date:20051226

Hola,

On Tue, Dec 27, 2005 at 12:40:08AM +0100, Joan Sanz wrote:
> Revisió del paquet.
> 
> Utilitze el "vos" com a tractament de respecte de 2a persona del singular
> (màquina -> home) en lloc d' "us" (2a del plural)

Sempre hem utilitzat la 2a del plural. Seguint la guia d'estil:

  

salut,
guillem


-- 
To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED]
with a subject of "unsubscribe". Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]

Re: [RFR] manual://d-i/partitioning/partition-programs.xml

I l'últim!

Diff normal dels canvis.

salut,
guillem
9c9
< de particionament a fi que funcionen en diversos tipus de discos durs i
---
> de particionament a fi que funcionen en diversos tipus de discs durs i
33c33
< És el particionador de discos original del Linux, adequat per als experts.
---
> És el particionador de discs original del Linux, adequat per als experts.
37c37
< Aneu amb compte si teniu particions de FreeBSD. Els kernels d'instal·lació
---
> Aneu amb compte si teniu particions de FreeBSD. Els nuclis d'instal·lació
41c41
< Linux+FreeBSD HOWTO
---
> COM ES FA Linux+FreeBSD
50c50
< És un particionador de discos d'ús senzill, apte per a tothom.
---
> És un particionador de discs d'ús senzill, apte per a tothom.
112c112
< Un d'aquests programes s'executarà per defecte quan seleccioneu
---
> Un d'aquests programes s'executarà de manera predeterminada quan seleccioneu
114c114
< per defecte no és el que voleu, sortiu del particionador, aneu a l'intèrpret
---
> de manera predeterminada no és el que voleu, sortiu del particionador, aneu a 
> l'intèrpret
116c116
< i F2 juntes, i introduïu el nom del programa que voleu fer
---
> i F2 a l'hora, i introduïu el nom del programa que voleu fer
138c138
< sistema de destí. Després d'instal·lar el kernel i els mòduls, executeu:
---
> sistema de destí. Després d'instal·lar el nucli i els mòduls, executeu:
148c148
< Bootable.
---
> Arrencable.
152c152
< Un aspecte important quan particioneu discos de tipus Mac és que la partició
---
> Un aspecte important quan particioneu discs de tipus Mac és que la partició
156c156
< mac-fdisk Tutorial, el qual
---
> Tutorial de mac-fdisk, el qual

Re: [RFR] manual://d-i/install-methods/official-cdrom.xml

Casi...

Wdiff dels canvis,

salut,
guillem



 
 El lot de [-CD-ROMs-] {+CD-ROM+} oficials de &debian;


Sens dubte la manera més senzilla d'instal·lar &debian; és fent servir un lot de
[-CD-ROMs-]
{+CD-ROM+} oficials de Debian. Podeu adquirir-ne un a un distribuïdor (vegeu la
pàgina de venedors dels [-CDs).-] 
{+CD).+}
També podeu descarregar les imatges dels [-CD-ROMs-] {+CD-ROM+} allotjades a 
[-un espill-] {+una rèplica+} de Debian
i fer-vos el vostre lot propi, si teniu una connexió de xarxa ràpida i una 
gravadora
de [-CDs-] {+CD+} (vegeu la pàgina dels [-CDs-] 
{+CD+} de Debian
per a instruccions detallades). Si ja disposeu d'un lot de [-CDs-] {+CD+} de 
Debian i podeu
arrencar amb ells la vostra màquina, podeu anar a
; s'ha tingut molta cura a assegurar que els
fitxers més importants són al primer CD. Tot i que un lot sencer de paquets
binaris requereix nombrosos [-CDs,-] {+CD,+} és poc probable que us calguen 
paquets del
tercer CD en endavant. També podeu considerar d'emprar la versió en DVD, la
qual vos estalvia molt d'espai al calaix i vos evita el batibull del canvi de 
[-CDs.-] {+CD.+}



Si el vostre ordinador no permet l'arrencada des de CD i en teniu un lot,
podeu utilitzar una estratègia alternativa, com per exemple

els disquets,

la cinta magnètica, la cinta magnètica emulada,

el disc dur,

el llapis usb,

l'arrencada en xarxa,

o la càrrega manual del [-kernel-] {+nucli+} des del CD per arrencar inicialment
l'instal·lador del sistema. Els fitxers que calen per arrencar d'altres
maneres són també al CD; l'estructura de l'arxiu en xarxa de Debian i la
dels directoris dels [-CDs-] {+CD+} és idèntica. Així, quan tot seguit 
s'indiquen
els camins de fitxers específics que calen per arrencar, cerqueu-los als
mateixos directoris i subdirectoris del CD.



Quan l'instal·lador s'haja arrencat, ja es podrà obtenir del CD la resta
de fitxers necessaris.



Si no teniu cap lot de [-CDs,-] {+CD,+} haureu de descarregar els fitxers del 
sistema
d'instal·lació i posar-los a

la cinta d'instal·lació

el disquet o

el disc dur o

el llapis usb o

un ordinador connectat

perquè puguen emprar-se per a arrencar l'instal·lador.

Re: [RFR] manual://d-i/preparing/install-overview.xml

Zzz,

Diff normal dels canvis.

salut,
guillem
61,62c61,62
< Localitzeu i/o descarregueu el programari de l'instal·lador i quassevol 
fitxers
< controladors que necessite la vostra màquina (tret dels usuaris del CD de 
Debian).
---
> Localitzeu i/o descarregueu el programari de l'instal·lador i els fitxers de 
> qualsevol
> controlador que necessite la vostra màquina (tret dels usuaris del CD de 
> Debian).
68c68
< d'arrencada (la majoria dels usuaris dels CDs de Debian poden arrencar des 
d'un d'ells).
---
> d'arrencada (la majoria dels usuaris dels CD de Debian poden arrencar des 
> d'un d'ells).
99c99
< Afegiu-hi un o més DASDs (Dispositiu d'emmagatzematge d'accés directe).
---
> Afegiu-hi un o més DASD (Dispositiu d'emmagatzematge d'accés directe).
116c116
< Instal·leu un gestor d'arrencada
---
> Instal·leu un carregador d'arrencada
133c133
< Instal·leu programari addicional (tasks
---
> Instal·leu programari addicional (tasques
169c169
< primera càrrega del sistema, sols diposeu d'un sistema controlat per línia
---
> primera càrrega del sistema, sols disposeu d'un sistema controlat per línia

Re: [RFR2] manual://d-i/install-methods/create-floppy.xml

Hmmm,

Wdiff dels canvis.

salut,
guillem



 
 Creació de disquets a partir d'imatges de disquet


Normalment, els disquets arrencables es fan servir com a darrer recurs per
arrencar l'instal·lador en maquinari que no pot arrencar des del CD o per
altres mitjans.



L'arrencada amb disquets falla en les unitats USB dels Mac.



No es pot arrencar amb disquets ni en els Amiga ni en els Mac 68k.



Les imatges de disquet són fitxers que contenen, en pla 
(raw),
el contingut sencer d'un disquet. Igual com en el cas del fitxer
boot.img, no hi ha prou de copiar-les al disquet.
Cal fer servir un programa que escriu al disquet la imatge en 
pla.
Això és així perquè aquestes imatges són representacions exactes del disquet;
cal fer una còpia per sectors de les dades del fitxer al 
disquet.



Hi ha mètodes diferents per crear disquets d'imatges de disquet,
segons la plataforma. Aquesta secció descriu com crear-los en
diverses plataformes.



Independentment del mètode emprat, recordeu que hauríeu de bloquejar
els disquets contra l'escriptura una vegada els hàgeu escrits,
per cerciorar-vos que no s'espatllen accidentalment.



  Confecció de les imatges de disquet en un sistema Linux o 
Unix


Per a escriure imatges de disquet als disquets, probablement [-uscaldrà-] {+us 
caldrà+} tenir
accés de superusuari al sistema. Poseu un disquet verge i en bon estat a la
disquetera. Després, feu servir l'ordre


$ dd [-if=filename-] 
{+if=nom-de-fitxer+} of=/dev/fd0 bs=1024 conv=sync ; 
sync


on [-filename-] 
{+nom-de-fitxer+} és un dels fitxers imatge del 
disquet
(vegeu  sobre quin hauria de ser el
[-filename).-]
{+nom-de-fitxer).+}
/dev/fd0 és el nom usual de dispositiu per a la disquetera,
però podria ser diferent en la vostra màquina (en Solaris, 
és
/dev/fd/0).
Potser se us retornarà a l'indicador abans que el Unix haja acabat el procés
d'escriptura del [-disquet floppy disk,-] {+disquet,+} per tant mireu el pilot 
de la disquetera
per assegurar-vos que el llum està apagat i que el disquet ha parat de fer 
voltes
abans d'extraure'l. En alguns sistemes cal una ordre per expulsar-lo
(en Solaris, empreu eject, consulteu el
manual).



Alguns sistemes proven de muntar automàticament el disquet quan l'introduïu
a la disquetera. Podríeu haver de deshabilitar aquesta funcionalitat perquè
l'ordinador puga escriure el disquet en pla (raw mode).
La manera de fer això varia segons el sistema operatiu emprat.
 En-] {+arch="sparc">En+} Solaris, ho podeu fer 
saltant-vos la gestió de volums.
Primer, assegureu-vos que el disquet s'ha automuntat
(empreu volcheck o l'ordre equivalent, en el gestor de 
fitxers).
Després empreu una ordre dd de la forma donada abans, tot
reemplaçant /dev/fd0 amb
[-/vol/rdsk/floppy_name,-]
{+/vol/rdsk/nom-del-disquet,+}
on [-floppy_name-] 
{+nom-del-disquet+} és el nom del disquet indicat
quan fou formatat (els disquets sense nom tenen per defecte el nom
unnamed_floppy). En altres sistemes, demaneu-hi a
l'administrador del sistema.




Si s'escriu un disquet en un Linux powerpc, caldrà extraure'l. El programa
eject ho fa, això; potser l'haureu d'instal·lar.



  

&floppy-i386.xml; 
&floppy-m68k.xml;
&floppy-powerpc.xml;

Re: [RFR] manual://d-i/install-methods/install-tftp.xml

Moi,

Wdiff dels canvis.

salut,
guillem



 
 Preparació dels fitxers per a l'arrencada en xarxa TFTP


Si teniu una màquina connectada a una xarxa d'àrea local, podeu
arrencar-la des d'una altra màquina de la xarxa fent servir TFTP. Si
voleu arrencar el sistema d'instal·lació des d'una altra màquina, els
fitxers d'arrencada hauran de col·locar-se a llocs específics d'aquesta,
la qual ha de configurar-se a fi de permetre l'arrencada de la vostra.



Heu d'instal·lar un servidor TFTP, i en nombroses màquines, cal també un
servidor BOOTP
, o un servidor RARP
, o un servidor DHCP.



