>Aquests nacionalistes i/o independentistes són capaços de cremar una «rojigualda»,
>però bavegen davant la «tricolor». Amics nacionalistes i/o independentistes
>si voleu celebrar repúbliques, de forma «clara i catalana», heu de triar
>la! data del 16 de gener, en referència a la proclamació de la República
>catalana de 1641. Ah, per cert, la bandera republicana catalana, de forma
>«clara i catalana», és la negra.
>
>Quin plaer això de dir «espanyolista» a més d'un nacionalista i/o independentista...
>
>Salut!
>
>Emilià

Hola Emilia i resta de forers i foreres,

Considerant l'estat critic de la cultura catalana envers l'espanyola, la Bandera Negra es un simbol que convendria treure del calaix dels embulls. El seu significat es ben clar: Vencer o morir. De fet al Capitol LVII de les Croniques d'En Ramon Muntaner ja es parla de la costum dels guerrers catalans d'hissar la Bandera Negra com a sinonim de lluita fins a la fi. Com be dius, Emilia, aquesta costum va ser recuperada a la Guerra dels Segadors. Als inicis de la Guerra de Successió, l’any 1705 fou hissat a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona, un estandar negre amb la inscripció “Mort o els nostres privilegis conservats”, i a Cardona, els regiments reclutats duien banderes negres amb la llegenda “Viurem lliures o morirem”. L’11 de setembre de 1714, quan ja no resten ni les restes de les senyeres quatribarrades, els darrers combatents de Barcelona prenien el mocador negre d’una dona o una camisa amb la sang ennegrida, hissant aquestes Banderes Negres als darrers llocs de resistència.

Les multiples senyeres catalanes, amb tot tipus d'estels i tot tipus de colors (http://www.geocities.com/RainForest/Vines/4398/estel.html) son banderes reivindicatives dels diferents conceptes de Catalunya i Paisos Catalans. La Bandera Negra es una bandera de combat, una bandera que vol significar combat a mort. L'Altra bandera militar catalana es l'estandard amb la Creu de Sant Jordi, encara que aquesta bandera lo que representa es l'estament militar catala.

Considerant que els principals referents historics catalans son guerres, accions miltars, o estan relacionades amb aquestes activitats, no em quadra gaire l'antimilitarisme del moviments independentistes catalans. Despres d'omplir-se la boca parlant de la Guerra dels Segadors, de les Germanies, dels Almogavers, de la sublevacio del 34, de l"Onze de Setembre, de la Batalla d'Almansa, del complot del Garraf, de Prats de Mollo, o dels patriotes de Terra Lluire, es manifesten profundament oposats a qualsevol cosa que tengui la semblanca d'un exercit... encara que sigui un exercit catala. Antimilitaristes contra l'exercit espanyol o l'exercit frances ho entenc be, pero "antimilitarisme" indiscriminat no ho entenc. En gran part aixo es degut a la influencia de l'esquerra espanyola sobre l'esquerra nacionalista catalana (i de les dretes ja ni en parlem). Si hi hagues un minim de coherencia els que es manifesten contra la lluita armada dels grups "terroristes" podrien comencar per donar exemple i demanar el desarmament de les forces militars i de seguretat de l'Estat Espanyol. Si les armes i l'us d'armes son inacceptables per uns, tambe ho tendria que ser pels altes, i vice versa.

Be, esper que no considereu que parlar d'aixo es pixar fora del test. Al cap i a la fi, coneixer els nostres simbols tambe es part de la nostra memoria historica.

Salutacions californianes,

Jaume


=================================================================== Jaume M. Canaves, Ph.D. - Project Scientist Bioinformatics Core, Joint Center for Structural Genomics Center for Research in Biological Systems - University of California, San Diego Sequoyah Hall #214, 9500 Gilman Drive, La Jolla, California 92093-0527 =================================================================== Phone: (858) 822-5412 * Fax: (858) 822-3631 * Email: jcanaves at ucsd.edu ===================================================================

Outgoing mail is certified Virus Free.
Checked by Norton Antivirus 2003 Professional Edition version 9.05.15
B




Respondre per correu electrònic a