A Divendres 02 Juny 2006 10:41, "Pere Castells" va escriure:
> Però si que vist des de un lloc on sempre s'ens ha dit que no parlem be el
> català (les terres de Ponent) i s'han "rigut" a la meva cara molts cops (no
> m'ho invento) dient aquella coneguda frase de ... "quina gràcia que fa
> quant parleu lleidatà" ... quina gràcia? a mi gens. Se el que dic, aquestes
> coses, diguéssim que, em fan un pel de ràbia ...

Passa a totes les llengües: ens encurioseixen les variants que escoltem poc. 
Fer gràcia no és sempre sinònim de ridícul. El ridícul per qüestions tant 
lògiques --vull dir coses que no són p.e. posar-se un orinal per barret-- és 
una cosa que només és al nostre cap.

Molts mallorquins amaguen l'accent al Principat per no cridar l'atenció.  Jo 
mateix de petit.  Ara ja no sóc tant tímid, però després de 30 anys vaig 
perdre una bona part de l'accent :(

> Per sort viatjo per arreu i en alguns casos puc identificar el lloc
> d'origen de les persones ... per exemple, si son d'Olot o voltant dons "no
> pas po (pot) se bo" (no se si ho he escrit be) quan potser lo correcte es
> dir "no pot ser bo" ... a Tarragona els "aqueta"  (en lloc de aquesta),

Cal no confondre l'escrit amb el parlat.  Menjar-se la s és una cosa oral 
localitzada a Tarragona, com canviar l per u ho és a molts llocs de 
Mallorca --molts pronuncien la possessió d'Albarca, prop d'Artà, com Aubarca 
(per cert, va ser dels meus repadrins) . A la majoria de llocs no es 
pronuncien les r finals, però no vol dir que no s'hagin d'escriure.

> etc, etc ... o els que diem "tomates" o "pressics" al que alguns només han
> vist en un mercat però no l'han recollit mai i que en diuen (no escrit)
> "tumaquets" o "préssecs" ... i això es correcte? qui ho diu? ... 

En escriure la gramàtica.  En parlar, el dialecte del lloc.  Les dues coses 
compten.

> El que coincideixo es en l'utilització política de la llengua i això també
> em fa ràbia ... i que per preservar-la arribem a convertir amb dogma algo
> que és viu al carrer ... però no en tots els carrers. Després et diuen, es
> que algú tenia que posar ordre .... si, i? .... que es l'ordre? qui posa
> les lleis? son justes? a la mida de qui estan fetes?

En el cas del català, l'IEC.  Escoltant què passa «al carrer», decidint què és 
correcte o no basant-se en raonaments tècnics vàlids. Finalment posant-ho al 
diccionari normatiu.  Això permet que hi hagi un català estàndard ben 
necessari per donar dignitat a la llengua escrita.  Per evitar aberracions 
com «sa llengo balea», que és de la categoria de l'«opá yo viazé un corrá».

Després hi ha formes correctes d'usar els dialectes oralment.  Serveix per 
usar-los en ambients on cal ser correcte, com ara la TV. En Bibiloni, un bon 
filòleg mallorquí, no fa gaire ho analitzava del l'IB3:
http://www.bibiloni.net/blog/archives/00000173.html
Usa paràmetres que tenen significat tècnic: registre, dicció, genuïnitat.

També hi ha formes correctes d'escriure coses que no surten al diccionari 
normatiu.  Això és ciència i no existeixen els dogmes inqüestionables que 
tenen altres àmbits.  Sense sortir del blog del Bibiloni, hi podras veure com 
ell mateix escriu algunes paraules de forma diferent, diguéssim. Si li 
demanes, et farà una explicació consistent del motiu ( 
http://www.bibiloni.cat/blog/ )


Com quan li vaig demanar, a la ràdio, perquè cal escriure Aeroport de Son 
Santjoan i no Son Sant Joan com fa tothom.

> Lo meu idioma matern, el infantil, l'he perdut a base de que un idioma o
> les formes dominants se l'hagin menjat .... em sap greu no haver-ho
> conservat. Es o era tant català com lo que el senyor Pompeu Fabra va
> intentar definir i normalitzar (jo es que li tinc un pel de mania, pel mal
> que ens ha fet) ... evidentment no ens coneixia a tots ... i tot haver
> posat ordre (el seu ordre) també va cometre molts errors.

Les formes dialectals no han de perdre's.  Tot té el seu lloc. I si aquest 
tema t'amoïna, també pots trobar formes correctes d'escriure'l, trasmetre'l 
pel medi escrit també.

> Des de l'altre costat de mar ... a mi particularment, i no es tracta de
> portar la contraria, m'agrada "Ses Illes", .... per mi son mes nostres ...
> mes a la bora ... "Les Illes" em sona mes a castellà, no ho puc evitar, i
> no estic dient que sigui incorrecte, però si es "sala", es "sala" ... on
> està el problema?

El problema és que, pel català escrit, és l'equivalent d'escriure en andalús, 
tal com sona, pel castellà escrit.  És una incorrecció gran si es fa sempre, 
però un divertiment intranscendent si es fa un dia.

Si ho dubtes, apunta't a una llista de correu castellana i escriu-hi sempre en 
andalús, a veure què et diuen :))


-- 
Benjamí
http://blog.bitassa.cat



.

_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[email protected]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta

Respondre per correu electrònic a