > > o/Product_Image > > s/33-1134.gif&imgrefurl=http://www.caves.org/imo/tools.htm&h=182&w= > > 164& > > sz=16&tbnid=vwj5urSbSAAJ:&tbnh=95&tbnw=86&prev=/images%3Fq%3Dpowerp > > lier%2Bsog%26start%3D20%26hl%3Den%26lr%3D%26ie%3DUTF-8%26oe%3DUTF-8 > > %26sa%3D N%26as_qdr%3Dall) per aquestes operacions. > > Potser hi una eina diferent per als "DIP Switches" i una altra per als > > "Dip Switches". Ja he dit que en alguns casos jo he usat els dits. > > > > > >>facilitaven una "mem�ria ROM" visible, per� nom�s programable > >>"digitalment" (amb els dits). Aix� permetia una configuraci� f�cil i > > > > > > > > "manualment" voldr�s dir! > > No uso tota la ma. Les meves mans tenen dits: cinc cadascuna. I els > meus dits tenen una certa autonomia. Aix� haig d'entendre que els teus 10 dits s�n digitals i no biol�gics? O digitals + biol�gics? > > > > > No ho deia per dir si ere o no rellevant, nom�s feia el comentari. > > Per part meva, ja est� comentat. No vull avorrir els membres de la > llista amb m�s "off topics". Ja hi ha prou literatura a l'abast. > > Ho sento pels que heu tingut que aguantar tota aquesta "filagarsa", > doncs no era pas la meva intenci�. Algun dia n'aprendr�. > Home, potser si que �s un fil Off-Topic, per� jo diria que �s for�a interessant. > Eduard. > > > Usuari Linux n�m. 154786 > > ---------------------------------------------------------------- > Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra > subscripci� a http://www.softcatala.org/llistes/ > ---------------------------------------------------------------- > Vinga, fins una altra. _____ xxavi "Be liberal in what you accept, and conservative in what you send" from RFC [Braden 1989a] ---------------------------------------------------------------- Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripci� a http://www.softcatala.org/llistes/ ----------------------------------------------------------------
