[memoriademallorca] El Bosc de la Memòria
Amigues i amics, Quan vaig llegir la notícia del diari vaig quedar mut, no m'ho podia creure. Som un dels que varen acudir a Calvià el dia de la inauguració del Bosc de la Memòria. I vaig partipar de la il.lusiói de l'emociódels familiars de víctimes i de lagent que s'hi va reunir per fer-se partícip i donar suport a lainiciativa.Recor un company que va escriure una biografia d'un dels afusellats i la va deixar vora l'arbre que s'hi corresponia...Sobre aquesta mateixa llista en parlàrem molt i fins i tot el company Jaume Jiménez record que va enviar unesfotografies quepotser encara gaurdau alguns de vosaltres. Si voleu lespuc tornara enviara la llista.En una terra desmemoriada i tan sovint cruel ambseus propis ciutadans, com és aquesta Mallorca nostra,allò semblava marcar un abans i un després, pel que fa a la recuperació de la memòria dels vençuts, dels demòcrates, dels republicans. La veritat és que no puc amagar que això desanima a qualsevol, vull dir quem'ha costat sortir del desànim. M'ha impressionat sobretot la fredor amb que actuarenaquests feixistes d'ara.Costa de creure que hi hagi gent amb tan males entranyes, aquí i ara, encara, entre nosaltres. I mos toca seguir, no defallir, evidentment. Més aviat, el contrari! Per part meva, companys de la Memòria Històrica de Calvià, podeu comptar amb tot el meu suport i l'ajut que calgui. Una idea que ara mateix me ve al cap és, el més aviat possible redactar un manifest de condemnaal qual s'hi pugui adherir tothom qui vulgui. Des d'aquesta mateixa llista el podríem difondre, imprimir cadascú i fins i tot sol.licitar-ne signatures de suport. El mateix manifest el podríem fer arribar als diaris en forma de carta al Director, etc. Trob que uns fets així mereixen una campanya sistemàtica, constant i que s'allargui tot el tempsque faci falta. Que no se pensin que dormim !Els autors d'aquest acte monstruóspretenen tapar la memòria, fer befa dels qui moriren per un món més just i solidari;i amb això fan befa de tots nosaltres, dels que hi deixaren la vida, i dels queenreivindicam elsmateixos ideals. El quehem de ferés demostrar-los que l'efecte dels seus actesserà exactament el contrari del que pretenien. Endavant amics, i fora por ! Una abraçada, i fins ara, Jaume Escales - Original Message - From: Marçal Isern To: [EMAIL PROTECTED] Sent: Tuesday, October 26, 2004 2:43 PM Subject: [memoriademallorca] Re: [memoriademallorca] ATAC A LA MEMÒRIA HISTÒRICA Desde Alaró, si puc fer alguna cosa, només cal que ho demaneu. Si s'han de menester firmes de comdemna. que vagi la meva per avançat. Salutacions indignades Marçal - Original Message - From: [EMAIL PROTECTED] To: [EMAIL PROTECTED] Sent: Monday, October 25, 2004 6:06 PM Subject: [memoriademallorca] ATAC A LA MEMÒRIA HISTÒRICA Benvolguts companys.- El dia 12 d'abril de 2003 es va inagurar a Calvià (vora la presó militar d'Illetes) el Bosc de la Memòria que no era més que un autèntic Bosc en el que hi havia un arbre amb el nom de cada persona assassinada dins el Municipi de Calvià pels feixistes entre el 1936 i el 1942. La idea i la recopilació dels noms va esser fruit de la llarga feina d'un grup (Josep Delgado,Mateu Ramon, Tomeu Oliver i Manel Suárez) autodenominat "Memòria Històrica de Calvià". Idò bé, un grup que noméspot esser qualificat com alimanyes feixistes s'ha encarregat, durant la matinada del diumenge passat, de serrar tots els arbres atacant, una vegada més a la memòria dels assassinats. Des de Memòria Històrica de Calvià volem fer un clam públic perquè la gent es desperti i condemni aquests crims, perquè atacar a la memòria és un crim. Igualment, volem que els grups municipals de l'Ajuntament condemnin públicament l'atac, es personin com acusació davant el fiscal i tornin a sembrar el més aviat possible tots els arbres arrabassats. Des d'aquí volem fer un crit a la col.laboració. Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/
[memoriademallorca] Salut, Juan !
Ja diràs coses, Juan, quan arribis. Ja estaria bé fer una mica de convocatòria i que ens explicassis la teva experiència del viatge. Una abraçada. Jaume Escales - Original Message - From: juan hernandez jover To: [EMAIL PROTECTED] Sent: Thursday, September 23, 2004 6:30 PM Subject: [memoriademallorca] RE: [memoriademallorca] RE: [memoriademallorca] Les missions pedagògiques durant la II República Para todos los compañeros de la llista:Aún me quedan algunos días de vacaciones,pero os deseo comunicar,en especial a Marçal Isern,que casi al final de mi gira por el país,estuve toda una tarde-noche en Lorca (Murcia)con nuestro común amigo e historiador en asuntos de los represaliados y desaparecidos en la II República,nuestro común compañero Floren Dimas Balsalobre,que como sabéis asesinaron a su abuelo que era maestro.Cuando llegue a Palma,la próxima semana os daré noticias sobre mi viaje.Un saludo a [EMAIL PROTECTED] desde Elda ,mi pueblo natal. Juan Hernándezhttp://www.abchood.com/BlancaZammit From: "Joana" [EMAIL PROTECTED] Reply-To: [EMAIL PROTECTED] To: [EMAIL PROTECTED] Subject: [memoriademallorca] RE: [memoriademallorca] Les missions pedagògiques durant la II República Date: Tue, 21 Sep 2004 23:57:04 +0200-Mensaje original- De: [EMAIL PROTECTED] [mailto:[EMAIL PROTECTED] En nombre de Marçal Isern Enviado el: sábado, 21 de septiembre de 2002 20:29 Para: [EMAIL PROTECTED] Asunto: [memoriademallorca] Les missions pedagògiques durant la II República Hola a tots/totes Una vegada més i per no perdre la costum vos faig arribar un mail per ademarn l¡ajuda d'aquells integrants de la llista que en saben una mica més que la majoria. Ara mateix m'estic documentant per fer un article sobre l'escòla graduada d'Alaró, construida durant la II República. Cercant bibliografía he trobat un llibre de Janer Manila, titulat com aquest missatge, que no es troba disponible a la xarxa de biblioteques públiques. He de reconixer que sóc bastant ignorant amb el tema de la pedagogía però m'agradaria saber si algú de vosaltres te aquest llibre i si em podria fer 5 centims (d'Euro -off course) de les esmentades Missions pedagògiques i les seves activitats a l'Illa. A Alaró en concret hi fundaren una Biblioteca Circulante, segons el léxic de l'epoca. Qualsevo dada sira benvinguda. I per cert quant sortira la Revista Pissarra amb l'especial dedicata a la II RE?. O es que ja ha sortit. Salutacions cordials Marçal Com sempre atent a les coses importants, Marçal. Encara no ha sortit la revista Pissarra dedicada al tema dels mestrs represaliats, però està acabada Sortirà a l octubre. Hi ha un excelent article de Manel Santana sobre el tema pel qual tens interés, però li hauries de demanar a ell. He parlat amb els responsables de la publicació (sobre tot Joan Lladonet) i els hi he dit que perventura a la pàgina web de memoriademallorca se podrien penjar els articles de la revista. S haurien de posar d acord els responsables d un i altre mitjà Amb les experiències d aquesta llista crec que és més important parlar de coses fetes que de coses per fer El proper número de Pissarra hi serà una cosa feta. Joana. Localiza a tus ex compañeros de clase o trabajo. Date de alta gratis aquí. Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/
Per una segona transició democràtica. Joan F. López Casasnovas
Companyes i companys, llegir, per jo, avui dematí, l'article de'n Joan F. López Casasnovas, reproduït més avall, ha estat tota una emoció, sincerament. Vull aprofitar per demanar si hi ha algú de la llista que ens pugui facilitar el contacte amb ell. I també seria interessant establir contacte amb el Fòrum Ciutadà, que hi surt citat. Imagín que es tracta d'una entitat d'àmbit menorquí. Jaume Escales Diari de Balears 30/7/2004 Per una segona transició democràtica per Joan F. López Casasnovas Durant els primers anys de l'anomenada Transició, la memòria històrica i la veritat dels fets de la Guerra Civil i la repressió subsegüent, que havien estat sistemàticament negades pel franquisme, van ser obviades i silenciades. Ni que només fos per aprendre la lliçó d'allò que mai no hauria de tornar a passar, hauríem de fer l'acte de justícia històrica de recordar i, si cal, homenatjar, aquells que s'ho mereixen. Un acte així no causarà cap víctima i, en canvi, servirà per rescabalar les persones que van ser víctimes de l'odi desfermat per la repressió i que, tot i el temps transcorregut, ho continuen sent. A Menorca, hi ha qui commemora cada any els morts en zona roja. Bé està, si així ho volen, que no s'oblidi aquella suprema injustícia. Però que ningú oblidi tampoc, per favor -tant des del cristianisme, que predica la reconciliació i el perdó, com des de les institucions constitucionalment laiques-, les conseqüències tràgiques que van seguir immediatament a la derrota en les zones republicanes. Que els menorquins no oblidem els protagonistes del llibre d'Antoni Pons Melià Víctimes del silenci (2001), aquelles quatre-centes víctimes de l'odi i la repressió brutal a Menorca durant la pau franquista: l'alta quota menorquina a les més de 30.000 persones afusellades a Espanya en les fosses del silenci. Amb tot açò, hi ha molts menorquins avui que no poden oblidar, perquè per oblidar cal prèviament saber, i ells de tota aquella tragèdia no en saben res, o en tenen notícies falsejades. Prou que s'han encarregat els «gerifalts d'antany» (i els d'avui) de no parlar-ne, d'esborrar-ne la memòria. I si és prou cert que els pobles no poden viure instal·lats en el malson dels seus desastres, també és ver que oblidar la magnitud de la tragèdia -com si res no hagués succeït- esdevé senzillament suïcida. Les pràctiques obstruccionistes fetes per uns governs o altres de la Transició ençà, especialment intensificades en els darrers vuit anys, posen de manifest l'extrema debilitat de la cultura democràtica a Espanya. Com a conseqüència, doncs, d'una transició equivocada, l'Estat espanyol no ha adoptat cap mesura per revisar i anul·lar els processos vergonyants que van conduir a l'execució a milers de ciutadans durant la Dictadura. La memòria dels afusellats en defensa del govern de la República, legítimament constituït pel vot popular, ha estat bandejada durant tots aquests anys de «democràcia baixa». Arran de la victòria del PSOE a les eleccions del 14-Març podrien anar canviant les coses, sempre però que els demòcrates facem sentir la nostra exigència argumental front als violents que ens han governat o que encara ens governen. Al Consell de Ministres del 23.7.04 el Govern ha aprovat constituir una comissió que tindrà com a objectiu de reconèixer el deute cap a les víctimes de la Guerra Civil. El Congrés dels Diputats ha aprovat mocions en què es constata la il·legalitat de l'alçament de Franco, però la sala Militar del Tribunal Suprem ha emès una sentència (15.06.04) que no admet la revisió de 72 d'aquells processos sumaríssims perquè (textualment) «no poden tenir cap efecte per produir la modificació de fets provats en la sentència en què se centra la petició revisora». Quins «fets provats»? Els obtinguts en aquella farsa de judicis? Així, doncs, s'estaria atorgant plena validesa jurídica a aquelles sentències de mort, dictades contra tots els principis que haurien de regir un Estat de Dret. En el règim de terror que imperava a l'Estat durant aquells anys de postguerra, senzillament no hi havia altre dret que el Derecho de Conquista. Les consideracions anteriors vénen a compte pel rebuig que el PP-PMQ van fer en la sessió plenària de l'Ajuntament de Ciutadella, dia 13 de maig de 2004, a una moció del grup Fòrum Ciutadà (registrada el 14 d'abril) que proposava que la corporació realitzàs un homenatge als que van ser alcaldes de Ciutadella durant la II República (sense discriminar si eren de dretes o d'esquerres). En canvi, a Maó una moció semblant presentada per EU-EM acaba de ser presa en consideració (amb l'únic vot en contra del PP) i s'ha acordat constituir una comissió que prepararà l'homenatge als batles republicans, el qual es celebrarà l'any 2006, coincidint amb el 75è aniversari d'aquella fita històrica. D'entre els alcaldes republicans de Ciutadella, Joan Mascaró Salord fou assassinat pel franquisme el 26 d'octubre de 1939. Aprofit per dir-ho
Re: Milicianes (Antoni Pallicer)
De fet avui m'ha telefonat na Clara Giner, de TV3, la qual s'hi volia posar en contacte amb en Tomeu (o no sé si ja hi havia parlat alguna vegada, per la qüestió del documental). Tomeu, si llegeixes això ja hauràs vist que na Clara ens aporta la seva nova adreça ([EMAIL PROTECTED]), que ja he donat d'alta a la llista: és a dir, que ella també llegeix tot això, en principi. Per cert, reiter la meva qüestió sobre alguna cova on s'hi haurien refugiat civils, o hi haurien estat fet presoners, per devers Cala Petita, una mica més avall de Portocristo. Jaume Escales - Original Message - From: crit de rabi [EMAIL PROTECTED] To: [EMAIL PROTECTED] Sent: Wednesday, July 28, 2004 6:32 PM Subject: Milicianes (Antoni Pallicer) Com molt bé diu en Xavier, a Manacor els actes d´enguany per conmemorar als afusellats i represaliats del feixisme van estar dedicats a les cinc milicianes torturades i assasinades a n´aquest mateix poble, especialment a na Daría i na Mercedes, de les quals s´hi van desplaçar familiars arribats d´Anglaterra i Catalunya. Qui sap molt del tema del desenbarc és en Tomeu Ferrer, el qual està a la llista. [EMAIL PROTECTED] _ Horóscopo, tarot, numerología... Escucha lo que te dicen los astros. http://astrocentro.msn.es/
M.H. Altres dades del 18 i 19 de juliol de 1936 i posteriors. Pep Darder i Sastre