El protocol de resolució inversa
d'adreces (RARP) és una manera d'indicar al vostre client les adreces
IP que ha d'emprar. Una altra manera és fer servir el protocol [-BOOTP. 
-] {+BOOTP.+}

BOOTP és un protocol IP que
indica a l'ordinador la seua pròpia adreça IP i el lloc de la xarxa
on obtenir la imatge [-d'arrencada. -] {+d'arrencada.+}

 Hi-] {+arch="m68k">Hi+} ha una altra alternativa en 
sistemes VMEbus:
l'adreça IP es pot configurar manualment en una ROM [-d'arrencada. -] 
{+d'arrencada.+}

El DHCP (Protocol de configuració
dinàmica d'ordinadors centrals) és una extensió més flexible, i
compatible, del BOOTP. Alguns sistemes sols es poden configurar fent
servir el [-DHCP. -] {+DHCP.+}



Per als PowerPC, si teniu una màquina NewWorld Power Macintosh, és bona
idea emprar el DHCP en lloc del BOOTP. Algunes de les màquines més noves
no poden arrencar si empreu el BOOTP.



A diferència de l'Open Firmware de màquines Sparc i PowerPC, la consola
SRM no fa servir el RARP per obtenir les adreces
IP, i per tant heu d'emprar el BOOTP per arrencar en xarxa l'Alpha


Els sistemes Alpha també es poden arrencar en xarxa amb el DECNet MOP
(Protocol d'operacions de manteniment), però això no s'explica aquí.
Probablement el vostre operador OpenVMS local estarà disposat a
ajudar-vos en cas que realment tingueu necessitat d'emprar el MOP per
arrencar Linux al vostre Alpha.


. També podeu introduir la configuració IP de les interfícies
de xarxa directament en la consola SRM.



Algunes màquines HPPA més antigues (p.ex. 715/75) usen l'RBOOTD en lloc
del BOOTP. Hi ha un paquet rbootd a l'abast en
Debian.



El protocol de transferència trivial de fitxers (TFTP) s'empra per posar
a disposició del client la imatge d'arrencada. En teoria, es pot usar
qualsevol servidor de qualsevol plataforma que implemente aquests
protocols. Els exemples d'aquesta secció ofereixen instruccions per al
SunOS 4.x, el SunOS 5.x (i.e. Solaris), i el GNU/Linux.



El mètode PXE d'arrencada TFTP, o entorn d'execució d'arrencada prèvia,
requereix un servidor TFTP que permeta l'ús de tsize.
En un servidor &debian;, els paquets atftpd i
tftpd-hpa són adients; és recomanable el
tftpd-hpa.





&tftp-rarp.xml;
&tftp-bootp.xml;
&tftp-dhcp.xml;

  
  Habilitació del servidor TFTP


Per a posar en marxa el servidor TFTP, assegureu-vos primer que teniu
activat el tftpd. Per fer-ho, el fitxer
/etc/inetd.conf ha de tenir quelcom semblant a la
línia següent:


tftp dgram udp wait nobody /usr/sbin/tcpd in.tftpd /tftpboot


Els paquets Debian solen configurar-ho per defecte correctament.



Examineu el fitxer i recordeu el directori que heu indicat com a argument
de l'in.tftpd; us caldrà després. En algunes versions
de l'in.tftpd, l'argument -l
fa que s'arxiven tots els fitxers de registre de peticions al sistema;
això és d'utilitat a l'hora de fer comprovacions d'errors d'arrencada. Si
heu hagut de canviar el /etc/inetd.conf, cal que
indiqueu al procés actiu inetd que el fitxer ha canviat.
En màquines Debian s'ha d'executar /etc/init.d/inetd
reload; en d'altres, esbrineu la identitat (ID) del [-process-] 
{+procés+}
inetd i executeu
kill -HUP [-inetd-pid.-] 
{+pid-d'inetd.+}



Si aneu a instal·lar Debian en una màquina SGI i el servidor TFTP empra
GNU/Linux amb Linux 2.4, heu de posar això al servidor:


# echo 1 > /proc/sys/net/ipv4/ip_no_pmtu_disc


per desactivar la funcionalitat Path MTU discovery, altrament la PROM
d'Indy no podrà descarregar el [-kernel.-] {+nucli.+} A més, assegureu-vos que 
els
paquets TFTP s'envien des d'un port [-font-] {+origen+} no major que el 32767, 
o la
descàrrega s'estancarà després del primer paquet. Per evitar aquest [-bug-]
{+error+} de la PROM amb el Linux 2.4.X, feu el següent,


# echo "2048 32767" > /proc/sys/net/ipv4/ip_local_port_range


a fi d'ajustar el rang de ports [-font-] {+origen+} que empra el servidor TFTP 
de Linux.


  

  
  Poseu les imatges del TFTP al seu lloc


Després, col·loqueu la imatge d'arrencada TFTP que us calga, i que figura
a , al directori d'imatges d'arrencada del
tftpd. Normalment, el directori té el nom
/tftpboot. Haureu de fer un enllaç des d'aquest
fitxer al fitxer que emprarà el tftpd per arrencar un
client determinat. Malauradament, el nom del fitxer el determina el client
TFTP, i no hi existeix cap norma ben establerta.



En màquines NewWorld Power Macintosh, heu d'establir el carregador
d'arrencada

Re: [RFR] manual://d-i/preparing/minimum-hardware-reqts.xml

Hey,

Wdiff dels canvis.

salut,
guillem



 
[-Reunint-]
{+Satisfer+} els requisits mínims de maquinari


Un cop hàgiu recollit la informació necessària sobre el maquinari del
vostre ordinador, comproveu que [-el vostre maquinari-] {+aquest+} us permet 
fer el tipus [-de instal·lació-] {+d'instal·lació+}
que [-voleu fer.-] {+voleu.+}



Depenent de les vostres necessitats, podeu aconseguir-ho amb menys [-del-]
maquinari [-recomanat llistat-] {+del que es recomana+} a la taula [-de sota.-] 
{+que trobareu a continuació.+} De [-totes maneres,-]
{+tota manera,+} la majoria d'usuaris s'arrisquen a [-ésser frustrats-] {+tenir 
frustracions+} si
ignoren aquests suggeriments.



Un Pentium 100 és el mínim recomanat per a un sistema d'escriptori, i un
[-Penrium-]
{+Pentium+} II-300 per a un servidor.



Es recomana un processador 68030 o superior per a instal·lacions m68k.
[-Potser us-]
{+Us+} en [-sortiu-] {+podeu sortir+} amb una mica menys [-que-] {+de+} l'espai 
de disc indicat.



Qualsevol PowerPC OldWorld o NewWorld pot servir com a sistema
d'escriptori. Per a servidors, es recomana una màquina 132-Mhz com
a mínim.




Requisits mínims del sistema recomanats



  Tipus [-de instal·lacióRAMDisc-] 
{+d'instal·lacióRAMDisc+} dur





  Sense escriptori
  24 [-megabytes-] {+MiB+}
  450 [-megabytes-] {+GiB+}

  Amb escriptori
  64 [-megabytes-] {+MiB+}
  1 [-gigabyte-] {+GiB+}

  Servidor
  128 [-megabytes-] {+MiB+}
  4 [-gigabytes-] {+GiB+}






Aquí hi ha una mostra de configuracions usuals [-de sistema-] {+en sistemes+} 
Debian.
Podeu fer-vos una idea de l'espai de disc utilitzat per grups de programes
relacionats referint-vos a 





 Servidor estàndard
 

Aquest és un perfil de servidor petit, útil per a servidors mínims que no
tenen massa funcionalitats per a usuaris d'intèrpret d'ordres. Inclou un
servidor FTP, un servidor web, DNS, NIS i POP. Per a aquests, [-100MB-] {+100 
MiB+}
d'espai de disc serien suficients, i després caldria afegir l'espai
per a les dades que es volen servir.





 Escriptori
 

Un sistema d'escriptori estàndard, inclosos el sistema X [-window,-] 
{+Window,+} un
entorn d'escriptori complet, so, editors, etc. Necessitareu uns [-2GB-] {+2 
GiB+}
utilitzant la tasca d'escriptori estàndard, tot i que es pot fer
amb molt menys.





 Consola de treball
 

Una màquina d'usuari encara més reduïda, sense el sistema X [-window-] 
{+Window+} o
aplicacions d'X. Possiblement adient per a portàtils o ordinadors mòbils.
La grandària és al voltant de [-140MB.-] {+140 MiB.+}





 Desenvolupador
 

Una configuració d'escriptori amb tots els paquets de desenvolupament,
com ara Perl, C, C++, etc. La grandària és al voltant de [-475MB.-] {+475 
MiB.+} Suposant
que afegireu l'X11 i alguns paquets addicionals per a altres usos, hauríeu
de planificar uns [-800MB-] {+800 MiB+} per a aquest tipus de màquina.






Recordeu que aquestes mides no inclouen tota la resta de materials
que s'acostumen a trobar, com ara fitxers d'usuaris, correu, i dades.
Sempre és millor ser generós quan s'està considerant l'espai per als propis
fitxers i dades. Notablement, la partició /var conté
molta informació d'estat específica de Debian, a més del contingut habitual
com els fitxers de registre. Els fitxers de la comanda
dpkg (amb informació de tots els paquets instal·lats)
fàcilment pot ocupar [-20MB.-] {+20 MiB.+} A més, apt-get 
posa allà els
paquets descarregats abans d'instal·lar-los. Hauríeu d'assignar com a mínim
[-100MB-]
{+100 MiB+} per a /var.

Re: [RFR] manual://d-i/partitioning/tree.xml

Hallo,

On Fri, Dec 23, 2005 at 05:40:18PM +0100, Jordà Polo wrote:
> He aprofitat bona part del manual de woody.

Adjunt un diff normal dels canvis que he fet abans del commit.

salut,
guillem
27c28
<   Binaris de comandes essencials
---
>   Binaris d'ordres essencials
42c43
<   Llibreries compartides essencials i mòduls del nucli
---
>   Biblioteques compartides essencials i mòduls del nucli
61,62c62
<   Directori virtual per a informació del sistema (nuclis
<   2.6)
---
>   Directori virtual per a informació del sistema (nuclis 2.6)
95c95
< 150–250 MB per a la partició arrel.
---
> 150–250 MiB per a la partició arrel.
101c101
< (/usr/bin), llibreries
---
> (/usr/bin), biblioteques
105c105
< hauríeu de concedir com a mínim 500 MB d'espai en disc. Aquesta mida
---
> hauríeu de concedir com a mínim 500 MiB d'espai en disc. Aquesta mida
108c108
< 4-6 GB.
---
> 4-6 GiB.
121c121
< reservar 2 o 3 gigabytes d'espai per a /var. Si
---
> reservar 2 o 3 GiB d'espai per a /var. Si
124,125c124,125
< podeu sortir amb 300–500 MB. Si aneu més justos de disc i no
< penseu fer actualitzacions importants, passareu amb només 30 o 40 MB.
---
> podeu sortir amb 300–500 MiB. Si aneu més justos de disc i no
> penseu fer actualitzacions importants, passareu amb només 30 o 40 MiB.
131c131
< segurament aniran a parar a aquest directori. 40–100 MB haurien
---
> segurament aniran a parar a aquest directori. 40–100 MiB haurien
133c133
< d'arxius, autoria de CDs/DVDs, o altre programari multimèdia, poden
---
> de fitxers, autoria de CD/DVD, o altre programari multimèdia, poden
145c145
< reservar uns 100 MB per a cada usuari, adaptant aquest valor a les nostres
---
> reservar uns 100 MiB per a cada usuari, adaptant aquest valor a les nostres

Re: [RFR] manual://d-i/appendix/chroot-install.xml

Hola,

Aquest necessitava actualització. Wdiff adjunt.

salut,
guillem



 
 Instal·lant &debian;  [-a un-] {+des d'un+} sistema Unix/Linux



Aquesta secció explica com instal·lar &debian; des d'un
Unix o Linux, sense utilitzar el sistema de menús de l'instal·lador com
s'explica a tot aquest manual. Aquest COM ES FA d'instal·lació
creuada l'han demanat usuaris de Red Hat, Mandrake i SuSE que
migren a &debian;. En aquesta secció es pressuposa una certa familiaritat
amb la introducció [-de
comandes-] {+d'ordres+} *nix i la navegació pel sistema de fitxers.
En aquesta secció, $ significa que {+l'ordre+} s'ha d'introduir
a [-l'usuari del-] sistema [-actual,-] {+actual de l'usuari,+} i 
# significa que l'ordre
s'ha d'introduir al chroot de Debian.



