memòria-nota breu

[Servei d'Informació Cultural - Illes]

Jaume:
Estic treballant en els l'homenatges a Pere Capellà i Llorenç Capellà i,
en un llibre titulat precisament "Memòria històrica" que he de lliurar a
l'editorial. Evidentment la gent que treballam en aquestes tasques i en
moltes altres no tenim temps per a estar contestant cada dia les folles
i irracionals provocacions de l'extrema dreta nostrada. Tenim massa
feina per caure en les provocacions dels rebentistes iniciades amb els
insults de Josep Palou, com molt bé saps.
Per tant et deman que, a partir d'ara, tan sols em facis arribar el
resum mensual dels treballs (sense incloure els insults que he rebut
darrerament).
En la meva família tenim un discapacitat psíquic. Lluny de la meva
intenció molestar ningú ja que sé, en carn pròpia, el que això significa
i ningú m'ha de venir a ensenyar res al respecte.
Però dit això i per a concloure aquesta breu nota et diré que: amb
l'extrema dreta que ens ha provocat, cap respecte. Si ha actuat des de
postures filofeixistes curulles d'una irracionalitat total, els
antifeixistes ho hem de denunciar.
Esper no em facis arribar més provocacions del tipus dels que ja he
rebut. Més de trenta anys en la batalla antifeixista (la primera
detenció va ser a començaments dels anys seixanta) es mereixen una mica
de consideració.
Una forta abraçada.
Miquel López Crespí

joana-memòria

[Servei d'Informació Cultural - Illes]

Estimada Joana:
No es tracta que ningú es posi pel davant de ningú. Sempre he imaginat
que sóc un més de la colla que treballa en favor dels republicans i de
la República (i sobretot en temps que els "nous republicans" daquests
darrers, ja m'entens, ens estripaven les banderes en temps de  la
transició... i coses pitjors). Simplement que fa ja més de trenta anys
que estam en aquesta batalla i tenim molt material dins aquest camp.
Crec que el primer homenatge públic a la companya de Pere Capellà, Maria
Fornés Vich, surt publicat també en "Cultura i antifranquisme"
(Barcelona, Edicions de 1984, 2000).  Del merescut homenatge a na
Margalida Capellà no cal ni parlar-ne. Ella et pot dir com sempre que
ens  trobam i trucam l'ànim a seguir endavant i sap, la vaig veure
l'altra dia, que em té a disposició pel que vulgui. Per tant, endavant
les atxes i que cada qual faci la seva feina d'acord amb les seves idees
sempre en la línia de recuperar la nostra memòria històrica  (d'una
forma oberta i on el record, per exemple d'Andreu Nin, també es tengui
present).
Una abraçada.
Miquel López Crespí

Capellà 2- Homenatge- MEMÒRIA HISTÒRICA - PREPARANT ELS HOMENATGES A PERE CAPELLÁ I LLORENÇ CAPELLÀ (i II)

[Servei d'Informació Cultural - Illes]

 
Segona part
 
Preparant
els homenatges a Pere Capellà i Llorenç Capellà en
complir-se el cinquanta aniversari de la  mort del primer i 
els quinze anys de la publicació del "Diccionari vermell"
Homenatge a Llorenç
Capellà (i II)
Per Miquel López Crespí
 
 Llorenç Capellà
ha presentat en diverses ocasions alguns dels meus llibres. Per exemple,
la novel·la Estiu de foc, que guanyà el premi de novel·la
"Valldaura 1997" i que edità l'Editorial Columna pel desembre del
mateix any.
 La premsa de les Illes
es va fer ressò de l'esdeveniment. En parlaren Diari de Balears,
Ùltima Hora, L'Estel i altres publicacions. L'Estel de dia 15 de
març de 1999 explicava d'aquesta manera la presentació: "Llorenç
Capellà presentà dia 26 de febrer la novel·la de l'escriptor
de sa Pobla Miquel López Crespí que guanyà recentment
l'important premi de novel·la 'Valldaura 1997'.
 'Com digué Llorenç
Capellà, Estiu de foc és una de les novel·les ambientades
a Mallorca durant la Guerra Civil més importants dels darrers anys.
L'autor -explicà-, que ha estudiat acuradament el desembarcament
de Bayo a Manacor, la conquesta d'Eivissa i Formentera per les tropes republicanes,
el món obrer dels anys vint i trenta, reviu les esperances dels
voluntaris que fa més de seixanta anys intentaren alliberar les
Illes del feixisme. Relat històric, dens, escrit magistralment,
Estiu de foc recrea les vivències d'un grup d'infermeres catalanes
que participaren en el desembarcament republicà l'agost de 1936
a Manacor.
 'A la presentació
de la novel·la de Miquel López poguérem veure, entre
el públic que seguí amb atenció la disertació
de Llorenç Capellà, el Conseller de Cultura del CIM i també
escriptor, Damià Pons; una nombrosa representació de novel·listes
membres de l'AELC, com Miquel Ferrà Martorell, Miquel Rayó,
Antònia Vicens, Joan Guasp, Miquel Julià, Joan Bonet; artistes,
com la coneguda pintora Esperança Mestre, intel·lectuals
del món del teatre i el cinema: Jaume Adrover, Jaume Vidal Amengual;
actors de l'escena mallorquina, components de grups musicals com els membres
d'Al-Mayurqa Antoni Roig, Gaspar Jaume i Maria Vilchez; periodistes i col·laboradors
de tots els mitjans de comunicació de les Illes; representats de
les més diverses forces sindicals, polítiques i culturals
entre les quals vérem directius de l'OCB (Maties Oliver), d'ERC
(Josep Serra), de Revolta, UM, PCE, CCOO, CGT, EU, CNT, CGT, Alternativa
per Mallorca...; diversos dirigents històrics del moviment veïnal
de Palma com Francesc Mengod i Francesca Velasco, etc., etc., que suiren
amb molta atenció la presentació de Llorenç Capellà".
 Dia 22 de juny de 2002,
Llorenç Capellà, juntament amb l'editor Joan Cerdà
i els escriptors Victor Gayà, Miquel Julià i Rosa Maria Colom
presentà la meva novel·la La novel·la, editada per
Res Publica Edicions d'Eivissa. Tots els presents aprofitàrem l'ocasió
per, a part de la presentació, establir un profitós debat
sobre els problemes de l'escriptor català contemporani.
 Record que, moments abans
de la presentació, vaig lliurar a l'amic Llorenç Capellà
unes fotocòpies amb retalls de 1974 d'altres debats semblants fets
en el soterrani de la Llibreria Tous. La lluita per la normalització
del català, per la llibertat i unitat de Catalunya, en defensa de
la professionalització de l'escriptor català, són
batalles en les quals, juntament amb l'amic Llorenç Capellà,
portam, com demostrava la documentació que li vaig lliurar, més
de trenta anys de combat continuat.
 Aquella nit de febrer de
2002, com en aquella altra de 1974, igual que en tots els articles que
ambdós hem publicat durant aquestes tres darreres dècades,
defensàvem la unitat de Catalunya, la necessària professionalització
de l'escriptor català, el present i el futur d'una professió
que, per desgràcia, molts encara entenen com a pràctica d'un
luxe, un simple entreteniment de dies de festa o conreu d'una esotèrica
religió, la literatura, apta tan sols per a fer floritures narcistes
que no tenen res a veure amb l'herència que va de Ramon Llull a
Mercè Rodoreda.
 Segons l'article de Mireia
Balasch publicat al Diari de Balears el 23 de juny del 2002: "Segons Capellà,
'La novel·la és un llibre d'una ironia extraordinària
i amb un gran coneixement dels moviments editors d'aquesta terra, que són
creadors i botxins de la mateixa cosa'. Aquesta afirmació fou compartida
per tota la taula".
 De tot aquest combat per
la dignificació de l'ofici d'escriptor, per la unitat de la pàtria
esquarterada, n'he parlat en el capítol "Els problemes de l'escriptor
català" (pàgs. 181-190) del llibre Literatura mallorquina
i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart (Ciutat
de Mallorca, Edicions Cort, 2003). Per cert, en aquest mateix llibre, en
el capítol "En defensa dels escriptor catalans" (pàgs. 159-162),
es destaca l'aportació de Llorenç Capellà en la lluita
de denúncia de l'actual comissariat neonoucentista que amaga, quan
redacta determinades enciclopèdies de la literatura catalana, l'existència
d'escriptors 

LLORENÇ CAPELLÀ 1-HOMENATGE - MEMÒRIA HISTÒRICA - PREPARANT ELS HOMENATGES A PERE CAPELLÀ I LLORENÇ CAPELLÀ (I)

[Servei d'Informació Cultural - Illes]

    Companys i companyes:
    Estic preparant els homenatges a Pere Capellà
i Llorenç Capellà. Us envio un article dividit en dues parts
(recordar que són esborranys) a tall d'informació. Més
endavant aquest article sortirà en un llibre. Si voleu enviar informacions
sobre l'edició del "Diccionari vermell" de Llorenç Capellà
la podeu enviar a la meva adreça de correu electrònic i serà
incorporada en el llibre citant la procedència. També necessit
informació sobre la vida i l'obra de Pere Capellà per anar
ampliant el que ja va sortir publicat en el llibre "Cultura i antifranquisme"
(Barcelona, Edicions de 1984, 2000). També serà incorporat
citant la procedència.
Gràcies a tots i a totes per l'ajut solidari i per les mostres
de suport davant les provocacions dels pertorbats mentals  i reaccionaris.
Bona feina i endavant!
Miquel López Crespí
 
Preparant
els homenatges a Pere Capellà i Llorenç Capellà en
complir-se el cinquanta aniversari de la mort del primer i els quinze anys
de la publicació del "Diccionari vermell"
Homenatge a Llorenç
Capellà (I)
 
