Awesome! Brilliant! Thanks a million! Merci beaucoup!
How does it work without CG? Is there a fall-back for apertium-caffeine,
apertium-omegat, or the Android app?
Mikel
El 16/02/18 a les 21:09, Hèctor Alòs i Font ha escrit:
Last week Mikel asked for more often releases, so I prepared a new one
for French and Catalan. Tino, could you pack it, please? This release
needs python3 (I'm not sure whether this is correctly written
somewhere in the files).
Next follows a short explanation in Catalan of the improvements.
La versió anterior va ser publicada el juny passat. En comparació amb
la versió actual, la nova té:
* Unes 11.000 entrades més en el diccionari bilingüe, en particular
+3000 noms, +1400 adj i +5800 np). Ha estat sobretot una feina d'en
Joan Lleonat, l'Ester Bonet i altres viquipedistes catalans. Queden
encara per introduir-se en el sistema moltes més paraules ja traduïdes
en un full de càlcul de Google, però això serà en la propera versió.
Per a la introducció d'alguns milers d'entrades noves en el diccionari
francès s'ha fet servir les llistes de noms i adjectius preparada per
en Jaume Ortolà, que ha estat de gran ajuda.
* La desambiguació s'ha afinat tant per al català (on s'han passat de
262 a 436 regles), com per al francès (101 > 384).
* La selecció lèxica s'ha millorat considerablement: de català a
francès hem passat de 53 a 567 regles, de francès a català de 21 a
488. En Xavi Ivars ha creat uns scripts molt útils que faciliten
considerablement l'ús de l'eina.
* En transferència estructural de primer nivell hem passat de 98 a 122
regles de català a francès i de 125 a 165 de francès a català.
Clarament, s'hi ha de treballar molt més, i sobretot a nivell de t2x,
que no s'ha tocat.
A la parella, com deia la Gema, "li falta molta faena i carinyo". La
traducció de català a francès és francament complexa i és la més
desatesa de les dues. En tot cas, l'ús bàsic és de francès a català i
és en el que hem estat treballant més.
A mode de tast, de l'article del dia d'avui, tant de la Viquipèdia
francesa com de la català, adjunto l'original, la traducció actual i
la traducció amb la nova versió.
Original francès:
Nicolas de Grèce (en grec moderne : Νικόλαος της Ελλάδας / Nikólaos
tis Elládas), prince de Grèce et de Danemark, est né au palais royal
d'Athènes, en Grèce, le 22 janvier 1872 et décédé dans cette même
ville le 8 février 1938. Troisième fils du roi Georges Ier, c’est un
membre de la famille royale de Grèce, un militaire et un mémorialiste.
Artiste, il écrit plusieurs pièces de théâtre sous le pseudonyme de
Markos Maris (Μάρκος Μαρής) et se fait également connaître comme
peintre sous le nom de Nicolas Leprince.
Issu d'une famille cosmopolite, le prince Nicolas grandit entre la
Grèce, le Danemark, la Russie et l'Autriche. Comme ses frères, il suit
une carrière militaire, qui l'amène au grade de colonel, mais se
passionne également pour les arts, auxquels il s'initie très jeune.
Très proche du futur Constantin Ier, il participe, sous son
commandement, aux différents conflits qui opposent la Grèce à ses
voisins au tournant du XIXe et du xxe siècle. Comme tous les membres
de la famille royale, il est ainsi éclaboussé par le désastre de la
guerre gréco-turque de 1897 avant d'être auréolé de gloire après les
guerres balkaniques de 1912-1913.
Marié à la grande-duchesse Hélène Vladimirovna de Russie en 1902, le
prince a trois filles, prénommées Olga, Élisabeth et Marina.