Una vegada tingueu configurat el sistema Debian a la vostra mida,
podreu migrar totes les dades existents (si hi ha alguna) i continuar
treballant. Aquesta és per tant una instal·lació &debian; amb temps
de fora de servei [-zero .-] {+zero.+} També és una manera 
intel·ligent de
treballar amb maquinari que d'altra manera no vol funcionar bé amb
diferents [-arrancs-] {+arrencades+} o mitjans d'instal·lació.



  
  Començant


Amb les actuals eines *nix, es necessita reparticionar el disc,
creant al menys un sistema de fitxers i una partició d'intercanvi.
Necessitareu al menys [-150MB-] {+150 MiB+} d'espai per una instal·lació de 
consola,
o bé al menys [-300MB-] {+300 MiB+} si voleu instal·lar X.



Per exemple, per crear un sistema de fitxers ext3 a la partició
/dev/hda6 (que és el nostre exemple per la
partició arrel):


# mke2fs -j /dev/hda6


Si voleu crear un sistema de fitxers ext2, ometeu -j.



Inicialitzeu i activeu l'intercanvi (substituïu el nombre de la partició per
la vostra partició d'intercanvi de Debian):


# mkswap /dev/hda5
# sync; sync; sync
# swapon /dev/hda5


Munteu la partició a /mnt/debinst (el lloc
d'instal·lació, per ser l'arrel (/) del sistema de
fitxers del nou sistema). El punt de muntatge és arbitrari, i se'n farà
ús desprès.


# mkdir /mnt/debinst
# mount /dev/hda6 /mnt/debinst



{+

Si voleu tenir parts del vostre sistema de fitxers (p.ex. /usr) muntats
en particions separades, haureu de crear i muntar aquests directoris
manualment abans de procedir amb la següent fase.

+}
  

  
  Instal·lar debootstrap


L'eina que utilitza l'instal·lador de Debian, que és reconeguda
oficialment com la manera d'instal·lar un sistema base de Debian, és
debootstrap. Fa ús de wget i
ar, i per altra part tan sols depèn de
/bin/sh. Instal·leu wget i
ar si no hi [-son-] {+són+} ara al vostre [-sistema-] 
{+sistema,+} i descarregueu
i instal·leu debootstrap.



Si el vostre sistema està basat [-amb-] {+en+} rpm, podeu fer ús d'alien per 
convertir
el .deb a .rpm, o descarregar una versió en rpm des de
http://people.debian.org/~blade/install/debootstrap";>



Podeu també utilitzar el procediment següent per fer la instal·lació
de forma [-manual.Creeu-] {+manual. Creeu+} un directori de treball per 
extreure els .deb dins:


# mkdir work
# cd work


El binari de debootstrap el podeu trobar a l'arxiu de
Debian (assegureu-vos de seleccionar l'arxiu correcte per la vostra
arquitectura). Descarregueu el .deb debootstrap del
http://ftp.debian.org/debian/pool/main/d/debootstrap/";>
repositori, copieu el paquet al directori i extraieu els fitxers del
binari. Necessitareu tenir privilegis de root per instal·lar els binaris.


# ar -x debootstrap_0.X.X_arch.deb
# cd /
# zcat /full-path-to-work/work/data.tar.gz | tar xv


{+

Tingueu en compte que executant debootstrap pot requerir
que tingueu una versió mínima de glibc instal·lada
(actualment GLIBC_2.3). debootstrap és un guió
d'intèrpret d'ordres, però crida diverses utilitats que requereixen
glibc.+}


  

  
  Executar debootstrap


Podeu descarregar els fitxers que necessiteu del debootstrap
directament de l'arxiu quan l'executeu. Podeu substituir 
[-http.us.debian.org/debian-]
{+ftp.es.debian.org/debian+} per qualsevol [-espill-] 
{+rèplica+} de
l'arxiu a l'ordre de l'exemple de baix, preferiblement per un que estigui
a prop vostre. Teniu una llista [-dels espills-] {+de less rèpliques+} a
http://www.debian.org/misc/README.mirrors";>.



Si teniu un CD de &debian; &releasename; [-CD-] muntat a
/cdrom, podeu substituir l'adreça del http per:
file:/cdrom/debian/



Substituïu una de les següents per ARCH
a l'ordre debootstrap:

alpha,
arm,
hppa,
i386,
ia64,
m68k,
mips,
mipsel,
powerpc,
[-s390, or-]
{+s390 o+}
sparc.


# /usr/sbin/debootstrap --arch ARCH &releasename; \
 /mnt/debinst [-http://http.us.debian.org/debian-] 
{+http://ftp.es.debian.org/debian+}



  

  
  Configurar el sistema [-base.-] {+base+}


Ara ja teniu un sistema Debian [-real,-] {+real al disc,+} això si, molt 
[-petit, al disc.-] {+petit.+}
Feu [-Chroot :-] {+chroot:+}


# LANG= chroot /mnt/debinst /bin/bash




   
   Muntatge de les particions


Necessitareu crear el fitxer /etc/fstab.


# editor /etc/fstab


Aquest és un exemple qu

Re: [RFR2] manual://d-i/administrivia/administrivia.xml

Hola,

Adjunt el wdiff (word diff) del que hi ha ara a svn. Les paraules o
seccions afegides estan entre {+ +} i les esborrades entre [- -].

salut,
guillem




 [-Administrivia-]
 {+Administrativa+}


 
 Quant a aquest document



Aquest manual de l'instal·lador de [-debian-] {+Debian+} Sarge està basat en el 
manual
d'instal·lació de la [-debian-] {+Debian+} Woody per a disquets, el qual, al 
seu torn, es
basà en anteriors manuals d'instal·lació de Debian i en el manual de la
distribució Progeny, que fou publicat sota la llicència GPL en 2003.



Aquest document està escrit en DocBook XML. Els formats finals els han 
[-generats-]
{+generat+} diversos programes tot fent servir la informació dels paquets
docbook-xml i
docbook-xsl.



A fi de fer aquest document més mantenible, s'ha emprat un seguit de
funcionalitats XML, tals com les entitats i els atributs de perfil.
Aquests tenen un paper anàleg al de les variables i els condicionals
dels llenguatges de programació. El fitxer font XML d'aquest document
conté informació sobre cada arquitectura — els atributs de perfil
s'han emprat per especificar certes parts del text com a pròpies de cada
arquitectura.




 

 
 Contribucions a aquest document



Si teniu cap problema o suggeriment quant a aquest document,
podeu enviar-los com un informe d'error del paquet
debian-installer-manual. Vegeu el
paquet reportbug o llegiu la documentació
en línia [-de-] {+del+} Debian Bug
Tracking System.-] {+url="&url-bts;">sistema de seguiment d'errors
de Debian.+} És convenient que comproveu
[--] els [-errors-]
{+errors+} actuals de
debian-installer-manual per veure si ja s'ha informat del
vostre problema. En aquest cas, podeu confirmar-lo o també aportar-hi
més informació a @bugs.debian.org,
on  és el número de l'error ja notificat.



O millor encara, obteniu una còpia de la font DocBook del document i
feu-ne pedaços de correcció. Trobareu la font [-a-] {+al+}
debian-installer WebSVN. Si
no esteu familiaritzats amb DocBook, no us amoïneu:
hi ha un document introductori breu al directori de manuals que us servirà
per poder posar-vos a treballar. És com l'html, però s'empra per a indicar
el significat del text, més que no pas la seua presentació visual. També
podeu enviar pedaços a la llista de correu de debian-boot (vegeu abaix).
Hi ha instruccions sobre com obtenir les fonts a través de [-l'SVN-] {+SVN+} al
README
del directori arrel de les fonts.



No tracteu de posar-vos directament en contacte
amb els autors d'aquest document. Hi ha una llista de [-discussió-] {+correu+} 
de &d-i;,
que inclou les discussions sobre el manual. La llista de correu és
debian-boot@lists.debian.org. Les instruccions per
subscriure-vos-hi són a la pàgina Debian Mailing
List Subscription ;-]
{+url="&url-debian-lists-subscribe;">subscripció a les llistes de correu
de Debian;+} també podeu examinar en línia [-la-] {+els+} Debian Mailing List Archives.-]
{+url="&url-debian-list-archives;">arxius de les llistes de correu de
Debian.+}



 

 
 Contribucions més destacables



Aquest document fou escrit originalment per Bruce Perens, Sven Rudolph,
Igor Grobman, James Treacy, i Adam Di Carlo. Sebastian Ley va escriure
el [-Howto-] {+COM ES FA+} d'instal·lació.
Molts i molts usuaris i desenvolupadors de Debian hi han contribuït.
S'ha de fer menció especial de Michael Schmitz (suport del m68k),
Frank Neumann (autor original [-de l'Amiga install manual),-] {+del manual d'instal·lació d'Amiga),+}
Arto Astala, Eric Delaunay/Ben Collins (informació sobre SPARC), Tapio
Lehtonen, i Stéphane Bortzmeyer per llurs nombrosos textos i addicions.
Hem d'agrair a Pascal Le Bail la informació sobre l'arrencada des de
memòries USB. Miroslav Kuře ha escrit abundant documentació sobre
les funcionalitats noves de l'instal·lador de [-debian-] {+Debian+} Sarge.



Hi ha textos i informació excel·lents al [-HOWTO-] {+COM ES FA+} de Jim Mintha
sobre arrencada en xarxa (no hi ha cap URL a l'abast), a Debian FAQ,-]
{+url="&url-debian-faq;">PMF de Debian,+} a Linux/m68k FAQ,-]
{+url="&url-m68k-faq;">PMF de Linux/m68k,+} a Linux for SPARC Processors
FAQ,-]
{+url="&url-sparc-linux-faq;">PMF de Linux per a processadors SPARC,+}
i a Linux/Alpha
FAQ,-] {+url="&url-alpha-faq;">PMF de Linux/Alpha,+} entre
d'altres. Hem d'expressar el nostre reconeixement envers els
responsables de totes aquestes fonts d'informació, per posar-les a
disposició lliure i per llur qualitat.



