[no subject]
Està molt bé fer un sopar per quedar i coneixer-nos tots, però si això es fa costum pensau que hi ha gent que es de la part forana i no te cotxe.¿No sabes cuál es el coche que más te conviene? Déjate ayudar por la Guía de Decisión.
JOSEP MASSOT I MUNTANER I L'OBRA DE MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ - LA REPRESSIÓ MALLORQUINA, DESCRITA A VEGADES AMB UN VIGOR I UNA PASSIÓ QUE FAN PENSAR EN LES GRANDS CIMETIÈRES DE BERNANOS (JOSEP MASSOT I MUNTANER PARLANT DE L'OBRA DE MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ
MEMRIA HISTRICA
- LA LITERATURA CATALANA CONTEMPORNIA I LA MEMRIA DE LA
GUERRA CIVIL I LA REPRESSI FRANQUISTA
Novelles de la guerra
civil
Per Josep Massot i Muntaner (1)
"...la repressi mallorquina,
descrita a vegades amb un vigor i una passi que fan pensar en Les
Grands Cimetires de Bernanos" (Josep Massot i Muntaner)
Entre el 1997 i el 2000 hem de destacar
tres novelles dedicades ntegrament a la guerra i a la repressi,
escrites per l'escriptor mallorqu ms prolfic del
moment. Miquel Lpez Cresp, nascut a sa Pobla el 1946, el
pare del qual havia lluitat a la pennsula i havia estat tancat
en camps de concentraci de Mallorca. Lpez Cresp,
militant des de jove en l'oposici antifranquista, ja havia tocat
el tema de la guerra en llibres anteriors, per exemple a L'Illa en calma
(Ajuntament de l'Alcdia, 1984), que cont una narraci
en la qual es juga -desprs de la mort de Franco- amb el retorn
de Bayo, de Bernanos i del conde Rossi; o b a Histries
del desencs (Mallorca 1995), la primera de les quals, La casa gran,
s un monleg ple de records colpidors d'un aristcrata
que va guanyar la guerra i que va intervenir activament en la repressi,
al costat del conde Rossi; o encara a Notcies d'enlloc (Palma de
Mallorca 1097), on s inclosa la narraci Cop d'estat, que
descriu un nou aixecament militar, posterior al 23-F, molt pitjor que el
de 1936.
Nria i la glria dels
venuts (Lleida 2000) i Estiu de foc, Dietari d'una miliciana (Barcelona
1997) sn, en realitat, un conjunt, fragmentat a l'hora de la publicaci,
que lgicament hauria hagut de comenar per Estiu de foc.
Lpez Cresp hi recrea el Diari d'una miliciana de l'expedici
Bayo de qu ja hem parlat altres vegades, inspirant-s'hi molt de
prop en alguns casos i completant-lo amb la bibliografia que li ha arribat
a les mans sobre la matria. Com al Diari d'una miliciana, la protagonista
de Nria i la glria dels venuts i d'Estiu de foc
s una noia idealista, anarquista convenuda, que va primer
a Formentera i Eivissa i desprs a Mallorca per fer d'infermera.
