Hola, Amb data dimecres, 9 / gener / 2008, 04:17:55, escrius:
> El Dimarts 08 Gener 2008, Josep M Puig va escriure: >> Anem pel tema, la idea d'una màquina que preparés un cafè express amb >> càpsules individuals ve dels anys seixanta i Nestle va comprar la patent. >> Durant anys va anar treballant amb la idea i a mitjans del 1980 va veure la >> llum Nespresso. Inicialment era un producte gourmet i elitista, només apta >> per determinades butxaques, però el resultat no va ser l'esperat i es va >> anar arrosegant sense pena ni glòria. La cosa canvia cap a finals del segle >> passat i començament de l'actual, amb un nou disseny de la màquina, les >> primeres campanyes de publicitat i la creació de les boutiques, i gràcies a >> una bona campanya de màrqueting arribem a la situació actual on el producte >> està força consolidat. > Exacte, la Nespresso és un cas de manual de la globalització, portant > històries manllevades a llocs on no s'hi diuen. > Si et situes a Nova York té un sentit. Dic Nova York perquè trobo que cal > parlar de coses que s'han vist, i no d'oïda --i no em faig el xulo d'haver-hi > estat, amb els vols barats i apartaments de lloguer, per Internet, no té pas > cap mèrit econòmic. > Allà el cafè és terrible. La despesa en recipients d'un sol us també. El > concepte «cuina» i «casa» fa plorera. El reciclatge no existeix. Cada nit > les voreres són plenes de bosses negres, mida XXXXXXXXXL plenes de recipients > de poliespà i cartró, amb tapadora, culleres, forquilles i ganivets de > plàstic blanc i transparent. > A les cases, la cuina és un racó d'1,5 m2, amb la moqueta a 30cm dels mobles > de cuina, on no s'hi cuina: just s'hi encalenteix el menjar preparat, comprat > camí de la feina --si no és que no se l'han cruspit pel camí. Als fogons, > s'hi encalenteix aigua per afegir a deshidratats i infusions (té, > bàsicament). La cafetera és allò de la gerra immensa de Pyrex que va > intentar colar aquí Braun i Moulinex sense gaire èxit. Al microones s'hi > encalenteix tot excepte les pizzes, que van al forn que hi ha devall dels > fogons. La fregidora (per patates i nuggets o d'altres arrebossats > indescriptibles) és opcional, es solen portar ja fregits a casa. El poal del > fems és la cosa més gran després del frigorífic. Cada dia queda ple > d'embolcalls i recipients de poliespà o cartró, amb tapadora, culleres, > forquilles i ganivets de plàstic blanc i transparent --no em feu dir com, ho > porta l'ambient. > En aquest context la Nespresso no hi desdiu. Fins i tot es podria dir que és > un detall de gurmet. Cal comparar-la amb la cafetera americana on hi van > saquets de cafè dolent (res de filtres triangulars i cafè solt) que cal > treure d'embolcalls de plàstic alumunitzat, i que en obrir-los contenen el > saquet del cafè dolent, un parell de sobres de sucre i unes espàtules de > plàstic blanc o transparent. Nomes hi falta la tassa. > Els avesats a consumir (que no ser clients) de totes aquestes coses envasades, > no accepten fàcilment que els granets cafè embrutin una cuina (vull dir, el > taulell de 80 cm2) que no ha embrutat cap altre cosa perquè no hi cuinen pas: > encalenteixen coses que van dins recipients, amb tapadora, que per tant > tampoc no esquitxen ni tant sols el microones. > La història dels puntets de cafè que embruten un taulell queden molt enfora > d'una civilització que torra unes gambes vermelles de Sóller (o Palamós), > d'aquelles que deixen barbes per tot en passar-les de la torradora al plat. > Que esquitxen de mala manera en arribar al punt dins la torradora. Val, les > partícules de cafè es mesclen amb els esquitxos, i què? Ens sabem > arremangar, perquè portem segles fent-ho. Tenim espais pensats per > arremangar-se. > Si algú vol seguir aquest model que ho faci bé, cal ser coherent: que visqui > en un pis de 30m2 amb una cuina d'1,5 m2 situada al racó de la sala principal > presidida per un TV de moltes polzades, moqueta al trespol, sofàs i una > làmpada daurada amb pantalla de metacrilat verd. Aleshores tot lliga. Sembla que tens la imatges ben apresa. Fa uns anys em varen portat als EUA a fer una conferencia. Vaig estar just 19 hores trepitjant el sol d'aquell pais. No es gaire temps. Pero em varen destinar un apartament per descansar i sembla que has explicat el mateix que jo vaig estar o es que tots son iguals. No, jo no vull viure als EUA. -- *--\ /--* Alfons G. Dolsa | ç \\ // ç | ------------------------------------ |____\@@/____| Museu de les Papallones de Catalunya < ## > ---------- Pujalt - Sort ----------- \ Ç ## Ç / http://www.papallones.net |___/##\___| / \
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