Diari de Balears 22 de juliol de 2004 Cartes al director Altres dades del 18 i 19 de juliol de 1936 i posteriors Sr. director: M'ha encoretjat l'article d'avui (20-07-04) del senyor Llorenç Capellà a Balears. Una vertadera confessiò damunt el seu pare, fet que encara que no el visqué, el coneix pel testimoni de la seva mare. Per altra banda són moltes coses que passaren aquells dis i no conegudes per tothom a Balears. En el jardí de l'anomenat allavores s'hort del Temple, vaig presencià com el meu oncle Emili Darder i Cánaves, allavores batle de Ciutat i germà del meu pare, Biel, unes persones per mi desconegudes, però que no dubt que eran de pes, li proposaven al seu amic Emili que fugis pels esdeveniments que estaven passant. Havia embarcacions al port de Sóller que se l'emporterien a França, a Marsella o un altre lloc que no puc precisar (Jo tenia només set anys, compliria els vuit el 23 de juliol de 1936) Record molt bé les paraules de l'oncle Emili: Jo que he fet de dolent perquè me fessin res. Perquè tenc que fugir? Tant familiars com amics li digueren que feia una bogeria. El 19 de juliol vandàlicament unes persones arrollaven brutalment el seu domicili al Carrer Antoni Planes de Ciutat (lloc després espropiat a l'oncle com Jefatura d'Avaciò, fet duit a terme per Ramón Franco Bahamonte, i lloc que actualment s'ha convertit en Delegació de Defensa, ben conegut pels ciutadans). I tenien raó, ja que el 24 de febrer, després de pasar un calvari emprosonat tant a l'hospital, ja que estava malat, com al castell de Bellver, i retornat a l'hospital, finalment després d'un Consell de Guerra, seria afusellat (Qualcú pensarà com jo assassinat, el 24 de febrer de l'any vinent, al Cementeri de Ciutat, juntament en tres persones més, Alexandre Jaume, diputat socialista, Antoni Mateu, batle d'Inca d'Esquerra Republica, i Antoni Ques també d'Esquerra Republicana). L'Emili va ser afussellat, assegut a una cadira, tal com me contava el meu pare. Encara es poden contar moltes coses d'aquells tristos dies. Molta gent que encara és viva, pot testimoniar molts de fets parescuts, o altres pitjors. Es pot perdonar, peró no oblidar per molts d'anys que passin sobretot els records de la trista infantesa que varen viure molts d'al·lots. Molta gent els recorda, i ha sentit contar-los més d'una vegada. Però reviure'ls no està de més. Gràcies, Llorenç Capellà per fer recordà els fets del teu pare. (Perdonau el dolent català, però al meu temps no havia ni grau A,B, ni C, per estudiar la nostra llengua. Solament havia l'idioma del Imperio. Vale.) Pep Darder i Sastre. Palma MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARS Per fer arribar qualsevol missatge a totes les companyes i companys, enviar-lo a: [EMAIL PROTECTED] Per llegir tots els missatges des de dia3 de marçde 2004: http://www.mail-archive.com/[EMAIL PROTECTED]/ Per consultar una agenda d'actes previstos: http://www.araisempre.org/ Per deixar de rebre el correu, començar a rebre'l i per dubtes de funcionament, comunicar-ho a: [EMAIL PROTECTED]
El Grup per la Recuperació de la Memòria Històrica, dins la Fundació Societat i Progrés
Amigues i amics, aprofit per recomenar-vos el portal informàtic http://www.portaldelexilio.org/, dedicat a la memòria de l'exili republicà. És dins aquest portal, del qual ens parlava fa un temps el company Miquel Cifre, ques'hi trobala informació sobre l'entitat valenciana"Fundació Societat i Progrés". Dins aquesta fundació hi treballa el "Grup per la Recuperació de la Memòria Històrica", com podeu llegir més avall. Els objectius i la tasca d'aquest grup són, trob, un bon punt de referència, un bon exemple, del que necessitam per les Illes Balears a nivell d'investigació, arxiu, divulgació, etc., o de les tasques que vol impulsar el nostre grup.En el nostre cas, somun grup d'amigues i amicsque ens hem anat arreplegant a l'entornd'una llista de correu electrònic i no tenim cap fundació al darrera, emperò val la pena mirar-se models de treball i organització de la gent que treballa en el mateix nostre sentit. Si a curt termini tenim, com sembla que tendrem, un portal propi dins la xarxa, que sigui punt de trobada i espai on anar publicant material, tendrem ja una bona cosa. A la part d'enllaços hi podríem fer un bon compendi d'entitats amb les quals podem col.laborar i estar en contacte. Una abraçada i fins ara. Jaume Escales FUNDACIÓ SOCIETAT I PROGRÉS La Fundació Societat i Progrés es una institución de carácter cultural y social, en cuyo marco tienen cabida numerosas iniciativas y proyectos de trabajo en torno a las áreas del conocimiento, la formación y la información, la innovación tecnológica, la recuperación de la memoria y la historia del pensamiento y la práctica del socialismo, en el ámbito territorial de la autonomía valenciana. En el seno de la Fundació Societat i Progrés se ha constituido el Grupo para la Recuperación de la Memoria Histórica, integrado por profesionales de la historia, la enseñanza y la investigación, que se ocupa de promover la recogida de testimonios, con el fin de disponer de un archivo de la memoria oral, así como por la recuperación, clasificación y custodia de todo tipo de documentos: escritos, gráficos, sonoros y audiovisuales. Los tareas emprendidas tienen por objeto la formación de un archivo documental con fines divulgativos, educativos y culturales, que pueda ser útil tanto a investigadores y estudiosos como a las instituciones y asociaciones interesadas en la recuperación de ese patrimonio social que es la memoria de nuestra historia reciente, unas veces olvidada y otras tendenciosamente silenciada. La Fundació Societat i Progrés quiere contribuir a los esfuerzos desplegados por diversas fundaciones, universidades, etcétera, colaborando con sus las iniciativas o promoviendo otras para que estas gocen de la mayor difusión posible. Las tareas se estructuran de manera preferente en torno a las siguientes áreas o campos: - Historia del socialismo valenciano.- Memoria de la guerra civil y la posguerra- Memoria del exilio republicano español.- Memoria de la resistencia antifranquista - Actividades y publicaciones. Fundació Societat i Progrés (Grupo Recuperación Memoria Histórica) Blanqueríes 4, 2º piso,46003 ValenciaTel. 96 111 000Fax. 96 111 001e-mail: [EMAIL PROTECTED] José Antonio Vidal Castañoe-mail: [EMAIL PROTECTED]
M.H. - Ànim, Antoni
Amigues i amics de Memòria Històrica de les Illes Balears, divendres passat morí el pare del company de llista Antoni Tugores (això feu que no poguéssimcomptaramb la seva presènciaa la taula rodona, organitzada per ERC, sobre la recuperació la Memòria Històrica). Des d'aquí vull aprofitar per trametre un missatge d'ànim i suport al company Antoni. Salut i una abraçada. Jaume Escales MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARS Per fer arribar qualsevol missatge a totes les companyes i companys, enviar-lo a: memoriademallorca (arrova) softcatala.net Per llegir tots els missatges des de dia 22 de desembre de 2003: http://www.mail-archive.com/memoriademallorca (arrova) softcatala.net/ Per deixarde rebre el correu, començar a rebre'li per dubtes de funcionament: memoriadelesilles (arrova) hotmail.com
Restes òssies a Portocristo
Benvolguda Clara, fa uns dies et parlava d'una notícia del Diario de Mallorca sobre restes òssies aparegudes amb motiu de les obres del nou passeiga Portocristo. L'envio com a document adjunt. Malhauradament ara mateix no en puc esbrinar la data. Ha de ser de 2003. També darrerament va sortir una notícia de restes que podrien ser del temps de la guerra a Casablanca. Salut! Jaume Escales attachment: Ossos a Portocristo.gif
M.H.- Ses Tarragones - Divendres, 16 de juliol
Amigues i amics de Memòria Històrica de les Illes Balears, ERC ha organitzat per aquest divendres una taula rodona sobre la recuperació de la Memòria Històrica. A mi m'ho digueren dilluns, 13. Seria una bona ocasió per fer una mica de debat entre tots els qui hi poguem assistir. Una abraçada a tothom Jaume Escales - Esquerra RepublicanaFederació Illes Balears i PitiüsesAgenda Ses TarragonesTaula rodonaLes històries robades. Recuperar la memòria històrica A càrrec deAntoni Tugores, Joan Mas, Marçal Isern,Jaume EscalesModera Margalida PujalsDivendres, 16 de juliol, a les 21:00 hRESTAURANT SES TARRAGONES (Maria de la Salut)Santa Margalida, km 6´6La recuperació de la memòria històrica serà el tema del segon sopar-conferència del cicle "Ses Tarragones", que tindrà lloc aquest divendres, 16 de juliol. En aquest cas, es tractarà d'una taula rodona en què participaran l'escriptor Antoni Tugores, autor de la recent biografia del batle republicà de Manacor, Antoni Amer; Joan Mas, autor de Els mallorquins de Franco, Marçal Isern, investigador que ha treballat la qüestiópel municipi d'Alaró; i Jaume Escales, dinamitzador del moviment "en xarxa" de recuperació de la memòria històrica de les IllesBalears, i que ha investigat al municipi de Santa Margalida. La presentació anirà a càrrec de Margalida Pujals, doctora en Història i secretària de comunicació d'ERC-illes. Les conferències del cicle "Ses Tarragones" tindran lloc els divendres d'aquests mesos de juliol i agost al restaurant Ses Tarragones de Maria de la Salut i començaran a les nou del vespre. Als que després vulguin sopar (per un preu de 12 euros), us demanam que confirmeu l'assistència al 971 72 88 26 o retornant el correu a [EMAIL PROTECTED] MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARS Per fer arribar qualsevol missatge a totes les companyes i companys, enviar-lo a: memoriademallorca (arrova) softcatala.net Per llegir tots els missatges des de dia 22 de desembre de 2003: http://www.mail-archive.com/memoriademallorca (arrova) softcatala.net/ Per deixarde rebre el correu, començar a rebre'li per dubtes de funcionament: memoriadelesilles (arrova ) hotmail.com attachment: estelada.gif
M.H.- La Generalitat de Catalunya exhuma la primera fossa comuna de la guerra civil
Notícia de Vilaweb (12/6/2004) La Generalitat de Catalunya exhuma la primera fossa comuna de la guerra civil espanyolaLa Generalitat de Catalunya ha exhumat la primera fossa comuna de la guerra civil espanyola, situada a la comarca d'Osona, segons explica Catalunya Informació. El procés d'exhumació ha durat quatre dies i en la fossa s'hi han trobat set cossos que podrien correspondre a set soldats republicans en retirada. Al capdavant del procés hi ha l'Institut de Medicina Legal, que segons ha explicat el seu director, Josep Arimany, han extret els cossos de la fossa, que és oberta des del mes de juny i fa uns 4x4 metres. Un cop extrets els cossos els han dut al laboratori d'antropologia per identificar-los i és previst elaborar un informe que estigui llest cap al mes de setembre. Aquesta és una prova pilot que s'ha dut a terme després que el Parlament de Catalunya aprovés una moció que en feia referència. En base a la investigació i l'informe que se'n derivi és previst que s'elabori un protocol per a l'obertura de fosses que el govern català podria enllestir a finals d'any.També en relació a la guerra civil, avui es reuneix a Madrid el Ple del Patronat de l'Arxiu de Salamanca, que ha de decidir les condicions de la comissió d'experts que ha de començar a resoldre el conflicte que hi ha entorn la devolució.--+ Moció del Parlament de Catalunya sobre la recuperació de la memòria històrica, especialment pel que fa al reconeixement de les persones desaparegudes durant la guerra civil i la postguerra. (18-03-03)+ Especial a Vilaweb: El viatge pels papers.+ Especial a VilaWeb: Volem els papers.+ Webs relacionades Nosaltres.Com: Recuperació de la memòria històrica. MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARS Per fer arribar qualsevol missatge a totes les companyes i companys, enviar-lo a: memoriademallorca (arrova) softcatala.net Per llegir tots els missatges des de dia 22 de desembre de 2003: http://www.mail-archive.com/memoriademallorca (arrova) softcatala.net/ Per deixarde rebre el correu, començar a rebre'li per dubtes de funcionament: memoriadelesilles (arrova ) hotmail.com
M.H- Resposta a Jordi Arbonès (sobre Ferrari Billoch)
Manuel, el teu darrer missatge enviat a la llista, no sé per quin motiu,es veu desconfigurat, almanco al meu ordinaodor. He provat d'arreglar-lo unamica per tal que es veiés millor. Mira a veures si com l'he deixat éscorrecte. Salut i una abraçada. Jaume Escales - Original Message - From: "Manuel" [EMAIL PROTECTED]To: [EMAIL PROTECTED]Sent: Friday, June 18, 2004 9:30 AMSubject: RE: Resposta a Jordi Arbonès (sobre Ferrari Billoch)Jo he fet entrevistes a algunes persones de Calvià i de Palma i m'hanindicat que que es trobaren restes humans per la part dels penyasegats deDeià. Els seus propis familiars ens indicaven que hi duien presonersrepublicans per a tirar-los-hi. Respecte de cremar cossos alguns testimonisde Manacor m'han comentat que s'hi feien caramulls i es cremaven (parlau ambel fill de l'amo Andreu Far)Com sabeu els noms de 100 persones assasssinades/afusellades durant laGuerra Civil a les cunetes cementiri del poble o a la presó Illetes. Peraquest motiu al costat de la presó hi ha el Bosc de la Memnria, un conjuntde cent arbres amb el nom i llinatges de la persona afusellada perquè quanparlàrem amb els seus familiars ens varen indicar que mai els hi havientornat el cos Per tant, encara el cerquen.Una abraçadaManuel Suarez MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARS Per fer arribar qualsevol missatge a totes les companyes i companys, enviar-lo a: memoriademallorca (arrova) softcatala.net Per llegir tots els missatges des de dia 22 de desembre de 2003: http://www.mail-archive.com/memoriademallorca (arrova) softcatala.net/ Per deixarde rebre el correu, començar a rebre'li per dubtes de funcionament: memoriadelesilles (arrova ) hotmail.com
M.H.- Quatre documentals a Documentos TV
