Re: [admpub] Exit del programari lliure
Benjamí Villoslada wrote: Costa, però s'estan donant passes. Cert, jo també crec que se n'estan donant (o potser és més ganes de que se'n donin que no pas realitat). Fa anys que intento escampar el model professional dels advocats cap als [...] >econòmic o penal. Treballar junts i repartir feines, etc. De fet aquest hauria de ser el model de treball de les consultores (especialment les petites). Ser "integradors" de solucions ja existents, aportant, a més, les millores a aquestes solucions. Com no se n'ha de beneficiar un projecte de les millores, adaptacions, etc. que hi pugui aportar algú que l'ha posat en marxa en algunes empreses. I com no se n'ha de beneficiar el consultor de les millores dels productes que ell es dedica a implementar i encara més, que les millores que ell proposi s'integrin a la baseline del producte. - No hi ha experiència treballant així i encara s'escapen tics de tants anys de dictadura i pors --clar, després de passar anys veient tant cap nuclear de la competència apuntant-te :) - La demanda de programari lliure comença i la manca de projectes ha endarrerit la especialització d'uns professionals vinguts d'empreses estat on havien de fer de tot --sovint malament perquè tot no es pot fer bé. Així, la temptació de no repartir ha estat gran. - La clientela s'extranya en trobar empreses formades per professionals independents, tipus gavinet d'advocats (o 'xarxa', com també diuen alguns). Fins ara s'els hi presentaven empreses exhibint plantilles. Encara no saben si és seriós. Cert, el model del consultor independent encara no sembla funcionar a casa nostra. Sembla que el model de consultor preferit a les nostres terres és el del senyor amb corbata provinent d'una empresa amb uns centenars de treballadors (aquesta és sempre la primera transparència a la presentació d'empresa de qualsevol consultora, quanta gent son, llàstima que no especifica si saben fer l'O amb un canut) i que et clava una bona factura per una feina que en alguns casos és de qualitat més que dubtable. Ho serà cada cop més, especialment a mida que surtin projectes, el moviment consolidi (o faci petar definitivament l'invent) i hi hagi lloc per l'especialització, una de les claus d'un model que reparteix bolos en comptes d'aclaparar. Així es possible fer front a qualsevol projecte. Sí, la veritat és que molts projectes no necessiten uns centenars de "t-systems" o "andersens" o sinó un parell d'individus que sapiguin fer alguna cosa més amb el teclat que pobrepoints. -- __ Universitat de Lleida Area de Sistemes d'Informacio i Comunicacions Carles Mateu i Piñol Tel: +34 973 702049 Director FAX: +34 973 702130 www:http://www.udl.es/usuaris/carlesm/ GnuPG key: CD989EA1 ( http://www.keyserver.net/ ) Fingerprint = B1B7 65F7 38E4 C34E 5865 135F DEA6 CF2A CD98 9EA1 _ Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/
Re: [admpub] Exit del programari lliure
El Dijous 28 Abril 2005 08:39, Carles Mateu va escriure: > És en aquest "mercat", el de les consultories de solucions, on > > s'està encara una mica fluix. Falten consultores (o com a mínim no les > conec) potents (en qualitat no en nombre d'efectius) que aconsellin, > busquin, implantin, provin, modifiquin, tradueixin, adaptin, etc. el > programari lliure existent per cobrir necessitats. > Costa, però s'estan donant passes. Fa anys que intento escampar el model professional dels advocats cap als informàtics que treballin amb coses lliures. Si el model dels advocats està provat i funciona, perquè reinventar res? :) Hi ha moltes coincidències amb el que fan els informàtics: els advocats treballen amb un codi lliure anomenat Llei. A les societats no privatives està a la vista, en revisió continua i feta entre tots, sovint per altres advocats (molts polítics ho són). Tothom hi pot accedir però a la pràctica fan falta professionals que adaptin el codi l'adaptin a cada problema o en coneguin molt i diguin quin cal usar. Es poden especialitzar: dret laboral, econòmic o penal. Treballar junts i repartir feines, etc. El model no era possible amb el codi privatiu, on cada empresa d'informàtica és estat dictatorial, amb llurs míssils apuntant-se permanentment. Costa: - No hi ha experiència treballant així i encara s'escapen tics de tants anys de dictadura i pors --clar, després de passar anys veient tant cap nuclear de la competència apuntant-te :) - La demanda de programari lliure comença i la manca de projectes ha endarrerit la especialització d'uns professionals vinguts d'empreses estat on havien de fer de tot --sovint malament perquè tot no es pot fer bé. Així, la temptació de no repartir ha estat gran. - La clientela s'extranya en trobar empreses formades per professionals independents, tipus gavinet d'advocats (o 'xarxa', com també diuen alguns). Fins ara s'els hi presentaven empreses exhibint plantilles. Encara no saben si és seriós. Ho serà cada cop més, especialment a mida que surtin projectes, el moviment consolidi (o faci petar definitivament l'invent) i hi hagi lloc per l'especialització, una de les claus d'un model que reparteix bolos en comptes d'aclaparar. Així es possible fer front a qualsevol projecte. -- Benjamí http://weblog.bitassa.net . Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/