Per Miquel López Crespí
 
 
 Llorenç Capellà,
a part d'una obra literària d'importància prou reconeguda,
és un dels autors mallorquins que més han fet per servar
la memòria de la sangnant repressió de la burgesia feixista
i els seus intel·lectuals (entre ells, els germans Villalonga) damunt
el nostre poble. Hi ha moltes coses que m'uneixen a la vida i l'obra de
Llorenç Capellà. Vam néixer el mateix any: 1946. I,
el que és més important: els nostres pares lluitaren d'ençà
l'any 1936 fins al 1939 en defensa de la República, per la llibertat,
contra la barbàrie feixista. Aquest darrer fet, formar part dels
vençuts, ser fills de pares empresonats i represaliats, crec que
em fa copsar molts dels missatges ocults de les novel·les, narracions
i obres de teatre de l'amic i company de dèries nacionalistes i
emancipadores en temps de la transició (transició vers el
no-res, podríem dir ara, vist com han finit tantes il.lusions de
canvi social i desig d'alliberament nacional dels Països Catalans).
 Ambdós, igualment,
hem estat sovint marginats pels comissaris neonoucentistes que malden per
controlar la cultura catalana. Són els mateixos que ens tenen vetat
l'accés a determinades pàgines culturals dels diaris, els
mateixos que ens exclouen d'algunes enciclopèdies d'escriptors catalans.
 Llorenç capellà
és fill de Pere Capellà, exemple cabdal d'intel·lectual
mallorquí compromès en la lluita per la llibertat i la cultura
catalana. Mestre d'escola, oficial de l'exèrcit de la República,
fins al darrer dia de la seva vida representa una síntesi perfecta
d'activista cultural al servei del poble, sempre compromès amb la
seva terra i la seva cultura. En l'època en què determinats
escriptors de les Illes manifestaven "la seva adhesió absoluta al
Movimiento" (Bartomeu Mulet, "Repressió franquista contra el magisteri
a Mallorca", Lluc, núm. 784, pàg. 27), trobam Pere Capellà
completament lliurat a la tasca de mantenir ben alta la bandera de l'honestedat,
la defensa d'unes creences i uns principis de justícia i llibertat.
Com es diu en l'article esmentat (pàg.30): "Era d'Esquerra Republicana
[Pere Capellà], feia de sabater i anava a l'Escola Normal en bicicleta.
Del 35 al 36 va fer de mestre a Montcada i a Sants, i per recomanació
de Companys, després d'haver-se pogut escapar de Mallorca el juliol
del 36 dels matons d'Algaida, va ocupar plaça de mestre a Sant Andreu
i posteriorment va exercir també de mestre a Guadalajara, però
s'apuntà a l'Escola Popular per esser militar en el bàndol
republicà. El 1940 fou condemnat a 20 anys de presidi, recuperà
la llibertat i es va instal.lar a Montuïri. Va morir molt jove. De
fet el pecat que havia comès Pere Capellà era la seva significació
revolucionària i la seva militància en Esquerra Republicana.
D'aquesta manera li feren pagar la lluita per l'alliberament individual
i col.lectiu en què es va significar expressament en el període
a què ens referim".
 L'any 1980, l'OCB va editar
el treball de Joan Miralles i Montserrat Vida i Obra d'en Pere Capellà
(Mingo Revulgo), un llibret bàsic per a tot estudiós del
nostre fet cultural. En aquesta obra imprescindible es poden trobar tota
una sèrie de treballs de Pere Capellà quasi desconeguts fins
llavors per al gran públic. Entre d'altres, destacam: "De la revolución
chica de 'l'Estat Català'"; "Sobre la pena de muerte" (impressionant
manifest en contra de la pena de mort escrit [1935] just en el moment en
què els senyors i botxins de la dreta mallorquina esmolaven les
eines per al matança); "Jo sóc català"; "Terra meva";
els textos publicats a "Mallorca Nova" l'any 1937; "¡Camaradas!...
¡Camaradas!..."; "Himne a Montuïri", etc, etc.
 Com va escriure Gori Mir
a Literatura i societat a la Mallorca de postguerra (Ed. Moll, pàg.
104): "El més popular de tots els autors, dins la postguerra, fou
En Pere Capellà. Tenia la vena, la intuïció dels grans
autors teatrals; sabia moure els personatges   -trets de la

memòria històrica -qüestió de currículum

[Servei d'Informació Cultural - Illes]

Jaume:
D'acord amb les feines que tenim pel davant. Les propostes de David
Ginard i na Joana van de primera. Supós també que el terme "franquisme"
inclou també bona part de la transició. Molts d'historiadors consideren
precisament la restauració borbònica com un procés d'autotransformació
del fanquisme i, pel que constatam per l'actual involució política, el
feixisme no va morir amb el dictador.
Pel que va referència a l'"autobombo" (provocació d'aquell personal
avariat que defensa Gabriel Cañellas, el PP i n'escriu llibres) dir-te
que just vaig contestar a la teva proposta: enviar un petit currículum
al llistat. Així ho vaig fer. Després s'afegí la defensa contra les
agressions del provocador Palou i CIA. Recorda que als prop de 60 anys
de vida
ja hem escrit i treballat molt i, per tant, és normal que hi hagi molts
llibres en el mercat (novel·les, memòria històrica, poesia, etc). És una
qüestió que ve donada per haver estat trenta-cinc anys a l'avantguarda
de la lluita antifeixisa (la primera detenció va ser en els anys
seixanta) i d'haver fet molta feina. Imagín que molta gent, amb el
temps, també tendrà molts llibres editats (si fa feina). Supós que tenim
una gent que no pateix per la simple qüestió de constatar que la gent
del llistat treballa? Seria ben trist si fos així. La feina feta en
fensa de la nostra memòria històrica i de la
cultura catalana només preocupa, pel que hem pogut comprovar, als
autèntics enemics de l'esquerra, la República i el socialisme: a la
reacció.
Per altra banda  imaginam que als membres del llistat els interessa
saber què
fan els escriptors mallorquins quan a la recuperació de la nostra
memòria històrica mitjançant el cinema, el teatre, la novel·la o la
poesia. Pensam que tots aquests fronts són igualment útils per a
conservar i recuperar la nostra història.
Salutacions cordials i bona feina.
Miquel López Crespí

Nota: Tornant a les provocacions del rebentadors recordar que Josep
Palou pertany a un minigrupuscul extremista el cap del qual acaba de
publicar un llibre en defensa dels sectors més corruptes del PP: Gabriel
Cañellas i els seus. Aquest personal fa mesos que promociona el PP. El
llibre es va presentar abans de les eleccions del 25 de maig. Per tant
la promoció del PP per part del grupuscle del provocador Palou ajudà a
ensorrar la nostra experiència progressista. I el rebentista Palou no
digué res en el seu moment ni ara tampoc pel que referència a aquesta
promoció de dirigents del PP. Palou i els seus, fent el joc a la dreta
més corrupta, enfonsaren tota la nostra feina de suport crític al Pacte
de Progrés. 
Una pregunta Jaume: hem de suportar en el llistat aquests provocadors
que no ens deixen treballar amb calma?

MEMÒRIA HISTÒRICA- 300 ARTICLES EN DEFENSA DE LA CULTURA CATALANA, LA REPÚBLICA I EL SOCIALISME - EL WEB DEL NACIONALISME D'ESQUERRA RECOMANA ELS ARTICLES DE MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ PUBLICATS EN EL MUNDO - LA LLUITA CONTRA LA DRETA I PER UN MÓN MÉS JUST I SOLIDARI

[Servei d'Informació Cultural - Illes]

LES MENTIDES
DE JOSEP PALOU- TOTHOM POT CLICAR EN EL WEB DEL PSM I LLEGIR ELS ARTICLES
EN DEFENSA DE LA RECUPERACIÓ DE LA NOSTRA MEMÒRIA HISTÒRICA,
LA CULTURA CATALANA, LA REPÚBLICA, EL SOCIALISME I CONTRA EL FILOFEIXISME
TIPUS PALOU I CIA ESCRITS PER MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ - EL QUE
NO HA FET L'AUTOR DE SA POBLA ÉS PROMOCIONAR GABRIEL CAÑELAS
I EL PP COM HA FET EL LOBBY REACCIONARI AL QUAL PERTANY AQUEST PROVOCADOR
I CONEGUT REBENTISTA


 
 

Illes - El
web del nacionalisme d'esquerra
Tribuna Oberta de la lluita
contra la dreta i per un món més just i solidari
 
...la història dels Països Catalans,
la vida política del PSM, la lluita contra la dreta, l'oportunisme
i el menfotisme, les diades en defensa de la llengua catalana, les accions
populars contra el feixisme, el racisme i l'imperialisme, el combat en
defensa del dret a l'autodeterminació i el socialisme, la necessitat
de continuar lluitant per la República, el combat per la normalització
de la nostra llengua, les lluites del nostre poble per majors quotes d'autogovern
i justícia social, per aturar l'especulació que destrueix
el nostre territori i els nostres minvats recursos naturals...
 
NOVETATS en el web dels nacionalistes d'esquerra:
http://www.psm-entesa.org/tribuna.asp
 
"Tribuna Oberta" del PSM amb articles de Joan
Melià, Bernat Jofre, Antoni Marimon, Tomeu Amengual Ventolrà,
Miquel López Crespí, Isabel-Clara Simó, Llorenç
Capellà, Andreu Caballero, Miquel Àngel Maria Ballester,
Gabriel Florit, Gabriel Vicens...
 
"El tancament de Somràdio, un atac a
com som" (Joan Melià)
"No escoltaven" (Miquel López Crespí)
"El PP i el català" (Miquel López
Crespí)
"Uns altres terrorismes" (Miquel Àngel
Maria)
"Faig comptes de parlar de democràcia"
(Andreu Caballero)
"Les futures aliances" (Miquel López
Crespí)
"La sanció a Joan Amer" (Llorenç
Capellà)
 
 
 En el web del PSM podeu trobar tot un
munt d'informació i de serveis de molta d'utilitat. Notícia
de la història del partit, la biografia dels seus dirigents, la
feina parlamentària dels diputats i diputades del PSM, les convocatòries
a les més diverses lluites en defensa del nostre medi ambient i
drets nacionals, la lluita contra la dreta a les Illes...
 En aquests darrers temps la web dels
nacionalistes d'esquerra ha obert una secció que porta per títol
"Tribuna Oberta". En aquest apartat hi ha els articles, notícies,
entrevistes i les més diverses informacions relacionades amb el
nacionalisme d'esquerres. També s'hi troba una secció especial
dedicada als estudis i articles d'alguns intel·lectuals dels Països
Catalans que han escrit des d'una perspectiva progressista en defensa dels
nostres drets nacionals i per un món més just i solidari
 En el web del PSM podeu trobar la majoria
d'articles publicats per l'escriptor Miquel López Crespí
en EL MUNDO-EL DÍA DE BALEARS en defensa de la cultura catalana,
el nacionalisme d'esquerres i per un Pacte de Progrés a les Illes
que porti endavant una autèntica política nacionalista, ecologista
i d'esquerres. Fonts del nacionalisme progressista mallorquí ens
ha informat que nombrosos militants del PSM i simpatitzants de les idees
de progrés que aquest partit representa consulten cada dia els articles
escrits per Rafel Crespí, Isabel-Clara Simó, Andreu Caballero,
Joan F. López Casasnovas, Miquel López Crespí, Llorenç
Capellà, Gabriel Florit, Salvador Cardús, Marta Pessarrodona,
Xavier Bacigalupe, Miquel Àngel Maria Ballester, Nanda Ramon, Joan
Mayol, Bernat Jofre i Bonet, Príam de Villalonga, Tomeu Amengual
Ventolrà, Antoni Mir, Tomeu Martí, Carles Canals, i molts
d'altres intel·lectuals progressistes.
 En la secció "Tribuna Oberta"
dels nacionalistes d'esquerra (PSM) podeu trobar nombrosos articles de
l'escriptor Miquel López Crespí que són de gran utilitat
per a conèixer la història dels Països Catalans, la
vida política del PSM, els encerts i errors del Pacte de Progrés,
les malifetes de determinats polítics oportunistes, les diades en
defensa de la llengua catalana, les accions populars contra el feixisme,
el racisme i l'imperialisme, el combat en defensa del dret a l'autodeterminació
i el socialisme, la necessitat de continuar lluitant per la República,
el combat del nostre poble per majors quotes d'autogovern i justícia
social, per aturar l'especulació que destrueix el nostre territori
i els nostres minvats recursos naturals. Entre els articles que tots els
nacionalistes d'esquerra poden llegir en el web del PSM dedicats a temes
d'actualitat i a lluites concretes en defensa dels nostres drets nacionals
i contra la dreta es troben els següents: "Els papers de Salamanca"
(El Mundo, 29-VII-02); "Les Illes, al límit" (El Mundo, 12-IX-02);
El pacte Antich-Munar (El Mundo, 24-IX-02); "Diputats poc recomanables"
(El Mundo, 7-X-02); "Manca de sensibilitat" (El Mundo, 14-X-02); "El 16è
Congrés del PSM" (El Mundo, 21-X-02); "El nou conseller" (El Mundo,
26-X-02); "La lluita per l'autonomia" (El Mundo, 4-11-02); "El Pacte PSOE-UM"
(El Mundo, 12-11-02); "Mateu Morro a