Avec elles, il mène une vie relativement simple, ponctuée de voyages
et de cérémonies officielles. Pendant la Première Guerre mondiale,
le prince soutient la politique neutraliste de son frère et s'attire
ainsi l'ire de l'Entente et de l'opposition vénizéliste. Après le
renversement de Constantin Ier en 1917, Nicolas et sa famille sont
ainsi conduits à l'exil et trouvent alors refuge en Suisse. Revenus en
Grèce en 1920, le prince et ses proches sont à nouveau chassés du pays
en 1922 par la Grande Catastrophe, autrement dit par la défaite
militaire face à la Turquie de Mustafa Kemal Atatürk.
Après un long séjour en Italie et au Royaume-Uni, Nicolas et sa
famille s'établissent à Paris. Tandis que son épouse s'y consacre aux
réfugiés russes blancs, le prince pratique la peinture et l'écriture
et va même jusqu'à donner des cours de dessin. La chute de la Deuxième
République hellénique en 1935 permet finalement à Nicolas et à sa
femme de rentrer à Athènes, où ils rétablissent leur
résidence principale, en dépit des critiques de l'opposition
vénizéliste. Deux ans plus tard, le prince meurt d'athérosclérose et
sa dépouille est enterrée à Tatoï.
Traducció actual al web:
Nicolas de Grècia (en grec modern : Νικόλαος της Ελλάδας / *Nikólaos
*tis *Elládas), príncep de Grècia i de Dinamarca, ha nascut al palau
reial d'Atenes, a Grècia, el 22 de gener de 1872 i defallit a aquesta
mateixa ciutat el 8 de febrer de 1938. Tercer fill del rei Georges
*Ier, és un membre de la família reial de Grècia, un militar i un
*mémorialiste. Artista, escriu diverses peces de teatre sota el
*pseudonyme de *Markos Marits (Μάρκος Μαρής) i es fa igualment
conèixer com pintor sota el nom de Nicolas *Leprince.
*Issu d'una família cosmopolita, el príncep Nicolas va créixer entra
Grècia, Dinamarca, Rússia i Àustria. Com els seus germans, segueix una
carrera militar, qui la porta al *grade de coronel, però s'apassiona
igualment per a les arts, als quals s'inicia molt jove. Molt pròxim
del futur *Constantin *Ier, participa, sota el seu comandament, als
diferents conflictes qui oposen Grècia als seus veïns al girant del
*XIXe i del *xxe segle. Com tots els membres de la família reial, és
així esguitat pel desastre de la guerra *gréco-turca de 1897 abans de
ser *auréolé de glòria després de les guerres *balkaniques de 1912-1913.
Casat a la gran-duquessa Hélène *Vladimirovna de Rússia l'any 1902, el
príncep té tres filles, *prénommées Olga, *Élisabeth i Marina. Amb
elles, porta una vida relativament simplíssima, *ponctuée de viatges i
de cerimònies oficials. Penjant la Primera Guerra mundial, el príncep
sosté la política *neutraliste del seu germà i s'atreu així el *ire
del *Entente i de l'oposició *vénizéliste. Després del *renversement
de *Constantin *Ier l'any 1917, Nicolas i la seva família són així
conduïts a l'exili i troben llavors refugi a Suïssa. Tornats a Grècia
l'any 1920, el príncep i els seus pròxims són novament caçats del país
l'any 1922 per la Gran Catàstrofe, d'una altra manera dit per la
derrota militar enfront de Turquia de *Mustafa *Kemal *Atatürk.
Després d'una longitud estada a Itàlia i al Regne Unit, Nicolas i la
seva família s'estableixen a París. Mentre que el seu esposa s'hi
consagra als refugiats russos blancs, el príncep practica la pintura i
l'escriptura i va mateixa fins a donar corro de dibuix. La caiguda de
la Segona República *hellénique l'any 1935 permet finalment a Nicolas
i a la seva dona d'entrar a Atenes, on restableixen la seva residència
principal, en detriment dels crítics de l'oposició *vénizéliste. Dos
anys més tard, el príncep mor de *athérosclérose i la seva desposseeix
ha enterrat a *Tatoï.