Re: [admpub] Exit del programari lliure
Aquesta opinió també la té l'E. Raymond al Caldero Mágico. I crec que pot ser encertada. A mesura que el programari es converteix en "commodity", o si utilitza estàndards oberts, la tendència és a esdevenir lliure. El programari especialitzat no utilitza estàndards oberts sempre, i no és una "commodity", amb la qual cosa no sempre serà lliure, potser no ho sigui mai, depenent del grau d'especialització, perquè pot contenir algorismes secrets o qui l'ha desenvolupat pot voler amortitzar la inversió per la via de vendre llicències. Manel On encara hi ha mancança d'alternatives lliures acostuma a ser en casos de programari molt especialitzat, molt centralitzat en un tema, etc. programari que acostuma a ser de backoffice més que de frontoffice, però aquesta (i això també és opinió personal) és un altra guerra. Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/
Re: [admpub] Exit del programari lliure
Manel Zaera wrote: L'administració, si vol programari lliure el tindrà, perquè les empreses estaran disposades a oferir els serveis, siguin grans consultores, grups temporals d'empreses, o empreses individualment. Els funcionaris, si l'administració vol, poden utilitzar programari lliure. Simplement, els treus Ms Office i els poses OpenOffice, amb una mínima formació -no fotem, que la diferència no és tanta-, i tens un exemple de camps on es pot aplicar fàcilment. Després, és clar que cal establir criteris de migració en els casos necessaris, o mirar de compatibilitzar les dades acumulades fins ara amb els sistemes futurs (migracions o compatibilitat enrera, com es decideixi). Lo que no em sembla de llibre és posar com exemple que si un té un ordinador de mà, compatible amb un determinat programari i/o sistema operatiu, això sigui culpa del programari lliure. Justament és la manca d'obertura de fabricants de maquinari i de desenvolupadors de programari allò que posa difícils les coses en certs àmbits, sobretot relacionats amb les darreres novetats tecnològiques. Aquí però, els governs tornen a tenir importància. Impulsar la col·laboració en projectes per tal que el programari lliure proporcioni les eines necessàries. És curiós, sense tenir formats oberts el programari lliure és capaç d'interoperar amb sistemes tancats, i encara sembla que se li han de donar culpes. És clar, les empreses són també factor important. Malauradament si no hi ha previsió que el programari lliure sigui una font de negoci les empreses no faran res. Si no fan res les empreses l'administració diran que no hi ha serveis. I el peix ja es mossega la cua. No sé, l'administració no pot posar tantes excuses quan en altres llocs, menys i més desenvolupats tecnògicament que Catalunya o Espanya, s'aposta clarament pel programari lliure. Manel Coincideixo, gairebé, plenament amb en Manel, a hores d'ara ja és possible viure "en PL" (més fàcil fins i tot que "viure en català" ;-). Hi ha alguns casos on les alternatives de PL estan fluixes (de moment), potser si, però no son massa. Molts cops el que passa és que els responsables tècnics no coneixen les eines de PL disponibles que els permetrien fer la migració. P.e. al cas de la Palm que ho ha iniciat, existeixen programes de groupware oberts (OpenGroupware, open-xchange, etc.) que permeten sincronitzar amb Palm (i amb evolution, mozilla, etc.) a més d'accés web i altres prestacions. En molts casos, el que fa falta és saber que existeixen aquestes solucions, provar-les i posar-les a funcionar. És en aquest "mercat", el de les consultories de solucions, on s'està encara una mica fluix. Falten consultores (o com a mínim no les conec) potents (en qualitat no en nombre d'efectius) que aconsellin, busquin, implantin, provin, modifiquin, tradueixin, adaptin, etc. el programari lliure existent per cobrir necessitats. On encara hi ha mancança d'alternatives lliures acostuma a ser en casos de programari molt especialitzat, molt centralitzat en un tema, etc. programari que acostuma a ser de backoffice més que de frontoffice, però aquesta (i això també és opinió personal) és un altra guerra. -- __ Universitat de Lleida Area de Sistemes d'Informacio i Comunicacions Carles Mateu i Piñol Tel: +34 973 702049 Director FAX: +34 973 702130 www:http://www.udl.es/usuaris/carlesm/ GnuPG key: CD989EA1 ( http://www.keyserver.net/ ) Fingerprint = B1B7 65F7 38E4 C34E 5865 135F DEA6 CF2A CD98 9EA1 _ Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/
Re: [admpub] Exit del programari lliure