La secció del manual sobre instal·lacions amb chroot
() procedeix, en part, de
documents propietat de Karsten M. Self.



La secció del manual sobre instal·lacions de plip
() està basada en el
PLIP-Install-HOWTO,
a cura de Gilles Lamiral.


 

 
 Nota sobre les marques comercials


Totes les marques comercials pertanyen a llurs propietaris comercials
respectius.

[ITT] manual://d-i/preparing/pre-install-bios-setup.xml

[RFR] manual://d-i/partitioning/partition/i386.xml






  Particionat per a &arch-title;


Si teniu instalÂ·lat un altre sistema operatiu com el DOS o el Windows i
voleu conservar-lo, potser hÃ geu de redimensionar-ne la particiÃ³ a fi
d'alliberar espai per a la instalÂ·laciÃ³ de la Debian. L'instalÂ·lador pot
redimensionar tant els sistemes de fitxers FAT com els NTFS; quan arribeu
al moment de particionar, escolliu l'opciÃ³ de particionar manualment i
nomÃ©s cal que seleccioneu una particiÃ³ existent i li canvieu la mida.



Normalment, la BIOS del PC posa limitacions al particionat del disc.
El nombre de particions primÃ ries i lÃ²giques
que pot contenir una unitat Ã©s limitat. A mÃ©s a mÃ©s, les BIOS anteriors a
1994–98 tenen lÃmits quant al lloc de la unitat des del qual es pot
arrencar.  Hi ha mÃ©s informaciÃ³ al
Linux Partition HOWTO i el
Phoenix BIOS FAQ,
perÃ² aquesta secciÃ³ inclou tambÃ© un breu resum, Ãºtil en la majoria de situacions.



Les particions primÃ ries constitueixen l'esquema original de
particionat dels discos de PC. Tanmateix, nomÃ©s n'hi pot haver quatre. Per evitar
aixÃ², es van inventar les particions estesa i lÃ²gica.
Si configureu una particiÃ³ primÃ ria com a estesa, podeu subdividir-ne l'espai
en particions lÃ²giques. Es poden crear fins a 60 particions lÃ²giques per particiÃ³
estesa; amb tot, sols podeu tenir una particiÃ³ estesa per cada unitat fÃsica.



El Linux limita les particions per unitat fÃsica a 15 en discos SCSI
(3 de primÃ ries, 12 de lÃ²giques), i a 63 en una unitat IDE (3 de
primÃ ries, 60 de lÃ²giques). Tanmateix el sistema &debian; normal sols
proporciona 20 dispositius per a particions, de manera que no podreu
instalÂ·lar-ne mÃ©s de 20 si abans no creeu manualment dispositius per
a elles.



Si teniu un disc IDE gran i no esteu fent servir ni l'adreÃ§ament LBA
ni controladors superposats (de vegades proporcionats pels fabricants),
aleshores la particiÃ³ d'arrencada (la que contÃ© la imatge del nucli)
s'ha de colÂ·locar dins els primers 1024 cilindres del disc (normalment
uns 524 megabytes, sense traducciÃ³ de la BIOS).



Aquesta restricciÃ³ no s'aplica si la BIOS Ã©s posterior a 1995–98
(segons el fabricant) i contÃ© l'EspecificaciÃ³ de funcionalitat
millorada d'unitats de disc. Tant el Lilo, el carregador del
Linux, com l'mbr, l'alternativa de Debian, han d'emprar
la BIOS per traslladar el nucli del disc a la RAM. Si es troben a la BIOS
les extensions int 0x13 d'accÃ©s a discos grans, s'empraran. Si no, es farÃ 
servir la interfÃcie antiga d'accÃ©s al disc, i no es podrÃ  emprar per
adreÃ§ar-se a cap lloc del disc superior al cilindre 1023Ã¨. Una vegada s'ha
arrencat el Linux, independentment de la BIOS de l'ordinador, aquestes
restriccions ja no s'apliquen, car el Linux no fa servir la BIOS per accedir
al disc.



Si teniu un disc gran, potser us caldrÃ  emprar tÃ¨cniques de traducciÃ³ de
cilindres, que podeu emprar des del programa de configuraciÃ³ de la BIOS,
com ara l'LBA (AdreÃ§ament de blocs lÃ²gics) o el mode de traducciÃ³ CHS
(Gran). Trobareu mÃ©s informaciÃ³ sobre discos grans al
Large Disk HOWTO.  Si esteu
fent servir un esquema de traducciÃ³ de cilindres i la BIOS no permet l'Ãºs
d'extensions d'accÃ©s a discos grans, aleshores la particiÃ³ d'arrencada ha
d'ajustar-se a la representaciÃ³ traduÃ¯da del cilindre
1024Ã¨.



La manera recomanada de fer aixÃ² Ã©s crear una particiÃ³ petita (5–10MB
sÃ³n prou) al principi del disc, a fi d'emprar-la com a particiÃ³ d'arrencada,
i desprÃ©s crear les particions que vulgueu a l'espai restant. Aquesta particiÃ³
d'arrencada s'ha de muntar a /boot,
car aquest Ã©s el directori d'emmagatzematge del(s) nucli(s) del Linux.
Aquesta configuraciÃ³ funciona en qualsevol sistema, independentment de si es fa
servir l'LBA o la traducciÃ³ CHS de discos grans, i independentment tambÃ© de si la
BIOS permet l'Ãºs d'extensions d'accÃ©s a discos grans.

[ITT] manual://d-i/partitioning/partition/i386.xml

Re: [RFR] manual://d-i/hardware/installation-media.xml

Revisió del paquet.Utilitze el "vos" com a tractament de respecte de 2a persona del singular (màquina -> home) en lloc d' "us" (2a del plural)2005/12/26, Miguel Gea Milvaques <
[EMAIL PROTECTED]>:--e-mail: Miguel Gea Milvaques Blog: http://www.livejournal.com/users/xerakko/GnuPG key: 0x580808C4Key fingerprint = 85A0 06FD 9A6C 4701 27C2 5536 3533 50CA 5808 08C4

Mitjans d'instalÂ·laciÃ³

Aquesta secciÃ³ vos ajudarÃ a determinar quins mitjans podeu utilitzar per
instalÂ·lar Debian. Per exemple, si teniu una disquetera al vostre ordinador,
la podeu utilitzar per instalÂ·lar Debian. Hi ha un capÃtol complet dedicat
als mitjans d'instalÂ·laciÃ³, , que enumera els
avantatges i desavantatges de cada mitjÃ . Una vegada aplegueu a eixa secciÃ³,
segurament voldreu tornar a aquesta pÃ gina.

Disquets

En alguns casos, heu de fer la primera arrencada des d'un disquet.
Normalment, tot el que necessitareu Ã©s un disquet d'alta densitat de
3.5 polzades (1440 quilobytes).

El suport per disquets per CHRP no funciona en aquest moment.

CD-ROM/DVD-ROM

En aquest manual CD-ROM s'aplica a
CD-ROM i DVD-ROM, ja que ambdues tecnologies sÃ³n en realitat la mateixa
des del punt de vista del sistema operatiu, excepte en algunes unitats de
CD-ROM antigues i no estÃ ndard, que no sÃ³n ni SCSI ni IDE/ATAPI.

La instalÂ·laciÃ³ basada en CD-ROM es pot dur a terme en algunes arquitectures.
A ordinadors que poden arrencar des del CD-ROM, es pot fer una instalÂ·laciÃ³
completa sense disquets
sense cinta. En el cas que el vostre sistema no
permeta arrencar des de CD-ROM, podeu utilitzar aquest junt a altres tÃ¨cniques
d'instalÂ·laciÃ³; una vegada hÃ geu arrencat el sistema per altres mitjans, mireu
.

Es poden emprar tant els CD-ROM SCSI com els IDE/ATAPI. A mÃ©s, tots els CDs
no estÃ ndard que funcionen amb Linux tambÃ© ho fan amb els discs d'arranc
(com els Mitsumi i Matsushita). Tanmateix, aquests models necessiten uns parÃ metres
especials per funcionar, i no Ã©s probable que pugueu arrencar des d'aquestes
interfÃcies. El Linux CD-ROM HOWTO
contÃ© informaciÃ³ en profunditat sobre com fer servir CD-ROMs a Linux.

Les unitats de CD-ROM USB tambÃ© funcionen, igual que tots els
dispositius FireWire que funcionen amb els controladors ohci1394 i sbp2.

Es poden emprar tant els CD-ROM SCSI com els IDE/ATAPI a &arch-title;
mentre funcionen amb la consola SRM. AÃ§Ã² descarta moltes targetes
controladores addicionals, perÃ² es pot esperar que funcione la majoria de
xips i targetes controladores SCSI i IDE proporcionades pel fabricant.
Per saber si el vostre dispositiu funciona amb la consola SRM, vegeu
l'enllaÃ§ SRM HOWTO.

Els CD-ROM IDE/ATAPI funcionen en totes les mÃ quines ARM.
TambÃ© funcionen els CD-ROM SCSI en RiscPC.

En mÃ quines SGI, per arrencar des de CD-ROM cal una unitat SCSI
que puga treballar amb un bloc de dades de 512 bytes. Molts dels
CD-ROMs SCSI per a PC venuts al mercat no tenen aquesta funcionalitat. Si
la vostra unitat de CD-ROM tÃ© un pont amb una etiqueta
Unix/PC o 512/2048, poseu-la a la posiciÃ³
Unix o 512.
Per comenÃ§ar a instalÂ·lar, escolliu InstalÂ·laciÃ³ del sistema
al firmware. El Broadcom BCM91250A funciona amb dispositius IDE estÃ ndard,
incloent-hi unitats CD-ROM, perÃ² les imatges de CD per a aquesta plataforma
no es distribueixen perquÃ¨ el firmware no reconeix unitats de CD.

A estacions DEC, per arrencar des de CD-ROM cal un disc SCSI
que puga treballar amb un bloc de dades de 512 bytes. Molts dels
CD-ROM SCSI venuts al mercat pel PC no tenen aquesta funcionalitat. Si
la vostra unitat de CD-ROM tÃ© un pont amb una etiqueta
Unix/PC o 512/2048, poseu-la a la posiciÃ³
Unix o 512.

El CD 1 contÃ© l'instalÂ·lador per a la subarquitectura r3k-kn02
(les estacions basades en R3000 5000/1xx i 5000/240 i els
models d'estacions DEC personals basades en R3000), el CD 2
l'instalÂ·lador per a la subarquitectura r4k-kn04 (les estacions DEC
basades en R4x00 5000/150 i 5000/260 aixÃ com les estacions DEC personals
5000/50).