Versió nova:
Nicolau de Grècia (en grec modern : Νικόλαος της Ελλάδας / *Nikólaos
*tis *Elládas), príncep de Grècia i de Dinamarca, ha nascut al palau
reial d'Atenes, a Grècia, el 22 de gener de 1872 i defallit a aquesta
mateixa ciutat el 8 de febrer de 1938. Tercer fill del rei Georges I,
és un membre de la família reial de Grècia, un militar i un
*mémorialiste. Artista, escriu diverses peces de teatre sota el
pseudònim de *Markos Marits (Μάρκος Μαρής) i es fa igualment conèixer
com pintor sota el nom de Nicolas *Leprince.
*Issu d'una família cosmopolita, el príncep Nicolau va créixer entra
Grècia, Dinamarca, Rússia i Àustria. Com els seus germans, segueix una
carrera militar, que la porta al *grade de coronel, però s'apassiona
igualment per a les arts, als quals s'inicia molt jove. Molt pròxim
del futur *Constantin I, participa, sota el seu comandament, als
diferents conflictes que oposen Grècia als seus veïns al girant del
XIX i del *xxe segle. Com tots els membres de la família reial, és
així esquitxat pel desastre de la guerra *gréco-turca de 1897 abans de
ser *auréolé de glòria després de les guerres balcàniques de 1912-1913.
Casat a la gran-duquessa Hélène *Vladimirovna de Rússia l'any 1902, el
príncep té tres filles, *prénommées Olga, Isabel i Marina. Amb elles,
porta una vida relativament simple, *ponctuée de viatges i de
cerimònies oficials. Penjant la Primera Guerra mundial, el príncep
sosté la política *neutraliste del seu germà i si atreu així el *ire
del *Entente i de l'oposició *vénizéliste. Després del *renversement
de *Constantin I l'any 1917, Nicolas i la seva família són així
conduïts a l'exili i troben llavors refugi a Suïssa. Tornats a Grècia
l'any 1920, el príncep i els seus pròxims són novament caçats del país
l'any 1922 per la Grande Destrossa, d'una altra manera dit per la
derrota militar enfront de Turquia de Mustafa *Kemal Atatürk.
Després d'una longitud estada a Itàlia i al Regne Unit, Nicolas i la
seva família si estableixen a París. Mentre que el seu esposa si hi
consagra als refugiats russos blancs, el príncep pràctic la pintura i
l'escriptura i va mateixa fins a donar curs de dibuix. La caiguda de
la Segona República hel·lènica l'any 1935 permet finalment a Nicolas i
a la seva dona de tornar a Atenes, on restableixen la seva residència
principal, en detriment dels crítics de l'oposició *vénizéliste. Dos
anys més tard, el príncep mor de *athérosclérose i la seva
desposseeix és enterrada a *Tatoï.
Original català:
La nebulosa del Cranc (també coneguda com a M1, NGC 1952, Taurus A i
Taurus X-1) és un romanent de supernova resultant de l'explosió d'una
supernova en el 1054 (SN 1054). Situada a una distància
d'aproximadament 6.300 anys llum (1.930 pc[2]) de la Terra, a la
constel·lació de Taure, la nebulosa té un radi de sis anys llum (1,84
pc) i la seva velocitat d'expansió és de 1.500 km/s.
El centre de la nebulosa conté un púlsar, denominat PSR0531+121, que
gira sobre ell mateix a trenta revolucions per segon, emetent també
polsos de radiació que van des dels raigs gamma a les ones de ràdio.
El descobriment de la nebulosa va ser la primera evidència que indica
que les explosions de supernova produeixen púlsars.