MEMÒRIA HISTÒRICA - HOMENATGE A FRANCESC DE B. MOLL - PRIMERA CRIDA A LA RESISTÈNCIA CONTRA EL PP FETA A MALLORCA DESPRÉS DE LES ELECCIONS DEL 25 DE MAIG -PREGÓ INAUGURAL DE LA XXI FIRA DEL LLIBRE - L'ESCRIPTOR MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ FA UNA CRIDA A LA RESISTÈNCIA CULTURAL - CONTRA LA DESMEMÒRIA HISTÒRICA I DEFENSA DEL CATALÀ, EIX DE LA RECORDANÇA DE L'OBRA DE FRANCESC DE B. MOLL

[Servei d'Informació Cultural - Illes]

 
 
 
MALLORCA
-  MAIG DE 2003- PRIMERA CRIDA A LA RESISTÈNCIA CONTRA EL PP
FIRA DEL LLIBRE
-L'ESCRIPTOR MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ FA UNA CRIDA A LA DEFENSA
DE LA CULTURA CATALANA
Homenatge a Francesc
de Borja Moll
 
 
 Voldria dedicar aquest breu
parlament en la inauguració de la Fira del Llibre 2003 a una de
les persones que més ha fet pels llibres i per la nostra llengua.
En referesc evidentment a Francesc de Borja Moll. En la campanya del centenari
del naixement a Ciutadella (Menorca) de Francesc de B. Moll, els organitzadors
han escrit: "De les múltiples raons que hi ha per celebrar una efemèride,
com el centenari del naixement de Francesc de Borja Moll, en podríem
destacar tres. Per una banda, hi ha la necessitat de transmetre a les joves
generacions qui fou i quin significat va tenir l'obra del filòleg
menorquí; en definitiva, que el nom de Francesc de Borja Moll els
soni a alguna cosa més que a un nom d'institut, d'una plaça
o d'un carrer.
 'Una segona raó,
seria, en el nostre cas, per a la gent que tal vegada ha tengut la sort
de conèixer-lo o per a les persones que varen ser els seus coetanis,
una bona oportunitat per actualitzar el significat de la seva obra i per
evitar que aquest nom es conservi més o menys 'immortalitzat', sovint
'fossilitzat', dins el rerafons de la memòria.
 'Finalment hi ha una tercera
raó que, segurament, és més important que les anteriors:
es tracta d'aprofitar l'avinentesa perquè aquelles coses per les
quals el recordat va ser distingit prenguin un nou impuls. De res no serviria
retre un homenatge a Francesc de Borja Moll si això no comporta,
com a mínim en els seus objectius, una embranzida per a la recuperació
de l'ús social de la llengua catalana".
 Francesc de B. Moll ens
ha ajudat a servar la paraula i, també, l'esperit de lluita en un
uns temps foscos. Ara mateix, malgrat els avanços que s'han fet
en el camp de la nostra normalització lingüística i
cultural ens cal tenir sempre present l'esperit de resistència contínua
del nostre gran filòleg. No fa gaire, des d'aquest mateix indret,
el poeta i amic Antoni Vidal Ferrando parlava de la difícil situació
en la que encara es troba la nostra cultura. Deia l'escriptor de Santanyí:
"No vull seguir amagant el meu dolor per una llengua que veig amenaçada,
no tant pels adversaris com per la nostra indolència i pels excessos
del temps. Hem sabut sobreviure a una terra malmesa per estigmes històrics
com el colonialisme, la pirateria, la misèria, els dominis senyorials,
les crisis demogràfiques, l'autoconsum o l'emigració. Les
assutzenes del benestar econòmic han vengut a florir dins els vells
sementeres de ravenisses i cugula. El preu pot haver estat la desmemòria,
i la cendra que plana sobre els nostres signes d'identitat".
 I, per esbandir la cendra
que encara plana sobre els nostres signes d'identitat res més poderós
que l'obra vital, gegantina de Francesc de Borja Moll. Vet aquí
docs, els motius de pes per dedicar aquestes breus paraules a la memòria
de qui ha tant ha fet pel llibre, per la nostra cultura, per l'espandiment
de l'esperit de la persona.
 L'any 1962, en la col·lecció
"Les Illes d'Or", Francesc de B. Moll editava els Rudiments de gramàtica
normativa per a ús dels escriptors baleàrics. Un llibre que,
juntament amb el Vocabulari mallorquí-castellà (Palma, 1965)
del mateix Francesc de B. Moll, editat, com l'anterior, a la seva editorial,
va ser bàsic en el descobriment dels fonaments del català
normatiu i amb un inicial contacte amb la cultura catalana de les Illes
per a molts dels escriptors de l'anomenada generació dels anys setanta.
 Cal dir que aquest llibre
era la represa de Rudiments de gramàtica preceptiva per a ús
dels escriptors baleàrics, una gramàtica fabriana que Moll
havia reixit a publicar el 1937, en plena guerra i en plena persecució
lingüístico-cultural; un autèntic miracle, doncs, tot
i que, evidentment, fou, si no l´últim, un dels últims
a aparèixer legalment en català a la Mallorca ocupada.
 Si ara hagués de
fer recompte dels meus deutes (i de molts d'escriptors de la meva generació)
amb la feina de Francesc de B. Moll, no bastaria un llibre sencer.
 Quins són els nostres
primers contactes juvenils amb la vida i obra del gran filòleg ciutadellenc?
En els anys seixanta, amb la lectura de les Rondaies mallorquines per Ràdio
Popular, ens apropava al més important de la imagineria popular
del nostre poble, a la riquesa de la nostra llengua. Aquelles rondaies,
llegides a començaments dels anys seixanta per l'equip de col·laboradors
que va poder reunir el prestigiós filòleg, tengueren una
importància cabdal en la preservació del nostre llegat cultural.
 En aquells inicis dels
anys seixanta, nosaltres ja érem, com a corresponsals de Ràdio
Espanya Independent, en plena activitat política clandestina contra
la dictadura franquista. I, cap a finals dels seixanta, l'OCB, fundada
per Francesc de B. Moll, ja és una "tapadora" de les més
variades formes d'intervenció cultural antifranquista de les Illes.
En el

MEMÒRIA HISTÒRICA- EL NACIONALISME D'ESQUERRA DE LES ILLES RECOMANA ELS ARTICLES DE MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ PUBLICATS EN EL MUNDO-MATEU MORRO, SECRETARI GENERAL DEL PSM-ENTESA NACIONALISTA RECOMANA L'OBRA DE MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ

[Servei d'Informació Cultural - Illes]

 
    MEMÒRIA
HISTÒRICA-TRENCAR EL SILENCI
 
MATEU MORRO, SECRETARI GENERAL DEL PSM-ENTESA NACIONALISTA
RECOMANA ELS ARTICLES I L'OBRA DE MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ

 
Els articles de Miquel López
Crespí: trencar el silenci
 
 Per Mateu Morro i Marcé,
secretari general del PSM-Entesa Nacionalista
 
 La narrativa de finals dels seixanta
i dels setanta va tenir molta importància en la formació
d'un pensament crític davant la realitat mallorquina. La presència
d'un grup nombrós de narradors va esser una mostra del deixodiment
de la literatura mallorquina d'aquells moments, i en va esser un factor
d'actualització i d'acostament a la societat. La prosa, amb un nivell
de qualitat i maduresa prou acceptable, desplaçà la poesia
com a gènere literari estelar, aprofitant el treball d'innovació
formal i temàtica que havien fet, amb anterioritat, escriptors com
Llorenç Villalonga, Jaume Vidal Alcover o Blai Bonet. Aquell esclat,
per tant, tenia al darrera un llarg procés de preparació,
però es va trobar en un context social i polític que l'afavoria.
Gabriel Janer Manila, Miquel Ferrà, Llorenç Capellà,
Miquel López Crespí, Antoni Serra, Maria Antònia Oliver,
Guillem Frontera, Baltasar Porcel o Antoni Mus, etc., oferien una obra
molt útil en un moment on hi havia poc on agafar-se per interpretar
una societat en canvi accelerat.
 López Crespí en els seus
textos literaris transpuava un món cultural nou i uns fonaments
ideològics originals. Sorgia un escriptor de vena, rebel, amb un
instint vital d'insubmissió, impregnat d'una història a la
qual no volia renunciar: la del seu pare, pres per antifranquista; la d'una
avior de pagesos de sa Pobla, aferrats a la terra i al treball; la d'una
Mallorca de  la  postguerra trista i en blanc i negre, com la
de No-Do, i la d'una Mallorca turística, més acolorida, que
estava engegant totes les altres.
 En Miquel escrivia a la premsa diària
articles de crítica literària on defensava el compromís
social de l'escriptor  -segurament en posicions no massa llunyanes
del realisme social- i adesiara ja començava a guanyar qualque premi.
Miquel López Crespí, sobretot, ens aportava referències
culturals de primera necessitat: Maiakovski i Bertolt Brecht, però
també Joan Brossa o Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Entre
línies, en aquells escrits sobre literatura francesa o nordamericana,
hi enteníem missatges d'inequívoca vocació política,
missatges d'heterodoxia que passaven per malla als censors i, a vegades,
també als lectors. El paisatge no era gens engrescador: el vell
dictador agonitzava, pels diaris sabíem que hi havia indrets on
s'aixecava un veritable clam per la democràcia, i miràvem
al nostre entorn i vèiem una societat conformada i indiferent. Les
plomes de Josep Maria Llompart, Gregori Mir, Miquel López Crespí
o Gabriel Janer Manila, en aquest context tan empobrit, duien a terme una
funció importantíssima.
 López Crespí escrivia
des d'un marxisme obert, creatiu, ric de matisos, que feia veure a la llegua
la seva distància de qualsevol dogmatisme. Lluny de doctrinarismes
i mandarinats, Miquel López Crespí escrivia textos crítics
i personals. L'herència del maig de 1968 era la seva herència,
i feia seva la història dels derrotats i dels heterodoxos de tots
els temps. El seu missatge era literari, però d'una densitat inequívoca
i fàcilment ubicable. Miquel López Crespí, en un procés
d'autodidactisme no molt diferent del de la majoria dels joves escriptors
de la seva generació, duia a la literatura mallorquina contemporània
la tradició d'una esquerra crítica i alliberadora. Potser,
sobretot mirant-ho amb ulls actuals, amb una alta dosi d'utopisme, però
recollint tot un aspecte fonamental de la història del segle XX.
El que més valorava de la història del moviment obrer era
la capacitat de trencar cadenes, no la d'engendrar burocràcies o
aparells d'estat policials. El nacionalisme, la vivència d'home
d'esquerres, l'oposició a tota forma d'opressió, formaven
en ell un tot, una glopada furiosa d'aire vital, que sortia de portar a
la sang la urgència de lluitar contra la injustícia d'una
manera activa, i duia a un treball frenètic, més o menys
encertat, però riquíssim de resultats i d'experiències.
 Més tard, quan vaig passar de
lector a amic, em vaig adonar de la seva extensa formació literària.
Ho llegia tot. A la seva casa els llibres s'hi acaramullaven per tots els
racons, i s'hi podien veure els títols més introbables en
aquell període final del franquisme. Cada viatge havia estat dedicat
a explorar llibreries, cada contacte havia estat aprofitat per conèixer
autors i tendències. I els joves que podíem entrar en aquell
sancta sanctorum li demnàvem llibres. Aquesta va esser la causa,
en aquells temps de febrosa curiositat intel.lectual, que part d'aquella
magnífica biblioteca s'escampàs per aquí i per all'a,
i a en Miquel li costàs de recuperar molts d'exemplars valuosos.
 La seva capacitat de treball, la seva
dedicació a la creació literària com a una activitat
digna i humanament allib

