El Dimecres 09 Gener 2008, rnp va escriure: > Ho has explicat tant be que em semblava trobar-me llegint una novel·la de > Stephen King.
Auvavava :) > Ja es veu a les pelis que a vegades una convidada a dinar és menjar un > entrepà al carrer. Les dones executives expliquen que elles no cuinen, com > si no cuinar fos una virtut. I no executives. Potser als reportatges i pel·lícules mostren les executives, però la resta fa el mateix. Sovint mengen al carrer --ho vaig veure a l'estiu-- mentre caminen. Els gots XXXXXL plens de coses amb molt sucre i gas formen part del paisatge. El menjar preparat ho domina tot. El resultat és una quantitat preocupant de gent molt (però molt) grassa. I malalties vàries que per aquí gairebé no teníem quan no imitàvem el seu model absurd. Trobo que cuinar per un mateix, i després escoltar-se (sobretot això) és fonamental. Sabem exactament què mengem, i si no ens va bé (males digestions, engreixa, ens apaga) ho podem eliminar canviant la recepta. Ells no ho poden fer, i matxaquen el seu cos sempre seguit. Clar que hi ha molta gent que cuina i no s'escolta --o no sap fer-ho. També molta més que no cuina mai, només s'ho menja, tot i que a casa altre gent sí cuini. Que tampoc no s'escolta. Ells s'ho perden, la clau és escoltar-se i poder modificar la dieta fins a trobar el punt d'allò que va bé a cadascú. -- Benjamí http://blog.bitassa.cat .
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