La nebulosa és una font de radiació útil per estudiar cossos celestes
que l'ocultin. Durant les dècades del 1950 i el 1960, la corona solar
va ser cartografiada gràcies a l'observació de les ones de ràdio
produïdes per la nebulosa del Cranc que passaven a través del Sol. Més
recentment, l'espessor de l'atmosfera del satèl·lit de Saturn Tità va
ser mesurada observant la manera en què bloquejava els raigs X
produïts per la nebulosa.
Traducció actual al web:
La *nebulosa du Crabe (aussi connue comme M1, *NGC 1952, *Taurus À et
*Taurus X-1) est un en demeurant de *supernova résultant de
l'explosion d'une *supernova dans le 1054 (*SN 1054). Située à une
distance d'environ 6.300 années lumière (1.930 *pc[2]) de la Terre, à
la constellation de *Taure, la *nebulosa a un *radi de six années
lumière (1,84 *pc) et sa vitesse d'expansion est de 1.500 km/s.
Le centre de la *nebulosa contient un *púlsar, dénommé *PSR0531+121,
que tourne sur lui même à trente révolutions par seconde, en émettant
aussi *polsos de radiation que vont depuis les rayons gamme aux vagues
de radio. La découverte de la *nebulosa a été la première évidence
qu'indique que les explosions de *supernova produisent *púlsars.
La *nebulosa est une source de radiation utile pour étudier des corps
célestes que le dérobent. Pendant les décades du 1950 et le 1960, la
couronne solaire a été *cartografiada grâce à l'observation des vagues
de radio produites par la *nebulosa du Crabe que passaient à travers
le Soleil. Plus récemment, l'épaisseur de l'atmosphère du satellite de
Saturne *Tità a été mesurée en remarquant la façon dans laquelle
bloquait les rayons Xème produits par la *nebulosa.
Versió nova:
La nébuleuse du Crabe (aussi connue comme M1, *NGC 1952, *Taurus À et
*Taurus X-1) est un restant de supernova résultante de l'explosion
d'une supernova dans le 1054 (*SN 1054). Située à une distance
d'environ 6.300 années lumière (1.930 *pc[2]) de la Terre, à la
constellation de *Taure, la nébuleuse a un radius de six années
lumière (1,84 *pc) et sa vitesse d'expansion est de 1.500 km/s.
Le centre de la nébuleuse contient un *púlsar, appelé *PSR0531+121,
qui tourne enveloppe lui-même à trente révolutions par seconde,
en émettant aussi *polsos de radiation qu'ils vont depuis les rayons
gamme aux vagues de radio. La découverte de la nébuleuse a été la
première évidence qu'il indique que les explosions de supernova
produisent *púlsars.
La nébuleuse est une source de radiation utile pour étudier des corps
célestes que le dérobent. Pendant les décennies du 1950 et le 1960, la
couronne solaire a été *cartografiada grâce à l'observation des vagues
de radio produites par la nébuleuse du Crabe qu'ils passaient à
travers le Soleil. Plus récemment, l'épaisseur de l'atmosphère du
satellite de Saturne Titan a été mesurée en remarquant la façon dans
laquelle bloquait les rayons X/rayons x produits par la nébuleuse.
------------------------------------------------------------------------------
Check out the vibrant tech community on one of the world's most
engaging tech sites, Slashdot.org! http://sdm.link/slashdot
_______________________________________________
Apertium-stuff mailing list
Apertium-stuff@lists.sourceforge.net
https://lists.sourceforge.net/lists/listinfo/apertium-stuff
--
Mikel L. Forcada (http://www.dlsi.ua.es/~mlf/)
Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics
Universitat d'Alacant
E-03071 Alacant, Spain
Phone: +34 96 590 9776
Fax: +34 96 590 9326
------------------------------------------------------------------------------
Check out the vibrant tech community on one of the world's most
engaging tech sites, Slashdot.org! http://sdm.link/slashdot
_______________________________________________
Apertium-stuff mailing list
Apertium-stuff@lists.sourceforge.net
https://lists.sourceforge.net/lists/listinfo/apertium-stuff
