Benvolgudes companyes i companyes:                                                        4/1/2004
 
    Perdonau la "tabarra" que és aquest escrit. Si el vos ho voleu estalviar basta pegar una ullada a les conclusions a. i b. del final. De tota manera, ja ho va dir aquell que parlant s'entén la gent. Potser les qüestions de funcionament o gestió de la llista ara ens ocupen un temps que voldríem veure dedicat a altres coses, emperò és de suposar que, un pic aclarits segons quins aspectes, no hi haurem de tornar. En la línia del que deia na Joana Maria, crec que hem de tenir tots una mica de paciència.
 
    Des del dia d'ahir (divendres), al matí, fins avui, nit del dissabte al diumenge, han passat moltes coses, en aquesta llista nostra. Jo no he parat en tot aquest temps, com supòs que molts de vosaltres, de donar voltes als darrers esdeveniments i comunicats. 
    No tinc conclusió pròpia del tot definitiva (no hi ha res definitiu en aquest món!) emperò sí que tenc algunes certituds, fruit de reflexions que volia compartir amb vosaltres:
 
     1. Aquesta llista no té coordinador ni moderador. La meva tasca d'administrador ha estat fins ara, tan sols, la de donar d'alta i de baixa a qui demani qualsevol de les dues coses. També, ja ho sabeu, m' he compromès a guardar i fer arribar a qui ho demani, en tot moment, un historial complet de comunicacions.  La tasca de parlar i motivar a altres a unir-se a la llista és una tasca de tots.
 
     2 . Alguns de vosaltres us heu posat en contacte amb mi per proposar-me o instar-me a, d'alguna manera, formular unes pautes, determinats protocols d'intervenció al fòrum, algunes normes. La veritat és que hi he pensat i repensat i la conclusió que en trec és que no tenc cap tipus d'autoritat ni cap poder atorgat (digam-ho així) per emetre més que opinions personals.
 
     3 . Haurem de confiar, per tant, en la capacitat de tots nosaltres mateixos per fer feina plegats cap a objectius comuns. Si fallam serà una llàstima, sens dubte, emperò també ens haurem demostrat a nosaltres mateixos del que som i no som capaços (que no és poca cosa).
 
     4 . Estic d'acord amb en David respecte al compromís de tots de no fer servir pseudònims, a l'hora d'intervenir al fòrum, i també mantendria la norma de fer cadascú una mica de presentació, sense forçar a ningú tampoc, quan s'uneixi a la llista.
 
     5 . Respecte a fer servir la llista per fer-se autopromoció personal he estat pensant, no sé com ho veieu, que la cosa té la seva complexitat. Amb aquestes paraules vull fer la meva contribució particular a clarificar la qüestió:
 
    Crec, ja me rectificareu si m'equivoc, que quan qualcú ha caigut en aquesta dinàmica, a la nostra llista, ho ha fet sobretot com a resposta a coses que ell ha considerat atacs o desqualificacions genèriques a la seva persona. Aqueixa mateixa resposta en pot generar una altra, per reacció, que a tothom que ho veu sembla exagerada. I així cap a una espiral  que pareix que no ha d'acabar mai. 
    Com solventar tota això? La meva conclusió és que la cosa se solventaria amb la proposta de norma, o de protocol, de  intentar no fer mai desqualificacions genèriques de ningú. És a dir, que si hem de fer una crítica a qualcú hem de denunciar, en tot cas, les seves incoherències en el camp del que ha fet o del que ha dit. El que s'ha d'evitar, en poques paraules, són les expressions del tipus "en tal és un ......................". I això pequè una afirmació com l'anterior equival a no dir res sobre la persona, en realitat, des del moment en que no informam de les dades que ens fan mantenir la nostra opinió. No sé si m'explic. I, de totes maneres, ben mirat, el que som no ho sabem mai; tan sols és evaluable, o discutible, el que diem i el que fem. I si diem d'algú que ha dit o ha fet quelcom ho hem de poder demostrar, hem de poder citar fonts contrastades, que mereixin credibilitat. Aquesta credibilitat, alhora, també ha d'estar constantment sotmesa al dubte.
    Tot el que he dit abans pot semblar molt evident, emperò la realitat ens demostra que no és tan senzill dur-ho a la pràctica. D'una banda es tracta d'autoregular-se a un mateix i no incórrer en les citades desqualificacions genèriques. I de l'altra es tracta de reprimir-se (per desgràcia, aquesta és la paraula) de respondre igual, quan algú ha estat l'objecte d' aquelles desqualificacions genèriques.
    Ara que dic tot això he recordat algunes situacions, supòs que també en coneixeu alguna, dins programes de debat radiofònic, sobretot, on a algun oient se li ha retirat la comunicació quan ha persistit en les desqualificacions genèriques esmentades, o en els insults. Tamté en podríem dir injúries.
    En conclusió jo proposaria aquesta única norma, diguem-ne, rígida, del nostre fòrum,
    I en tot cas, si dues persones, o tres, o les que siguin, volen entrar en un debat més a fons sobre alguna qüestió, sempre tenen el recurs de comunicar-se entre ells, a través dels seus respectius correus.
 
    6.  Pel que fa a la qüestió sobre l'abast temporal o cronològic de la nostra tasca som partidari de centrar-nos bàsicament en les qüestions referides a la Guerra Civil i al Franquisme, com diu en David. Emperò aquesta, per jo, no pot ser una norma absoluta, pel simple fet que qualcú hi podria estar en desacord, i aquest desacord s'hauria de respectar, per respecte a la llibertat d'expressió.
 
    7 . El més important, pens, pel nostre grup, és dur endavant les propostes concretes, pràctiques, sense oblidar la reflexió teòrica, evidentment, el debat d'idees; emperò una cosa no hauria d'esborrar l'altra, ni viceversa.
 
    8 . Comptat i debatut, i repassant el que he dit fins ara, només trob, ara que ho veig, tres normes, diguem-ne absolutes, o d'ètica universal (que diria en Kant), que legítimament ens podríem (o hauríem) d'autoimposar a fi de respectar la llibertat i la dignitat de tots els membres (Altra cosa serien les pautes, orientacions, que hauríem de procurar seguir, com aquella de centrar-nos en un marc cronològic, envestir determinats projectes col.lectius, etc.). Les normes absolutes són:
 
                                            a. No fer servir pseudònims.
                                           
                                            b. Evitar desqualificacions genèriques envers ningú.
 
                                            c. Poder parlar de tot (o, expressat en negatiu, prohibir la prohibició de parlar de tot).
   
 
        Au, per avui ja basta.
 
        Una abraçada a tots, salut i feliç any 2004!
 
                                    Jaume Escales i Tous, Ciutat de Mallorca, a 4 de gener de 2004

Respondre per correu electrònic a