Lpez Cresp hi afegeix, de collita prpia, un considerable
contingut poltic i una ideologia feminista, i a travs de
les seves notes de dietari -que barregen els fets de Barcelona, del front
d'Arag, de Valncia i de Mallorca, tant al cap de platja
ocupat pels republicans com a la resta de l'illa- descriu les vicissituds
dels milicians de Bayo fins a la retirada de Mallorca i la posterior prdua
d'Eivissa, les picabaralles entre els diversos partits i organitzacions,
l'hostilitat dels anarquistes envers els militars -incloent-hi Bayo- i
la poca collaboraci del govern central, i posa en joc tot
un seguit de personatges histrics (Ascaso, Durruti, Garcia Oliver,
Frederica Montseny, Camillo Berneri, el periodista Gilabert, el brigada
Marqus -responsable de la repressi de Menorca, que s
justificada per complet-, Manuel Uribarry, Mara Teresa Len
i Rafael Alberti, el governador civil de les Balears Antonio Espina, el
militar Miquel Villalonga, els mallorquins de l' Olimpada Popular
i els que aconsegueixen passar als rengles dels desembarcats, el conde
Rossi i els seus italians...). (2)
Si Nria i la glria
dels venuts i Estiu de foc sn fonamentalment producte de
lectures de l'autor, a les quals ha afegit un fort component ideolgic,
L'amagatall (Mallorca 1999), Premi "Miquel ngel Riera" de narrativa
(1998), s un altre diari en primera persona, inspirat per la realitat
de la repressi mallorquina, d'un comunista de Son Serra que romangu
amagat durant moltssims anys en un petit enfony del 'sostre' de
casa seva, i que ms endavant es trasllad, encara amagat,
a una casa antiga de sa Vileta. Lpez Cresp mateix ha posat
en relleu que aquesta obra -com les anteriors i com altres
encara indites, Dones en guerra, Un tango de Gardel en el gramfon
(3), L'allota de la bandera roja, Nissaga de sang- s "producte
evident de l'empenta que els fets de 1936 (malgrat no hagus viscut
directament aquells esdeveniments) tengueren en la meva formaci
cultural i sentimental. Record ara mateix les histries narrades
pel pare i l'oncle -ambds combatents republicans- en la postguerra
poblera, els fets -contats en la foganya- de la repressi en el
meu poble: la resistncia dels carrabiners (Orozco i els seus companys),
la detenci de Jaume Serra Cardell i altres destacats republicans
que feren front a la sublevaci amb les armes a la m, tot
all referit a l'enclaustrament (per voluntat prpia, per
espitjat pel terror) de Pau Canyelles ("Pau Comas")...". (4) El talp que
Lpez Cresp presenta a L'amagatall s una sntesi
de moltes coses que ell ha sentit contar i que sovint tenen un indubtable
dring d'autenticitat. Com a les novelles anteriors, no hi manquen
nom si cognoms autntics, que permeten un tractament molt complet
de les diverses etapes de la repressi mallorquina, descrita a vegades
amb un vigor i una passi que fan pensar en Les Grands Cimetires
de Bernanos. (5)
-
(1) Fragment del captol "La literatura
de la guerra civil a Mallorca" del llibre Aspectes de la guerra
MEMÒRIA HISTÒRICA- EL NACIONALISME D'ESQUERRA DE LES ILLES RECOMANA ELS ARTICLES DE MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ PUBLICATS EN EL MUNDO-MATEU MORRO, SECRETARI GENERAL DEL PSM-ENTESA NACIONALISTA RECOMANA L'OBRA DE MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ
MEMRIA HISTRICA-TRENCAR EL SILENCI MATEU MORRO, SECRETARI GENERAL DEL PSM-ENTESA NACIONALISTA RECOMANA ELS ARTICLES I L'OBRA DE MIQUEL LPEZ CRESP Els articles de Miquel Lpez Cresp: trencar el silenci Per Mateu Morro i Marc, secretari general del PSM-Entesa Nacionalista La narrativa de finals dels seixanta i dels setanta va tenir molta importncia en la formaci d'un pensament crtic davant la realitat mallorquina. La presncia d'un grup nombrs de narradors va esser una mostra del deixodiment de la literatura mallorquina d'aquells moments, i en va esser un factor d'actualitzaci i d'acostament a la societat. La prosa, amb un nivell de qualitat i maduresa prou acceptable, despla la poesia com a gnere literari estelar, aprofitant el treball d'innovaci formal i temtica que havien fet, amb anterioritat, escriptors com Lloren Villalonga, Jaume Vidal