Companyes i companys, vet aquí una notícia publicada a la pàgina web de "Foro por la Memoria". 'Documentos TV' emitirá en junio 4 joyas del documental. El ciclo incluye 'Los niños de Rusia' y 'Extranjeros de sí mismos' El Periódico de Catalunya - 27/05/2004 Imagen del documental Los niños de Rusia, de Jaime Camino. Foto: ARCHIVO LUZ SANCHISMADRIDDocumentos TV se estrenó en 1986, y el próximo 23 de junio cumplirá 800 programas. Para celebrar la proeza de estar 18 años en antena, el espacio de La 2 rendirá en el mes de junio un homenaje al documental con la emisión de cuatro joyas del género: El juego de Cuba, Los niños de Rusia, Galíndez y Extranjeros de sí mismos. A partir de julio, el programa reemitirá seis titulos de producción propia.El primer largometraje, El juego de Cuba, que se estrenará el miércoles, 9 de junio, cuenta la importancia que el béisbol tiene para los cubanos, un deporte que en la isla se denomina pelota. Dirigido por Manuel Martín Cuenca, la producción muestra cómo un terreno de juego puede convertirse en el escenario de una batalla legal al enfrentarse con un equipo norteamericano.LA VISIÓN DE JAIMECAMINOEl siguiente miércoles se emitirá Los niños de Rusia, la visión de Jaime Camino sobre la odisea que vivieron los 3.000 niños españoles que fueron acogidos por la Unión Soviética para escapar de la guerra civil española. Cuando éstos pudieron volver, en 1956, la mayoría decidió quedarse en la entonces URSS. Entre los que regresaron, muchos no pudieron reencontrarse con sus familias porque habían muerto durante la guerra civil.El 23 de junio llegará el turno de Galíndez, de Ana Díez, que intenta esclarecer la desaparición de Jesús de Galíndez, un exiliado republicano, delegado del Gobierno vasco en Nueva York, que se esfumó en 1956. El caso fue investigado tanto por el FBI como por el dictador dominicano Rafael Leónidas Trujillo.Y, por último, el 30 de junio se ofrecerá Extranjeros de sí mismo, obra codirigida por José Luis López-Linares y Javier Rioyo sobre Ramón Mercader, agente español del KGB al que se atribuye el asesinato de Leon Trotsky, uno de los líderes de la revolución rusa de 1917.En julio, Documentos TV recuperará media docena de sus mejores documentales, como La tesis de Pablo, sobre el primer licenciado con síndrome de Down, y Marea blanca, que aborda la desaparición de toda una generación de jóvenes de Vilanova de Arousa a causa de la droga.Pedro Erquicia, director de Documentos TV y de Programas de Actualidad e Investigación de TVE , basó ayer la longevidad y prestigio del programa en el rigor y en el punto de vista desde el que se aborda la realidad. "En un momento en el que el modelo de televisión pública está sometido por primera vez a una seria reflexión, Documentos TV es un ejemplo de servicio público", dijo. MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARS Per fer arribar qualsevol missatge a totes les companyes i companys, enviar-lo a: memoriademallorca (arrova) softcatala.net Per llegir tots els missatges des de dia 22 de desembre de 2003: http://www.mail-archive.com/memoriademallorca (arrova) softcatala.net/ Per deixarde rebre el correu, començar a rebre'li per dubtes de funcionament: memoriademallorca (arrova ) hotmail.com
M.H.- Pous de tragèdia
Companyes i companyes, Del pou de Son Bauló jo en conec la localització exacte. Aquest estiu passat (2003) me vaig posar en contacte amb l'actual propietari de la finca on es troba, i visitàrem l'indret. Fa devers dos o tres anys que està tapat, ple d'enderrocs que el mateix propietari hi va fer tirar. La seva explicació era que el pou representava un perill pels infants i joves que es passegen per la contrada, ja que molt aprop (uns 10 metres) hi passa un camí molt transitat per gent que té cases o xalets a la zona. Entre el camí iel lloc exacte on hi ha (ohavia) el pou no hiha paret,sinó tan sols alambrada.El propietari m'explicava que ell no hi havia mai treure aigua, i que el pou serví com a lloc a on hi tiraven els pastors una ovella quan se moria. D'altra banda el mateix propietari reconeixia que havia sentit contar històries de tirar-hi gent en temps de la guerra, històries que per ell tenen poca credibilitat. Segons ell es tracta de rumors que es van estenent sense una base constatable. Per mi aquesta darrera hipòtesi s'aguanta poc: fa devers dos mesos vaig entrevistar un home (el tenc gravat) el qual havia tingut ocasió d'escoltar de viva veu el relat d'una persona que va presenciar almanco un dels fets: com dispararen i hi tiraren en Cristòfor Sales. Si es tracta de dur endavant una iniciativa, o diferents iniciativesde prospecció ens cal establir les passes, un programa, un protocol, el que siguiQuè en pensau? Salut, una abraçada, i fins ara mateix. Jaume Escales MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARS Per fer arribar qualsevol missatge a totes les companyes i companys, enviar-lo a: memoriademallorca (arrova) softcatala.net Per llegir tots els missatges des de dia 22 de desembre de 2003: http://www.mail-archive.com/memoriademallorca (arrova) softcatala.net/ Per deixarde rebre el correu, començar a rebre'li per dubtes de funcionament: memoriademallorca (arrova ) hotmail.com
M.H.- Esquerra Republicana. Actes per la República
Esquerra Republicana Federació Illes Balears i Pitiüses Agenda ACTES PER LA REPÚBLICA Dissabte 17d'abril a les 21:00 hores, a Can Lliro, Manacor: "Homenatge aIs represaliats" Enguany el IVSoparper la República,comptarà amb familiars i amicsdecombatents i infermeres que desenbarcaren amb Bayo, que han vengut des de diferents indrets per participar en l'homenatge de Son Coletes als qui lluitaren per la llibertat. Bernat Nadal presentarà el llibre d'Antoni Tugores "Antoni Amer, la història robada", comptarem també amb les intervencions de Jaume Santandreu, Escriptoricapellà , Tomeu Ferrer president d'ERC-Manacor, Joan Lladópresident d'ERC-Illes Balears i Pitiüses (Reserves al telèfon 97155 01 07, 971 72 88 26) o enviant un email a [EMAIL PROTECTED])-Diumenge 18d'abril a les 14:30 hores, a S'Escorxador, Ciutat de Mallorca: "Dinar per la República"amb les intervencions de Jordi Carbonell, president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Lladó,president d'ERC-Illes Balears i Pitiüses, Jaume Santandreu, escriptoricapellà, Margalida Pujals historiadora i cap de comunicació d'ERC-Illes. (Reserves al telèfon 971 72 88 26 o enviant un email a [EMAIL PROTECTED]) MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARS Per fer arribar qualsevol missatge a totes les companyes i companys, enviar-lo a: [EMAIL PROTECTED] Per llegir tots els missatges des de dia 22 de desembre de 2003: http://www.mail-archive.com/[EMAIL PROTECTED]/ Per deixarde rebre el correu, començar a rebre'li per dubtes de funcionament: [EMAIL PROTECTED]
M.H.- Alta a la llista de'n Pau Jaume
Companyes i companys, Hem de donar la benvinguda a un nou company, en Pau Jaume. Avui dematí hem quedat que el donaria d'alta a la llista. En Pau diu que, en principi, la taula rodona es faria dins la setmana del 12 al 18 d'abril. Benvingut sigui en Pau, doncs, i a veure si concretam coses. Per cert, una cosa que estaria bé,en tenir la pàgina web montada, seria tenir-hi un espai d'agenda, amb calendari dels actes prevists. Personalment estic molt enfeinat i no he pogut fer gaire cosapel que fa a la pàgina. Però n'he parlat amb un company i la podem dissenyar. El problema és no tenir temps de fer res, ara per ara. O no bastar el temps per tot. Salut, una abraçada, i endavant ! Jaume Escales i Tous MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARS Per fer arribar qualsevol missatge a totes les companyes i companys, enviar-lo a: [EMAIL PROTECTED] Per llegir tots els missatges des de dia 22 de desembre de 2003: http://www.mail-archive.com/[EMAIL PROTECTED]/ Per deixarde rebre el correu, començar a rebre'li per dubtes de funcionament: [EMAIL PROTECTED]
M.H.- Una demanda des les Joventuts d'Esquerra Unida
Companyes i companys. Jo també miraré a veure què puc aportar perPissarra, del que tenc jafet, o del que pugui fer. També tenc quatre llibres de text d'aquells dels anys 40. Diré coses. A continuació us faig arribar una demanda urgentque m'enviaven, dia 2/4/04, des de les Juventuts d'Esquerra Unida: Bones tardes. Estam preparant una mena de taula rodona sobre la Republica i estariem interessats en que participas algú de l´associacio per a la recuperacio de la memòria històrica. Encara no tenim data, però segurament serà per a la setmana que ve. Espero resposta a aquest correu, o trucant al 629 308579. Moltes gracies. El meu nom es Pau i escricdes de les Joventuts d'Esquerra Unida. Salutacions Pau Jaume L'adreça on enviar resposta és [EMAIL PROTECTED]. En el meu cas justament la setmana vinent seré a fora. Segons el dia encara m'aniria bé. Digau coses els que pogueu. Pensau que si és taula rodona nosuposa tanta feina per un totsol, i la cosa és famés amena per tots. Crec que per fer la cosa gestionable el més adient serà donar d'alta, circumstancialment en tot cas,a n'en Pau Jaume, sobre la llista. Si cadascú comença a parlar amb ell individualment la cosa pot esdevenir ingovernable. Li ho consultaré. Per tant, qualsevol proposta, el que sigui, comunicau-hoa la llista, i no passeu pena, que li arribarà, sigui com sigui. Salut, una abraçada, i endavant ! La qüestió és anar fent. Jaume Escales MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARS Per fer arribar qualsevol missatge a totes les companyes i companys, enviar-lo a: [EMAIL PROTECTED] Per llegir tots els missatges des de dia 22 de desembre de 2003: http://www.mail-archive.com/[EMAIL PROTECTED]/ Per deixarde rebre el correu, començar a rebre'li per dubtes de funcionament: [EMAIL PROTECTED]
M.H.- Diumenge, 4 d'abirl, a 30 Minuts (TV3) : Subvencions de de naftalina
Companyes i companys, Acab de sentira TV3que diumenge, dins l'espai "30 Minuts",s'emet un documental entitulat "Subvencions de naftalina", sobre lesajudes, i indemnitzacions, per familiars de desapareguts i repressalitats pel Franquisme. A veure si d'aquí a diumenge en podem saber més coses. Salut, una abraçada, i fins ara ! Jaume Escales i Tous MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARS Per fer arribar qualsevol missatge a totes les companyes i companys, enviar-lo a: [EMAIL PROTECTED] Per llegir tots els missatges des de dia 22 de desembre de 2003: http://www.mail-archive.com/[EMAIL PROTECTED]/ Per deixarde rebre el correu, començar a rebre'li per dubtes de funcionament: [EMAIL PROTECTED]
Actes de commemoració de la II República. Pollença: 7, 14 i 23 d'abril
Companyes i companys de Memòria Històrica de les IIlles, Vet aquí tres actes, previstos pel mes d'abril, a Pollença, en motiu de l'aniversari de la proclamació de la II República, el 14 d'abril de 1931. Féu-ne difusió al màxim. Que la memòria no mori ! Salut i una abraçada ! Jaume Escales Conferència de José Maria Aguirre. Pollença - 07/04/2004 20:15:00 - DIMECRES 7. 20 :15h. CENTRE CULTURAL. - Conferència José María Aguirre ( supervivent de Mathaussen) Homenatge represaliats pel franquisme. Pollença - 14/04/2004 20:15:00 - 20:15 h. MONUMENT REPUBLICANS. Acte d´homenatge als represaliats pel franquisme. Actuació dels xeremies de Calatrava Conferència de Joaquín Valdivielso. Pollença - 23/04/2004 20:15:00 - 20 :15 h. CENTRE CULTURAL. Conferència de Joaquín Valdivielso: La vigencia de los ideales republicanos. MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARS Per fer arribar qualsevol missatge a totes les companyes i companys, enviar-lo a: [EMAIL PROTECTED] Per llegir tots els missatges des de dia 22 de desembre de 2003: http://www.mail-archive.com/[EMAIL PROTECTED]/ Per deixarde rebre el correu, començar a rebre'li per dubtes de funcionament: [EMAIL PROTECTED]
M.H.- La II República a Manacor, conferència d' Antoni Tugores
Dimarts, 30 de març de 2004 11:11BalearWeb La II República a Manacor NOTA INFORMATIVA DE LA PLATAFORMA PER LA PAU DE MANACOR ANTONI TUGORES PARLARÀ DE LA II REPÚBLICA A MANACOR EN LA PROPERA CONFERÈNCIA DE LA PLATAFORMA PER LA PAU Conèixer la nostra història ens pot ajudar a evitar que es repeteixin els errors que en el passat ens han portat a guerres i conflictes de greus conseqüències. Per això la Plataforma per la Pau ha volgut reservar un espai a la recuperació de la memòria històrica -traslladada al nivell local-, en el cicle de conferències que du a terme des del mes de novembre. En la cinquena de les conferències que organitza el col·lectiu, lescriptor i periodista manacorí Antoni Tugores, parlarà de La II República a Manacor. Serà el proper divendres, 2 dabril, a les 20:30 hores, a la Sala Font i Roig (entrada pel Claustre del Convent) de Manacor. Antoni Tugores que està a punt de presentar el seu últim llibre La història robada sobre la vida del batle Antoni Amer (Garanya), i que també ha publicat Adéu Andreu. Biografia dun lluitador republicà, ens podrà acostar a tota una sèrie de fets que formen part del nostre passat recent, tenint en compte el punt de vista dels que van ser els perdedors de la Guerra Civil. Des de la mort del dictador sestà duent a terme una important tasca de recerca, estudi i difusió dun període de la nostra història durant la qual molts fets varen ser silenciats pel règim franquista, que es preocupà de què es difongués només una versió dels fets, la del bàndol guanyador, en un intent de legitimar la seva actuació. Els manacorins possiblement també ens hem vist privats duna part de la nostra història, que és important analitzar i conèixer per tal daprendre del passat i per tal de garantir la justícia, la convivència i, en definitiva, la pau, en el futur. Amb aquest cicle de conferències, la Plataforma per la Pau vol convidar als manacorins i manacorines a reflexionar sobre les causes i conseqüències dels conflictes actuals i del passat, i sobre les situacions dinjustícia i violacions dels drets humans, sempre des de la perspectiva de la difusió de la cultura de la pau. La primera de les conferències daquest cicle va tractar el tema de la violència de gènere, la segona se centrà en el comerç just com a alternativa al neoliberalisme econòmic que implica lexplotació dels països del sud, la tercera sobre la guerra dIrak i la quarta sobre la preservació del nostre patrimoni natural. [EMAIL PROTECTED] MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARS Per fer arribar qualsevol missatge a totes les companyes i companys, enviar-lo a: [EMAIL PROTECTED] Per llegir tots els missatges des de dia 22 de desembre de 2003: http://www.mail-archive.com/[EMAIL PROTECTED]/ Per deixarde rebre el correu, començar a rebre'li per dubtes de funcionament: [EMAIL PROTECTED]
M.H.- Nosaltres, els vençuts, al Club Pollença. Dissabte, 3/4/04 00:00 h.