JOSEP MASSOT I MUNTANER I L'OBRA DE MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ - "LA REPRESSIÓ MALLORQUINA, DESCRITA A VEGADES AMB UN VIGOR I UNA PASSIÓ QUE FAN PENSAR EN LES GRANDS CIMETIÈRES DE BERNANOS" (JOSEP MASSOT I MUNTANER PARLANT DE L'OBRA DE MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ

[Servei d'Informació Cultural - Illes]

 
 
MEMÒRIA HISTÒRICA
- LA LITERATURA CATALANA CONTEMPORÀNIA I LA MEMÒRIA DE LA
GUERRA CIVIL I LA REPRESSIÓ FRANQUISTA
Novel·les de la guerra
civil
 
Per Josep Massot i Muntaner (1)
  "...la repressió mallorquina,
descrita a vegades amb un vigor i una passió que fan pensar en Les
Grands Cimetières de Bernanos" (Josep Massot i Muntaner)
 Entre el 1997 i el 2000 hem de destacar
tres novel·les dedicades íntegrament a la guerra i a la repressió,
escrites per l'escriptor mallorquí més prolífic del
moment. Miquel López Crespí, nascut a sa Pobla el 1946, el
pare del qual havia lluitat a la península i havia estat tancat
en camps de concentració de Mallorca. López Crespí,
militant des de jove en l'oposició antifranquista, ja havia tocat
el tema de la guerra en llibres anteriors, per exemple a L'Illa en calma
(Ajuntament de l'Alcúdia, 1984), que conté una narració
en la qual es juga -després de la mort de Franco- amb el retorn
de Bayo, de Bernanos i del conde Rossi; o bé a Històries
del desencís (Mallorca 1995), la primera de les quals, La casa gran,
és un monòleg ple de records colpidors d'un aristòcrata
que va guanyar la guerra i que va intervenir activament en la repressió,
al costat del conde Rossi; o encara a Notícies d'enlloc (Palma de
Mallorca 1097), on és inclosa la narració Cop d'estat, que
descriu un nou aixecament militar, posterior al 23-F, molt pitjor que el
de 1936.
 Núria i la glòria dels
vençuts (Lleida 2000) i Estiu de foc, Dietari d'una miliciana (Barcelona
1997) són, en realitat, un conjunt, fragmentat a l'hora de la publicació,
que lògicament hauria hagut de començar per Estiu de foc.
López Crespí hi recrea el Diari d'una miliciana de l'expedició
Bayo de què ja hem parlat altres vegades, inspirant-s'hi molt de
prop en alguns casos i completant-lo amb la bibliografia que li ha arribat
a les mans sobre la matèria. Com al Diari d'una miliciana, la protagonista
de Núria i la glòria dels vençuts i d'Estiu de foc
és una noia idealista, anarquista convençuda, que va primer
a Formentera i Eivissa i després a Mallorca per fer d'infermera.
López Crespí hi afegeix, de collita pròpia, un considerable
contingut polític i una ideologia feminista, i a través de
les seves notes de dietari -que barregen els fets de Barcelona, del front
d'Aragó, de València i de Mallorca, tant al cap de platja
ocupat pels republicans com a la resta de l'illa- descriu les vicissituds
dels milicians de Bayo fins a la retirada de Mallorca i la posterior pèrdua
d'Eivissa, les picabaralles entre els diversos partits i organitzacions,
l'hostilitat dels anarquistes envers els militars -incloent-hi Bayo- i
la poca col·laboració del govern central, i posa en joc tot
un seguit de personatges històrics (Ascaso, Durruti, Garcia Oliver,
Frederica Montseny, Camillo Berneri, el periodista Gilabert, el brigada
Marquès -responsable de la repressió de Menorca, que és
justificada per complet-, Manuel Uribarry, María Teresa León
i Rafael Alberti, el governador civil de les Balears Antonio Espina, el
militar Miquel Villalonga, els mallorquins de l' Olimpíada Popular
i els que aconsegueixen passar als rengles dels desembarcats, el conde
Rossi i els seus italians...). (2)
 Si Núria i la glòria
dels vençuts i Estiu de foc són fonamentalment producte de
lectures de l'autor, a les quals ha afegit un fort component ideològic,
L'amagatall (Mallorca 1999), Premi "Miquel Àngel Riera" de narrativa
(1998), és un altre diari en primera persona, inspirat per la realitat
de la repressió mallorquina, d'un comunista de Son Serra que romangué
amagat durant moltíssims anys en un petit enfony del 'sostre' de
casa seva, i que més endavant es traslladà, encara amagat,
a una casa antiga de sa Vileta. López Crespí mateix ha posat
en relleu que aquesta obra    -com les anteriors i com altres
encara inèdites, Dones en guerra, Un tango de Gardel en el gramòfon
(3), L'al·lota de la bandera roja, Nissaga de sang- és "producte
evident de l'empenta que els fets de 1936 (malgrat no hagués viscut
directament aquells esdeveniments) tengueren en la meva formació
cultural i sentimental. Record ara mateix les històries narrades
pel pare i l'oncle -ambdós combatents republicans- en la postguerra
poblera, els fets -contats en la foganya- de la repressió en el
meu poble: la resistència dels carrabiners (Orozco i els seus companys),
la detenció de Jaume Serra Cardell i altres destacats republicans
que feren front a la sublevació amb les armes a la mà, tot
allò referit a l'enclaustrament (per voluntat pròpia, però
espitjat pel terror) de Pau Canyelles ("Pau Comas")...". (4) El talp que
López Crespí presenta a L'amagatall és una síntesi
de moltes coses que ell ha sentit contar i que sovint tenen un indubtable
dring d'autenticitat. Com a les novel·les anteriors, no hi manquen
nom si cognoms autèntics, que permeten un tractament molt complet
de les diverses etapes de la repressió mallorquina, descrita a vegades
amb un vigor i una passió que fan pensar en Les Grands Cimetières
de Bernanos. (5

ANEM PER FEINES! MEMÒRIA HISTÒRICA-HOMENATGE A PERE CAPELLÀ, EXEMPLE D'INTEL·LECTUAL MALLORQUÍ D'ESQUERRA

[Servei d'Informació Cultural - Illes]

 
ANEM
PER FEINES!

ENDAVANT
AMB ELS HOMENATGES A PERE CAPELLÀ I LLORENÇ  CAPELLÀ!
    ATUREM LES PROVOCACIONS DELS REBENTISTES
QUE NO ENS DEIXEN TREBALLAR  EN LA RECUPERACIÓ DE LA NOSTRA
MEMÒRIA HISTÒRICA (TIPUS PALOU)
QUE ATAQUIN A MATAS, CAÑELLAS I AZNAR I NO PERJUDIQUIN
AQUESTA INICIATIVA TAN IMPORTANT
 
 
HOMENATGE
A PERE CAPELLÀ, EXEMPLE D'INTEL·LECTUAL MALLORQUÍ
D'ESQUERRA
SERVAR LA NOSTRA
MEMÒRIA HISTÒRICA: HOMENATGE A PERE CAPELLÀ (MINGO
REVULGO): UN AGERMANAT CONTRA EL CACIQUISME FEIXISTA DE LA POSTGUERRA
(DEL LLIBRE "CULTURA
I ANTIFRANQUISME" PUBLICAT PER EDICIONS DE 1984, BARCELONA, 2000)
   
Per  MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ
 
 
 
 
 
 Mallorca 1936: el reialme
del terror
   El reialme del terror,
ajudat pels germans Villalonga, s'instal.lava a Mallorca. I, com explica
Jaume Pomar al seu llibre El meu Llorenç Villalonga (pàgs.
48-49), arribava també l'hora de les girades de casaca i les traïdes
a la democràcia i a la catalanitat de les Illes. Vejam la posició
d'alguns dels intel.lectuals més destacats d'aquella època:
"L'Escola Mallorquina era altament conservadora en matèria artística
i, arribada l'hora, salvant les honroses excepcions de M. Ferrà
i S. Galmés i potser algun altre, reclosos en un digne exili interior,
pogueren demostrar que també ho eren en matèria política.
Els exemples que podríem adduir, en actituds vitals o literàries,
van de Ll. Riber fins a Maria Antònia Salvà, passant per
M. Forteza, G. Cortès i diversos regionalistes que demanaren l'entrada
en bloc dins Falange Española, a la qual cosa el Cap de Falange
provincial, Alfonso de Zayas y Bobadilla, el sinistre marquès de
Zayas, contestà que cada cas seria estudiat de manera individual".
 Pere Capellà, exemple
cabdal d'intel.lectual mallorquí d'esquerres
   Completament oposat
als casos de compromís falangista i dretà dels germans Villalonga,
ens trobam amb l'exemple, cabdal per a tot intel.lectual d'esquerres, de
Pere Capellà. Mestre d'escola, oficial de l'exèrcit de la
República, fins al darrer dia de la seva vida representa una síntesi
perfecta d'activista cultural al servei del poble, sempre compromès
amb la seva terra i la seva cultura. En l'època en què personatges
del tipus de Pere Deyà, Francesc Fiol Juan, Gaspar Sabater Serra,
Josep Rosselló Ordinas, Melcion Rosselló Simonet o els esmentats
germans Villalonga, etc, manifestaven "la seva adhesió absoluta
al Movimiento" (Bartomeu Mulet, "Repressió franquista contra el
magisteri a Mallorca", revista Lluc, núm. 784, pàg. 27),
Pere Capellà estava completament lliurat a la tasca de mantenir
sempre ben alta la bandera de l'honestedat, la defensa d'unes creences
i un principis de justícia i llibertat. A la pàgina 30 del
treball citat podem llegir: "Era d'Esquerra Republicana [Pere Capellà],
feia de sabater i anava a l'Escola Normal en bicicleta. Del 35 al 36 va
fer de mestre a Montcada i a Sants, i per recomanació de Companys,
després d'haver-se pogut escapar de Mallorca el juliol del 36 dels
matons d'Algaida, va ocupar plaça de mestre a Sant Andreu i posteriorment
va exercir també de mestre a Guadalajara, però s'apuntà
a l'Escola Popular per esser militar en el bàndol republicà.
El 1940 fou condemnat a 20 anys de presidi, recuperà la llibertat
i es va instal.lar a Montuïri. Va morir molt jove. De fet el pecat
que havia comès Pere Capellà era la seva significació
revolucionària i la seva militància en Esquerra Republicana.
D'aquesta manera li feren pagar la lluita per l'alliberament individual
i col.lectiu en què es va significar expressament en el període
a què ens referim".
 El més popular de
tots els autors
   L'any 1980, l'OCB
va editar el treball de Joan Miralles i Montserrat Vida i Obra d'en Pere
Capellà (Mingo Revulgo), un llibret bàsic per a tot estudiós
del nostre fet cultural. En aquesta obra imprescindible es poden trobar
tota una sèrie de treballs de Pere Capellà quasi desconeguts
fins ara per al gran públic. Entre d'altres, destacam: "De la revolución
chica de 'l'Estat Català'"; "Sobre la pena de muerte" (impressionant
manifest en contra de la pena de mort escrit [1935] just en el moment en
què els senyors i botxins de la dreta mallorquina esmolaven les
eines per al matança); "Jo sóc català"; "Terra meva";
els textos publicats a Mallorca Nova l'any 1937; "¡Camaradas!...
¡Camaradas!..."; "Himne a Montuïri", etc, etc.
   Com va escriure
Gori Mir a Literatura i societat a la Mallorca de postguerra (Ed. Moll,
pàg. 104): "El més popular de tots els autors, dins la postguerra,
fou En Pere Capellà. Tenia la vena, la intuïció dels
grans autors teatrals; sabia moure els personatges   -trets de
la mateixa realitat- amb agilitat, harmònicament. Encara que el
seu món sigui la pagesia, descriu i presenta la pagesia de la postguerra,
més dinàmica, més desenvolupada. La facècia,
gran protagonista de l'època, és un fet marginal dins les
seves obres. Com en el teatre d'En Puigserver, l'humor brollava de les
situacions reals, era la mateixa acció dramàtica

contra el verí dels feixistes

[Servei d'Informació Cultural - Illes]