L'administració, si vol programari lliure el tindrà, perquè les empreses estaran disposades a oferir els serveis, siguin grans consultores, grups temporals d'empreses, o empreses individualment. Els funcionaris, si l'administració vol, poden utilitzar programari lliure. Simplement, els treus Ms Office i els poses OpenOffice, amb una mínima formació -no fotem, que la diferència no és tanta-, i tens un exemple de camps on es pot aplicar fàcilment. Després, és clar que cal establir criteris de migració en els casos necessaris, o mirar de compatibilitzar les dades acumulades fins ara amb els sistemes futurs (migracions o compatibilitat enrera, com es decideixi). Lo que no em sembla de llibre és posar com exemple que si un té un ordinador de mà, compatible amb un determinat programari i/o sistema operatiu, això sigui culpa del programari lliure. Justament és la manca d'obertura de fabricants de maquinari i de desenvolupadors de programari allò que posa difícils les coses en certs àmbits, sobretot relacionats amb les darreres novetats tecnològiques. Aquí però, els governs tornen a tenir importància. Impulsar la col·laboració en projectes per tal que el programari lliure proporcioni les eines necessàries. És curiós, sense tenir formats oberts el programari lliure és capaç d'interoperar amb sistemes tancats, i encara sembla que se li han de donar culpes. És clar, les empreses són també factor important. Malauradament si no hi ha previsió que el programari lliure sigui una font de negoci les empreses no faran res. Si no fan res les empreses l'administració diran que no hi ha serveis. I el peix ja es mossega la cua. No sé, l'administració no pot posar tantes excuses quan en altres llocs, menys i més desenvolupats tecnògicament que Catalunya o Espanya, s'aposta clarament pel programari lliure. Manel En/na O. Castell i Marcos ha escrit: Hola, tens raó en molt del que dius però a la vegada estas donant la raó perquè els que defensem l'entrada a dojo del PL ens fiquem encara més forts. Dius que el PL no es pot aplicar en segons quins camps de la informàtica (d'usuari) i jo pregunto el motiu pel qual les empreses (el que munta i configura la PAL i els programes corresponents) únicament treballen per un sistema i no es preocupen de mantenir estàndards. El motiu no és social, que ningú t'enganyi, és merament econòmic. Per tant, si jo he de comprar una PAL, un placa base, una impressora, un escànner, un targeta gràfica o qualsevol altre component "el primer que faré" serà mirar si compleix estàndards o si per contra m'obliga a utilitzar un o altre SO concret. Això que dic sembla aplicable únicament a la part dura però també serveix per la part blana. M'explico, si jo estigues en la necessitat de gestionar la compra d'un o altre programa per exemple per l'administració demanaria, apart de el seu "codi font" per descomptat, que fos compatible a la majoria de sistemes operatius del mercat (UNIX/Linux, MAC, Windows, Netware, ...). No per res, simplement per tenir la consciència tranquil·la de que la meva gestió fos "la millor possible" que no vol dir la que agradi a tots. Com a mínim deixaríem de llençar diners sense rumb ... i que ningú s'ho prengui com una crítica ja que tots aprenem de les errades (això és el que es diu). O. Castell En/na Lluis Anaya ha escrit: Arrel dels últims comentari jo crec que l’èxit de la implantació de forma consolidada del programari lliure radica no exclusivament en instal.lar-lo i utilitzar-lo sino també i a la vegada en potenciar la industria de desenvolupament i manteniment del mateix, la industria de serveis al voltant del PL i la industria de la formació. Per potenciar tots aquests actors es pot fer des de l’administració mitjançant moltes formules i accions politiques i administratives que no son pas innovadores ni noves sino que en altres àmbit ja s’apliquen i s'han aplicat (haurien de fer un "copiar i enganxar".) El programari lliure entès com a tecnologia sostenible, econòmicament viable, etc, etc, etc no comença i acaba en posar el programa i fer-lo anar. Si es fa així fracassarem. Problema dos de l’enfocament que alguns li donen al programari lliure; no es un producte que inicialment pugui cobrir totes les àrees informatitzades del sector públic i del sector privat, des de la capa de sistema probablement si, però des de la capa d’aplicació probablement no. El que no podem es convèncer al President del Parlament que utilitzi Open Source per a tot en en el seu gabinet i desprès no pugui utilitzar el sistema de gestió d'agenda sincronitzat amb la seva Palm o que aquest funcioni malament, ... es un exemple. Però es important destacar en aquest punt que existeix un % molt elevat de plataformes on es pot fer un immersió total en PL i un altre % d’elevat de plataformes un parcialment es pot fer una immersió en PL. On prioritariament s’hauria d’actuar. Un exemple clar es el famós cas d’Extremadura, en quin sector?, amb q
Re: [admpub] Exit del programari lliure