Alcover o Blai Bonet. Aquell esclat, per tant, tenia al darrera un llarg procs de preparaci, per es va trobar en un context social i poltic que l'afavoria. Gabriel Janer Manila, Miquel Ferr, Lloren Capell, Miquel Lpez Cresp, Antoni Serra, Maria Antnia Oliver, Guillem Frontera, Baltasar Porcel o Antoni Mus, etc., oferien una obra molt til en un moment on hi havia poc on agafar-se per interpretar una societat en canvi accelerat. Lpez Cresp en els seus textos literaris transpuava un mn cultural nou i uns fonaments ideolgics originals. Sorgia un escriptor de vena, rebel, amb un instint vital d'insubmissi, impregnat d'una histria a la qual no volia renunciar: la del seu pare, pres per antifranquista; la d'una avior de pagesos de sa Pobla, aferrats a la terra i al treball; la d'una Mallorca de la postguerra trista i en blanc i negre, com la de No-Do, i la d'una Mallorca turstica, ms acolorida, que estava engegant totes les altres. En Miquel escrivia a la premsa diria articles de crtica literria on defensava el comproms social de l'escriptor -segurament en posicions no massa llunyanes del realisme social- i adesiara ja comenava a guanyar qualque premi. Miquel Lpez Cresp, sobretot, ens aportava referncies culturals de primera necessitat: Maiakovski i Bertolt Brecht, per tamb Joan Brossa o Bartomeu Rossell-Prcel. Entre lnies, en aquells escrits sobre literatura francesa o nordamericana, hi entenem missatges d'inequvoca vocaci poltica, missatges d'heterodoxia que passaven per malla als censors i, a vegades, tamb als lectors. El paisatge no era gens engrescador: el vell dictador agonitzava, pels diaris sabem que hi havia indrets on s'aixecava un veritable clam per la democrcia, i mirvem al nostre entorn i viem una societat conformada i indiferent. Les plomes de Josep Maria Llompart, Gregori Mir, Miquel Lpez Cresp o Gabriel Janer Manila, en aquest context tan empobrit, duien a terme una funci importantssima. Lpez Cresp escrivia des d'un marxisme obert, creatiu, ric de matisos, que feia veure a la llegua la seva distncia de qualsevol dogmatisme. Lluny de doctrinarismes i mandarinats, Miquel Lpez Cresp escrivia textos crtics i personals. L'herncia del maig de 1968 era la seva herncia, i feia seva la histria dels derrotats i dels heterodoxos de tots els temps. El seu missatge era literari, per d'una densitat inequvoca i fcilment ubicable. Miquel Lpez Cresp, en un procs d'autodidactisme no molt diferent del de la majoria dels joves escriptors de la seva generaci, duia a la literatura mallorquina contempornia la tradici d'una esquerra crtica i alliberadora. Potser, sobretot mirant-ho amb ulls actuals, amb una alta dosi d'utopisme, per recollint tot un aspecte fonamental de la histria del segle XX. El que ms valorava de la histria del moviment obrer era la capacitat de trencar cadenes, no la d'engendrar burocrcies o aparells d'estat policials. El nacionalisme, la vivncia d'home d'esquerres, l'oposici a tota forma d'opressi, formaven en ell un tot, una glopada furiosa d'aire vital, que sortia de portar a la sang la urgncia de lluitar contra la injustcia d'una manera activa, i duia a un treball frentic, ms o menys encertat, per riqussim de resultats i d'experincies. Ms tard, quan vaig passar de lector a amic, em vaig adonar de la seva extensa formaci literria. Ho llegia tot. A la seva casa els llibres s'hi acaramullaven per tots els racons, i s'hi podien veure els ttols ms introbables en aquell perode final del franquisme. Cada viatge havia estat dedicat a explorar llibreries, cada contacte havia estat aprofitat per conixer autors i tendncies. I els joves que podem entrar en aquell sancta sanctorum li demnvem llibres. Aquesta va esser la causa, en aquells temps de febrosa curiositat intel.lectual, que part d'aquella magnfica biblioteca s'escamps per aqu i per all'a, i a en Miquel li costs de recuperar molts d'exemplars valuosos. La seva capacitat de treball, la seva dedicaci a la creaci literria com a una activitat digna i humanament alliberadora, el seu comproms amb la gent del poble i amb la seva causa, l'han duit a ser un home de tots conegut, valorat i estimat. En el meu cas