 
 
Illes:
agressions contra els escriptors nacionalistes i d'esquerra que serven
la nostra memòria històrica
Contra el verí del
feixisme
 
Per Miquel López Crespí
 
 Certs lobbys filofeixistes que acostumen
d'amagar-se darrere la "defensa de lo nostro" acaben de desfermar una nova
ofensiva calumniosa en contra meva, de manera que no tenc altre remei que
fer algunes puntualitzacions.
 Les acusacions (agent de Franco, del
PSOE, del PP, de la Gestapo i no sé de quanta gent més: ja
podrien pagar més bé, que no en veig un cèntim) són
ridícules, i tothom no sap; de manera que no hi perdré més
el temps, ni el faré perdre al sofert lector.
 Ja fa temps que vaig decidir ignorar
els atacs viscerals que acostumen de fer-me aquests reaccionaris: a Mallorca,
on ens coneixem bé a uns i a altres, certa mena de difamacions llançades
en contra meva, senzillament, fan riure.
 Avui, però, em veig obligat a
respondre públicament en defensa pròpia, davant la virulència
i la mala fe extremes d'un atac llançat urbi et orbe amb el valor
cívic d'una queixalada a la jugular i amb l'exemplaritat patriòtica
d'una delació policial. Com de costum, aquesta gent menteix, i ho
fa d'una manera tan conscient com malèvola. El seu objectiu és
embrutar el meu nom amb acusacions infamants, desprestigiar-me, segar la
terra davall els peus al nacionalisme d'esquerres alhora que hom contribueix
a criminalitzar la intel·lectualitat catalana progressista, tot
fent el joc a l'espanyolisme més tronat, com és habitual
en aquesta mena de pertorbats mentals.
 M'explicaré. La meva trajectòria
pens que és prou coneguda: tota la vida he lluitat a la mateixa
trinxera de l'alliberament nacional i social de la nostra terra; i a Mallorca
tothom sap que no he tret cap benefici personal de la política (ni
ganes), sinó més aviat molts problemes i entrebancs (com
ara el que ens ocupa).
 Em remet al meu historial, a la meva
tasca actual i al que han tengut l'amabilitat de dir sobre la meva tasca
altres "agents de Franco i del PP" com Xirinacs, el PSAN, Endavant, Maulets,
Mateu Morro, Francesc Antich, Pere Fullana, Antoni Mir, etc., etc.
  Quant al "Lobby" falsament nacionalista,
tan sols representa un cenacle reduíssim, però molt sorollós,
d'autèntics reaccionaris que s'oculten rere la nostra quatribarrada
perquè saben que amb l'esvàstica per davant podrien ser apedregats
enmig de la plaça, mentre que camuflats amb les nostres senyes d'identitat
poden passar per "patriotes" alhora que van escopint contra tot allò
que d'alguna manera faci olor d'esquerrà i de progressista: denosten
els valors de l'esquerra i fins l'humanisme més elemental en pamflets
d'una inanitat ideològica inquietant, carregats d'una agressivitat
primària, completament mancats de rigor, escrits en un llenguatge
sovint grollerament tavernari i farcits d'un contingut unànimement
ultrareaccionari, xovinista, xenòfob, filoracista i masclista. Ja
és ben simptomàtic que aquesta mena de "patriotes" de mentida
no hagin fet gaire res contra l'opressió nacional, ni en suport
de l'esquerra nacionalista de les Illes (ans al contrari: fa uns anys varen
ser expulsats d'Esquerra Republicana de Catalunya per racistes i per anar
contra la línia política d'ERC). Tenen com a activitat principalíssima
la criminalització permanent del Partit Socialista de Mallorca (PSM),
ERC,  PSAN, Endavant, etc. i l'elaboració de libels enverinats
contra els intel·lectuals illencs.
 Aquests ridículs nous falangistes
es volen erigir en detemptors exclusius de la mallorquinitat i de la resta
de la catalanitat, i de d'aquesta elevada trona es permeten desqualificar-me
amb un despectiu "foraster", per la senzilla raó que un dels meus
llinatges és López. Sobren els comentaris davant una mostra
tan palesa d'integrisme primitiu. És clar que hi ha més elements
en aquesta meva "forasterització": per a aquests il·lustres
portantveus de la tradició botifarra més recalcitrant, qualsevol
posicionament d'esquerra ha d'esser necessàriament "foraster", perquè,
tant sí com no, cal que els mallorquins siguem uns xais silents,
ben submisos a qualsevol jerarquia feudalitzant.
 Col·laborador d'ençà
fa més de trenta anys en tots els diaris de les Illes (i en temps
de la dictadura en la premsa de l'oposició antifranquista, la qual
cosa em portà nombroses detencions i a la presó per defensar
els nostres drets nacionals) ara, en la meva condició de col·laborador
de El Mundo-El Día de Baleares, aquests nazifeixistes em descobreixen
com a insospitat agent provocador al servei de l'espanyolisme. Resulta,
emperò, que els meus articles, públics i a l'abast de tothom,
consisteixen en cròniques polítiques redactades des d'una
òptica d'esquerra nacional; i en més d'una ocasió
hi he donat suport matisat a l'actual govern d'esquerres, mitjançant
una crítica constructiva i, per cert, summament moderada.
 Les meves crítiques al Pacte
de Progrés són d'allò més ponderades i constructives;
dictades per l'autocontenció, responen a una voluntat de suport
crític des de l'

Contra les intoxicacions del filofeixisme - 1

[Servei d'Informació Cultural - Illes]

> Memòria Històrica-L'Antifeixisme a Mallorca
> (Les lluites del segle XXI)
>
> Trenta anys de lluita permanent en defensa del català, de l'autogovern
> de les Illes i de l'autodeterminació dels Països Catalans
>
> Miquel López Crespí
>
>  La defensa aferrissada de la nostra cultura feta malbé pel
> colonialisme;  el combat contra la injustícia i per un món millor
>  El president de l'OCB, Antoni Mir i l'autor d'aquests comentaris som
> amics i companys de lluites d'ençà fa més de tres dècades.
>  Després de molts d'anys de militància comuna en l'OEC, finalment els
> nostres camins varen  divergir; políticament, emperò; mai en les
> relacions personals, ja que ambdós sempre hem considerat la nostra ferma
> amistat per damunt de qualsevol contingència conjuntural. Tant n'Antoni
> Mir com qui signa aquest article pensam que una amistat de més d'un
> quart de segle (hem compartit idees, accions conjuntes, debats polítics
> interminables, congressos del partit, viatges, sortides a pintar per la
> nit...) no pot refredar-se per ximpleries. Al capdamunt, ambdós, des de
> qualsevol dels partits d'esquerra on hem militant, o des de qualsevol de
> les organitzacions culturals on hem fet feina, sempre hem tengut ben
> clar el mateix objectiu: la defensa aferrissada de la nostra cultura
> feta malbé pel colonialisme;  el combat contra la injustícia i per un
> món millor.
>  Recentment ens reunirem per aconseguir una Diada en defensa de la
> Llengua i l'Autogovern amb més participació popular que mai. Dins les
> feines per anar coordinant diversos aspectes per a la promoció i l'èxit
> de la Diada d'enguany vaig redactar un manifest que va ser publicat en
> el diari El Mundo-El Día de Baleares el 16-05-02. En aquest manifest en
> defensa de la llengua catalana i l'autogovern escrivia:
>  "La propera Diada per la Llengua i l'Autogovern serà el 18 de maig
> vinent. Els més mitjans de comunicació més diversos destaquen les
> declaracions fetes per Antoni Mir, president de l'Obra Cultural Balear
> (OCB), dient que la VIII 'obrirà l'any més calent i reivindicatiu de
> mobilitzacions populars'[] La celebració de la VIII Diada marcarà,
> doncs, un any decisiu per a les forces progressistes de les Illes i per
> als defensors de la nostra cultura. La gestió feta -en molts d'aspectes
> extremadament positiva- pel Pacte de Progrés no acaba de convèncer molts
> dels sectors que li donam suport. La línia de demanar a les institucions
> una implicació encara molt més efectiva en la protecció, manteniment i
> projecció del català augmenta i es consolida. El mateix Antoni Mir
> declarava a la premsa palmesana que: 'la Diada serà un toc d'atenció a
> les institucions i la societat'. [] L'Obra Cultural Balear a la Diada
> per la Llengua del 2001 manifestava que, 'Al cap de dos anys, a mitjan
> legislatura, hem d'exigir al Govern que faci molt més del que ha fet
> fins ara, perquè amb un pla de xoc i el compliment d'aquest programa no
> sabem si la llengua se salvarà, però sense la seva adopció segur que no
> ho farà de cap de les maneres'. D'ençà el 2001 s'han fet coses
> importants però pesam que no basten. És per això que l'autor d'aquest
> article ha signat el document 'Proclama per l'ensenyament en català'
> (que abans ja havia rebut el suport de Josep Massot i Muntaner, Miquel
> Serra Magraner i Lluís Arola Ferrer, entre moltes altres personalitats
> de la nostra cultura). En aquesta proclama demanam 'un decret que
> asseguri que l'ensenyament a tots els nivells i a tots els centres de
> les Illes Balears es vehiculi íntegrament en català i que tingui en
> compte la realitat cultural  -geogràfica, històrica, literària, etc- de
> totes les terres de parla catalana. L'aplicació d'aquest decret s'hauria
> de fer progressivament, a fi d'evitar traumes, però sense dilacions'.
>  'Els analistes destaquen la bona labor realitzada pel director general
> de Política Lingüística Joan Melià i el seu equip de col·laboradors.
> Sabem dels centenars d'iniciatives que han promogut per a defensar i
> augmentar la presència de la nostra llengua dins de la societat,
> impulsant publicacions, cursets de tota mena, la presència del cinema en
> català en les nostres sales de projecció, en el còmic, la música, la
> televisió, el lleure, les noves tecnologies, el comerç La Memòria de
> la Direcció General de Política Lingüística és un bon exemple al
> respecte. Però encara no basta. Bastaria llegir el llibre Perspectives
> sociolingüístiques a les Illes Balears que acaba de publicar 'Res
> Publica Edicions' per adonar-nos del que s'esdevé de veritat enmig del
> carrer quan s'apaguen els ecos dels discursos oficials. [] 'En un moment
> molt perillós en el qual la xenofòbia i el racisme avancen arreu -vegeu
> l'espectacular resultats electorals de l'extrema dreta de Le Pen a
> França- el cercar camins segurs d'encontre amb els immigrants serà -i és
> sens dubte!- el gran repte que els mallorquins tenim pel davant".
>
>  Amb motiu de

aturar les provocacions filofeixistes en la llista!

[Servei d'Informació Cultural - Illes]

 
Francesc Antich, Mateu Morro, Lluís M. Xiricans,
Antoni Mir, Josep Melià, sempre han donat suport als nostres escriptors.
Només els feixistes ataquen els escriptors mallorquins d'esquerra
Aturar les provocacions- L'antifeixisme a Mallorca.
 
