A Dimecres 17 Agost 2005 20:37, [EMAIL PROTECTED] va escriure: > No té sentit discutir això aquí. Això són els historiadors > els que ho han de fer (i els únics que ho poden fer). Em > sembla molt bé que algú plantegi una hipòtesi nova sobre > el descobriment d'Amèrica, però francament, no pot(s) > pretendre que ens el creguem així com si res. La "versió > oficial" no existeix. N'hi ha moltes de versions, i totes > més o menys coincideixen en els punts importants, de > manera que són les que tenen més credibilitat. Si és un > error o no, ja ho veurem. Però com dic, és una feina que > han de fer els que s'hi dediquen. Per nosaltres és > impossible de dir si tot això que diu té alguna > possibilitat de ser cert o és completament inventat. Em sembla que aquí rau un gran error de plantejament. Si el món funcionés com tu dius, jo no hauria d'anar reenviant correus electrònics sobre en Colom, però resulta que el món no funciona així.
En veritat, el món funciona de la següent manera: Un historiador prepara el seu doctorat sobre la falsificació de la història. I li donen suport i és la nineta dels ulls de la universitat. Perquè parla de les falsificacions dels grecs i dels romans, i això tan se li enfot a tothom. Però en els seus estudis troba una mina d'or, la falsificació de la descoberta del Joan Cristófor Colom. I llavors ha trepitjat merda. Les seves investigacions han trepitjat terrenys pantanosos. Després de segles de matances i genocidis hem evolucionat genèticament com un poble poruc. I en conseqüència se li fa el buit. Se'l força a abandonar la seva recerca. L'universitari que porta el seu doctorat és forçat a dimitir, i el que el substitueix renega en public d'estar-lo portant. Se li tallen totes les aportacions econòmiques i passa a ser "persona non grata" a la Universitat. Simplement perquè tothom que pugui recolzar les seves investigacions correrà la mateixa sort que ell. És un proscrit del segle XXI. No és una lluita acadèmica. En una lluita acadèmica cal confrontar els arguments. Per tant, irònicament se l'elimina de la història. Per no haver-ho de fer. Perquè els universitaris de casa nostra, i en particular els historiadors (una disciplina no gaire productiva), viuen de les subvencions estatals. Subvencions per escriure llibres absurds que no llegirà ningú. Tipus "Història de l'arròs a l'albufera al segle XVII". Normalment, l'universitari en qüestió abandona la seva investigació quan comença a sentir-se dèbil de menjar pa i aigua o quan la seva responsabilitat no li permet que el continuin subvencionant els seus pares. Llavors li donen el càrrec universitari que li havien negat i ell passa a viure com els altres investigadors, amb un bon sou gràcies a la nòmina de subsistència que li dona la universitat i el sobresou que es treu estudiant "La indústria paperera del segle XVIII a la Garrotxa". Però llavors apareix en Bilbeny. I en Bilbeny prefereix llençar per la borda la seva carrera acadèmica per coneixer la veritat. Prefereix menjar-se l'orgull de viure a casa els pares i coses pitjors. Tot perquè creu que és més important el que està fent. I jo crec que és responsabilitat nostra fer publics els seus arguments. Llegir-los i fer-los publics. Potser un dia la comunitat acadèmica catalana l'escoltarà. I si llavors responen amb arguments, llavors tindràs raó en el que dius. Però jo crec que no anirà així. El que crec que passarà és que en faran ulls clucs. Esperaran que la seva sòlida teoria teoria fonamentada desapareixi amb ell. Com ja va desapareixer quan un historiador peruà va arribar a les mateixes conclusions als anys 30. Excepte si entre tots fem prou soroll. Si entre tots fem prou soroll sobre el tema, si la societat civil aixeca la veu i reclama la seva història, llavors i només llavors, simplement reconeixeran que té raó. Que la seva teoria, entre tots els centenars que existèixen és la única que és sòlida i lògica i fonamentada. Per això crec que és obligació meva fer saber la veritat. > Per altra banda, coincideixo amb els altres que és > relativament poc important la nacionalitat de Colom. La > hostilitat dels castellans contra Catalunya, si és això > el que et preocupa, és ben coneguda al llarg de la > història i arreu del món. Doncs jo crec que aquesta versió de la història, justament, explica la hostilitat excesiva. Perquè la hostilitat passarà a ser una raó d'estat. De fet, crec que aquest fet obliga a reescriure la història dels últims 500 anys. _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta Internauta@internauta.net http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