MEMÒRIA HISTÒRICA - HOMENATGE A FRANCESC DE B. MOLL - PRIMERA CRIDA A LA RESISTÈNCIA CONTRA EL PP FETA A MALLORCA DESPRÉS DE LES ELECCIONS DEL 25 DE MAIG -PREGÓ INAUGURAL DE LA XXI FIRA DEL LLIBRE - L'ESCRIPTOR MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ FA UNA CRIDA A LA RESISTÈNCIA CULTURAL - CONTRA LA DESMEMÒRIA HISTÒRICA I DEFENSA DEL CATALÀ, EIX DE LA RECORDANÇA DE L'OBRA DE FRANCESC DE B. MOLL
MALLORCA - MAIG DE 2003- PRIMERA CRIDA A LA RESISTNCIA CONTRA EL PP FIRA DEL LLIBRE -L'ESCRIPTOR MIQUEL LPEZ CRESP FA UNA CRIDA A LA DEFENSA DE LA CULTURA CATALANA Homenatge a Francesc de Borja Moll Voldria dedicar aquest breu parlament en la inauguraci de la Fira del Llibre 2003 a una de les persones que ms ha fet pels llibres i per la nostra llengua. En referesc evidentment a Francesc de Borja Moll. En la campanya del centenari del naixement a Ciutadella (Menorca) de Francesc de B. Moll, els organitzadors han escrit: "De les mltiples raons que hi ha per celebrar una efemride, com el centenari del naixement de Francesc de Borja Moll, en podrem destacar tres. Per una banda, hi ha la necessitat de transmetre a les joves generacions qui fou i quin significat va tenir l'obra del filleg menorqu; en definitiva, que el nom de Francesc de Borja Moll els soni a alguna cosa ms que a un nom d'institut, d'una plaa o d'un carrer. 'Una segona ra, seria, en el nostre cas, per a la gent que tal vegada ha tengut la sort de conixer-lo o per a les persones que varen ser els seus coetanis, una bona oportunitat per actualitzar el significat de la seva obra i per evitar que aquest nom es conservi ms o menys 'immortalitzat', sovint 'fossilitzat', dins el rerafons de la memria. 'Finalment hi ha una tercera ra que, segurament, s ms important que les anteriors: es tracta d'aprofitar l'avinentesa perqu aquelles coses per les quals el recordat va ser distingit prenguin un nou impuls. De res no serviria retre un homenatge a Francesc de Borja Moll si aix no comporta, com a mnim en els seus objectius, una embranzida per a la recuperaci de l's social de la llengua catalana". Francesc de B. Moll ens ha ajudat a servar la paraula i, tamb, l'esperit de lluita en un uns temps foscos. Ara mateix, malgrat els avanos que s'han fet en el camp de la nostra normalitzaci lingstica i cultural ens cal tenir sempre present l'esperit de resistncia contnua del nostre gran filleg. No fa gaire, des d'aquest mateix indret, el poeta i amic Antoni Vidal Ferrando parlava de la difcil situaci en la que encara es troba la nostra cultura. Deia l'escriptor de Santany: "No vull seguir amagant el meu dolor per una llengua que veig amenaada, no tant pels adversaris com per la nostra indolncia i pels excessos del temps. Hem sabut sobreviure a una terra malmesa per estigmes histrics com el colonialisme, la pirateria, la misria, els dominis senyorials, les crisis demogrfiques, l'autoconsum o l'emigraci. Les assutzenes del benestar econmic han vengut a florir dins els vells sementeres de ravenisses i cugula. El preu pot haver estat la desmemria, i la cendra que plana sobre els nostres signes d'identitat". I, per esbandir la cendra que encara plana sobre els nostres signes d'identitat res ms poders que l'obra vital, gegantina de Francesc de Borja Moll. Vet aqu docs, els motius de pes per dedicar aquestes breus paraules a la memria de qui ha tant ha fet pel llibre, per la nostra cultura, per l'espandiment de l'esperit de la persona. L'any 1962, en la collecci "Les Illes d'Or", Francesc de B. Moll editava els Rudiments de gramtica normativa per a s dels escriptors balerics. Un llibre que, juntament amb el Vocabulari mallorqu-castell (Palma, 1965) del mateix Francesc de B. Moll, editat, com l'anterior, a la seva editorial, va ser bsic en el descobriment dels fonaments del catal normatiu i amb un inicial contacte amb la cultura catalana de les Illes per a molts dels escriptors de l'anomenada generaci dels anys setanta. Cal dir que aquest llibre era la represa de Rudiments de gramtica preceptiva per a s dels escriptors balerics, una gramtica fabriana que Moll havia reixit