Companys i companys, Se presenta una altra oportunitat de veure "Nosaltres els vençuts" pels que encara no ho heu fet. Féu conéxer el missatge.Copii directament de la llista de Ara i Sempre (http://www.araisempre.org/) Salut. Jaume Escales Acto: Actividades para conmemorar la II República y reclamar la III (del 3 de abril al 1 de mayo): Proyección del documental NOSALTRES ELS VENÇUTS. Testimonios de la guerra civil y posguerra en Mallorca (1936 1948) de Toni Mª Thomás. Con la presencia del director. Mallorca. Club Pollença, sábado 03-04-04 a las 00:00hs.Iniciativa ciudadana por Pollença. (Font: http://www.nodo50..org/convocatorias.php?=100) MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARS Per fer arribar qualsevol missatge a totes les companyes i companys, enviar-lo a: [EMAIL PROTECTED] Per llegir tots els missatges des de dia 22 de desembre de 2003: http://www.mail-archive.com/[EMAIL PROTECTED]/ Per deixarde rebre el correu, començar a rebre'li per dubtes de funcionament: [EMAIL PROTECTED]
M.H.- Aniversari del final de la guerra. Entrevista a Paul Preston
Companyes i companys, pels que no ho sabieu, o no ho recordàveu,ahir, dia 1 d'abrilfeia 65 anys de la radiació del darrer parte de guerra de l'exèrcit franquista. Són aquelles paraules terribles. CAUTIVO Y DESARMADO EL EJERCITO ROJO, HAN ALCANZADO LAS TROPAS NACIONALES SUS ULTIMOS OBJETIVOS MILITARES. LA GUERRA HA TERMINADO BURGOS PRIMERO DE ABRIL DE MIL NOVECIENTOS TREINTA Y NUEVE, AÑO DE LA VICTORIA. EL GENERALISIMO FCO. Una entrevista a Paul Preston: RAQUEL GARZÓN - Madrid EL PAÍS | Cultura - 31-03-2004 "Analizado en su conjunto, el sufrimiento de España merece el nombre de holocausto" "Con la Guerra Civil, los historiadores tenemos trabajo para 50 o 100 años más" "En el día de hoy, cautivo y desarmado el ejército rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares". Con estas palabras, Franco ponía fin a la Guerra Civil el 1 de abril de 1939. La victoria había costado casi tres años de pólvora y más de medio millón de muertos. "E iba a costar más todavía", afirma desde su casa de Londres el historiador Paul Preston (Liverpool, 1946), uno de los más prestigiosos especialistas en la historia contemporánea española. Con Franco comenzaba para "los derrotados" una era de terror que el autor de Las tres Españas del 36 (Premio Así Fue, 1998) no duda en comparar con el régimen de Sadam Husein, "por la represión y la crueldad". Sesenta y cinco años después del final de esa guerra fratricida, mientras se recupera de una reciente operación a corazón abierto, Preston escribe su nuevo libro, El holocausto español, cuya publicación anuncia para el otoño de 2005. Este ambicioso proyecto pretende, según su autor, algo hasta ahora inexistente: "Una visión integral de la represión que tuvo lugar en ambos bandos, durante la Guerra Civil y después, durante el régimen franquista". En esta entrevista, el profesor de la London School of Economics Political Science, autor de la monumental biografía Franco, caudillo de España (1994), analiza el valor histórico de una guerra "a la que ninguna familia española es ajena"; reflexiona sobre la necesidad de una política de la memoria "para no repetir el pasado", y postula una historiografía que "concilie el rigor y el drama humano". Pregunta. Sesenta y cinco años después del final de la guerra, ¿queda algo por decir? Respuesta. La historiografía nunca es una cosa fija. Siempre hay ajustes: nuevos documentos o nuevas interpretaciones. La importancia histórica internacional de la Guerra Civil está bastante establecida. Fue el prolegómeno central de la Segunda Guerra Mundial, porque cambió el equilibrio de fuerzas europeo a favor de Hitler y Mussolini y en contra de Francia y Gran Bretaña. No creo que vaya a haber descubrimientos sensacionales, pero tenemos trabajo para 50 o 100 años más contando las miles de pequeñas historias de la guerra. P. ¿Cuáles, por ejemplo? R. Todavía no hay una buena historia del papel del Ejército nacional durante la Guerra Civil: cómo se construyó, cómo se pagó. Lo mismo sucede con los personajes de la guerra. Una figura absolutamente desconocida en España, por ejemplo, es Gustavo Durán, un compositor amigo de Lorca, que el primer día de la Guerra Civil se alista en la milicia de los ferroviarios. Abandona su carrera de músico y llega a ser un general con gran capacidad estratégica. Yo siempre he pensado que la historia debe ser rigurosa, pero también atractiva. La vida de un joven músico con nulo interés en temas militares que llega a ser general en tres años es algo increíble. P. ¿Por qué El holocausto español? R. Los historiadores de las relaciones internacionales han menospreciado la tragedia española. Por eso muchos han mirado más los crímenes de Hitler y de Stalin. No pretendo compararlo con el Holocausto judío, pero creo que analizado en su conjunto el sufrimiento del pueblo español merece el nombre de holocausto. Nunca se sabrá el número total de víctimas de la Guerra Civil. Entre un exilio que no tuvo un censo y las miles de personas que murieron en los frentes sin que se hallaran sus cadáveres, siempre quedarán muchísimas incógnitas en relación con el número de muertos, el dónde y el cómo. En cuanto a las víctimas de la represión franquista, yo estimo que ascienden a unas 100.000. Si consideramos el horror mundial que hubo, por ejemplo, ante los crímenes de Pinochet, que ocasionaron entre 3.000 y 4.000 muertos, la diferencia es abismal. P. ¿Su libro vuelve sobre todos estos temas? R. Sí, esencialmente sobre el drama humano. No voy a revelar los secretos del libro pero diré que hay bosquejos, retratos de víctimas y verdugos. Desde el general Emilio Mola, que fue el primero en señalar la importancia del terror para batir al enemigo, hasta el capitán Gonzalo de Aguilera, otro oficial del Ejército de Franco, que era el enlace entre las columnas y la prensa extranjera. Aguilera afirmaba que en el siglo XIX la gente de bien había cometido el error de
M.H.- Pedro Corral. Uns fets en relació a la batalla de Terol
ABC.es Jueves, 1 de abril de 2004 CULTURA EDICIÓN IMPRESA - Libros Pedro Corral rescata del olvido uno de los más trágicos episodios de la guerra civil TULIO DEMICHELI MADRID. Más de quince años llevaba Pedro Corral olfateando en los viejos escenarios de la guerra civil como buscador de herrumbrosos tesoros bélicos: balas, cascos, correajes, obuses y granadas entre trincheras y búnkeres abandonados en el valle del Jarama, las ruinas de Belchite, el Hayedo de Montejo o los riscos de la Sierra de Guadarrama, hasta que por fin ha encontrado una historia que no era sólo de vencedores o sólo de vencidos, sino de hombres doblemente abatidos por los vencedores y los vencidos. «Se trata de un episodio oculto de nuestra guerra civil que tiene como protagonista a la 84 Brigada Mixta del Ejército Popular de la República, integrada por combatientes que se habían alistado en las milicias nada más estallar la guerra. Esa brigada tuvo su hora culminante en la toma de Teruel. A ella rindió la plaza el coronel Rey D´Harcourt, que la había defendido honrosamente y a quien luego los nacionalistas abrirían proceso por haberla entregado. El general Rojo, jefe del Estado Mayor, celebró no sólo el arrojo de aquellos soldados, sino también el trato humanitario y ejemplar que dieron a los sitiados en la derrota... Pues bien, después de haber logrado la única victoria militar de la República, tan sólo unos días después de aquella gesta coronada en uno de los inviernos más crueles que se recuerdan, resulta que 3 de sus sargentos, 12 de sus cabos, 30 soldados y un tambor fueron ejecutados sumariamente. Yo tuve noticia de esos fusilamientos -perpetrados cerca de Rubielos, seguramente en el bosque de Piedras Gordas- por una breve reseña que cayó en mis manos, y luego fui atando cabos, hasta que caí en la cuenta. Eran los héroes de Teruel que habían transitado de la gloria al paredón en 12 días. Ningún libro sobre la guerra civil daba cuenta de este episodio».Una tragedia clásica, como MedeaA Pedro Corral le subyugó desde el primer momento esta historia porque «era, en primer lugar, un drama humano. Una tragedia clásica. Resulta que quien ordenó la matanza, el teniente coronel Andrés Nieto Carmona, que había sido un excelente alcalde socialista de Mérida, hizo representar allí por la Xirgú la «Medea» de Eurípides, función a la que asistieron Azaña y Unamuno, entre otras personalidades de la época. Como Medea, que entrega a sus hijos a la muerte, Nieto Carmona ejecuta a sus hombres cuando debía haberlos cuidado. Por ello, pongo en el frontispicio del libro una cita de esa tragedia: «La justicia no reside en los ojos de los mortales»».Castigados por los dos bandos«En segundo lugar -continúa el autor-, porque quienes sobrevivieron luego habrían de sufrir nuevamente castigo en la posguerra, esto es: fueron derrotados por los vencedores y por los vencidos. En tercer lugar, porque fue una historia oculta. La República silenció lo ocurrido porque el hecho podía haber provocado una desbandada en sus filas. Resulta que a aquellos soldados se les había prometido compensarles con un permiso para que pudieran volver a sus casas, pues servían en filas desde el comienzo de la guerra y el asedio de Teruel los había extenuado. Pero ese permiso fue revocado a los 3 días y 600 hombres se insubordinaron. Nieto Carmona, que días atrás estuvo amenazado de juicio por haber retirado a las fuerzas de Teruel, quizá sintió miedo por sí mismo, huyó hacia adeante y los engañó. Los guardias de asalto llevaron a 46 de ellos al bosque, cuando ellos creían que sólo iban a declarar. Algunos, muy pocos, huyeron, y testimonian en el libro. Y al parcerer, Rojo evitó una matanza mayor, pues se dice que Nieto quería fusilarlos a todos. Poco después, el mismísimo Lister se negó a cumplir una orden semejante y no le ocurió nada ni a él ni a sus hombres. En fin, el franquismo también ocultó lo sucedido, porque la derrota de Teruel era vergonzante, fue la única batalla perdida, la única capital rendida al enemigo».Crónica y fotos de Robert Capa«En cuarto lugar, porque la gesta de Teruel es una historia literaria que relataron y retrataron testigos de excepción como el fotógrafo Robert Capa (que no sólo dispara su cámara sino que escribe la única crónica a él debida de la guerra civil), Ernest Hemingway, Max Aub o el periodista Herbert L. Mathews. Esos relatos, siempre bajo una extraña mordaza trágica, o no
M.H.- Autoinculpar-se d'haver d'haver volgut la veritat
Companyes i companys, És importantsignar enaquesta adreçaper tal d'evitar quees dugui a termeunainjusticia selectiva. http://www.petitiononline.com/cardenal/petition.html En aquests moments (11:34, 31/3/2004)hi ha 254 signatures. Es tracta d'autoinculpar-se. Salut i una abraçada a tothom. Jaume Escales MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARS Per fer arribar qualsevol missatge a totes les companyes i companys, enviar-lo a: [EMAIL PROTECTED] Per llegir tots els missatges des de dia 22 de desembre de 2003: http://www.mail-archive.com/[EMAIL PROTECTED]/ Per deixarde rebre el correu, començar a rebre'li per dubtes de funcionament: [EMAIL PROTECTED]
M.H.- En Josep Ramis, nou company de llista
Companyes i companys deMemòria Històrica, Tenim un nou company al grup: és en Josep Ramis, ques'ha posat en contacte amb nosaltres a través del company Marçal Isern. En Josep té 18 anys,és deSa Cabanetai estudiael 1er curs d' Història a la UIB. En el seu correu en Josepdiu: "he d'admetre que els meus coneixements sobre la matèria no són gaire excessius". Si te serveix la meva experiència, Josep, te vull dir que no te preocupis: que el que importa és fer camí, ajudar-nos a informar-nos i a formar-nos entre tots, i no perdre mai les ganes d'aprendre, la curisitat.En qualsevol matèria, quanun s'hi aproxima de nou, parteix d'una base, siguicom sigui de gran, i la va ampliant.Mai ho podrem saber tot, per molta que sigui la nostra curiositat. I no podrem perquè el temps és limitat.Crec que val més sentir-se sempre ignorant, limitat. Fins i tot, cultivarconscientment el sentiment de sentir-se ignorant.Perquè és la mateixarealitat qui demostra que, quan un es pensava saber, després resulta, en moltes coses, que, o bé anava errat, o bé encara desconeixia moltes coses sobredeteminat aspecte. A mi me passa cada dia. I cada diaveig la de coses que no sé, més que les que sé. I són les que no sé les que me preocupen i no me deixen dormir.Així resulta, que, en el fons, tots estam igual. Així que, endavant, Josep, i benvingut ! Jaume Escales i Tous MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARS Per fer arribar qualsevol missatge a totes les companyes i companys, enviar-lo a: [EMAIL PROTECTED] Per llegir tots els missatges des de dia 22 de desembre de 2003: http://www.mail-archive.com/[EMAIL PROTECTED]/ Per deixarde rebre el correu, començar a rebre'li per dubtes de funcionament: [EMAIL PROTECTED]
M.H.- Alta de na Joana Mora
Companyes i companys, Una nova companya s'incorpora al grup de Memòria Històrica: és na Joana Mora, de Porreres. Benvinguda sia ! Salut i endavant ! Jaume Escalesi Tous MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARS Per fer arribar qualsevol missatge a totes les companyes i companys, enviar-lo a: [EMAIL PROTECTED] Per llegir tots els missatges des de dia 22 de desembre de 2003: http://www.mail-archive.com/[EMAIL PROTECTED]/ Per deixarde rebre el correu, començar a rebre'li per dubtes de funcionament: [EMAIL PROTECTED]
M.H.- Alta de na Clara Giner. Canvi de nom
Companyes i companys, Hem de donar la benvinguda a la nostra llista a na Clara Giner Cabrera, que treballa a la TV3 i que és la responsable del documental que s'està preparant sobre els fets de la Guerra Civil a les Illes Balears. Hem estat parlant avui dematí. Hem quedat que la donari d'alta a la llista, iella ja ens anirà dient els que necessita. Des de la nostra llista, aprofitant-la com a instrument, podem oferir als companys de TV3una moltbona ajuda, per tot el que calgui. Sembla que, sobretot, el quecalés el contacte amb gent major que va viure directament els esdeveniments,per Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. D'altra banda, i donat que ja molts de membres de la llista són de totes les illes, crec que a partir d'ara perfectament ens podem començar a autonomenar Memòria Històrica de les Illes Balears. I això sobretot per motius pràctics. La mateixa Clara me demanava fa una estona si aquesta llista només abastava Mallorca. El problema és que el nom de Mallorca no respon ja a la realitat, i això crea malentesos que costa massa d'explicar. Si hi estau d'acord començaré a aplicar els canvis pertinents. Salut, una abraçada, i endavant ! A veure si ens rompem les banyes per ajudar en tot el que calgui ! Jaume Escales i Tous MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARS Per fer arribar qualsevol missatge a totes les companyes i companys, enviar-lo a: [EMAIL PROTECTED] Per llegir tots els missatges des de dia 22 de desembre de 2003: http://www.mail-archive.com/[EMAIL PROTECTED]/ Per deixarde rebre el correu, començar a rebre'li per dubtes de funcionament: [EMAIL PROTECTED]
M.H.- El documental, el carnet d'investigador, la pàg. web
Companyes i
companys de Memòria Històrica,
Joana, potser
seria bona idea tenir una comunicació molt més directa amb els companys de TV3
que preparen el documental sobre la Guerra Civil a Mallorca. Una forma podria
ser que algú d'ells es donés d'alta a la llista de correu de Memòria Històrica i
anés plantejant les necessitats d'informació concretes i puntuals.