Literatura catalana i resistència antifeixista: contra les provocacions
del filofeixisme (i II)
 
 
Miquel López Crespí
 
 
 
 "Miquel és un exemple de bondat, de sentit de les relacions
humanes i de conviccions socials. És un escriptor vocacional, de
clares intencions, que ningú mai no podria tòrcer en el seu
propòsit de denunciar les injustícies i la pobresa moral
de la societat d'avui" (Josep Melià)
 En Josep Melià, cappare del nacionalisme illenc, les obres
del qual ja repartíem quasi clandestinament a finals dels anys seixanta,
sempre m'ha fet costat, i, malgrat les evidents diferències polítiques
que teníem, el nacionalisme i la defensa de "lo nostro" és
el que en tot moment ens va unir en contra de colonitzadors i reaccionaris.
Ell va ser qui -amb altres membres del jurat- em lliurà l'important
premi de narrativa "Ciutat de Manacor 1973" (un dels més importants
que es concedien en català en la dècada dels setanta). Record
a la perfecció la seva assistència a la presentació
de la meva obra El cadàver editada per Pagès Editors i representada
l'any 1996 en el Teatre Principal de Ciutat. Igualment aquesta obra era
representada (l'any 1998) a nombrosos indrets del Principat i estrenada
a Barcelona en la sala Gespa. Lluny de les misèries dels envejosos,
dels eterns portadors de l'autoodi que tots coneixem, escrivia en el Diari
de Balears, tot encoratjant la tasca literària de qui signa aquest
article:
 "Miquel López Crespí deu esser, molt probablement,
l'únic escriptor vertaderament professional del país. Gràcies
als premis literaris, als quals acudeix amb fortuna i amb molta regularitat,
i que habitualment sol guanyar, en López Crespí ha trobat
una manera molt noble de guanyar-se la vida. Amb les seves obres literàries
-poesia, narrativa, teatre- en López Crespí deu ser l'escriptor
amb més premis en el seu actiu de tot el territori lingüístic.
 'L'altre dia presentà una obra de teatre titulada El cadàver,
obra concebuda com a homenatge a Emili Darder i en la qual hi ha bona part
dels elements de la literatura progre i republicana. L'obra m'ha interessat
força. Damunt un escenari concebut d'una manera abstracta quatre
dones parlen amb un mort i reviuen tota la història recent de la
Guerra Civil espanyola ençà. No hi manquen les urbanitzacions,
ni l'especulació de terrenys, ni el negoci hostaler. Els personatges
tenen vida i sentiments propis. Vaja per endavant la nostra enhorabona
a un autor tan prolífic i eficaç".
 I més endavant, el mateix Josep Melià, amb motiu
de la publicació de la novel·la L'Amagatall, escrivia, des
de la seva secció "Quadern de Coloraines" (que sortia cada diumenge
en el suplement de Cultura de Diari de Balears): "Miquel López Crespí
deu tenir el 'record Guiness' mundial de guanyador de premis literaris.
El recent guardó del premi Miquel Àngel Riera, amb una novel·la
dita L'Amagatall ens dóna ocasió de retre un tribut d'amistat
a un autor tan prolífic com bona persona. Més enllà
de l'anomenada de maudit, o sia, inestable, Miquel és un exemple
de bondat, de sentit de les relacions humanes i de conviccions socials.
És un escriptor vocacional, de clares intencions, que ningú
mai no podria tòrcer en el seu propòsit de denunciar les
injustícies i la pobresa moral de la societat d'avui".
 El secretari general del PSM, el polític de l'esquerra
nacionalista que actualment és conseller d'Agricultura del Govern
Balear, també ha deixat constància d'aquesta solidaritat
amb els nostres intel·lectuals i la nostra literatura. Igualment
(com feia Josep Melià quan era entre nosaltres), lluny de qualsevol
mena d'enveja o ressentiment per l'èxit dels altres, l'historiador
i màxim dirigent del nacionalisme d'esquerres mallorquí escrivia
recentment:
 "Miquel López Crespí en els seus textos literaris,
però també en els seus articles, transpuava un món
cultural nou i uns fonaments ideològics originals. Sorgia un escriptor
de vena, rebel, amb un instint vital d'insubmissió, impregnat d'una
història, la seva, a la qual no volia renunciar: la del seu pare,
pres per antifranquista, picant esquerda a les carreteres; la d'una avior
de pagesos de sa Pobla, aferrats a la terra i al treball; la d'una Mallorca
de la postguerra trista i en blanc i negre, com la de No-Do, i la d'una
Mallorca turística, més acolorida, que estava engegant totes
les altres.
 'En Miquel escrivia a la premsa diària articles de crítica
literària, defensava abrandat el compromís social de l'escriptor,
segurament en posicions no massa llunyanes del realisme social, i adesiara
ja començava a guanyar qualque premi. Miquel López Crespí,
sobretot, ens aportava referències culturals de primera necessitat:
Maiakovski i Bertolt Brecht, però també Joan Brossa o Bartomeu
Rosselló-Pòrcel. Entre línies, en aqu

atenció amb les provocacions contra els escriptors catalans d'esquerra!

[Servei d'Informació Cultural - Illes]

Memòria històrica-L'antifeixisme a Mallorca.
 
Literatura catalana i resistència antifeixista: contra les
provocacions del filofeixisme (I)
 
Miquel López Crespí
 
 
 Sortosament, no tot és autoodi, calúmnies, atacs
o silencis vergonyosos contra els escriptors mallorquins
 Ho hem escrit sovint: sortosament, no tot és autoodi,
calúmnies, atacs o silencis vergonyosos contra els escriptors mallorquins.
Hi ha una minoria reaccionària, virulenta en el seu odi a tot el
que és progressista i esquerrà a les Illes, encaparrotada
a fer el joc als nostres pitjors enemics, al feixisme que encara pul·lula
arreu. Però, com explicàvem en altres articles, existeix
una bona part de polítics de les Illes, molts d'ells nacionalistes
i d'esquerra, de personalitats de la nostra cultura, d'intel·lectuals
destacats, que saben quina és la seva tasca, són conscients
del seu deure i, d'una manera honesta (sense tenir per a res en compte
la ideologia política de l'escriptor o la seva militància
partidista), estan a l'avantguarda de l'aferrissada defensa dels nostres
autors i de la cultura catalana. Personalment voldria deixar constància
de l'actitud sempre encoratjadora -envers la meva obra i la d'altres companys
de l'AELC- de Josep Melià; de Francesc Antich, president de les
Illes; de Mateu Morro, secretari general del PSM i conseller d'Agricultura
del Govern Balear; de Maria Antònia Munar, presidenta del CIM; d'Antoni
Mir, president de l'OCB; de Pere Fullana, director general de Presidència
del Govern de les Illes Balears; de Cecili Buele, diputat del PSM; de Damià
Pons, president de la Comissió d'Ensenyament i Cultura del Govern
Balear; de Joan Buades, diputat d'Els Verds; de Jaume Font, batle de sa
Pobla; de Fanny Tur, consellera de cultura del Consell d'Eivissa i Formentera;
de Pilar Costa, presidenta del Consell d'Eivissa i Formentera; dels professors
i historiadors de l'UIB Carles Manera, Ramon Molina, Pere Rosselló
Bover, Joan Mas i Vives i Joan Miralles; de l'erudit i director de les
Publicacions de l'Abadia de Montserrat Josep Massot i Muntaner; d'Antoni
Serra i Mir, regidor de cultura de l'Ajuntament de sa Pobla; i d'intel·lectuals
de provada honradesa i compromís amb la cultura com Antoni Vidal
Ferrando, Lluís M. Xirinacs, Miquel Rayó, Eusèbia
Rayó, Antoni Caimari, Jaume Santandreu, Gabriel Janer Manila, Quim
Gibert, Rosa Maria Colom, Josep Rosselló, Pere Bonnín, Esther
Olondriz, Rafel Socias, Pere Noguera, Gerard Matas, Alexandre Ballester,
Ignasi Riera, Ferran Lupescu, Josep Lozano, Neus García Inyesta,
Josep Marí, Bartomeu Ribas, Valerià Pujol (la memòria
del qual restarà per sempre en el nostre record), Lluís Alpera,
Ricard Salvat, Jaume Adrover, Llorenç Capellà, Bernat Jofre,
Joan F. López Casasnovas, Miquel Mas, Lleonard Muntaner, Carles
Castellanos, Teresa Nieto, Esperança Mestre, Gabriel Noguera, Pau
Faner, Miquel Julià, Guillem Bordoy, Rosa Planas, Manel Aires Pedrerol,
Agustí Pons, Joan Arrom, Bernat Pujol, Ramon Usall, Josep Cots,
Ramon Badia, Francesc de B. Moll Marquès, Manel Costa-Pau, Mateu
Joan Florit, Joan Fullana, Teresa Gelpí, Vicenç Calonge,
Joan de B. Moll, Jaume Vidal Amengual, Damià Quetglas, Àngel
Terrón, Gabriel Florit, Miquel Morell, Joan Pericàs, Víctor
Gayá, Antoni Figuera, Olga Xirinacs, Adrià Chavarria, Jaume
Bueno, Margalida Lliteras, Josep Planas i Montanyà, Antoni Roig
i tot el grup Al-Mayurqa i un llarg etcétera que ara seria completament
impossible d'enumerar en aquest breu capítol. Sense oblidar tampoc
els dirigents de partits, sindicats i ONG que treballen activament en defensa
de la nostra cultura, entre els quals podríem destacar Pere Muñoz
(PSM), Antoni Sansó (PSM), Maria Antònia Vadell (PSM), Joana
Maria Palou, Josep Serra (ERC), Bartomeu Mulet, Nanda Ramón (PSM),
Jaume Obrador (Veïns Sense Fronteres), Miquel Àngel M. Ballester
(PSM), Francesc Mengod (CGT), Josep Juárez (CGT), Llorenç
Buades (CGT), Guillem Ramis (CCOO), Bernat Joan (ERC), Sebastià
Serra (PSM), Antoni Alorda (PSM), Miquel Bauçà (UGT), Miquel
Salas (POR), Antoni Roig (PSOE), Rosa Vich (PSM), Tomeu Martí (Alternativa
per Mallorca), Francesc Mellado (PSOE), Anna Violeta Giménez (Endavant),
Neus Santaner (STEI), el recentment traspassat Arturo Van den Eynde (POR),
Víctor Baeta (Esquerra Valenciana), Ramon Díaz, Josep Capó
(PIMEM), Demetrio Peña (PIMEM)... Aquests -i molts d'altres- són
els homes i les dones que, lluny de l'autoodi que res no crea amb el seu
esperit de destrucció, han contribuït i contribueixen al sosteniment
i la difusió del millor de la nostra producció històrica
i literària.
 Com a prova del que diem transcriure algunes de les cartes
que, enmig de violentes campanyes rebentistes contra l'obra dels autors
catalans d'aquesta terra, m'han fet arribar determinats polítics
i intel·lectuals. El secretari primer del Parlament de les Illes
Balears i diputat d'Els Verds Joan Buades, escrivia des d'Eivissa el 9
d'abril del 2003: "Estimat Miquel. En nom d'Els Verds de les Illes Balears
t'escric unes línies pe

-LA DIGNITAT D'UN POBLE - EL WEB DEL NACIONALISME D'ESQUERRA - LA LLUITA CONTRA LA DRETA I PER UN MÓN MÉS JUST I SOLIDARI

[Servei d'Informació Cultural - Illes]

 
 
Illes - El
web del nacionalisme d'esquerra
Tribuna Oberta de la lluita
contra la dreta i per un món més just i solidari
 
...la història dels Països Catalans,
la vida política del PSM, la lluita contra la dreta, l'oportunisme
i el menfotisme, les diades en defensa de la llengua catalana, les accions
populars contra el feixisme, el racisme i l'imperialisme, el combat en
defensa del dret a l'autodeterminació i el socialisme, la necessitat
de continuar lluitant per la República, el combat per la normalització
de la nostra llengua, les lluites del nostre poble per majors quotes d'autogovern
i justícia social, per aturar l'especulació que destrueix
el nostre territori i els nostres minvats recursos naturals...
 
