El 05/01/06, Josep Giner <[EMAIL PROTECTED]> ha escrit: > Salut, > En resposta a tots els llistaires he de dir que si mirem el català com allò > que és, conjunt de dialectes i no sols l'Oriental amb tots els seus, ho > veurem un poc millor: > > Present d'imperatiu del verb DIR en valencià<català occidental<Català: > digues, diga, diguem, digueu, diguen (Valor, Enric. La flexió verbal. > València, 3i4. 1997. (Papers bàsics, 16) p.52 > > Per tant digues-m'ho (tu a mi) o diga-m'ho (vosté a mi) tant es val una com > l'altra.
No, no, Josep. De cap manera. Estem d'acord que el corpus normatiu ha de recollir totes les formes dialectals. Però cada àmbit s'ha de respectar. Amb això vull dir, per exemple, que per bé que en cada àmbit concret s'accepten formes com: eixir, servesca, noi, xiquet, nin, anam, calcetí, etc., no vol dir que totes aquestes formes siguin adequades en qualsevol territori, i molt menys que siguin barrejables en un mateix text. Un català oriental no pot escriure, per coherència "diga'm", mentre que sí pot escriure "digue'm". De la mateixa manera que per coherència ningú no hauria d'escriure "aqueix al·lot i aquesta xiqueta són bons nois". Espero haver-me explicat. -- Joan _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [email protected] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