Per arrencar des del CD, executeu l'ordre boot
#/rzid
a l'indicador del firmware,on # Ã©s el nombre del
dispositiu TurboChannel des d'on arrencar (3 a la majoria de les estacions DEC)
i id Ã©s l'ID SCSI de la unitat de CD-ROM. Si
necessiteu afegir parÃ metres addicionals, ho podeu fer amb aquesta sintaxi:

boot
#/rzid
param1=value1 param2=value2 ...

Disc Dur

Arrencar el sistema d'instalÂ·laciÃ³ directament des del disc dur Ã©s un altra
opciÃ³ per a moltes arquitectures. AÃ§Ã² requerirÃ un altre sistema operatiu per
copiar l'instalÂ·lador al disc dur.

De fet, la instalÂ·laciÃ³ des del disc dur Ã©s la tÃ¨cnica d'instalÂ·laciÃ³
preferida per a les mÃ quines &architecture;.

Malgrat que &arch-title; no permet arrencar des de SunOS
(Solaris), podeu instalÂ·lar des d'una particiÃ³ SunOS (particions UFS).

Dispositiu de memÃ²ria USB

Moltes mÃ quines Debian nomÃ©s necessiten el disquet i/o la unitat de CD-ROM
per configur

[RFR] manual://d-i/install-methods/download/alpha.xml


-- 
e-mail: Miguel Gea Milvaques http://www.livejournal.com/users/xerakko/
GnuPG key: 0x580808C4
Key fingerprint = 85A0 06FD 9A6C 4701 27C2  5536 3533 50CA 5808 08C4




   Fitxers d'instalÂ·laciÃ³ l'Alpha


Si escolliu arrancar des del firmware de la consola ARC utilitzant
MILO, necessitareu preparar un disc que tingui 
MILO i LINLOAD.EXE des de les imatges
dels discs subministrats. Vegeu  per
obtenir mÃ©s informaciÃ³ del firmware Alpha i dels carregadors de
l'arrencada. Les imatges dels disquets les podeu trobar al directori 
MILO amb el nom
milo_subarchitecture.bin.



Desafortunadament, les imatges de MILO no s'han
provat i podrien no funcionar a totes les subarquitectures. Si vegeu que
no us funcionen, proveu de copiar el binari de 
MILO al disquet 
().
Adoneu-vos que aquests MILO no suporten  
superblocs dispersos ext2, aixÃ que no podeu utilitzar-los per 
carregar nuclis nous generats amb sistemes de fitxers ext2.
Com a alternativa, podeu posar el vostre nucli a la particiÃ³ FAT segÃ¼ent
al MILO.



Els binaris de MILO depenen de cada plataforma. Vegeu
 per determinar quina Ã©s la imatge de
MILO necessÃ ria per la vostra plataforma Alpha.


   


signature.asc
Description: OpenPGP digital signature

[RFR] manual://d-i/partitioning/schemes.xml

2005-12-26 Conversa Jordà Polo

Una altra traducció basada en el que hi havia.

Cap idea per millorar "heurisme"? Sembla que fa temps ja se'n va
parlar:
  http://lists.debian.org/debian-l10n-catalan/2001/10/msg00024.html


schemes.xml
Description: application/xml

[ITT] manual://d-i/install-methods/download/powerpc.xml


-- 
e-mail: Miguel Gea Milvaques http://www.livejournal.com/users/xerakko/
GnuPG key: 0x580808C4
Key fingerprint = 85A0 06FD 9A6C 4701 27C2  5536 3533 50CA 5808 08C4


signature.asc
Description: OpenPGP digital signature

[ITT] manual://d-i/install-methods/download/alpha.xml


-- 
e-mail: Miguel Gea Milvaques http://www.livejournal.com/users/xerakko/
GnuPG key: 0x580808C4
Key fingerprint = 85A0 06FD 9A6C 4701 27C2  5536 3533 50CA 5808 08C4


signature.asc
Description: OpenPGP digital signature

[RFR] manual://d-i/hardware/network-cards.xml

Maquinari per a la connexiÃ³ de xarxes

La majoria de targetes PCI i moltes ISA funcionen.
Algunes targetes no funcionen en la majoria de discos d'instalÂ·laciÃ³
de Debian, com ara les AX.25 i els seus protocols,
les targetes NI16510 EtherBlaster, les Schneider & Koch G16 i la
Zenith Z-Note built-in. Les Microchannel (MCA) no funcionen en el
sistema d'instalÂ·laciÃ³ estÃ ndard, perÃ² podeu veure
Linux on MCA per a algunes
instruccions (antigues).
Ni les targetes ni els protocols FDDI tampoc no funcionen amb els discos
d'instalÂ·laciÃ³.

Igual com per a l'ISDN, el protocol D-channel per als (antics) German 1TR6 no
funciona; Les plaques Spellcaster BRI ISDN tampoc no funcionen amb el &d-i;.

Qualsevulla targeta d'interfÃcie de xarxa (NIC) que funcione amb el kernel de
Linux tambÃ© hauria de funcionar amb els discos d'arrencada. Ãs probable que hÃ geu de
carregar el controlador de xarxa com a mÃ²dul. Vegeu el
per a tots els detalls.

Les segÃ¼ents targetes d'interfÃcie de xarxa (NICs) funcionen directament amb el kernel
arrencable:

Sun LANCE

Sun Happy Meal

Les segÃ¼ents targetes d'interfÃcie de xarxa funcionen com a mÃ²duls. Es poden
habilitar desprÃ©s de la instalÂ·laciÃ³ dels controladors. Amb tot, grÃ cies a
l'OpenPROM, haurÃeu de poder arrencar amb aquests dispositius:

Sun BigMAC

Sun QuadEthernet

MyriCOM Gigabit Ethernet

A causa de limitacions en el kernel, sols funcionen les interfÃcies de xarxa
integrades en la placa de les DECstations; l'opciÃ³ per a les TurboChannel no
funciona actualment.

Qualsevulla targeta d'interfÃcie de xarxa (NIC) que funcione amb el kernel de
Linux tambÃ© funciona amb els discos d'arrencada. Tots el controladors de xarxa
sÃ³n compilats com a mÃ²duls, de manera que haureu de carregar-ne un primer durant
la configuraciÃ³ inicial de la xarxa. La llista de dispositius de xarxa que
funcionen Ã©s la segÃ¼ent:

ConnexiÃ³ Channel to Channel (CTC) i ESCON (real o emulada)

OSA-2 Token Ring/Ethernet i OSA-Express Fast Ethernet (no-QDIO)

Inter-User Communication Vehicle (IUCV) — disponible nomÃ©s per als VM guests

OSA-Express en mode QDIO, HiperSockets i Guest-LANs

Les segÃ¼ents targetes d'interfÃcies de xarxa funcionen directament amb els discos
d'arrencada en mÃ quines NetWinder i CATS:

NE2000 basada en PCI

DECchip Tulip

Les segÃ¼ents targetes d'interfÃcies de xarxa funcionen directament amb els discos
d'arrencada en RiscPCs:

Ether1

Ether3

EtherH

Si la vostra targeta figura a les llistes anteriors, podeu dur a terme
completament la instalÂ·laciÃ³ en xarxa, sense fer servir cap CD-ROM ni
cap disquet.

Qualsevulla altra targeta d'interfÃcie de xarxa (NIC) que funcione amb el kernel
Linux hauria de funcionar amb els discs d'arrencada. Ãs probable que hÃ geu de
carregar el controlador de xarxa com a mÃ²dul; aixÃ² vol dir que haureu d'instalÂ·lar
el kernel del sistema operatiu i els mÃ²duls fent servir altres mitjans.

[RFR] manual://d-i/hardware/installation-media.xml

--
e-mail: Miguel Gea Milvaques http://www.livejournal.com/users/xerakko/
GnuPG key: 0x580808C4
Key fingerprint = 85A0 06FD 9A6C 4701 27C2 5536 3533 50CA 5808 08C4

Mitjans d'instalÂ·laciÃ³

Aquesta secciÃ³ us ajudarÃ a determinar quins mitjans podeu utilitzar per
instalÂ·lar Debian. Per exemple, si teniu una disquetera al vostre ordinador,
la podeu utilitzar per instalÂ·lar Debian. Hi ha un capÃtol complet dedicat
als mitjans consagrats, , que llista els
avantatges i desavantatges de cada mitjÃ . Una vegada aplegueu a eixa secciÃ³,
segurament voldreu tornar a aquesta pÃ gina.

Disquets

En alguns casos, heu de fer el primer arranc des de disquet.
Normalment, tot el que necessitareu es un disquet d'alta densitat de
3.5 polsades (1440 kilobytes).

El suport per disquets per CHRP no funciona en aquest moment.

CD-ROM/DVD-ROM

Quan vegeu en aquest manual CD-ROM, s'aplica a
CD-ROM i DVD-ROM, ja que les dues tecnologies son en realitat la mateixa
des del punt de vista del sistema operatiu, excepte per algunes unitats de
CD-ROM antigues i no estÃ ndard que no son ni SCSI ni IDE/ATAPI.

La instalÂ·laciÃ³ basada en CD-ROM estÃ suportada per algunes arquitectures.
En ordinadors amb suport per CD-ROM arrancables, podrÃeu fer una instalÂ·laciÃ³
completa sense disquets
sense cinta. En el cas que el vostre sistema no
suporte arrancar des de CD-ROM, podeu utilitzar-lo junt a altres tÃ¨cniques
d'instalÂ·laciÃ³ al vostre sistema, i una vegada que heu arrancat el sistema
per altres mitjans, mireu .

Estan suportats, tant els CD-ROM SCSI com els IDE/ATAPI. TambÃ© estan
suportats tots els CD no estÃ ndard que suporte Linux als discs d'arranc
(com els Mitsumi i Matsushita). Aquestos models necessiten uns parÃ metres
especials per que funcionen, i Ã©s improbable que es pugui arrencar des d'aquestes interfÃcies. El Linux CD-ROM HOWTO
contÃ© informaciÃ³ en profunditat de com fer servir CD-ROM a Linux.

Les unitats de CD-ROM USB tambÃ© estan suportades, igual que tots els
dispositius FireWire que suporten els controladors ohci1394 i sbp2.

Estan suportats, tant els CD-ROM SCSI com els IDE/ATAPI a &arch-title;,
mentre estiguin suportats per la consola SRM. AÃ§Ã² elimina moltes targetes
controladores, perÃ² s'espera que funcionen la majoria d'aquestes que el
fabricant proporcione. Per saber si el vostre dispositiu estÃ suportat per
la consola SRM, vegeu l'enllaÃ§ SRM HOWTO.

Estan suportats els CD-ROM IDE/ATAPI a totes les mÃ quines ARM.
TambÃ© estan suportats els CD-ROM SCSI als RiscPC.

A les mÃ quines SGI, per arrencar des de CD-ROM es necessita una unitat SCSI
que pugui treballar amb un bloc de dades de 512 bytes. Molts dels
CD-ROM SCSI venuts al mercat pel PC no tenen aquesta capacitat. Si
la vostra unitat de CD-ROM tÃ© un pont amb una etiqueta
Unix/PC o 512/2048, poseu-la a la posiciÃ³
Unix o 512.
Per comenÃ§ar a instalÂ·lar, escolliu InstalÂ·laciÃ³ del sistema
al firmware. El Broadcom BCM91250A suporta dispositius IDE estÃ ndard, incloent
unitats CD-ROM, perÃ² les imatges de CD per aquesta plataforma no es
distribueixen perquÃ¨ el firmware no reconeix unitats de CD.