Cal pensar que molts de
nosaltres tenim molta informació, molt útil i diversa, que hem anat acumulant al
llarg dels anys (entrevistes, fotografies, fotocòpies d'arxius, de diaris, de
revistes, etc.) I sobretot, per ajudar en el cas que ens ocupa, entre tots podem
oferir contactes, telèfons, intermediacions. Si tots els membres de la llista
tenguéssim contacte directe i permanent amb el grup que fa el documental
s'aprofitaria i rendibilitzaria molta feina i temps. Si ellls llançassin
qualsevol requeriment al grup de devers 100 persones que som difícilment no
trobarien el que cerquen. Si el problema és d'identificació per part seva crec
que és ben factible en tot cas quedonar-se d'alta amb una adreça
determinada sense identificar-se. Per part meva no hi hauria cap problema, i
supòs que els membres de la llista ho veuríen correcte: bastaria que me
comunicassin, com a administrador de la llista, l'adreça a subscriure sense
donar noms, o donant un àlies.
Trob que tot el que poguem fer
per ajudar a la realització del citat documental serà poc. Els documentals de
laCorporació de Ràdio i Televisió de Catalunya tenen un impacte i
repercussiósocial, darrerament,que va molt més enllàque
qualsevol altre mitjà, i estan esdevenint tot un referent social i cultural a
les Illes ("Joan March: els negocis de la guerra", "La fosses del silenci", "Els
nins perduts de la guerra").
Marçal, en el
meu cas el carnet que tenc d'investigador és el mateix al qual fa referència en
Mateu Ramon, i està expedit pel Ministerio de Educación, Cultura i Deporte;
Dirección General del Libro, Archivos y Bibliotecas; Subdirección General de los
Archivos Estatales. A la part del darrera s'hi diu:
Esta tarjeta faculta a su poseedor para
trabajar en todos los Archivos dependientes de la Dirección General del Libro,
Archivos y Bibliotecas, y tiene una validez de tres años a partir de la fecha de
expedición.
Que jo recordi (però me puc
equivocar) quan me vaig fer el carnet no vaig necessitar cap aval. Si en tot cas
el necessites, també m'oferesc a pegar un bot a l'Arxiu del Regne, amb en Mateu.
Els telèfons de l'Arxiu del
Regne de Mallorca són: 971 725 999 i 971 725 906.
A totes i a
tots,opín quehem de fer un esforç fort, cadascú,
per donar a conèixer aquesta llista a tothom que hi pugui estar
interessat. Basta donar la següent adreça a qui l'interessi: [EMAIL PROTECTED].Per cada nou membre en sortim tots
guanyant.
Si hi ha una cosa que me sap greu és anar
trobant,pel món,gent molt inquieta i interessada en la qüestió que
no sap res de res de l'existència d'aquesta llista.
Sobre la pàgina web, si ningú no
hi diu res en contra, parlaré amb un company una mica informàtic per donar-la
d'alta dins les pagines personals que tenc assignades com a abonat a Wanadoo.
Aquesta seria una mesura provisional per anar començant. A crear un domini
propi, o a canviar-la de domini sempre hi som a temps. Trob que no podem seguir
enrocats sense una pàgina que podria servir de referència, com a punt per
donar-se d'alta i de baixa de la llista, com a punt per llegir una explicació
del que és pretén, com a base de dades per aportar informació sobre la
repressió, etc. No podem deixar passar el temps indefinidament. A no ser que
qualcú es pugui comprometre a anar-la confegint. Això no vol dir omplir de
contingut. Només vol dir deixar oberts els apartats. L'administrador o
administradors de la pàgina ja anirien afegint el que la gent els fés
arribar.
Per cert, que jo me dedic a
gravar sistemàticament tots els documentals que es projecten a TV3 i CANAL 33,
així com els de DOCUMENTOS TV i altres. Si algú en necessita algún només m'ho ha
de dir. Ja tenc una arxiu de 42 cintes (de 3 o 4 hores cadascuna).
Salut, una abraçada a tothom,
perdonau l'extensió i ... endavant !!
Jaume Escales i
Tous
MEMÒRIA HISTÒRICA DE MALLORCA
Per
fer arribar qualsevol missatge a totes les companyes i companys, enviar-lo
a:
[EMAIL PROTECTED]
Per
llegir tots els missatges des de dia 22 de desembre de 2003:
http://www.mail-archive.com/[EMAIL PROTECTED]/
Per
deixarde rebre el correu, començar a rebre'li per dubtes de funcionament:
[EMAIL PROTECTED]
M.H.- Problemes en l'enviament de missatges
Companyes i companys, Joana, ara ja entenc quin és el problema que me comentavesparticularmetdels missatges enviats a Memòria Històrica (i que ha provocat el nostre malentès): resulta que, no sé per quin motiu, els missatges que hi són enviats arriben més tard o més prest a la llista. De vegades he comprovat que poden arribar a passar hores. És un problema que haurem de resoldre. Pensau a encapçalar el missatges enviats a la llista, a l'assumpte, amb la indicació "M.H.". Així sabem tots, de cop, que són missatges enviats a la llista. També podem col.laborar tots en la gestiótots afegint, a la part d'abaix de cada missatge, les instruccions de gestió. Basta copiar-les des de qualsevol missatge anterior, iafegir-les sobre el nou, com en aquest mateix missatge. Salut, una abraçada, i fins ara. Jaume Escales. MEMÒRIA HISTÒRICA DE MALLORCA Per fer arribar qualsevol missatge a totes les companyes i companys, enviar-lo a: [EMAIL PROTECTED] Per llegir tots els missatges des de dia 22 de desembre de 2003: http://www.mail-archive.com/[EMAIL PROTECTED]/ Per deixarde rebre el correu, començar a rebre'li per dubtes de funcionament: [EMAIL PROTECTED]
Mem. Hist.- El cop d'Estat de juliol de 1936: la no justificació jurídica, per Alfonso Fierro (I i II)
Benvolgudes companyes i companys de Memòria Històrica, He copiat i traduït, a continuació, la primera part de l'argumentació del jurista Alfonso Fierro en relació als arguments jurídics justificatius del cop d'Estat de 1936.He aprofitat també per copiar a continuació la segona part, enviada a la llista fa uns dies.La primera partfou publicada el 19 de febrer de 2004a la llista GCE (Guerra Civil Española, [EMAIL PROTECTED]).Lasegona partés de 27 de febrer. Com ja vaig dir en motiu de la transcripció de l'anterior,es tracta d'uns articles que poden"interessar a tots. De manera particular poden resultarclarificadorpels membres de la llistamés versats, o estudiosos,de lesqüestions jurídiques (...) Són un conjunt de reflexions especialmentinteressants, sobretot,perposar en evidència irebatre un cert revisionisme que pretén justificar per la via jurídica la sublevació contra el règim de la II República".Torn a ressaltar en negreta,i asubratllar, el que heconsiderat les conclusions i idees clau. Personalment m'impressiona molt, del'exposició de Fierro, per comparació amb d'altres que havia llegit, el raonament sobri, sintètic, i la claredat expositiva. Són dos articles que val la pena donar a conèixer i tenir sempre ben a mà. Salut i una abraçada ! Jaume Escales i Tous Justificació del cop d' Estatde 1936 (I).- La justicació per legítima defensa. Entre els que defensen l'alçament de 1936 es troben alguns col·legues meus de professió que utilitzen els arguments jurídics de la legítima defensa i de l'estat de necessitat com causes de justificació del cop de Franco. Nofaré una anàlisi jurídica profunda, ni de bon tros, del tema,però si que donaré la meva opinió en línies generals. Avui ho faré respecte a la legítima defensa, i unaltre dia parlaré de l'estat de necessitat. La legítima defensa és una causa de justificació, és a dir una causa que eximeix de la responsabilitat criminal quan es donen tots els seus requisits. Perquè una acció antijurídica, en el nostre cas un delicte de rebel·lió militar, pugui eximir de responsabilitat a criminal als seus autors, aquests,en rebel·lar-se, han d'obrar en defensa de la seva persona o drets propis o aliens, sempre que concorrin els requisits següents: 1.- Agressió il·legítima contra un bé jurídic protegit, en el nostre cas,la vigència de la Constitució de 1931, inviolabilitat de les Corts o del Govern. A més l'agressió ha de ser actual o imminent. 2.-Necessitat racional del mitjà emprat per a impedir-la o repel·lir-la. 3.- Falta de provocació suficient per part del que es defensa. El primer requisit no es compleix ni de lluny pel que fa a voler defensar la Constitució, les Corts o el Govern d'un atac il·legítim; primer, perquè nohi haver atac, i segon perquè l'últim en el que pensaven elssublevats eraen defensar la Constitució i aquellesinstitucions. Buscaven més aviat tot el contrari. L'agressió il·legítimavingué doncs únicament dels revoltats. El primer requisit, doncs, no es va donar al juliol de 1936. Les coses serien una mica diferents en cas d'un cop militar a l'octubre de 1934, després de l'alçament del PSOE. Aquí si quehi vahaver agressió il·legítima contra la Constitució, les Corts i el Govern; l'agressió, a més, va ser actual, ja que s'havia efectivament produït. Si la rebel·lió en aquest cas hagués consistit a substituir al Govern usurpant les seves funcions -perquè el Govern hagués romàs inactiu sense combatre la revolució, incomplint per tant les seves obligacions constitucionals- el primer requisit es donaria en 1934, però ¡atenció!: sempre que el propòsit de defensar la vigència i integritat de la Constitució hagués estat el veritable i únic motiu del cop. Un cop militar en aquestes circumstàncies seria delictiu però, de moment, estaria emparat pel primer requisit. Respecte al segon requisit,en no haver-hiagressió il·legítimael 1936, no hihaviaresa repel·lir, i per tant tampoc es dóna. El 1934, tampoc, doncs el Govern no va romandre precisament inactiu, i per tant no hiva haver necessitat de substituir-lo per a mantenir la vigència i integritat de la Constitució. Per tant, un cop el 1934 contra la revolta del PSOE no hagués estat emparat per aquest requisit. Quant a l'últim dels requisits, no es produeix respecte a 1936 (no hi ha agressió il·legítima) i en relació amb 1934, no em consta que el PSOE s'hagués revoltat a causa d'una prèvia provocació militar concreta. Per tant aquest requisit sí es donaria en 1934. En conclusió: el cop de 1936 no està emparat per cap de les circumstàncies de la legítima defensa. La responsabilitat dels rebels no té cap tipusnieximent ni atenuant. Va ser un acte criminal sense justificació possible. Un eventual cop el 1934 estaria emparat per dos dels tres requisits (1º i 3º) ambla qual cosa,en no donar-se la legítima defensa de forma completa, deixa de sereximent i passa a ser una simple atenuant (reducció de la pena). (continuarà amb
M.H.- Sociedad de Ciencias Aranzadi i Govern Basc
Companyes i companys de Memòria Històrica, Vet aquí part d'un correu de la llista de Foro por la Memoria que m'ha semblat interessant per anar coneixent iniciatives que es van duen a terme en altres indrets de l'Estat Espanyol: "...La Sociedad de Ciencias Aranzadi, esta llevando un proyecto de investigacion y recuperación de la Memoria, en todo el País Vasco, con un convenio con el Gobierno Vasco,e incluso han colaborado en diversas excavaciones de la ARMH, en León y Asturias. Entre otros trabajan los arqueólogos: Javier Ortiz Legarca, Jimi Jimenez, Paco Ferrandiz. El equipo forense ha estado dirigido por el profesor D. Francisco Etxebarria Gabilondo, considerado comouno de los mejores de Europa, en su campo, asi como investigadores, biologos, etc..." Salut, una abraçada, i endavant ! Jaume Escales i Tous MEMÒRIA HISTÒRICA DE MALLORCA Per fer arribar qualsevol missatge a totes les companyes i companys, enviar-lo a: [EMAIL PROTECTED] Per llegir tots els missatges des de dia 22 de desembre de 2003: http://www.mail-archive.com/[EMAIL PROTECTED]/ Per deixarde rebre el correu, començar a rebre'li per dubtes de funcionament: [EMAIL PROTECTED]
M.H. - Demanda d'informació: Ferragut Sans i Jaume Rosselló Borràs
Companyes i companys, Un amicme passa els següests dades d'un familiar seu, per tal de veure sialgú en té més dadesper poder comunicar a la família, la qualno va saber mai quines eren les circumstàncies de la seva desaparició. Us dic el que sé ara mateix d'ell d'aquest home: els seus llinatges són Ferragut Sans.Era de Sencelles.Funcionari Inspector d'Abastos duranta la II República. Segons conta aquest amic, d'haver-ho sentit contar, arrel d'haver imposat una multa a un establiment de Sencelles (un forn), per no respectar els preus convinguts o per preu abusiu de vendade mercaderies, fou repressaliat per membres de la Falange de Sencelles,els tenien alguna relació amb aquell establiment. Estigué empresonat al Castell de Bellver. Me sembla que la família en conserva una carta enviada des d'allà a un amic.A partir d'aquí se'n perd la pista. Com que ara mateix no tenc a mà el Diccionari Vermell, me podríeu mirar per favor qui el tenguisi hi consta algú que respongui a aquests llinatges. De tota manera demanaré a aquest amic dades més precises, o tot el que ens pugui dir la família. O fins i tot la carta enviada des del Castell de Bellver. També familiars de'n Jaume Rosselló Borràs, que era mestre d'escola (i que exercí abans del cop d'Estat a Establiments i Sant Joan), me demanen si els puc ajudar per aclarir coses sobre les circumstànciesde la repressió iempresonament que patí. En Jaume Rosselló, segons una companya (que crec que n'és néta)fou empresonat a Ca'n Mir per espai de tres anys, sense haver estat prèviament acusat de cap delicte i sense cap tipus de judici. I també fou depurat i traslladat forçosament, quan pogué tornar exercir. Si oferir dades d'aquests dos homes, us ho agraïria. També miraré si puc fer queels familiars que me fan aquesta demanda d'informació tenguin un contacte directe amb la llista, cosa que ens facilitaria la tasca. Hem de menester ja la pàgina web per anar-hi col.locant el resultat d'investigacions, aportacions, informacions, etc. Salut, una abraçada, i endavant ! Jaume Escales i Tous MEMÒRIA HISTÒRICA DE MALLORCA Per fer arribar qualsevol missatge a totes les companyes i companys, enviar-lo a: [EMAIL PROTECTED] Per llegir tots els missatges des de dia 22 de desembre de 2003: http://www.mail-archive.com/[EMAIL PROTECTED]/ Per deixarde rebre el correu, començar a rebre'li per dubtes de funcionament: [EMAIL PROTECTED]
M.H.- Enric Marco i el desembarc de Bayo
