Hola,
Ho has explicat tant be que em semblava trobar-me llegint una novel·la de
Stephen King.
Ja es veu a les pelis que a vegades una convidada a dinar és menjar un
entrepà al carrer. Les dones executives expliquen que elles no cuinen, com
si no cuinar fos una virtut.
Adéu.
Roser
----- Mensaje original -----
De: "Benjamí Villoslada" <[EMAIL PROTECTED]>
Para: <[EMAIL PROTECTED]>
Enviado: miércoles, 09 de enero de 2008 4:17
Asunto: Re: [Internauta] Campanades a TV3
El Dimarts 08 Gener 2008, Josep M Puig va escriure:
Anem pel tema, la idea d'una màquina que preparés un cafè express amb
càpsules individuals ve dels anys seixanta i Nestle va comprar la patent.
Durant anys va anar treballant amb la idea i a mitjans del 1980 va veure
la
llum Nespresso. Inicialment era un producte gourmet i elitista, només
apta
per determinades butxaques, però el resultat no va ser l'esperat i es va
anar arrosegant sense pena ni glòria. La cosa canvia cap a finals del
segle
passat i començament de l'actual, amb un nou disseny de la màquina, les
primeres campanyes de publicitat i la creació de les boutiques, i gràcies
a
una bona campanya de màrqueting arribem a la situació actual on el
producte
està força consolidat.
Exacte, la Nespresso és un cas de manual de la globalització, portant
històries manllevades a llocs on no s'hi diuen.
Si et situes a Nova York té un sentit. Dic Nova York perquè trobo que cal
parlar de coses que s'han vist, i no d'oïda --i no em faig el xulo
d'haver-hi
estat, amb els vols barats i apartaments de lloguer, per Internet, no té
pas
cap mèrit econòmic.
Allà el cafè és terrible. La despesa en recipients d'un sol us també. El
concepte «cuina» i «casa» fa plorera. El reciclatge no existeix. Cada
nit
les voreres són plenes de bosses negres, mida XXXXXXXXXL plenes de
recipients
de poliespà i cartró, amb tapadora, culleres, forquilles i ganivets de
plàstic blanc i transparent.
A les cases, la cuina és un racó d'1,5 m2, amb la moqueta a 30cm dels
mobles
de cuina, on no s'hi cuina: just s'hi encalenteix el menjar preparat,
comprat
camí de la feina --si no és que no se l'han cruspit pel camí. Als fogons,
s'hi encalenteix aigua per afegir a deshidratats i infusions (té,
bàsicament). La cafetera és allò de la gerra immensa de Pyrex que va
intentar colar aquí Braun i Moulinex sense gaire èxit. Al microones s'hi
encalenteix tot excepte les pizzes, que van al forn que hi ha devall dels
fogons. La fregidora (per patates i nuggets o d'altres arrebossats
indescriptibles) és opcional, es solen portar ja fregits a casa. El poal
del
fems és la cosa més gran després del frigorífic. Cada dia queda ple
d'embolcalls i recipients de poliespà o cartró, amb tapadora, culleres,
forquilles i ganivets de plàstic blanc i transparent --no em feu dir com,
ho
porta l'ambient.
En aquest context la Nespresso no hi desdiu. Fins i tot es podria dir que
és
un detall de gurmet. Cal comparar-la amb la cafetera americana on hi van
saquets de cafè dolent (res de filtres triangulars i cafè solt) que cal
treure d'embolcalls de plàstic alumunitzat, i que en obrir-los contenen el
saquet del cafè dolent, un parell de sobres de sucre i unes espàtules de
plàstic blanc o transparent. Nomes hi falta la tassa.
Els avesats a consumir (que no ser clients) de totes aquestes coses
envasades,
no accepten fàcilment que els granets cafè embrutin una cuina (vull dir,
el
taulell de 80 cm2) que no ha embrutat cap altre cosa perquè no hi cuinen
pas:
encalenteixen coses que van dins recipients, amb tapadora, que per tant
tampoc no esquitxen ni tant sols el microones.
La història dels puntets de cafè que embruten un taulell queden molt
enfora
d'una civilització que torra unes gambes vermelles de Sóller (o Palamós),
d'aquelles que deixen barbes per tot en passar-les de la torradora al
plat.
Que esquitxen de mala manera en arribar al punt dins la torradora. Val,
les
partícules de cafè es mesclen amb els esquitxos, i què? Ens sabem
arremangar, perquè portem segles fent-ho. Tenim espais pensats per
arremangar-se.
Si algú vol seguir aquest model que ho faci bé, cal ser coherent: que
visqui
en un pis de 30m2 amb una cuina d'1,5 m2 situada al racó de la sala
principal
presidida per un TV de moltes polzades, moqueta al trespol, sofàs i una
làmpada daurada amb pantalla de metacrilat verd. Aleshores tot lliga.
--
Benjamí
http://blog.bitassa.cat
.
--------------------------------------------------------------------------------
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