a publicar el 1937, en plena guerra i en plena persecuci lingstico-cultural; un autntic miracle, doncs, tot i que, evidentment, fou, si no lltim, un dels ltims a aparixer legalment en catal a la Mallorca ocupada. Si ara hagus de fer recompte dels meus deutes (i de molts d'escriptors de la meva generaci) amb la feina de Francesc de B. Moll, no bastaria un llibre sencer. Quins sn els nostres primers contactes juvenils amb la vida i obra del gran filleg ciutadellenc? En els anys seixanta, amb la lectura de les Rondaies mallorquines per Rdio Popular, ens apropava al ms important de la imagineria popular del nostre poble, a la riquesa de la nostra llengua. Aquelles rondaies, llegides a comenaments dels anys seixanta per l'equip de collaboradors que va poder reunir el prestigis filleg, tengueren una importncia cabdal en la preservaci del nostre llegat cultural. En aquells inicis dels anys seixanta, nosaltres ja rem, com a corresponsals de Rdio Espanya Independent, en plena activitat poltica clandestina contra la dictadura franquista. I, cap a finals dels seixanta, l'OCB, fundada per Francesc de B. Moll, ja s una "tapadora" de les ms variades formes d'intervenci cultural antifranquista de les Illes. En els inicials cursets de llengua i literatura catalana, els primerencs militants antifeixistes dels anys
Memòria Històrica
Benvolgudes companyes i companys: Sobre la questió de reunió, i en vista de les opinions expressades darrerament sembla que la majoria de la gent és partidària de posposar-ne. La majoria d'intervencions van també en la línia de fer-la a La Vileta. La fixam, doncs, si us sembla bé, per dia 24 de gener, dissabte,a La Vileta, a les 18:00 (per exemple). Ara només falta que en Juan Hernández ens indiqui una mica la localització del local ila manera d'arribar-hi. Per fer la projecció del documental "Nosaltres, els vençuts!", en Juan ens hauria de concretar una mica més els mitjans de què disposa el local, i veure si amb ells és viable fer-ne la projecció. N'Antoni Maria ja ens comunicava en un correu anterior que ens cal sistema de reproducció en DVD, sistema de sò i pantalla. Si el local no disposa de tot això ho podria aportar algun de nosaltres. I si la cosa és molt complicada, en aquest sentit, sempre podem deixar la projecció per més endavant. En relacióa la polèmica que té llocsobre la llista des de fa uns dies, i que en molts d'aspectes ésaliena del tot a la qüestió de la Memòria Històrica, no sé què puc afegir més al que ja vaig dir que opinava jo. Jo indicava en un missatge anterior tres normes, que volien ser d'exclusió (pseudònims, no a les desqualificacions genèriques, llibertat de paraula).Només he estat pensant que potsercaldràser més estrictes encara, i,seguintles reflexions de'nDavid Ginard i na Joana Maria Roque,se n'hauria d'afegir un altre que obligàs a tots els membres acentrar-se únicament sobre els períodes de laGuerra Civil i el Franquisme. Molt encertada he trobat la demanda de seny n'Antoni Pallicer Mateu (per cert que els seus correus arriben com a Crit de Rabi) Totalment d'acord també amb na Joana Maria respecte a concretar feines. Me sembla molt correcta la proposta de'n David Ginardde col.lectius concrets als quals es podria dedicar un monogràfic en motiu del 14 d'abril (mestres, professors i educadors; infants de la guerra ;militants de les organitzacions clandestines de la postguerra). Com a projectes concrets encetats,vull recordar que na Margalida Capellà es vaassignar eltreball de disseny i muntatged'una futura pàgina web. Altre projecte ja sobre la taula és la tasca d'aportació de dades sobre les fitxes-model proposades per na Joana Maria Roque. (Aquí jo tenc unes quantes aportacions preparades per Santa Margalida i Es Viver que, precisament pel trui aquest darrer he hagut de paralitzar). També tenim pendent concretar la qüestió de l'acte d'homenatge a Llorenç Capellà. Encara tenc més coses que volia dir, emperò no hi ha temps de res. Bé, una abraçada a totes i a tots, i endavant! I que els arbres no ens impedeixin veure el bosc! Jaume Escales i Tous, Ciutat de Mallorca, a 7 de gener de 2004