Benvolgudes companyes i companys, Joana, crec que ens haràs de perdonar als membres de la llista de Memòria Històrica que ahir érem a la xerrada d' Enric Marco i noel consultàremsobre les fotografies que enviaves fa uns dies a la llista. A mi la veritat és que me va fugir del cap, entre una cosa i l'altra. I de tota manera, no és problema, perquè podem mantenir un contacte permanent amb n' Enric i altra gent que visqué i patí circumstàncies similars a través de l'adreça següent: [EMAIL PROTECTED] Supòs que vaig pensar inconscientmentque l'important era establir i mantenir una via de contacte amb ell i amb l'associació Amical de Mauthaussen i altres camps de concentració, i que a partir d'aquí qüestions com la teva o qualsevol altra les podríem vehicular convenientment. També els companys de llista de l'Ateneu Llibertari Estel Negre tenen el seu contacte, i, de fet, sembla que n' Enric els ha d'enviar una pel.lícula sobre els camps de concentració,i hi ha establerta una línia de nous actes, projeccions, xerrades, etc. Emperò, de tota manera,a la seva xerrada, del tot interessant i impactant, colpidora, n'Enricva fer una breu referència al desembarc a Mallorca, dient que de tota manera el record d'aquells fets li quedaven molt llunyans, essent ell molt jove, (era l'any 36 i crec que ell va néixer el 21; emperò no sé si m'equivoc), per comparació als esdeviniments posteriors, fins a l'any 45. La sensació que me va donar (i és una impressió personal) és que dins la memòria de n' Enric la magnitud i les experiències dels fets posteriors, com a que deixaven petita i llunyana l'experiència d'aquells dies a Mallorca. De tota manera féu menció al fet queels morts republicans foren molts a la zona de Portocristo, que els sublevats tingueren un comportament despietat, que els milicians en pogueren veure els resultats quan reconquerien terreny als sublevats, quees vivia entreels milicians un entusiasme juvenil i revolucionari desbordant, que hi hagué problemes de coordinació i de manca d'unitat de criteri en l'acció a seguir, que possiblement l'emplaçament del desembarc estava mal triat. En aquest sentit feu esment al fet que potser si el desembarc s'hagués dut a terme per una zona propera de Ciutat, o sobre Ciutat mateix, la cosa hagués estat diferent. Com que tenim l'adreça de l'Amical Mauthaussen i allà el podem trobar no dubteu a escriure-hi per qualsevol dubte, i tot el que pugui interessar a la resta membres, digau-ho. Jo personalment els vull enviar un correu-carta de presentació de la nostra llista per si algun dels membres de l'Amical es vol donar d'alta de la llista. Trob que seria esplèndid poder comptar amb les seves aportacions i experiència de manera més continuada. Salut, una abraçada i endavant ! Jaume Escales i Tous
Mem. Hist.- Reflexions sobre l'escrit per en Juan; pàg. web
Companyes i companys de Memòria Històrica de Mallorca, Benvolgut Juan; has escrit: ¿Qué significa esto?...¿No le hicimos un homenaje a Emili Darder,ayer domingo 22?...¿Ésta es la Plataforma de Progresistas?...¿Donde está la unión?...si cada uno va por su lado,en un acto que debía ser tan unitario...¿a qué jugamos?...la verdad,es que me estoy desengañando y reafirmándome en mi independencia de cualquier partido político.Saludos a [EMAIL PROTECTED] Hernández L'acte d'ahir diumenge, dia 22, el convocava ERC-Illes Balears, i l'acte de dimarts el convoca el PSM. Ningú no ha plantejat, que jo sàpiga encara mai, un acte unitari d'homentatge a n' Emili Darder. Així com ho veig jo no passa res: com més actes s'organitzin amb una finalitat com aquesta, millor, més farem per la recuperació de la Memòria Històrica. Si un dia es convoca un acte unitari, millor encara. No te desanimis, no te desenganis: tot el contrari, precisament.Reafirmat en la teva independència de qualsevol partit polític, actua dins el que trobis que millor representa els teus ideals, o actua conjuntament amb les iniciatives individuals d'altres que vagin en favor dels teus ideals. Hem de veure que la inicativa i la independència individual és un valor de qualsevol ciutadà conscient i compromès. I això no ho pot perdre ningú mai. Altra cosa és posar-se d'acord amb qualsevol iniciativa col.lectiva (de partit, sindicat, ONG, plataforma, grup d'amics o el que sigui). Per exemple aquesta llista no és cap iniciativa col.lectiva: només és gent que està en contacte. I el contacte no és cap projecte. Si surten projectes, a afegir-s'hi qui vulgui i pugui. Aprofit per demanar a n'en Llorenç Buades com ho veu de crear la webde Memòria Històricaal seu domini d'Internet. Per la meva part puc col.laborar amb el que faci falta. Na Joana també va dir que s'apuntava a treballar per la pàgina web. Què us sebla a tots el disseny de pàgina que vaig plantejar fa uns dies? Salut, una abraçada, i endavant, sempre endavant! Ique no mos aturi ningú més que cadascú a ell mateix i quan vulgui. Jaume Escales i Tous MEMÒRIA HISTÒRICA DE MALLORCA Per fer arribar qualsevol missatge a totes les companyes i companys, enviar-lo a: [EMAIL PROTECTED] Per llegir tots els missatges des de dia 22 de desembre de 2003: http://www.mail-archive.com/[EMAIL PROTECTED]/ Per deixarde rebre el correu, començar a rebre'li per dubtes de funcionament: [EMAIL PROTECTED]
Memòria Històrica.- La pàgina Web, nous companys, etc.
Benvolgudes companyes i companys, Joana, no te preocupis per res el més mínim per allò que digueres de les imatges i de la cançó! Jo ja vaig veure que quan deies allò de la cançó era en pla de broma, i no me vaig enfadar el més mínim. Només faltaria! El que hem de fer, com diu en Tomeu Ferrer, és anar per feines i deixar-nos de romanços. En Toni Vidal, que s'ha incorporat recentment a Memòria Històrica, i que és informàtic, me parlava el dia que el vaig conèixer, ara en fa devers quatre, que, per la pàgina web, l'ideal seria crear un Webloc, el qual ens permetria no tan sol tenir la pàgina en sí, sinó que fins i tot tothom que vulgui hi podria anar incorporant ell mateix les seves aportacions. La idea és formidable, perquè així guanyam temps i feim la cosa moltmés pràctica. Això pot ser especialment interessant per l'apartat de les fitxes de repressaliats i repressaliades: cadascú hi aniria afegint les seves, tothom les podria veure i tothom podria aportar noves dades, rectificacions, ampliacions, corregir errades, etc. En Toni Vidal treballa dins el sector de la infomàtica. Sobre la llista ja han sortit diversos oferiments individuals en el sentit de cedir espai virtual per poder establir la pàgina de Memòria Històrica. Com que en Toni se dedica més directament al sector i me va dir que també podia mirar d'oferir espai per allotjar la pàgina, el vull convidar a que digui coses. També hi ha Llorenç Buadesque s'oferí pera col.laborar per la pàgina. I en Llorençtambé deia quepodíem comptar amb l'ajut de n' Eduard Baldú. A veure de quina manera ens podem coordinar idò. D'altra banda, us de dir que vaig tan estressat i ocupat que he anat donant d'alta darrerament alguns companys, com en Toni Vidal, dels quals no he tengut temps de fer-ne la presentació ni donarl'enhorabona. Deman excuses a ells i a totes les companyes i companys de llista. De tota manera, esper que ells mateixos vagin dient coses, i sinó a poc a poc ens anirem coneixent. O a mida que anem treballant cadascú dirà què pot aportar (en idees, coses publicades, investigació feta, etc.), que és una de les maneres més guapes de donar-se a conèixer, trob. Salut, una abraçada ben forta i a seguir ! Hi ha unaadjectiu que ens hem de voler atribuir sempre, i repertirnos-ho en veu baixa, com una pregària: incombustibles ! Jaume Escales i Tous
M.H. - El cop d'Estat de juliol de 1936: la no justificació jurídica, per Alfonso Fierro
Companyes i companys, Salut! Reproduesc a continuació un article de n' Alfonso Fierro quesortí publicat a la llista GCE (Guerra Civil Española, [EMAIL PROTECTED]) en data de 27 de febrer de 2004. És un article que pot interessar a tots. De manera particular pot resultarclarificadorpels membres de la llistamés versats, o estudiosos,de lesqüestions jurídiques. Miraré de trobar l'anteriorde Fierro enviat anteriorment a GCE.Hi he subratllati ressaltat en negretael que heconsiderat les conclusions i idees clau.És un articleespecialmentinteressant, sobretot,perposar en evidència irebatre un cert revisionisme que pretén justificar per la via jurídica la sublevació contra el règim de la II República: Justificació del cop de 1936 (II) La setmana passada contava que alguns juristes defensen el cop de juliol de 1936 invocant com causes de justificació la legítima defensa o l'estat de necessitat. Respecte a la primera d'elles, en el meu missatge anterior vaig exposar les raons per les quals considerava que l'alçament de 1936 no podia emparar-se per cap de les circumstàncies de la legítima defensa i concloïa que la responsabilitat dels rebels,en no tenir nieximent ni atenuant de cap tipus, vaser un acte criminal sense justificació possible. Avui pretenc fer el mateix respecte a l'estat de necessitat, que és l'altra causa de justificació invocada per a eximir de responsabilitat criminal als colpistes. Segons l'art. 8 del codi penal de 1932, vigent a llavors, està exempt de responsabilitat criminal ."aui en estat de necessitat lesiona un bé jurídic d'altra persona o infringeix un deure, sempre que concorrin els requisits següents: 1.- Que el mal causat sigui menor que el que es pretén d'evitar. 2.- Que la situació de necessitat no hagi estat provocada intencionadament pel subjecte. 3.- Que el necessitat no tingui pel seu ofici o càrrec obligació de sacrificar-se. La norma no defineix el què ha d'entendre's per estat de necessitat però hi haun acord generala considerar que aquest estatconsisteix en una situació de talnatura que no hi ha altra opció que lesionar un bé jurídic d'una altra persona, o infringir un deure. El mal que es causi ha d'estar tipificat en les lleis penals, de manera que de no concórrer els tres requisits l'acció es consideraria antijurídica. Tampoc basta un conflicte d'interessos o de deures qualsevol. La situació conflictiva ha de ser greu, ja que de "necessitat" només pot parlar-se en casos extrems. Per a amidar la gravetat, un criteri a seguir és que la pena pel delicte a cometre (rebel·lió militar) no sigui major que la pena dels delictes que es tracten d'evitar. El codi parla d'estar "en" estat de necessitat, el que significa que la situació de necessitat només potafectar "a/en"qui causa el mal i no en un tercer, el que excloïa l'estat de necessitat en els casos d'auxili necessari. Jiménez de Asúa, considerava que "en" estat de necessitat comprenia també la finalitat d'evitar un mal aliè (auxili necessari), però en realitat aixòdarrer era estar "al davant" i no "en" un estat de necessitat. El codi penal de 1944 va modificar el precepte per a incloure ambdós casos i el text va quedar així: "Qui impulsat per un estat de necessitat per a evitar un mal propi o aliè ". La redacció actual ha tornat incorporar la preposició "en" però inclou expressament el que Jiménez de Asúa considerava implícit (l'auxili necessari). Diu així: "qui , en estat de necessitat, per a evitar un mal propi o aliè .". ¿Es trobaven els militars alçats en una situació de necessitat que justificava incórrer en el delicte de rebel·lió, és a dir, de lesionar el deure obediència al Govern de la Nació? En el manifest de la revolta que Franco llegeix el 17 de juliol en Tetuán s'invoquen com causes justificadores de l'alçament l'anarquia, el desgovern, les vagues revolucionàries , la fam, la delinqüència generalitzada, les ofenses a l'Exèrcit, la divisióterritorial, etc. Per altra banda, un dels motiusadduïts pels alçats era que, d'acord amb les Reales Ordenanzas, l'Exèrcit tenia la missió de defensar la Pàtria d'enemics exteriors i "interiors". Amb aquests dos ingredients, la "justificació" estava servida: l'Exèrcithavia alçar-se per defensar Espanya dels enemics de dintre que estaven causant tots els mals que Franco enumerava en el seu discurs. Però aquesta justificació és fal·laç. No és més que un mer pretext per a vestir la rebel·lió. Vegem per què: Cap de les situacions invocades per Franco col·locavenl'Exèrcit en situació de necessitat de rebel·lar-se contra el Govern per a impedir que continuessin, i a més el delicte de rebel·lió (el mal causat) era en sí mateix major que els delictes que tractava d'evitar. El primer d'ells estava castigat amb la mort, mentre que elsqui es pretenien combatre no, o almenys no ho estaven tots d'una manera tan clara i concreta com el delicte de rebel·lió. Per tant no es dóna el primer requisit. Ien no donar-se aquest,
Mem. Hist.- Reflexions sobre l'escrit per en Juan; pàg. web
Companyes i companys de Memòria Històrica de Mallorca, Benvolgut Juan; has escrit: ¿Qué significa esto?...¿No le hicimos un homenaje a Emili Darder,ayer domingo 22?...¿Ésta es la Plataforma de Progresistas?...¿Donde está la unión?...si cada uno va por su lado,en un acto que debía ser tan unitario...¿a qué jugamos?...la verdad,es que me estoy desengañando y reafirmándome en mi independencia de cualquier partido político.Saludos a [EMAIL PROTECTED] Hernández L'acte d'ahir diumenge, dia 22, el convocava ERC-Illes Balears, i l'acte de dimarts el convoca el PSM. Ningú no ha plantejat, que jo sàpiga encara mai, un acte unitari d'homentatge a n' Emili Darder. Així com ho veig jo no passa res: com més actes s'organitzin amb una finalitat com aquesta, millor, més farem per la recuperació de la Memòria Històrica. Si un dia es convoca un acte unitari, millor encara. No te desanimis, no te desenganis: tot el contrari, precisament.Reafirmat en la teva independència de qualsevol partit polític, actua dins el que trobis que millor representa els teus ideals, o actua conjuntament amb les iniciatives individuals d'altres que vagin en favor dels teus ideals. Hem de veure que la inicativa i la independència individual és un valor de qualsevol ciutadà conscient i compromès. I això no ho pot perdre ningú mai. Altra cosa és posar-se d'acord amb qualsevol iniciativa col.lectiva (de partit, sindicat, ONG, plataforma, grup d'amics o el que sigui). Per exemple aquesta llista no és cap iniciativa col.lectiva: només és gent que està en contacte. I el contacte no és cap projecte. Si surten projectes, a afegir-s'hi qui vulgui i pugui. Aprofit per demanar a n'en Llorenç Buades com ho veu de crear la webde Memòria Històricaal seu domini d'Internet. Per la meva part puc col.laborar amb el que faci falta. Na Joana també va dir que s'apuntava a treballar per la pàgina web. Què us sebla a tots el disseny de pàgina que vaig plantejar fa uns dies? Salut, una abraçada, i endavant, sempre endavant! Ique no mos aturi ningú més que cadascú a ell mateix i quan vulgui. Jaume Escales i Tous MEMÒRIA HISTÒRICA DE MALLORCA Per fer arribar qualsevol missatge a totes les companyes i companys, enviar-lo a: [EMAIL PROTECTED] Per llegir tots els missatges des de dia 22 de desembre de 2003: http://www.mail-archive.com/[EMAIL PROTECTED]/ Per deixarde rebre el correu, començar a rebre'li per dubtes de funcionament: [EMAIL PROTECTED]
Mem. Hist.- La xerrada d'Enric Marca, Mathausen, només un record?