A estacions DEC, per arrencar des de CD-ROM es necessita un disc SCSI
que pugui treballar amb un bloc de dades de 512 bytes. Molts dels
CD-ROM SCSI venuts al mercat pel PC no tenen aquesta capacitat. Si
la vostra unitat de CD-ROM tÃ© un pont amb una etiqueta
Unix/PC o 512/2048, poseu-la a la posiciÃ³
Unix o 512.

El CD 1 contÃ© l'instalÂ·lador per la subarquitectura r3k-kn02
(les estacions basades en R3000 5000/1xx i 5000/240 i els
models de estacions DEC personals basades en R3000), el CD 2
l'instalÂ·lador per la subarquitectura r4k-kn04 (les estacions DEC
basades en R4x00 5000/150 i 5000/260 aixÃ com les estacions DEC personals
5000/50).

Per arrencar des de CD, executeu l'ordre boot
#/rzid
a l'indicador del firmware,on # Ã©s el nombre del
dispositiu TurboChannel des d'on arrancar (3 a la majoria de les estacions DEC)
i id Ã©s el ID SCSI de la unitat de CD-ROM. Si
necessiteu afegir parÃ metres addicionals, es poden afegir amb aquesta sintaxi:

boot
#/rzid
param1=value1 param2=value2 ...

Disc Dur

Arrencar el sistema d'instalÂ·laciÃ³ directament des del disc dur Ã©s un altra opciÃ³ per moltes arquitectures. AÃ§Ã² requerirÃ un altre sistema operatiu per copiar l'instalÂ·lador al disc dur.

De fet, la instalÂ·laciÃ³ des del disc dur Ã©s la tÃ¨cnica d'instalÂ·laciÃ³
preferida per les mÃ quines &architecture;.

Malgrat que &arch-title; no permet arrancar des de SunOS
(Solaris), podeu instalÂ·lar des d'una particiÃ³ SunOS (particions UFS).

Dispositiu de memÃ²ria USB

Moltes mÃ quines Debian nomÃ©s necessiten el seu disquet i/o unitat CD-ROM
per configurar el sistema i per fer rescats. Si gestioneu algun
servidor, necessitareu possiblement en oblidar-se d'aquestos dispositius
i utilitzar la memÃ²ria USB per instalÂ·lar, i (si Ã©s necessari) per recuperar el
sistema. Aq

[ITT] manual://d-i/hardware/network-cards.xml

[RFR] manual://d-i/partitioning/partition-programs.xml





 
 Programes de Debian per particionar


Els desenvolupadors de Debian han adaptat nombroses varietats de programes
de particionament a fi que funcionen en diversos tipus de discos durs i
arquitectures d'ordinador. Tot seguit hi ha una llista dels programes adients
per a la vostra arquitectura.






partman


Ãs l'eina de Debian recomanada per particionar. Aquesta navalla suÃ¯ssa tambÃ©
pot redimensionar particions, crear sistemes de fitxers
 (formatar en terminologia de Windows)
i associar-los a punts de muntatge.





fdisk


Ãs el particionador de discos original del Linux, adequat per als experts.



Aneu amb compte si teniu particions de FreeBSD. Els kernels d'instalÂ·laciÃ³
permeten l'Ãºs d'aquestes particions, perÃ² la manera com
l'fdisk els representa (o no) pot fer que els noms de
dispositiu diferisquen. Vegeu el
Linux+FreeBSD HOWTO





cfdisk


Ãs un particionador de discos d'Ãºs senzill, apte per a tothom.



Tingueu en compte que el cfdisk no reconeix particions
FreeBSD en absolut i que, novament, els noms de dispositiu poden diferir.





atari-fdisk


Ãs la versiÃ³ de l'fdisk per a l'Atari.





amiga-fdisk


Ãs la versiÃ³ de l'fdisk per a l'Amiga.





mac-fdisk


Ãs la versiÃ³ de l'fdisk per al Mac.





pmac-fdisk


Ãs la versiÃ³ de l'fdisk per al PowerMac, emprada tambÃ©
pels sistemes BVM i Motorola VMEbus.





fdasd


Ãs la versiÃ³ de l'fdisk per a &arch-title;; Llegiu el manual
de l'fdasd o bÃ© el capÃtol 13Ã¨ de
http://oss.software.ibm.com/developerworks/opensource/linux390/docu/l390dd08.pdf";>
Device Drivers and Installation Commands per a mÃ©s detalls.







Un d'aquests programes s'executarÃ  per defecte quan seleccioneu
Particiona un disc dur.  Si el que s'executa
per defecte no Ã©s el que voleu, sortiu del particionador, aneu a l'intÃ¨rpret
d'ordres (tty2) prement les tecles Alt
i F2 juntes, i introduÃ¯u el nom del programa que voleu fer
servir (amb els arguments necessaris, si cal).  DesprÃ©s ometeu el pas
Particiona un disc dur del
debian-installer i continueu en el segÃ¼ent pas.



Si voleu treballar amb mÃ©s de 20 particions en un disc ide,
heu de crear dispositius per a les particions de la 21a en endavant.
El segÃ¼ent pas de la inicialitzaciÃ³ de la particiÃ³ fallarÃ  si no hi ha
cap dispositiu adequat. Com a exemple, aquÃ teniu unes ordres que podeu
emprar a tty2 o sota Executa un intÃ¨rpret d'ordres
per afegir un dispositiu de manera que la 21a particiÃ³ es puga inicialitzar:


# cd /dev
# mknod hda21 b 3 21
# chgrp disk hda21
# chmod 660 hda21


L'arrencada del nou sistema fallarÃ  si no hi ha els dispositius adequats al
sistema de destÃ. DesprÃ©s d'instalÂ·lar el kernel i els mÃ²duls, executeu:


# cd /target/dev
# mknod hda21 b 3 21
# chgrp disk hda21
# chmod 660 hda21


Recordeu que heu de marcar la particiÃ³ d'arrencada com a
Bootable.



Un aspecte important quan particioneu discos de tipus Mac Ã©s que la particiÃ³
d'intercanvi s'identifica pel nom; s'ha d'anomenar swap.
Totes les particions linux del Mac sÃ³n del mateix tipus, Apple_UNIX_SRV2.
Llegiu el manual. TambÃ© podeu llegir el
mac-fdisk Tutorial, el qual
inclou els passos que heu de fer si voleu compartir el disc amb un MacOS.



&partition-alpha.xml;
&partition-hppa.xml;
&partition-i386.xml;
&partition-ia64.xml;
&partition-mips.xml;
&partition-powerpc.xml;
&partition-sparc.xml;

[RFR] manual://d-i/install-methods/install-tftp.xml





 
 PreparaciÃ³ dels fitxers per a l'arrencada en xarxa TFTP


Si teniu una mÃ quina connectada a una xarxa d'Ã rea local, podeu
arrencar-la des d'una altra mÃ quina de la xarxa fent servir TFTP. Si
voleu arrencar el sistema d'instalÂ·laciÃ³ des d'una altra mÃ quina, els
fitxers d'arrencada hauran de colÂ·locar-se a llocs especÃfics d'aquesta,
la qual ha de configurar-se a fi de permetre l'arrencada de la vostra.



Heu d'instalÂ·lar un servidor TFTP, i en nombroses mÃ quines, cal tambÃ© un servidor BOOTP
, o un servidor RARP
, o un servidor DHCP.



El protocol de resoluciÃ³ inversa d'adreces (RARP)
Ã©s una manera d'indicar al vostre client les adreces IP que ha d'emprar. Una altra
manera Ã©s fer servir el protocol BOOTP. 

BOOTP Ã©s un protocol IP que
indica a l'ordinador la seua prÃ²pia adreÃ§a IP i el lloc de la xarxa on obtenir
la imatge d'arrencada. 

 Hi ha una altra alternativa en sistemes VMEbus:
l'adreÃ§a IP es pot configurar manualment en una ROM d'arrencada. 

El DHCP (Protocol de configuraciÃ³ dinÃ mica
d'ordinadors centrals) Ã©s una extensiÃ³ mÃ©s flexible, i compatible, del BOOTP.
Alguns sistemes sols es poden configurar fent servir el DHCP. 



Per als PowerPC, si teniu una mÃ quina NewWorld Power Macintosh, Ã©s bona idea
emprar el DHCP en lloc del BOOTP.  Algunes de les mÃ quines mÃ©s noves no poden
arrencar si empreu el BOOTP.



A diferÃ¨ncia de l'Open Firmware de mÃ quines Sparc i PowerPC, la consola
SRM no fa servir el RARP per obtenir les adreces
IP, i per tant heu d'emprar el BOOTP per arrencar en xarxa l'Alpha


Els sistemes Alpha tambÃ© es poden arrencar en xarxa amb el DECNet MOP (Protocol
d'operacions de manteniment), perÃ² aixÃ² no s'explica aquÃ.  Probablement el vostre
operador OpenVMS local estarÃ  disposat a ajudar-vos en cas que realment tingueu
necessitat d'emprar el MOP per arrencar Linux al vostre Alpha.


. TambÃ© podeu introduir la configuraciÃ³ IP de les interfÃcies
de xarxa directament en la consola SRM.



Algunes mÃ quines HPPA mÃ©s antigues (p.ex. 715/75) usen l'RBOOTD en lloc del BOOTP.
Hi ha un paquet rbootd a l'abast en Debian.



El protocol de transferÃ¨ncia trivial de fitxers (TFTP) s'empra per posar a disposiciÃ³
del client la imatge d'arrencada.  En teoria, es pot usar qualsevol servidor de
qualsevol plataforma que implemente aquests protocols.  Els exemples d'aquesta secciÃ³
ofereixen instruccions per al SunOS 4.x, el SunOS 5.x (i.e. Solaris), i el GNU/Linux.



El mÃ¨tode PXE d'arrencada TFTP, o entorn d'execuciÃ³ d'arrencada prÃ¨via,
requereix un servidor TFTP que permeta l'Ãºs de tsize.
En un servidor &debian;, els paquets atftpd i
tftpd-hpa sÃ³n adients; Ã©s recomanable el
tftpd-hpa.





&tftp-rarp.xml;
&tftp-bootp.xml;
&tftp-dhcp.xml;

  
  HabilitaciÃ³ del servidor TFTP


Per a posar en marxa el servidor TFTP, assegureu-vos primer que teniu activat el
tftpd.  Per fer-ho, el fitxer /etc/inetd.conf
ha de tenir quelcom semblant a la lÃnia segÃ¼ent:


tftp dgram udp wait nobody /usr/sbin/tcpd in.tftpd /tftpboot


Els paquets Debian solen configurar-ho per defecte correctament.



