Hola a tots/totes
    En efecte Jaume, ara si que no em puc queixar. jejejeje
    Endavant i que això  no s'aturi.
    Salutacions cordials
    Marçal
----- Original Message -----
Sent: Thursday, January 08, 2004 3:42 AM
Subject: Memòria Històrica

    Benvolgudes companyes i companys:
 
    Tornam a estar d'enhorabona per la incorporació de dos nous companys a la llista de Memòria Històrica.
    Un d'ells és n' Epifanio Méndez, del qual ja en teníeu notícia per un missatge de'n Mateu Ramon de dia 6 de gener.
    De l'altre nou company me sap greu dir-vos que només en conec el malnom, tot hi haver establert contacte i haver coincidit des de fa ja alguns mesos. Se'l coneix, doncs, com a Píter.
    També  vull informar que un company que coneixíem com a "amic de na Bàrbara" va sol.licitar donar-se de baixa aquests dies passats, per les raons que ell mateix va indicar en el missatge que enviava a tots. He de dir que no el coneixia personalment més que d'haver parlat alguna vegada amb ell, però que fou na Bàrbara, a qui sí que conec, qui havia intermediat per ell a l'hora d'accedir a la llista.
    Torn a recordar que qui es vulgui donar de baixa només m'ho ha de comunicar a la meva adreça ([EMAIL PROTECTED]). I l'esborraré del servidor. Pels que teniu molt col.lapsat el correu (hotmails, etc.), o no voleu participar de la cosa tan intensivament, se m'ha acudit una opció, consistent en rebre cada quinze dies o cada mes o cada tres mesos, o cada sis, quan sigui, un historial de les darreres comunicacions en un únic document de word adjunt. Si algú s'adhereix a aquesta fórmula, que ho digui. Com que jo guard sempre un arxiu historial més o manco complet de tot no me costa res fer una llista dins la carpeta d'adreesses dels qui optin per aquesta via, als quals fer arribar regularment l'arxiu.
    Seguint amb la tònica habitual es demana als nous membres que facin ells mateixos una mica de presentació, sense que aquesta sigui una obligació de vida o mort, evidentment. Es tracta, més que res, de coneixer-nos, encara que sigui mínimament.
 
    D'altra banda volia respondre al company Josep Palou que puc estar d'acord en què la campanya que ha arribat a manar,  i encara mana, El Dia del Mundo arriba a assolir uns nivells altament ofensius des d'una sensibilitat d'esquerres i nacionalista. Emperò seguesc pensant que això té molt poc a veure amb les idees i els plantejaments dels seus col.laboradors; en puc tenir curiositat malsana, és cert, per saber les raons de col.laborar en determinat mitjà; potser que hem dolgui que algú hi col.labori, coneixent la seva ideologia; però d'això a pensar que participa de les campanyes o ofensives ideològiques del diari, hi ha una diferència important. Seguesc pensant que el criteri que ens facem d'ell s'ha de basar estrictament en les seves opinions emeses.
    També pens que el que interessa a una iniciativa com la de Recuperació de Memòria Històrica és sumar i no deixar de sumar. Cada nou membre sobre aquesta llista és una nova pedrada al mur de silenci i molta hipocresia que encara enterra a les víctimes del franquisme.
    Respecte a la qüestió de l'autobombo, i a la qual fa referència en Josep Palou, ho he repassat i comprenc que tant el currículum com l'article entitulat Memòria Històrica-trencar el silenci . Mateu Morro, secretari general del PSM-Entesa Nacionalista recomana l'obra de Miquel López Crespí... poden semblar exagerats, emperò, si un hi pensa fredament acaba per dir-se: i què, quin problema hi ha? Si a algú li sembla exagerada alguna cosa d'aquestes, se diu, i ja està. Si algú vol publicar un llistat dels seus llibres, que els publiqui. Si algú vol dir que troba molt interessant un llibre seu, que ho digui, i que n'expliqui les raons, si vol. En aquest fòrum mai s'ha negat la paraula a ningú, i de fet jo crec que no serà mai necessari fer-ho. La qüestió és ben simple: això és una balança, i hem de triar. D'una banda hi ha la facultat de vetar a qualcú quan pensam que fa autobombo. És una opció. I de l'altre costat de la balança hi ha la dignitat, l'esperança, el somni, de poder dir que no hem vetat a ningú mai. Vosaltres que triarieu? No val més tenir una mica de màniga ample, no ser tan legalistes, anar tirant, amb una paraula?
    Per jo una manera manera d'emmerdar-ho encara tot més és començar la discussió del que és i el que no és autobombo. Això sí que són vuits i nous i cartes que no lliguen.
   
    L'únic que podem fer és insistir en que els temes que ens ocupen són la II República, la Guerra Civil i el Franquisme. Que hi ha un mur de silenci. Que hi ha repressió que no consta. Que hi ha gent, encara, que espera una resposta. Que per mirar el futur amb dignitat s'ha d'honorar i recordar tal com toca els que ens precediren en la causa de la llibertat i la justícia, els quals tan sovint hi deixaren la vida. Que es pot fer més per explicar i fer assumir a la societat mallorquina el que va passar. Que encara hi ha fosses comunes. Que encara hi ha familiars i amics que tenen desapareguts. Que l'administració ha d'assumir tasques d'investigació. Que s'han de fer anàlisis d'ADN si cal. Que els mesos, anys que venen són clau per entrevistar a la darrera gent major que queda viva, que pot aportar dades, i que representa l'enllaç vital, la baula viva, darrera, que ens queda amb l'impacte de la guerra i la repressió. Que ells han de tenir la paraula. Que també l'han de tenir tots els que patiren la repressió franquista. Que la lluita antifranquista ha de ser una bandera de futur, pels joves, perquè la lluita per la llibertat té un història, una trajectòria, unes arrels, una herència, que cal compartir per prendre impuls de cara al futur. Que en temps com estam d'involució democràtica això és més necessari que mai, etc, etc.
 
    Jo és d'aquestes coses que vull parlar, i és sobre elles que vull treballar.
   
    I ja torn a demanar excuses per l'extensió...Un s'embala i després no hi ha manera...
 
    Bé, salut a tothom, i endavant!! Que hi ha molta feina!
 
    P.D.: Avui al matí he recordat com, encara no fa gaires mesos, el company Marçal Isern es planyia perquè en aquesta llista no hi havia ni debat, ni moviment, ni discussions, bé, ...ara no es podrà queixar!!
 
 
    Una abraçada a tots, bona gent, i fins aviat!
 
 
                        Jaume Escales i Tous, Ciutat de Mallorca, a 8 de gener de 2004.

Reply via email to