NOVETATS en el web dels nacionalistes d'esquerra:
http://www.psm-entesa.org/tribuna.asp
 
"Tribuna Oberta" del PSM amb articles de Joan
Melià, Bernat Jofre, Antoni Marimon, Tomeu Amengual Ventolrà,
Miquel López Crespí, Isabel-Clara Simó, Llorenç
Capellà, Andreu Caballero, Miquel Àngel Maria Ballester,
Gabriel Florit, Gabriel Vicens...
 
"El tancament de Somràdio, un atac a
com som" (Joan Melià)
"No escoltaven" (Miquel López Crespí)
"El PP i el català" (Miquel López
Crespí)
"Uns altres terrorismes" (Miquel Àngel
Maria)
"Faig comptes de parlar de democràcia"
(Andreu Caballero)
"Les futures aliances" (Miquel López
Crespí)
"La sanció a Joan Amer" (Llorenç
Capellà)
 
 
 En el web del PSM podeu trobar tot un
munt d'informació i de serveis de molta d'utilitat. Notícia
de la història del partit, la biografia dels seus dirigents, la
feina parlamentària dels diputats i diputades del PSM, les convocatòries
a les més diverses lluites en defensa del nostre medi ambient i
drets nacionals, la lluita contra la dreta a les Illes...
 En aquests darrers temps la web dels
nacionalistes d'esquerra ha obert una secció que porta per títol
"Tribuna Oberta". En aquest apartat hi ha els articles, notícies,
entrevistes i les més diverses informacions relacionades amb el
nacionalisme d'esquerres. També s'hi troba una secció especial
dedicada als estudis i articles d'alguns intel·lectuals dels Països
Catalans que han escrit des d'una perspectiva progressista en defensa dels
nostres drets nacionals i per un món més just i solidari
 En el web del PSM podeu trobar la majoria
d'articles publicats per l'escriptor Miquel López Crespí
en EL MUNDO-EL DÍA DE BALEARS en defensa de la cultura catalana,
el nacionalisme d'esquerres i per un Pacte de Progrés a les Illes
que porti endavant una autèntica política nacionalista, ecologista
i d'esquerres. Fonts del nacionalisme progressista mallorquí ens
ha informat que nombrosos militants del PSM i simpatitzants de les idees
de progrés que aquest partit representa consulten cada dia els articles
escrits per Rafel Crespí, Isabel-Clara Simó, Andreu Caballero,
Joan F. López Casasnovas, Miquel López Crespí, Llorenç
Capellà, Gabriel Florit, Salvador Cardús, Marta Pessarrodona,
Xavier Bacigalupe, Miquel Àngel Maria Ballester, Nanda Ramon, Joan
Mayol, Bernat Jofre i Bonet, Príam de Villalonga, Tomeu Amengual
Ventolrà, Antoni Mir, Tomeu Martí, Carles Canals, i molts
d'altres intel·lectuals progressistes.
 En la secció "Tribuna Oberta"
dels nacionalistes d'esquerra (PSM) podeu trobar nombrosos articles de
l'escriptor Miquel López Crespí que són de gran utilitat
per a conèixer la història dels Països Catalans, la
vida política del PSM, els encerts i errors del Pacte de Progrés,
les malifetes de determinats polítics oportunistes, les diades en
defensa de la llengua catalana, les accions populars contra el feixisme,
el racisme i l'imperialisme, el combat en defensa del dret a l'autodeterminació
i el socialisme, la necessitat de continuar lluitant per la República,
el combat del nostre poble per majors quotes d'autogovern i justícia
social, per aturar l'especulació que destrueix el nostre territori
i els nostres minvats recursos naturals. Entre els articles que tots els
nacionalistes d'esquerra poden llegir en el web del PSM dedicats a temes
d'actualitat i a lluites concretes en defensa dels nostres drets nacionals
i contra la dreta es troben els següents: "Els papers de Salamanca"
(El Mundo, 29-VII-02); "Les Illes, al límit" (El Mundo, 12-IX-02);
El pacte Antich-Munar (El Mundo, 24-IX-02); "Diputats poc recomanables"
(El Mundo, 7-X-02); "Manca de sensibilitat" (El Mundo, 14-X-02); "El 16è
Congrés del PSM" (El Mundo, 21-X-02); "El nou conseller" (El Mundo,
26-X-02); "La lluita per l'autonomia" (El Mundo, 4-11-02); "El Pacte PSOE-UM"
(El Mundo, 12-11-02); "Mateu Morro abans del PSM" (El Mundo, 18-11-02);
"L'avenç del desencís" (El Mundo, 25-11-02); "La destrucció
de Palma" (El Mundo, 29-11-02); "Els errors d'Esquerra Unida" (El Mundo,
6-12-02); "En desacord amb Antoni Alemany" (El Mundo, 9-12-02); "Reflexions
sobre el PSM (I)" (El Mundo, 11-12-02); "La derrota del PP" (El Mundo,
18-02-03); "L'any Francesc de Borja Moll" (El Mundo, 6-03-03); "Un viatge
a Barcelona" (El Mundo, 1-IV-03); "El fracàs territo

DIADA DE MALLORCA - GRAN ÈXIT DE LA MANIFESTACIÓ EN DEFENSA DE LA TERRA I PER LA INDEPENDÈNCIA

[Servei d'Informació Cultural - Illes]

 
 
Gran èxit
de la manifestació per la independència i contra la política
del PP
Ciutat de Mallorca: 5.000 manifestants
en defensa de la terra i per la independència
En la manifestació poguérem
veure dirigents del PSM com Mateu Morro, Sebastià Serra i Pere Sampol;
d'ERC com Cecili Buele; del sindicat Stei, com Neus Santaner; escriptors
com Miquel López Crespí, Llorenç Capellà i
Pere Morey, el director de L'Estel Mateu Joan Florit i nombrosos militants
i simpatitzants de les JERC, Maulets, Revolta, JEN, Alternativa per Mallorca,
CGT...
 
 Tots els diaris de les Illes destaquen
el gran èxit de la manifestació en defensa de la terra i
per la independència dels Països Catalans de dia 30, a Ciutat
de Mallorca. Com explica J. Torres de Diari de Balears (31-XII-03) "el
rebuig a la política territorial es va unir al crit 'independència'".
En la crònica de J. Torres podem llegir: "Quan passava mitja hora
de les sis de l'horabaixa, la manifestació convocada per la Plataforma
31 de Desembre va partir del passeig del Born sota el lema 'Defensem la
terra. Autodeterminació'. A diferència d'edicions anteriors
els crits en favor de la independència o dels Països Catalans
es van alternar amb el rebuig a la política territorial que el PP
o UM porten a terme des del Govern i el Consell.
 'Es van poder sentir insults contra
els presidents del Govern i del Consell i lemes en contra de l'autovia
Inca-Manacor, però també es va reclamar una televisió
autonòmica en català i es va rebutjar el tancament de Som
Ràdio. Les banderes d'ERC, que encapçalava, onejaren més
que mai. El PSM, en canvi, tancava la manifestació'".
 En la manifestació es van poder
veure alguns representants dels partits i organitzacions convocants i moltes
personalitats del món cultural de les Illes entre les quals podríem
destacar Mateu Morro, Sebastià Serra, Pere Sampol Joan Antoni Salas
i Andreu Caballero del PSM, Cecili Buele i Joan Lladó d'ERC, escriptors
com Miquel López Crespí, Llorenç Capellà i
Pere Morey, el director de L'Estel Mateu Joan Florit, els professors Antoni
Marimon, Joan Mas i Vives, Antoni Roig del grup musical Al-Mayurqa, Neus
Santaner del sindicat Stei, joves historiadors com Jaume Escales, i nombrosos
militants i simpatitzants del PSM, ERC, Maulets, Revolta, JEN, Alternativa
per Mallorca, etc.
 Els blocs dels joves de l'esquerra nacionalista
i revolucionària, especialment el de Maulets, eren els que integraven
més jovent i, potser era el més combatiu de la Diada. Com
explicava el comunicat que els joves esquerrans i independentistes de Maulets
repartien en la manifestació: "El jovent és el futur d'aquesta
terra. I ara ens toca de posicionar-nos en relació a les agressions
que pateixen els seus símbols més identificatius, la llengua
i el territori. Nosaltres ja hem escollit. Amb el somriure a la cara hem
decidit que volem uns Països Catalans unificats, independents, ecològics,
no patriarcals i sense classes, amb una llengua ben forta i viva, la catalana.
I amb el puny tancat hem escollit el camí a seguir per fer realitat
el nostre somni de llibertat".
 'Som conscients que la societat sense
classes que volem només es pot construir a través de la implantació
d'un vertader contrapoder popular que autoorganitzi i autogestioni de forma
democràtica i participativa els recursos de què disposem".
 Per la seva banda, el manifest de les
JERC deia: "Després de 4 anys de govern del Pacte de 'Progrés',
i amb la victòria un altre cop enguany del PP, s'ha demostrat que
l´única alternativa real a l'actual sistema és un canvi
profund a tots els nivells: just el que proposam des de l'esquerra independentista".
 Els diaris informen igualment de la
cremada d'una bandera espanyola a la plaça d'Espanya, on se celebrava
l'ofrena institucional de la festa de L'Estendard. Segons informen els
diaris, en la posterior festa institucional on hi anaren centenars de ciutadans
i ciutadanes que havien participat en la manifestació "els responsables
del PP i d'UM foren els més escridassats i sentiren lemes contra
l'autovia o el tancament de Som Ràdio". (Redacció)
En cas de no voler rebre aquestes informacions
enviau un missatge a mar,[EMAIL PROTECTED]

DIADA DE MALLORCA - GRAN ÈXIT DE LA MANIFESTACIÓ EN DEFENSA DE LA TERRA I PER LA INDEPENDÈNCIA

[Servei d'Informació Cultural - Illes]

Gran èxit
de la manifestació per la independència i contra la política
del PP
Ciutat de Mallorca: 5.000 manifestants
en defensa de la terra i per la independència
En la manifestació poguérem
veure dirigents del PSM com Mateu Morro, Sebastià Serra i Pere Sampol;
d'ERC com Cecili Buele; del sindicat Stei, com Neus Santaner; escriptors
com Miquel López Crespí, Llorenç Capellà i
Pere Morey, el director de L'Estel Mateu Joan Florit i nombrosos militants
i simpatitzants de les JERC, Maulets, Revolta, JEN, Alternativa per Mallorca,
CGT...
 
