En Joaquim Vilarnau escrigué:
> Pel que fa al concert de Bikini, els N'gai N'gai van tocar
> més estona perquè és l'únic grup que tenia el repertori
> preparat.
--------------------------------------------------------------
Hola, Joaquim i tothom,
em sembla que ja et tinc situat. Pot ser que facis feina a una
revista que s'edita des de l'any 93?? No diré noms per no fer
publicitat. ;-)
> Els altres ho van haver de preparar expressament.
Si l'explicació és aquesta, no hi tinc res a dir.
> Cadascú va preparar l'estona que es va acordar, tenint en
> compte que era normal que els Duble Buble touessin més
> perquè van tenir una repercusió molt forta al seu moment.
> Va estar a punt de trocar La Madam però al final no els va
> anar bé.
Ja ens vam trobar alguns de La Madam entre el públic.
> Tampoc no es tractava de fer un festival de 12 hores...
Potser no, però segueixo pensant que alguns grups haguessin
pogut donar més de si, si se'ls hagués donat més temps.
Tanmateix, és comprensible que preparar-ho no resulta fàcil,
com ja hem comentat abans.
> I Hermann, si aquest puto país fos normal.
Segurament vaig ser massa dur amb aquesta expressió. Ho sento,
però sóc d'aquells que ha seguit el rock en català des de
l'any 87, des d'abans del mal anomenat boom i t'asseguro que
fa molta ràbia veure com es trepitja i es menysprea la música
en la nostra llengua.
Vaja, tornem a ser en una època que encara que des de l'Ender-
rock la qualifiqueu de musicalment molt productiva, la qual
cosa m'atreviria a dir que en part és certa, el paper dels
mitjans de comunicació àudio-visuals torna a ser bastant pe-
nós. Els grups que canten en català no sonen pràcticament en-
lloc. És precisament aquí on hi ha el problema.
Per exemple, algú se'n recorda de la Marta Roure?? I això que
fa quatre dies que va representar Andorra a Eurovisió i que
va treure el seu disc.
Vaja, si no hi ha difusió, malament rai!!!!
> Estic d'acord que alguns dels grups que esmentes tindrien
> l'obra reeditada en CD i serien recordats com cal.
En això estem totalment d'acord.
> Però poses al mateix sac alguns grups que, amb tots els
> repectes, eren molt dolents i només van publicar per la
> coincidència temporal amb el boom del rock català.
En això no hi estic gens d'acord. L'únic grup que t'accepto
com a molt dolent són els Desperdicis Clínics, és més: són do-
lentíssims. Tinc el seu disc i si et digués que en tots
aquests anys me l'he escoltat 5 vegades, t'enganyaria, perquè
és tan dolent que no puc amb ell.
Ara, dit això, vols dir que:
* Els 080 són dolentíssims????
* Els Blues H són dolentíssims????
* Els Bocanegra són dolentíssims????
* Els Coragre són dolentíssims????
* Els Detectors són dolentíssims????
* Els Fàbius Cata són dolentíssims????
* Els GREC són dolentíssims????
* Els Octubre són dolentíssims????
* Els Pantaix són dolentíssims????
* Els Popstroc són dolentíssims????
* Els Rock Gaià són dolentíssims????
* Els Rock Bros són dolentíssims????
* Els U-Tòpics són dolentíssims????
* Els Zooil.lògics són dolentíssims????
No em diguis que els 080, els Detectors, els Rock Gaià, els
U-Tòpics o els Zooil.lògics són dolentíssims, perquè em sen-
tiràs. ;-Þ
Un grup dolentíssim no pot parir una cançó tan brutal com La
cançó d'hivern, per posar un exemple.
D'acord que alguns d'ells són més aviat fluixos, com els Blues
H, els Coragre, els Fàbius Cata i potser els Octubre, però
normalment no es pot jutjar un grup per un únic disc i com es
sol dir, a alguns d'ells ni tan sols se'ls va donar l'oportu-
nitat de fracassar!!!!
Que vagi bé tot. Adéu
Hermann
--------------------------------------------------------------
Zooil.lògics
Tu rai (1r. L.P., 1992)
La cançó d'hivern
-----------------
Un altre dia com... com un somni fugaç,
un altre dia com... com un somni,
un altre dia com... com records perduts,
un altre dia com mai més.
Els dubtes neixen
lluny del teu amor,
com un silenci
que torna del passat.
No deixis que el temps faci oblidar
el nostre amor per un instant
i tanca els ulls recordant
el nostre amor per un instant.
Un dia com un altre, cançó d'hivern,
com un furtiu somni en la nit,
volia ser en la teva ment
per seduir-te a cada instant.
Trencant la realitat,
sento la teva pell
i a mitja llum
tanco els ulls i penso en tu.
Un dia com un altre, cançó d'hivern,
esperant un altre instant
per tornar a ser un dia més
com abans, com abans, com abans.
No deixis que el temps faci oblidar...
* * * * * * * * * * * * * * * * *
Lletra: Pep Boix.
Música: Pep Boix, Met Badia i Mia Ros.
[FDM]
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
llista@internauta.net
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