Companyes i companys, Joana, en el missatge de'n Peter hi ha un document adjunt on s'indiquen la data i el lloc de la xerrada. El copii: COL·LABORA DIFONENT AQUESTA INFORMACIÓ, SI US PLAU:Adjuntem una imatge del cartell que hem fet per a la xerrada que oferirà el proper dimecres 3 de març Enric Marco, president de l'associació Amical de Mathausen i supervivent daquest camp de concentració. DADES BÀSIQUES:Títol: Mathausen, només un record? Data i hora:Dimecres 3 de març de 2004 a les 20.00 hores.Lloc: Sala d'actes del Centre Cultural de la Misericórdia.Adreça: Via Roma, 1. Palma (Mallorca)Ho organitza: Ateneu Llibertari Estel Negre.Hi col·laboren: Amical de Mathausen i Consell de Mallorca. Gràcies! MEMÒRIA HISTÒRICA DE MALLORCA Per fer arribar qualsevol missatge a totes les companyes i companys, enviar-lo a: [EMAIL PROTECTED] Per llegir tots els missatges des de dia 22 de desembre de 2003: http://www.mail-archive.com/[EMAIL PROTECTED]/ Per deixarde rebre el correu, començar a rebre'li per dubtes de funcionament: [EMAIL PROTECTED]
M.H. Missatge de'n Juan Hernández, article de Somos Iglesia
Benvolgudes companyes i companys, En Juan Hernández me faarribar un article del grup Somos Iglesia i me demana si, amb el seu nom, el puc enviar a la resta de companys: Como que yo tengo autorización expresa de Ciberiglesia para publicar los artículos y ahora no tengo mucho timpo para buscar lo de sofcatalá,en mi nombre puedes publicarlo tú. Més avall podeu llegir l'article. D'altra banda, en Juan també ens comunica a tots, el següent: Repasando archivos,encuentro la revista que cada año,por fiestas se publica en mi pueblo,todo él dedicado a "La guerra civil en Elda".En ella encuentro algunas fotos de "La Pasionaria",así como relatos y detalles de su huída,junto a otros compañeros,entre ellos el Dr.Negrín...me ha interesado mucho su lectura,porque como os dije,aunque fuese un infante,allí estaba yo en los brazos de mi madre,(aunque como es obvio,no salió ninguna foto de aquel momento triste de los vencidos).Si a alguien le puede interesar ya me lo dirá,para copiarlo a través del scanner.Saludos a [EMAIL PROTECTED] [EMAIL PROTECTED] [EMAIL PROTECTED]. Vet aquí l'article: ECLESALIA - ISSN: 1579-6345http://www.ciberiglesia.net/eclesalia.htm ECLESALIA,5 de febrero de 2004 LA NECESARIA HUMANIZACIÓN DE LA IGLESIA Comunicado de Somos Iglesia sobre el 'Directorio de la Pastoral Familiar de la Iglesia en España' COORDINACIÓN GENERAL DE SOMOS IGLESIA, Antonio Martínez, Borja Aguirre, Diego López, Francisco Martínez y Raquel Mallavibarrena. 05/02/04 ECLESALIA.- Ante el último documento redactado por la Conferencia Episcopal Española sobre la Pastoral Familiar, la Corriente Somos Iglesia, punto de encuentro de cientos de cristianos católicos, sólo puede expresar su discrepancia con la jerarquía católica española. Una vez más los obispos se apartan de la sociedad, que avanza de una manera mucho más rápida que ciertos sectores de la iglesia católica y, muy especialmente, de la alta jerarquía. El sentimiento, cada vez más extendido, de apertura a diferentes formas de ver la vida y la familia queda ignorado aquí: se mantienen en su homofobia, promoviendo con ello el rechazo de las personas homosexuales, al contrario de lo que hizo Jesús de Nazaret, que nunca excluyó a nadie, ni siquiera a las que en su época eran consideradas las más pecadoras ; no son capaces de reconocer que en nuestra sociedad existen muchos más modelos de familia que la que ellos proponen y estos nuevos modelos son aceptados y vividos por un gran número de católicos. Consciente, o inconscientemente, justifican la violencia de género al considerar la posibilidad de separación matrimonial sólo "si se llega a casos graves de malos tratos", considerándolos entonces como "un mal menor"; piden a jueces y abogados que "no cooperen con el mal" negándose a tramitar divorcios, redundando en su creencia de que se sigue viviendo en una sociedad católica, cuando nuestro sistema constitucional establece la laicidad del estado. Incluso, dentro de la Iglesia Católica, se reclama desde hace mucho tiempo una revisión profunda de todos estos temas, incluido el matrimonio, a la luz del Evangelio y de los signos de los tiempos. La polémica sobre la clase de religión se reabre de nuevo, ya que se pretende que las ideas del Directorio se impartan en dichas clases, utilizándolas como medio de adoctrinamiento, al servicio no del Evangelio, sino del mantenimiento de una serie de privilegios que la jerarquía católica observa que está perdiendo con el avance de la sociedad y, también, de una gran parte de la Iglesia Católica que quiere vivir alejada de toda forma de poder y acercarse mucho más a los valores que vivieron las primeras comunidades cristianas. Por todo ello la Corriente Somos Iglesia, expresa su apoyo a todos los colectivos y personas afectados por el documento aparecido, reafirmando su idea de que una nueva Iglesia es posible y estableciendo como objetivo urgente para las comunidades eclesiales la necesidad de la humanización de la iglesia. Corriente Somos Iglesia: http://www.eurosur.org/SOMOS-IGLESIA/
M.H. Homenatge a Emili Darder, Ques, Jaume i Mateu
Benvolgudes companyes i companys, N' Emili Darder fou afusellat, que jo sàpiga, juntament amb n' Antoni Maria Ques, n' Alexandre Jaume i a n' Antoni Mateu,un 24 de febrer de 1937. La notícia de fa uns dies, que distribuí ERC, deia: -Diumenge, dia 22 de febrer "Homenatge a Emili Darder" a les 12:30 al Cementiri de Palma. Ofrena floral. Parlaments a càrrec de Cecili Buele, Sec d'organització de la secció local d'ERC a Ciutat i Catalina Moner, Historiadora i directora de l'Instut Emili Darder. Potser també en dia 24, dimarts,hi ha un altre acte d' homenatge. A veure qui pot donar llum sobre la qüestió. Jaume Escales i Tous
Mem. Hist.- Albert Herranz, nou company; Margalida Capellà, enfeinada
Benvolgues companyes i companys: I ja tornam a estar d'enhorabona per l'entrada d'un nou company al grup:és n' Albert Herranz. En el seu missatgen' Albert ens diu quetroba que aquesta és una tascaimportant, i, encara que a hores d'ara no té res a aportar, li agradaria col.laborar més endavant. Sia benvingut, doncs, n' Albert. Personalment crec que el simple fet d'estar dins el grup, rebre les comunicacions, llegir-les, fer alguna aportació de tant en quant, alguna proposta, ajudar a donar una informació puntual, etc. només això, ja és molt. I també pot ser el principi d'altres coses. El que ens cal és sumar tots els esforços i totes les veus possibles. Si dos ulls hi veuen millor que dos, imaginau què poden fer 162 (ara el grup el conformam 81 persones). Per exemple una de les majorssatisfaccions que he tengut darrerament prové d'aquesta llista, i es va produir quan en Llorenç Capellàva poder aportar dades concretes sobre el parador de l'oncle-padrí d' Isabel Cervera. Vaig pensar, altre pic: només per això, ja hauria valgut la pena aquest trull de la llista. D'altra banda,na Margalida Capellàens fa saber (ja ho havia comentat ella a la reunió de Sa Riera) que ha de partir a fora devers tres mesos, per motiu de feina. Per això mateix sembla que no podrem comptar amb la seva col.laboració com fins ara.De tota manera, no passeu ànsia,ja m'ha donat unanova adeça, per la nova ubicació, de de la qual podrà estar al corrent del que fem i no fem. Com que ella s'havia ofert, amb na Joana Maria Roque,per la pàgina web, hemparlat que de tots els membres que sompodríem anar mirant qui és que té els sabers i mitjans per crear-ne una. Jo m'apunt al grup de na Joana Maria, també, i miraré de parlar amb el company informàtic que me va ajudar per fer la meva. Totes les idees són necessàries. Per acurçar, ho deix aquí. Salut, una abraçada, i endavant ! Jaume Escales i Tous
M.H. Nosaltres, els vençuts, avui, dia 3 de febrer. Centre de Cultura de Sa Nostra
Benvolgudes companyes i companys, vet aquí la informació sobre la projecció d'avuide "Nosaltres, els vençuts" que es pot trobar a l'agenda d'activitats de la pàgina web de Sa Nostra. Per tots els que encara no heu vist el documental, és una nova oportunitat que no podeu deixar passar: Activitat a PALMA CENTRE DE CULTURAAuditoriDimarts, 3 de febrer. 08:00 PM Presentació del documental Nosaltres els vençuts. Testimonis de la guerra civil i postguerra (1936-1948), d'Antoni Maria Thomàs. Ho organitza: Obra Cultural Balear. Centre de Cultura Concepció, 12 - 07012 Palmae-mail: [EMAIL PROTECTED]Tels. 971 72 52 10 / 971 72 53 92Fax 971 71 37 57 Salut i fins ben prest! Jaume Escales i Tous
Un punt de la reunió de 24/1/2004
Benvolgudes companyes i companys de Memòria Històrica, Una de les coses que hem discutit, entre moltes d'altres, avui vespre, fa referència a procurar no fer servir la llista de Memòria Històricaper enviar missatges aliens a les qüestionsrelacionades amb la Guerra Civil i la repressió franquista. Procurau per tant fer arribar els vostres missatges, relatius a altres qüestions, per altres mitjans. Els que éreu a la reunió avui vespre me podrieu dir si vaig encaminat o no amb aquesta idea. Salut, una abraçada, i endavant! Jaume Escales i Tous.
M.H. Entrevista a Joan Serra
Benvolgudes companyes i companys, Seguint el model de fitxa que fa unes setmanes ens feia arribar na Joana Maria Roque, n'he confegida una primera, per tal d'anar embastint, amb la col.laboració de tots, aquell corpus complet de la repressió franquista que, (segons acordàrem en aquella primera reunió de dimecres, dia 10 de desembre de 2003)aniriem confegint,sobre el nucli inicial del Diccionari Vermell, de'n Llorenç Capellà. És aquesta una tasca immensa, que sembladesbordar de llarg les nostres possibilitats. Però no us deixeu emportar per aquesta falsa imatge.El que podem arribar a fer amb la mica de col.laboració de totes i tots desborda qualsevol expectativa. Salut, una abraçada, i endavant! Jaume Escales i Tous, Ciutat de Mallorca, a17 de gener de 2004 PERSONA ENTREVISTADA Nom: Joan Serra Dades generals (dedicació, afiliació política o sindical i contexte en que es movia): Fundador, president i promotor d'un nucli del PSOE a Santa Margalida. No hi ha constànciaque aquest nucli,ni ell mateixestiguessin,de manera efectiva o oficial, afiliats aaquell partit(A La Vila, elpartit d'esquerres més actiu durant laII República, iamb més afiliatsfou Esquerra Republicana Balear). BIOGRAFIA FINS A LA GUERRA CIVIL ENTREVISTADOR/S Jaume Escales i TousAntoni Mas i Forners LLOC I DATADE L'ENTREVISTA Santa Margalida, a 13 d'abril de 1995 REPRESSIÓ QUE VA PATIR ( directa, indirecta)I SUPOSATS MOTIUS PELS QUALS SE VA PRODUIR En Joan Serra era persona una significada de lesquerra local, fundador del primer nucli del Partit Socialista Obrer Espanyol a Santa Margalida. Així i tot no figura en la llista citada doctubre de 1936 (A partir de loctubre de 1936 el Boletín Oficial de la Provincia de Baleares (BPOB) anà publicant una Relación de las asociaciones que tienen caràcter político y que formaban parte del llamado Frente Popular des de la convocatoria de las elecciones celebradas el 16 de febrero del corriente año. La llista dels margalidans que hi havien d'entrar segons les autoritats sublevades es publicà en el BOPB en data de dia 10 doctubre de 1936) El fet que en Joan Serra que no figuri a l'esmentada llista es deu molt probablement al fet que aquest nucli inicial del PSOE no arribà mai a donar-se dalta de manera oficial; per exemple, no figura al Registre dAssociacions de Governació Civil. En l'entrevista que li férem ens deia que visqué daprop els fets del desembarc den Bayo a Portocristo, donat que estigué en primera línia de front, fet presoner i enviat allà especialment per ser col.locat en les zones davantguarda i de risc major, tot com a repressàlia a causa de la seva militància desquerres. El desembarc de les forces republicanes es produí entre lagost i el setembre de 1936. En Joan Serra salvaria finalment la vida tot i els riscos i perills de mort passats en la primera línia de front. De les imatges que guardava gravades a la memòria eren especialment colpidores les de els munts de cadàvers denemics que cremaven els sublevats. El PSOE de Santa Margalida es fundà a principis del 1936. Arribà a tenir al voltant de 20 ó 25 afiliats, emperò els resultats electorals, enparaules de Mateu Cifre, foren magres (1) (sembla que el seu impacte social fou bastant menor que el d´Esquerra Republicana). El seu president, Joan Serra, en contacte amb el notari Molina,de Sineu, promogué una campanya per a mantenir alguns amitgers en el cultiu de les terres arrendades, volguent fer aplicables i complidorsels decrets sobre contractes d'arrendament de finquesdel govern de la República.Ell mateix reconeixia a l'entrevista que li férem que la seva tasca era més diguem-ne, de caire sindical, de suport legal en defensa dels drets dels treballadors del camp. La repressió de la qual fou objecte estigué motivada sens dubte per la seva militància d'esquerres i per les accions, en favordels amitgers, que dugué a terme, que eren ostensiblement vistes amb molts mals ulls per alguns grans propietaris i/o arrendadors de finques (1) ...Quan va formar el Partit Socialista[en Joan Serra]hi va haver les eleccions i va perdre, no va guanyar res ...Entrevista aMateu Cifre Galmés, de 31 de juliol de 1996 (Santa Margalida). VISIO PERSONAL I SUBJETIVA DE COM ERA LA SEVA VIDA I EN GENERAL LA DE MALLORCA ABANS I DESPRES DE LA GUERRA CIVILPRESENTA DEMANDES SOBRE RECUPERACIO DE CADAVERS O COMPENSACIONS ECONOMIQUES PER EMPRESSONAMENTS?