Hola, tens raó en molt del que dius però a la vegada estas donant la raó perquè els que defensem l'entrada a dojo del PL ens fiquem encara més forts. Dius que el PL no es pot aplicar en segons quins camps de la informàtica (d'usuari) i jo pregunto el motiu pel qual les empreses (el que munta i configura la PAL i els programes corresponents) únicament treballen per un sistema i no es preocupen de mantenir estàndards. El motiu no és social, que ningú t'enganyi, és merament econòmic. Per tant, si jo he de comprar una PAL, un placa base, una impressora, un escànner, un targeta gràfica o qualsevol altre component "el primer que faré" serà mirar si compleix estàndards o si per contra m'obliga a utilitzar un o altre SO concret. Això que dic sembla aplicable únicament a la part dura però també serveix per la part blana. M'explico, si jo estigues en la necessitat de gestionar la compra d'un o altre programa per exemple per l'administració demanaria, apart de el seu "codi font" per descomptat, que fos compatible a la majoria de sistemes operatius del mercat (UNIX/Linux, MAC, Windows, Netware, ...). No per res, simplement per tenir la consciència tranquil·la de que la meva gestió fos "la millor possible" que no vol dir la que agradi a tots. Com a mínim deixaríem de llençar diners sense rumb ... i que ningú s'ho prengui com una crítica ja que tots aprenem de les errades (això és el que es diu). O. Castell En/na Lluis Anaya ha escrit: Arrel dels últims comentari jo crec que l’èxit de la implantació de forma consolidada del programari lliure radica no exclusivament en instal.lar-lo i utilitzar-lo sino també i a la vegada en potenciar la industria de desenvolupament i manteniment del mateix, la industria de serveis al voltant del PL i la industria de la formació. Per potenciar tots aquests actors es pot fer des de l’administració mitjançant moltes formules i accions politiques i administratives que no son pas innovadores ni noves sino que en altres àmbit ja s’apliquen i s'han aplicat (haurien de fer un "copiar i enganxar".) El programari lliure entès com a tecnologia sostenible, econòmicament viable, etc, etc, etc no comença i acaba en posar el programa i fer-lo anar. Si es fa així fracassarem. Problema dos de l’enfocament que alguns li donen al programari lliure; no es un producte que inicialment pugui cobrir totes les àrees informatitzades del sector públic i del sector privat, des de la capa de sistema probablement si, però des de la capa d’aplicació probablement no. El que no podem es convèncer al President del Parlament que utilitzi Open Source per a tot en en el seu gabinet i desprès no pugui utilitzar el sistema de gestió d'agenda sincronitzat amb la seva Palm o que aquest funcioni malament, ... es un exemple. Però es important destacar en aquest punt que existeix un % molt elevat de plataformes on es pot fer un immersió total en PL i un altre % d’elevat de plataformes un parcialment es pot fer una immersió en PL. On prioritariament s’hauria d’actuar. Un exemple clar es el famós cas d’Extremadura, en quin sector?, amb quin tipus de plataformes van començar?, pero sense oblidar els altres actors necessaris per al manteniment, servei, etc del PL. Have Fun! Lluis Anaya Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/
[admpub] Exit del programari lliure
Arrel dels últims comentari jo crec que l’èxit de la implantació de forma consolidada del programari lliure radica no exclusivament en instal.lar-lo i utilitzar-lo sino també i a la vegada en potenciar la industria de desenvolupament i manteniment del mateix, la industria de serveis al voltant del PL i la industria de la formació. Per potenciar tots aquests actors es pot fer des de l’administració mitjançant moltes formules i accions politiques i administratives que no son pas innovadores ni noves sino que en altres àmbit ja s’apliquen i s'han aplicat (haurien de fer un "copiar i enganxar".) El programari lliure entès com a tecnologia sostenible, econòmicament viable, etc, etc, etc no comença i acaba en posar el programa i fer-lo anar. Si es fa així fracassarem. Problema dos de l’enfocament que alguns li donen al programari lliure; no es un producte que inicialment pugui cobrir totes les àrees informatitzades del sector públic i del sector privat, des de la capa de sistema probablement si, però des de la capa d’aplicació probablement no. El que no podem es convèncer al President del Parlament que utilitzi Open Source per a tot en en el seu gabinet i desprès no pugui utilitzar el sistema de gestió d'agenda sincronitzat amb la seva Palm o que aquest funcioni malament, ... es un exemple. Però es important destacar en aquest punt que existeix un % molt elevat de plataformes on es pot fer un immersió total en PL i un altre % d’elevat de plataformes un parcialment es pot fer una immersió en PL. On prioritariament s’hauria d’actuar. Un exemple clar es el famós cas d’Extremadura, en quin sector?, amb quin tipus de plataformes van començar?, pero sense oblidar els altres actors necessaris per al manteniment, servei, etc del PL. Have Fun! Lluis Anaya