Examineu el fitxer i recordeu el directori que heu indicat com a argument
de l'in.tftpd; us caldrÃ  desprÃ©s.  En algunes versions
de l'in.tftpd, l'argument -l
fa que s'arxiven tots els fitxers de registre de peticions al sistema;
aixÃ² Ã©s d'utilitat a l'hora de fer comprovacions d'errors d'arrencada.  Si
heu hagut de canviar el /etc/inetd.conf, cal que
indiqueu al procÃ©s actiu inetd que el fitxer ha canviat.
En mÃ quines Debian s'ha d'executar /etc/init.d/inetd
reload; en d'altres, esbrineu la identitat (ID) del process
inetd i executeu
kill -HUP inetd-pid.



Si aneu a instalÂ·lar Debian en una mÃ quina SGI i el servidor TFTP empra
GNU/Linux amb Linux 2.4, heu de posar aixÃ² al servidor:


# echo 1 > /proc/sys/net/ipv4/ip_no_pmtu_disc


per desactivar la funcionalitat Path MTU discovery, altrament la PROM d'Indy
no podrÃ  descarregar el kernel. A mÃ©s, assegureu-vos que els paquets TFTP
s'envien des d'un port font no major que el 32767, o la descÃ rrega
s'estancarÃ  desprÃ©s del primer paquet.  Per evitar aquest bug de la PROM amb
el Linux 2.4.X, feu el segÃ¼ent,


# echo "2048 32767" > /proc/sys/net/ipv4/ip_local_port_range


a fi d'ajustar el rang de ports font que empra el servidor TFTP de Linux.


  

  
  Poseu les imatges del TFTP al seu lloc


DesprÃ©s, colÂ·loqueu la imatge d'arrencada TFTP que us calga, i que figura a
, al directori d'imatges d'arrencada del
tftpd.  Normalment, el directori tÃ© el nom
/tftpboot.  Haureu de fer un enllaÃ§ des d'aquest fitxer
al fitxer que emprarÃ  el tftpd per arrencar un client
determinat.  Malauradament, el nom del fitxer el determina el client TFTP,
i no hi existeix cap norma ben establerta.



En mÃ quines NewWorld Power Macintosh, heu d'establir el carregador d'arrencada
yaboot com a imatge d'arrencada TFTP.
Amb aixÃ² el yaboot enviarÃ  les imatges del kernel i el RAMdisk
a travÃ©s del TFTP mateix.  Per arrencar en xarx

[ITT] manual://d-i/partitioning/partition-programs.xml

[RFR] manual://d-i/preparing/install-overview.xml

Resum del procÃ©s d'instalÂ·laciÃ³

D'entrada, una nota sobre les reinstalÂ·lacions. En Debian, Ã©s ben
rar que es done la circumstÃ ncia d'haver de tornar a fer una instalÂ·laciÃ³
completa del sistema; la fallada mecÃ nica del disc dur potser siga la
causa mÃ©s comuna.

Nombrosos sistemes operatius d'Ãºs generalitzat poden requerir una instalÂ·laciÃ³
completa quan es donen fallades crÃtiques o quan cal actualitzar-los. Fins i
tot si no cal una instalÂ·laciÃ³ completament nova, sovint els programes que
empreu s'hauran de tornar a instalÂ·lar perquÃ¨ funcionen correctament en el nou
sistema operatiu.

Sota &debian;, quan les coses van malament Ã©s molt mÃ©s probable que el sistema
operatiu s'haja de reparar abans que reemplaÃ§ar-lo. Les actualitzacions mai no
requereixen una instalÂ·laciÃ³ completa; sempre podeu actualitzar-hi al sistema estant.
A mÃ©s, els programes sÃ³n gairebÃ© sempre compatibles amb les noves versions del
sistema operatiu. Si una nova versiÃ³ d'un programa requereix programari nou
addicional, el sistema de paquets de Debian garanteix la identificaciÃ³ i
la instalÂ·laciÃ³ automÃ tiques del programari que cal. Ãs a dir, s'ha posat molta
cura a evitar la necessitat de tornar a instalÂ·lar, per tant penseu-hi com a
veritable Ãºltim recurs. L'instalÂ·lador no s'ha dissenyat
per tornar a fer instalÂ·lacions sobre un sistema ja existent.

AquÃ hi ha les instruccions amb els passos que es faran durant el procÃ©s
d'instalÂ·laciÃ³.

Feu una cÃ²pia de seguretat de qualssevol dades o documents que tingueu al disc
dur on voleu fer la instalÂ·laciÃ³.

Recopileu informaciÃ³ sobre el vostre ordinador i sobre qualsevulla documentaciÃ³
necessÃ ria abans de comenÃ§ar la instalÂ·laciÃ³.

Creeu un espai particionable per a la Debian al disc dur.

Localitzeu i/o descarregueu el programari de l'instalÂ·lador i quassevol fitxers
controladors que necessite la vostra mÃ quina (tret dels usuaris del CD de Debian).

Configureu les cintes/disquets/llapis USB d'arrencada, o poseu on calga els fitxers
d'arrencada (la majoria dels usuaris dels CDs de Debian poden arrencar des d'un d'ells).

Arrenqueu el sistema d'instalÂ·laciÃ³.

Seleccioneu la llengua d'instalÂ·laciÃ³.

Activeu la connexiÃ³ ethernet de xarxa, si s'escau.

Configureu una interfÃcie de xarxa.

Obriu una connexiÃ³ ssh per al nou sistema.

Afegiu-hi un o mÃ©s DASDs (Dispositiu d'emmagatzematge d'accÃ©s directe).

Creeu i munteu les particions en quÃ¨ s'instalÂ·larÃ la Debian.

Superviseu la descÃ rrega/instalÂ·laciÃ³/configuraciÃ³ automÃ tiques del
sistema base.

InstalÂ·leu un gestor d'arrencada
que puga iniciar &debian; i/o un altre sistema que tingueu.

Carregueu per primera vegada el sistema acabat d'instalÂ·lar, i feu-hi
alguns ajusts inicials.

Obriu una connexiÃ³ ssh per al nou sistema.

InstalÂ·leu programari addicional (tasks
i/o paquets), segons us parega.

Si teniu problemes durant la instalÂ·laciÃ³, Ã©s Ãºtil saber quins paquets
s'han instalÂ·lat i en quins passos. En el drama de la instalÂ·laciÃ³, els
actors principals sÃ³n:

L'instalÂ·lador, el debian-installer, que Ã©s
l'objecte principal d'aquest manual. Detecta el maquinari i carrega els
controladors adients, fa servir el dhcp-client per
establir la connexiÃ³ de xarxa, i executa el debootstrap
a fi d'instalÂ·lar els paquets del sistema base. N'hi ha mÃ©s, d'actors que fan
papers menors en aquest procÃ©s, perÃ² el debian-installer
ha complert el seu quan carregueu el nou sistema per primera vegada.

A mÃ©s de carregar el nou sistema base, el base-config
supervisa l'addiciÃ³ d'usuaris, estableix una zona horÃ ria (emprant el
tzsetup), i configura el sistema d'instalÂ·laciÃ³
de paquets (emprant l'apt-setup). DesprÃ©s
executa el tasksel, el qual es pot fer servir per
seleccionar grups grans de programes interrelacionats, i tambÃ© pot executar
l'aptitude, que permet triar paquets de programari
un per un.

Quan el debian-installer finalitza, abans de la
primera cÃ rrega del sistema, sols diposeu d'un sistema controlat per lÃnia
d'ordres molt bÃ sic. La interfÃcie grÃ fica que mostra finestres al vostre
monitor no s'instalÂ·larÃ si no la seleccioneu durant els passos finals,
bÃ© amb el tasksel o bÃ© amb
l'aptitude. AixÃ² Ã©s opcional perquÃ¨ nombrosos sistemes
&debian; sÃ³n servidors, els quals no necessiten cap interfÃcie grÃ fica per
funcionar.

Per tant, tingueu en compte que el sistema X estÃ completament separat del
debian-installer; de fet, Ã©s mÃ©s complicat que
aquest. Tant la instalÂ·laciÃ³ del sistema X de finestres com els problemes
relacionats amb ella estan fora de l'abast d'aquest manual.

[RFR] manual://d-i/preparing/install-overview.xml





 
 Overview of the Installation Process


First, just a note about re-installations. With Debian, a
circumstance that will require a complete re-installation of your
system is very rare; perhaps mechanical failure of the hard disk would
be the most common case.



Many common operating systems may require a complete installation to
be performed when critical failures take place or for upgrades to new
OS versions. Even if a completely new installation isn't required,
often the programs you use must be re-installed to operate properly in
the new OS.



Under &debian;, it is much more likely that your OS can be repaired
rather than replaced if things go wrong. Upgrades never require a
wholesale installation; you can always upgrade in-place. And the
programs are almost always compatible with successive OS releases.  If
a new program version requires newer supporting software, the Debian
packaging system ensures that all the necessary software is
automatically identified and installed. The point is, much effort has
been put into avoiding the need for re-installation, so think of it as
your very last option. The installer is not
designed to re-install over an existing system.



Here's a road map for the steps you will take during the installation
process.






Back up any existing data or documents on the hard disk where you
plan to install.




Gather information about your computer and any needed documentation,
before starting the installation.




Create partition-able space for Debian on your hard disk.




Locate and/or download the installer software and any specialized
driver files your machine requires (except Debian CD users).




Set up boot tapes/floppies/USB sticks, or place boot files (most Debian
CD users can boot from one of the CDs).




Boot the installation system.




Select installation language.




Activate the ethernet network connection, if available.





Configure one network interface.




Open a ssh connection to the new system.




Attach one or more DASDs (Direct Access Storage Device).





Create and mount the partitions on which Debian will be installed.




Watch the automatic download/install/setup of the
base system.




Install a boot loader
which can start up &debian; and/or your existing system.




Load the newly installed system for the first time, and make some
initial system settings.




Open a ssh connection to the new system.




Install additional software (tasks
and/or packages), at your discretion.






If you have problems during the installation, it helps to know which
packages are involved in which steps. Introducing the leading software
actors in this installation drama:



The installer software, debian-installer, is
the primary concern of this manual. It detects hardware and loads
appropriate drivers, uses dhcp-client to set up the
network connection, and runs debootstrap to install
the base system packages. Many more actors play smaller parts in this process,
but debian-installer has completed its task when
you load the new system for the first time.



Upon loading the new base system, base-config
supervises adding users, setting a time zone (via
tzsetup), and setting up the
package installation system (using apt-setup). It then
launches tasksel which can be used to select large
groups of related programs, and in turn can run aptitude
which allows you to choose individual software packages.



When debian-installer finishes, before the
first system load, you have only a very basic command line driven
system. The graphical interface which displays windows on your monitor
will not be installed unless you select it during the final steps,
with either tasksel or
aptitude.  It's optional because many &debian;
systems are servers which don't really have any need for a graphical
user interface to do their job.



Just be aware that the X system is completely separate from
debian-installer, and in fact is much more
complicated. Installation and trouble shooting of the X window
installation is not within the scope of this manual.