M.H. Data i lloc de reunió
Benvolgudes companyes i companys, Donat que de les dues opcions inicials de local de reunió la del teatre de Sa Societat de Calvià no s'ha acabat de concretar; donat també que la data del dissabte 24 de generno ha estat discutidai, finalment, vegent que en Juan Hernández manté la seva oferta inicialper poderfer ús del local, al qual té accés, a Son Roca, crec que la proposta de reunió pot quedar definitivamentconcretada per dia 24 de gener, dissabte,a Son Roca, a les 18:00h. Segons un missatge anterior de'n Juan, el local es troba a 20 metres de la parada del bus. Pels que no venguin en vehicle propi, des de Ciutat mateix, i pels que venguin de pobles amb el tren,una opció és quedar, per exemple a les 17:00 h., a la mateixa andana d'arribada del tren d'Inca, a Ciutat. Així i tot en Juan ens podria tornar a recordar el número de bus i les indicacions perarribar al lloc. Sé que una vegada ja ens ho va comunicar, emperò ara nosom capaç d'arribar a trobarel missatge. Respecte a la projecció de "Nosaltres, els vençuts", crec que ara per ara la podríem deixar, en tot cas, per més endavant, sobretot per les dificultats tècniques (i la problemàtica que ara suposaria solventar-les)que ofereix el local on ens trobarem. I també, com que n' Antoni Maria Thomàs,director del documental,ha manifestattot el seu suport i disponibilitat per una projecció, crec que aquesta la podríem anar treballant amb més calma, cercant un local el més adient possible (per dimensions, sonoritat, etc.) Salut i una abraçada a tothom! Ànim i endavant! Jaume Escales i Tous, Ciutat de Mallorca, a 16 de gener de 2004
M.H. - A na Conxa i a tots
Benvolguda Conxa, Has escrit fa una estona: "...a vegades una persona no pot callar davant lo que considera una gran injustícia, pel fet de viure a Barcelona, no estic massa al tanto de lo que passa a Mallorca i pel mateix fet puc ser bastant imparcial, estic lluny de qualsevol capelleta i dintrigues palatines. Potser en Miquel no hagi emprat paraules apropiades per defensar-se però jo entenc molt be la seva indignació, hem lluitat molt danys junts quan molt poca gent encara ho feia, sense treure més profit que la satisfacció de haver lluitat per lo que creiem just, no crec que persones com ell hagin de ser lobjectiu de les ires dels que en teoria lluiten per lo mateix, el enemic no és ell." Personalment subscric totes i cada una de les teves paraules. Jo, que visc a Mallorca, també puc ser bastant imparcial, i tot i viure a Mallorca,crec que tambéestic lluny de qualsevol "capelleta" i d'intrigues palatines, o m'hi esforço cada dia per estar-hi, enfora,t'ho puc assegurar. Me sap molt de greu que en Miquel hagi decidit depuntar-se de la llista. Emperò, t'ho promet, des de la meva independència, i des de la meva conciència, com a membre d'aquesta llista vaig trobar que aquelles paraules mereixien rectificació, no eren adients, no eren correctes. Només era això. Vull mantenir, i mantenc, tot el meu suport i reconeixement a la tasca de'n Miquel, impagable. I ja vaig dir en el seu moment queles coses que se li retreia en Josep no se sustentaven per enlloc.I voldria que en Miquel no hagués decidit donar-se de baixa. I vull també poder dir, des de la meva independència, el que me va semblar, que allò de "pertorbats mentals" no era correcte. Què havia de fer jo, personalment, callar? I això ho dic perquè, ara, què voleu que vos digui, d'alguna manerano puc evitar sentir-me una micaresponsable del seu abandó. Quan deia que aquelles paraules no eren correctes vos pensau que pensava en termes de "a favor de qui, o en contra qui" es podrà entendre això que dic? Què hem de fer en aquesta vida, dir el que pensam i obrar en consciència, o fer el càlcul de veure a qui diran que fas el joc.Jo amb aquest darrer joc no hi vull entrar, me vull esforçar per no entrar-hi. I és clar quemai sé si ho aconseguesc, com tots! I ho veig ben clar jo queen Miquel no és l'enemic. I un grapat de coses més que veig clares. Una abraçada. Jaume Escales i Tous, Ciutat de Mallorca, a 12 de gener de 2004
Mem. Hist. - Protocol
Benvolgudes companyes i companys de Memòria Històrica: Ja torn a molestar per qüestions defuncionament de la llista. No fa gaires dies intentàvem establir unes normes mínimes de protocol sobre aquesta llista. Donat que ningú hi ha dit res en contra, i sí que hi ha hagut manifestacions a favor, les podem recordar una mica. Aprofit per demanar adhesions i crítiques, matitzacions, reduccions, etc.Els que no diguin res, vol dir que accepten. Les he confegides altre cop una mica al meu estil. 1. Llibertat per opinar i dir la seva amb tota llibertat. 2. Presentar-se cadascú amb el seu nom i llinatges a la vida real. 3. Respectar la dignitat i el nom de les persones (És a dir, no fer desqualificacions genèriques, com insults, injúries, etc) 4. En principi centrar-mos sobretoten els períodes de la II República, Guerra Civil i Franquisme. El divendres dia 9 de gener, a les 16:30 va arribar a la llista un missatge de'n Miquel López Crespí on es deia, en un moment donat del principi:Gràcies a tots i a totes per l'ajut solidari i per les mostres de suport davant les provocacions dels pertorbats mentals i reaccionaris. (El subratllat és meu). Com a membre d'aquesta llista trob que aquestes no cumpleixen (o violen, és igual)el punt 3 de més amunt. Consider, sobretot pel que fa a l'expressió subratllada, que es tracta d'un tractament del llenguatge ofensiu i degradant, tant per la persona a qui vulgui anar dirigit, com pel col.lectiu depersones amb deficiències, pertorbacionso minusvàlues psíquiques. Sincerament, trob que paraules així mereixen una rectificació. Si trobau quem'equivoc en l'anàlisi, digau-m'ho, per favor. Salut, una abraçada i bona feina a totes i a tots! Jaume Escales i Tous, Ciutat de Mallorca, a 11 de gener de 2004.
Memòria Històrica
Benvolgudes companyes i companys:
Sobre la questió de reunió, i en vista de les opinions
expressades darrerament sembla que la majoria de la gent és partidària de
posposar-ne. La majoria d'intervencions van també en la línia de fer-la a
La Vileta. La fixam, doncs, si us sembla bé, per dia 24
de gener, dissabte,a La Vileta, a les 18:00 (per exemple).
Ara només falta que en Juan Hernández
ens indiqui una mica la localització del local ila manera
d'arribar-hi.
Per fer la projecció del documental "Nosaltres,
els vençuts!", en Juan ens hauria de concretar una
mica més els mitjans de què disposa el local, i veure si amb ells és viable
fer-ne la projecció. N'Antoni Maria ja ens comunicava en un
correu anterior que ens cal sistema de reproducció en DVD, sistema de sò i
pantalla. Si el local no disposa de tot això ho podria aportar algun de
nosaltres. I si la cosa és molt complicada, en aquest sentit, sempre podem
deixar la projecció per més endavant.
En relacióa la polèmica que té llocsobre la
llista des de fa uns dies, i que en molts d'aspectes ésaliena del tot a la
qüestió de la Memòria Històrica, no sé què puc afegir més al que ja vaig dir que
opinava jo. Jo indicava en un missatge anterior tres normes, que volien ser
d'exclusió (pseudònims, no a les desqualificacions genèriques, llibertat de
paraula).Només he estat pensant que potsercaldràser més
estrictes encara, i,seguintles reflexions de'nDavid
Ginard i na Joana Maria Roque,se n'hauria
d'afegir un altre que obligàs a tots els membres acentrar-se únicament
sobre els períodes de laGuerra Civil i el
Franquisme.
Molt encertada he trobat la demanda de seny
n'Antoni Pallicer Mateu (per cert que els seus correus arriben
com a Crit de Rabi)
Totalment d'acord també amb na Joana
Maria respecte a concretar feines. Me sembla molt correcta la proposta
de'n David Ginardde col.lectius concrets als quals es
podria dedicar un monogràfic en motiu del 14 d'abril (mestres, professors i
educadors; infants de la guerra ;militants de les organitzacions clandestines de
la postguerra).
Com a projectes concrets encetats,vull recordar
que na Margalida Capellà es vaassignar eltreball de
disseny i muntatged'una futura pàgina web.
Altre projecte ja sobre la taula és la tasca d'aportació
de dades sobre les fitxes-model proposades per na Joana Maria
Roque. (Aquí jo tenc unes quantes aportacions preparades per
Santa Margalida i Es Viver que, precisament
pel trui aquest darrer he hagut de paralitzar).
També tenim pendent concretar la qüestió de l'acte
d'homenatge a Llorenç Capellà.
Encara tenc més coses que volia dir, emperò no hi ha
temps de res.
Bé, una abraçada a totes i a tots, i endavant!
I que els arbres no ens impedeixin veure el
bosc!
Jaume Escales i Tous, Ciutat de Mallorca, a 7 de gener de 2004
Memòria Històrica
Els motius daquest missatge és per disculpar-me de no fer cap aportació al debat, però és que estic molt enfeinat i amb prou feines puc llegir els missatges que marriben. Així i tot, magrada rebrels i seguir a la llista de Memòria Històrica. Pel que fa a la data de la trobada, jo proposaria un altre dissabte que no fos el 17 de gener, ja que és el dia de sant Antoni i a molts de pobles fan festa (em sembla que algú altre també ja ho ha plantejat). A més a més, si voleu fer la projecció de Nosaltres els Vençuts, al teatre de sa Societat de Calvià, crec que sha de demanar el local amb un mes dantelació. Finalment voldria presentar a Epifanio Méndez Vasco ([EMAIL PROTECTED]) com a nou membre de la llista. Ell ha investigat diversos aspectes de la Segona República i la repressió al municipi dAndratx. El mes dagost de 2002 va publicar a la revista Socialistes dAndratx una petita historia de lAgrupació Socialista daquest municipi durant la Segona República i un llistat de les persones repressaliades durant la Guerra Civil a Andratx, amb noves aportacions a les que va fer en Llorenç Capellà al Diccionari Vermell. Així mateix té la intenció de publicar aquestes investigacions, les quals ha ampliat notablement des del 2002. Actualment, Epifanio Méndez és el regidor dUrbanisme i Contractació de lAjuntament dAndratx. Salut! Mateu Ramon Lidón. Calvià.
Memòria Històrica
Benvolgudes companyes i companys: El missatge anterior, com haureu pogut comprovar, tot i haver-lo mandat jo a la llista,erade'n Mateu Ramon, i per la llista. Ell me l'havia fet arribar a mi enlloc d'enviar-lo directament a l'adressa [EMAIL PROTECTED]. Només era això. Això és tot, per ara. Salut i fins aviat! Jaume Escales i Tous, Ciutat de Mallorca, a 6 de gener de 2003
Memòria Històrica
emporal o cronològic de la nostra
tasca som partidaride centrar-nos bàsicamenten les qüestions
referides a la Guerra Civil i al Franquisme,
com diu en David. Emperò aquesta, per jo, no pot ser una norma
absoluta, pel simple fet que qualcú hi podria estar en desacord, i aquest
desacord s'hauria de respectar,per respecte a lallibertat
d'expressió.
7. El més
important, pens, pel nostre grup,és dur endavant les propostes
concretes, pràctiques, sense oblidar la reflexió teòrica, evidentment, el debat
d'idees; emperò una cosa no hauria d'esborrar l'altra, ni
viceversa.
8 . Comptat i
debatut, i repassant el que he dit fins ara, només trob, ara que ho
veig,tres normes, diguem-ne absolutes, o d'ètica universal (que diria en
Kant), que legítimament ens podríem (o
hauríem)d'autoimposar a fi de respectar la llibertat i la dignitat de tots
els membres (Altra cosa serien lespautes, orientacions, que hauríem de
procurar seguir, com aquella de centrar-nos en un marc cronològic, envestir
determinats projectes col.lectius, etc.). Les normes absolutes són:
a.Nofer servir
pseudònims.
b.Evitar
desqualificacions genèriques envers ningú.
c. Poder parlar de tot (o, expressat en negatiu, prohibir la
prohibició de parlar de tot).
Au, per avui
ja basta.
Una
abraçada a tots, salut ifeliç any 2004!
Jaume Escales i Tous,
Ciutat de Mallorca, a 4 de gener de 2004
