Xavi,
Els anglosaxons tenen més guions que nosaltres.
Nosaltres només tenim dos guions: el curt (anomenat també
guionet) i el llarg. El curt és el que trobem en els
pronoms febles adherits a verbs ("agafar-se"). El llarg és
el que trobem en els diàlegs de les novel·les, o com a
equivalent del parèntesi.
Els anglosaxons, pel que tinc entès, tenen més varietat de
guions. Per a anomenar-los, fan servir "m" i "n", que és
l'indicador de la llargada. Volen dir 'guió que ocupa
l'espai d'una ema' o 'guió que ocupa l'espai d'una ena'.
(L'expressió "m-dash" és paral·lela a "T-shirt", és a
dir, 'camisa en forma de T'; nosaltres emprem tota una
altra forma lèxica: "samarreta".)
No es pot traduir de manera clara això de "m-dash" i "n-
dash": no són ben bé equivalents als nostres guió llarg i
guió curt. El nostre guió curt és més curt que el "n-dash",
i el nostre guió llarg és molt més llarg que el "m-dash".
Aquesta dificultat deriva del fet que comparem dos sistemes
diferents. Un dels dos ("m-dash" i "n-dash") es podria
traduir per "signe de menys" (o "menys" directament).
X. Rull
---------------------------------------------
Aquest missatge ha estat enviat des del servei
de correu gratuït de VilaWeb. http://correu.vilaweb.com
Aquest servei és públic i, per tant, el contingut
del missatge no té cap relació editorial amb VilaWeb.
----------------------------------------------------------------
Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra
subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/
----------------------------------------------------------------