[ITT] manual://d-i/preparing/install-overview.xml

[ITT] manual://d-i/partitioning/schemes.xml

2005-12-26 Conversa Jordà Polo




-- 
To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED]
with a subject of "unsubscribe". Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]

[RFR] manual://d-i/install-methods/official-cdrom.xml

El lot de CD-ROMs oficials de &debian;

Sens dubte la manera mÃ©s senzilla d'instalÂ·lar &debian; Ã©s fent servir un lot de
CD-ROMs oficials de Debian. Podeu adquirir-ne un a un distribuÃ¯dor (vegeu la
pÃ gina de venedors dels CDs).
TambÃ© podeu descarregar les imatges dels CD-ROMs allotjades a un espill de Debian
i fer-vos el vostre lot propi, si teniu una connexiÃ³ de xarxa rÃ pida i una gravadora
de CDs (vegeu la pÃ gina dels CDs de Debian
per a instruccions detallades). Si ja disposeu d'un lot de CDs de Debian i podeu
arrencar amb ells la vostra mÃ quina, podeu anar a
; s'ha tingut molta cura a assegurar que els
fitxers mÃ©s importants sÃ³n al primer CD. Tot i que un lot sencer de paquets
binaris requereix nombrosos CDs, Ã©s poc probable que us calguen paquets del
tercer CD en endavant. TambÃ© podeu considerar d'emprar la versiÃ³ en DVD, la
qual vos estalvia molt d'espai al calaix i vos evita el batibull del canvi de CDs.

Si el vostre ordinador no permet l'arrencada des de CD i en teniu un lot,
podeu utilitzar una estratÃ¨gia alternativa, com per exemple

els disquets,

la cinta magnÃ¨tica, la cinta magnÃ¨tica emulada,

el disc dur,

el llapis usb,

l'arrencada en xarxa,

o la cÃ rrega manual del kernel des del CD per arrencar inicialment
l'instalÂ·lador del sistema. Els fitxers que calen per arrencar d'altres
maneres sÃ³n tambÃ© al CD; l'estructura de l'arxiu en xarxa de Debian i la
dels directoris dels CDs Ã©s idÃ¨ntica. AixÃ, quan tot seguit s'indiquen
els camins de fitxers especÃfics que calen per arrencar, cerqueu-los als
mateixos directoris i subdirectoris del CD.

Quan l'instalÂ·lador s'haja arrencat, ja es podrÃ obtenir del CD la resta
de fitxers necessaris.

Si no teniu cap lot de CDs, haureu de descarregar els fitxers del sistema
d'instalÂ·laciÃ³ i posar-los a

la cinta d'instalÂ·laciÃ³

el disquet o

el disc dur o

el llapis usb o

un ordinador connectat

perquÃ¨ puguen emprar-se per a arrencar l'instalÂ·lador.

CreaciÃ³ de disquets a partir d'imatges de disquet

Normalment, els disquets arrencables es fan servir com a darrer recurs per
arrencar l'instalÂ·lador en maquinari que no pot arrencar des del CD o per
altres mitjans.

L'arrencada amb disquets falla en les unitats USB dels Mac.

No es pot arrencar amb disquets ni en els Amiga ni en els Mac 68k.

Les imatges de disquet sÃ³n fitxers que contenen, en pla (raw),
el contingut sencer d'un disquet. Igual com en el cas del fitxer
boot.img, no hi ha prou de copiar-les al disquet.
Cal fer servir un programa que escriu al disquet la imatge en pla.
AixÃ² Ã©s aixÃ perquÃ¨ aquestes imatges sÃ³n representacions exactes del disquet;
cal fer una cÃ²pia per sectors de les dades del fitxer al disquet.

Hi ha mÃ¨todes diferents per crear disquets d'imatges de disquet,
segons la plataforma. Aquesta secciÃ³ descriu com crear-los en
diverses plataformes.

Independentment del mÃ¨tode emprat, recordeu que haurÃeu de bloquejar
els disquets contra l'escriptura una vegada els hÃ geu escrits,
per cerciorar-vos que no s'espatllen accidentalment.

ConfecciÃ³ de les imatges de disquet en un sistema Linux o Unix

Per a escriure imatges de disquet als disquets, probablement uscaldrÃ tenir
accÃ©s de superusuari al sistema. Poseu un disquet verge i en bon estat a la
disquetera. DesprÃ©s, feu servir l'ordre

$ dd if=filename of=/dev/fd0 bs=1024 conv=sync ; sync

on filename Ã©s un dels fitxers imatge del disquet
(vegeu sobre quin hauria de ser el
filename).
/dev/fd0 Ã©s el nom usual de dispositiu per a la disquetera,
perÃ² podria ser diferent en la vostra mÃ quina (en Solaris, Ã©s
/dev/fd/0).
Potser se us retornarÃ a l'indicador abans que el Unix haja acabat el procÃ©s
d'escriptura del disquet floppy disk, per tant mireu el pilot de la disquetera
per assegurar-vos que el llum estÃ apagat i que el disquet ha parat de fer voltes
abans d'extraure'l. En alguns sistemes cal una ordre per expulsar-lo
(en Solaris, empreu eject, consulteu el
manual).

Alguns sistemes proven de muntar automÃ ticament el disquet quan l'introduÃ¯u
a la disquetera. PodrÃeu haver de deshabilitar aquesta funcionalitat perquÃ¨
l'ordinador puga escriure el disquet en pla (raw mode).
La manera de fer aixÃ² varia segons el sistema operatiu emprat.
En Solaris, ho podeu fer saltant-vos la gestiÃ³ de volums.
Primer, assegureu-vos que el disquet s'ha automuntat
(empreu volcheck o l'ordre equivalent, en el gestor de fitxers).
DesprÃ©s empreu una ordre dd de la forma donada abans, tot
reemplaÃ§ant /dev/fd0 amb
/vol/rdsk/floppy_name,
on floppy_name Ã©s el nom del disquet indicat
quan fou formatat (els disquets sense nom tenen per defecte el nom
unnamed_floppy). En altres sistemes, demaneu-hi a
l'administrador del sistema.

Si s'escriu un disquet en un Linux powerpc, caldrÃ extraure'l. El programa
eject ho fa, aixÃ²; potser l'haureu d'instalÂ·lar.

&floppy-i386.xml;
&floppy-m68k.xml;
&floppy-powerpc.xml;

[RFR2] manual://d-i/administrivia/administrivia.xml

Administrivia

Quant a aquest document

Aquest manual de l'instalÂ·lador de debian Sarge estÃ basat en el manual
d'instalÂ·laciÃ³ de la debian Woody per a disquets, el qual, al seu torn, es
basÃ en anteriors manuals d'instalÂ·laciÃ³ de Debian i en el manual de la
distribuciÃ³ Progeny, que fou publicat sota la llicÃ¨ncia GPL en 2003.

Aquest document estÃ escrit en DocBook XML. Els formats finals els han generats
diversos programes tot fent servir la informaciÃ³ dels paquets
docbook-xml i
docbook-xsl.

A fi de fer aquest document mÃ©s mantenible, s'ha emprat un seguit de
funcionalitats XML, tals com les entitats i els atributs de perfil.
Aquests tenen un paper anÃ leg al de les variables i els condicionals
dels llenguatges de programaciÃ³. El fitxer font XML d'aquest document
contÃ© informaciÃ³ sobre cada arquitectura — els atributs de perfil
s'han emprat per especificar certes parts del text com a prÃ²pies de cada
arquitectura.

Contribucions a aquest document

Si teniu cap problema o suggeriment quant a aquest document,
podeu enviar-los com un informe d'error del paquet
debian-installer-manual. Vegeu el
paquet reportbug o llegiu la documentaciÃ³
en lÃnia de Debian Bug
Tracking System. Ãs convenient que comproveu
els errors actuals de
debian-installer-manual per veure si ja s'ha informat del
vostre problema. En aquest cas, podeu confirmar-lo o tambÃ© aportar-hi
mÃ©s informaciÃ³ a @bugs.debian.org,
on Ã©s el nÃºmero de l'error ja notificat.

O millor encara, obteniu una cÃ²pia de la font DocBook del document i
feu-ne pedaÃ§os de correcciÃ³. Trobareu la font a
debian-installer WebSVN. Si
no esteu familiaritzats amb DocBook, no us amoÃ¯neu:
hi ha un document introductori breu al directori de manuals que us servirÃ per
poder posar-vos a treballar. Ãs com l'html, perÃ² s'empra per a indicar el
significat del text, mÃ©s que no pas la seua presentaciÃ³ visual. TambÃ© podeu
enviar pedaÃ§os a la llista de correu de debian-boot (vegeu abaix).
Hi ha instruccions sobre com obtenir les fonts a travÃ©s de l'SVN al
README
del directori arrel de les fonts.

No tracteu de posar-vos directament en contacte
amb els autors d'aquest document. Hi ha una llista de discussiÃ³ de &d-i;, que
inclou les discussions sobre el manual. La llista de correu Ã©s
debian-boot@lists.debian.org. Les instruccions per
subscriure-vos-hi sÃ³n a la pÃ gina Debian Mailing
List Subscription ; tambÃ© podeu examinar en lÃnia la Debian Mailing List Archives.

Aquest document fou escrit originalment per Bruce Perens, Sven Rudolph, Igor
Grobman, James Treacy, i Adam Di Carlo. Sebastian Ley va escriure el Howto
d'instalÂ·laciÃ³.
Molts i molts usuaris i desenvolupadors de Debian hi han contribuÃ¯t.
S'ha de fer menciÃ³ especial de Michael Schmitz (suport del m68k), Frank
Neumann (autor original de l'Amiga install manual),
Arto Astala, Eric Delaunay/Ben Collins (informaciÃ³ sobre SPARC), Tapio
Lehtonen, i StÃ©phane Bortzmeyer per llurs nombrosos textos i addicions.
Hem d'agrair a Pascal Le Bail la informaciÃ³ sobre l'arrencada
des de memÃ²ries USB. Miroslav KuÅe ha escrit abundant documentaciÃ³ sobre les
funcionalitats noves de l'instalÂ·lador de debian Sarge.

Hi ha textos i informaciÃ³ excelÂ·lents al HOWTO de Jim Mintha
sobre arrencada en xarxa (no hi ha cap URL a l'abast), a Debian FAQ, a Linux/m68k FAQ, a Linux for SPARC Processors
FAQ, i a Linux/Alpha
FAQ, entre d'altres. Hem d'expressar el nostre reconeixement
envers els responsables de totes aquestes fonts d'informaciÃ³, per posar-les a
disposiciÃ³ lliure i per llur qualitat.

La secciÃ³ del manual sobre instalÂ·lacions amb chroot
() procedeix, en part, de
documents propietat de Karsten M. Self.

La secciÃ³ del manual sobre instalÂ·lacions de plip
() estÃ basada en el
PLIP-Install-HOWTO,
a cura de Gilles Lamiral.

Nota sobre les marques comercials

Totes les marques comercials pertanyen a llurs propietaris comercials respectius.

[RFR2] manual://d-i/administrivia/administrivia.xml

Re: [RFR] manual://d-i/preparing/minimum-hardware-reqts.xml