 Tots els diaris de les Illes destaquen
el gran èxit de la manifestació en defensa de la terra i
per la independència dels Països Catalans de dia 30, a Ciutat
de Mallorca. Com explica J. Torres de Diari de Balears (31-XII-03) "el
rebuig a la política territorial es va unir al crit 'independència'".
En la crònica de J. Torres podem llegir: "Quan passava mitja hora
de les sis de l'horabaixa, la manifestació convocada per la Plataforma
31 de Desembre va partir del passeig del Born sota el lema 'Defensem la
terra. Autodeterminació'. A diferència d'edicions anteriors
els crits en favor de la independència o dels Països Catalans
es van alternar amb el rebuig a la política territorial que el PP
o UM porten a terme des del Govern i el Consell.
 'Es van poder sentir insults contra
els presidents del Govern i del Consell i lemes en contra de l'autovia
Inca-Manacor, però també es va reclamar una televisió
autonòmica en català i es va rebutjar el tancament de Som
Ràdio. Les banderes d'ERC, que encapçalava, onejaren més
que mai. El PSM, en canvi, tancava la manifestació'".
 En la manifestació es van poder
veure alguns representants dels partits i organitzacions convocants i moltes
personalitats del món cultural de les Illes entre les quals podríem
destacar Mateu Morro, Sebastià Serra, Pere Sampol Joan Antoni Salas
i Andreu Caballero del PSM, Cecili Buele i Joan Lladó d'ERC, escriptors
com Miquel López Crespí, Llorenç Capellà i
Pere Morey, el director de L'Estel Mateu Joan Florit, els professors Antoni
Marimon, Joan Mas i Vives, Antoni Roig del grup musical Al-Mayurqa, Neus
Santaner del sindicat Stei, joves historiadors com Jaume Escales, i nombrosos
militants i simpatitzants del PSM, ERC, Maulets, Revolta, JEN, Alternativa
per Mallorca, etc.
 Els blocs dels joves de l'esquerra nacionalista
i revolucionària, especialment el de Maulets, eren els que integraven
més jovent i, potser era el més combatiu de la Diada. Com
explicava el comunicat que els joves esquerrans i independentistes de Maulets
repartien en la manifestació: "El jovent és el futur d'aquesta
terra. I ara ens toca de posicionar-nos en relació a les agressions
que pateixen els seus símbols més identificatius, la llengua
i el territori. Nosaltres ja hem escollit. Amb el somriure a la cara hem
decidit que volem uns Països Catalans unificats, independents, ecològics,
no patriarcals i sense classes, amb una llengua ben forta i viva, la catalana.
I amb el puny tancat hem escollit el camí a seguir per fer realitat
el nostre somni de llibertat".
 'Som conscients que la societat sense
classes que volem només es pot construir a través de la implantació
d'un vertader contrapoder popular que autoorganitzi i autogestioni de forma
democràtica i participativa els recursos de què disposem".
 Per la seva banda, el manifest de les
JERC deia: "Després de 4 anys de govern del Pacte de 'Progrés',
i amb la victòria un altre cop enguany del PP, s'ha demostrat que
l´única alternativa real a l'actual sistema és un canvi
profund a tots els nivells: just el que proposam des de l'esquerra independentista".
 Els diaris informen igualment de la
cremada d'una bandera espanyola a la plaça d'Espanya, on se celebrava
l'ofrena institucional de la festa de L'Estendard. Segons informen els
diaris, en la posterior festa institucional on hi anaren centenars de ciutadans
i ciutadanes que havien participat en la manifestació "els responsables
del PP i d'UM foren els més escridassats i sentiren lemes contra
l'autovia o el tancament de Som Ràdio". (Redacció)
En cas de no voler rebre aquestes informacions
enviau un missatge a mar,[EMAIL PROTECTED]

MEMÒRIA HISTÒRICA- MATEU MORRO, SECRETARI GENERAL DEL PSM-ENTESA NACIONALISTA RECOMANA L'OBRA DE MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ

[Servei d'Informació Cultural - Illes]

 
    MEMÒRIA
HISTÒRICA-TRENCAR EL SILENCI
 
MATEU MORRO, SECRETARI GENERAL DEL PSM-ENTESA NACIONALISTA
RECOMANA L'OBRA DE MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ

L'experiència
progressista de les Illes editada per Baltar Associats (Ciutat de Mallorca)
Propera publicació de
"Saber dir les coses"
Els articles de Miquel López
Crespí: trencar el silenci
 
 Per Mateu Morro i Marcé,
secretari general del PSM-Entesa Nacionalista
 
 La narrativa de finals dels seixanta
i dels setanta va tenir molta importància en la formació
d'un pensament crític davant la realitat mallorquina. La presència
d'un grup nombrós de narradors va esser una mostra del deixodiment
de la literatura mallorquina d'aquells moments, i en va esser un factor
d'actualització i d'acostament a la societat. La prosa, amb un nivell
de qualitat i maduresa prou acceptable, desplaçà la poesia
com a gènere literari estelar, aprofitant el treball d'innovació
formal i temàtica que havien fet, amb anterioritat, escriptors com
Llorenç Villalonga, Jaume Vidal Alcover o Blai Bonet. Aquell esclat,
per tant, tenia al darrera un llarg procés de preparació,
però es va trobar en un context social i polític que l'afavoria.
Gabriel Janer Manila, Miquel Ferrà, Llorenç Capellà,
Miquel López Crespí, Antoni Serra, Maria Antònia Oliver,
Guillem Frontera, Baltasar Porcel o Antoni Mus, etc., oferien una obra
molt útil en un moment on hi havia poc on agafar-se per interpretar
una societat en canvi accelerat.
 López Crespí en els seus
textos literaris transpuava un món cultural nou i uns fonaments
ideològics originals. Sorgia un escriptor de vena, rebel, amb un
instint vital d'insubmissió, impregnat d'una història a la
qual no volia renunciar: la del seu pare, pres per antifranquista; la d'una
avior de pagesos de sa Pobla, aferrats a la terra i al treball; la d'una
Mallorca de  la  postguerra trista i en blanc i negre, com la
de No-Do, i la d'una Mallorca turística, més acolorida, que
estava engegant totes les altres.
 En Miquel escrivia a la premsa diària
articles de crítica literària on defensava el compromís
social de l'escriptor  -segurament en posicions no massa llunyanes
del realisme social- i adesiara ja començava a guanyar qualque premi.
Miquel López Crespí, sobretot, ens aportava referències
culturals de primera necessitat: Maiakovski i Bertolt Brecht, però
també Joan Brossa o Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Entre
línies, en aquells escrits sobre literatura francesa o nordamericana,
hi enteníem missatges d'inequívoca vocació política,
missatges d'heterodoxia que passaven per malla als censors i, a vegades,
també als lectors. El paisatge no era gens engrescador: el vell
dictador agonitzava, pels diaris sabíem que hi havia indrets on
s'aixecava un veritable clam per la democràcia, i miràvem
al nostre entorn i vèiem una societat conformada i indiferent. Les
plomes de Josep Maria Llompart, Gregori Mir, Miquel López Crespí
o Gabriel Janer Manila, en aquest context tan empobrit, duien a terme una
funció importantíssima.
 López Crespí escrivia
des d'un marxisme obert, creatiu, ric de matisos, que feia veure a la llegua
la seva distància de qualsevol dogmatisme. Lluny de doctrinarismes
i mandarinats, Miquel López Crespí escrivia textos crítics
i personals. L'herència del maig de 1968 era la seva herència,
i feia seva la història dels derrotats i dels heterodoxos de tots
els temps. El seu missatge era literari, però d'una densitat inequívoca
i fàcilment ubicable. Miquel López Crespí, en un procés
d'autodidactisme no molt diferent del de la majoria dels joves escriptors
de la seva generació, duia a la literatura mallorquina contemporània
la tradició d'una esquerra crítica i alliberadora. Potser,
sobretot mirant-ho amb ulls actuals, amb una alta dosi d'utopisme, però
recollint tot un aspecte fonamental de la història del segle XX.
El que més valorava de la història del moviment obrer era
la capacitat de trencar cadenes, no la d'engendrar burocràcies o
aparells d'estat policials. El nacionalisme, la vivència d'home
d'esquerres, l'oposició a tota forma d'opressió, formaven
en ell un tot, una glopada furiosa d'aire vital, que sortia de portar a
la sang la urgència de lluitar contra la injustícia d'una
manera activa, i duia a un treball frenètic, més o menys
encertat, però riquíssim de resultats i d'experiències.
 Més tard, quan vaig passar de
lector a amic, em vaig adonar de la seva extensa formació literària.
Ho llegia tot. A la seva casa els llibres s'hi acaramullaven per tots els
racons, i s'hi podien veure els títols més introbables en
aquell període final del franquisme. Cada viatge havia estat dedicat
a explorar llibreries, cada contacte havia estat aprofitat per conèixer
autors i tendències. I els joves que podíem entrar en aquell
sancta sanctorum li demnàvem llibres. Aquesta va esser la causa,
en aquells temps de febrosa curiositat intel.lectual, que part d'aquella
magnífica biblioteca s'escampàs per aquí i per all'a,
i a en Miquel li costàs de recuperar molts d'exemplars valuosos.

LA DIGNITAT D'UN POBLE - LA LLUITA CONTRA LA DRETA EN EL WEB DEL NACIONALISME D'ESQUERRA - ARTICLES DE JOAN MELIÀ, MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ, LLORENÇ CAPELLÀ, BIEL FLORIT, ANTONI MARIMON, MIQUEL ÀNGEL MARIA BALLESTER, BERNAT JOFRE, ANDREU CABALLERO, ISABEL-CLARA SIMÓ...

[Servei d'Informació Cultural - Illes]

 
 
Illes - El
web del nacionalisme d'esquerra
Tribuna Oberta de la lluita
contra la dreta i per un món més just i solidari
 
...la història dels Països Catalans,
la vida política del PSM, la lluita contra la dreta, l'oportunisme
i el menfotisme, les diades en defensa de la llengua catalana, les accions
populars contra el feixisme, el racisme i l'imperialisme, el combat en
defensa del dret a l'autodeterminació i el socialisme, la necessitat
de continuar lluitant per la República, el combat per la normalització
de la nostra llengua, les lluites del nostre poble per majors quotes d'autogovern
i justícia social, per aturar l'especulació que destrueix
el nostre territori i els nostres minvats recursos naturals...
 
NOVETATS en el web dels nacionalistes d'esquerra:
http://www.psm-entesa.org/tribuna.asp
 
"Tribuna Oberta" del PSM amb articles de Joan
Melià, Bernat Jofre, Antoni Marimon, Tomeu Amengual Ventolrà,
Miquel López Crespí, Isabel-Clara Simó, Llorenç
Capellà, Andreu Caballero, Miquel Àngel Maria Ballester,
Gabriel Florit, Gabriel Vicens...
 
"El tancament de Somràdio, un atac a
com som" (Joan Melià)
"No escoltaven" (Miquel López Crespí)
"El PP i el català" (Miquel López
Crespí)
"Uns altres terrorismes" (Miquel Àngel
Maria)
"Faig comptes de parlar de democràcia"
(Andreu Caballero)
"Les futures aliances" (Miquel López
Crespí)
"La sanció a Joan Amer" (Llorenç
Capellà)
 
 
 En el web del PSM podeu trobar tot un
munt d'informació i de serveis de molta d'utilitat. Notícia
de la història del partit, la biografia dels seus dirigents, la
feina parlamentària dels diputats i diputades del PSM, les convocatòries
a les més diverses lluites en defensa del nostre medi ambient i
drets nacionals, la lluita contra la dreta a les Illes...
 En aquests darrers temps la web dels
nacionalistes d'esquerra ha obert una secció que porta per títol
"Tribuna Oberta". En aquest apartat hi ha els articles, notícies,
entrevistes i les més diverses informacions relacionades amb el
nacionalisme d'esquerres. També s'hi troba una secció especial
dedicada als estudis i articles d'alguns intel·lectuals dels Països
Catalans que han escrit des d'una perspectiva progressista en defensa dels
nostres drets nacionals i per un món més just i solidari
 En el web del PSM podeu trobar la majoria
d'articles publicats per l'escriptor Miquel López Crespí
en EL MUNDO-EL DÍA DE BALEARS en defensa de la cultura catalana,
el nacionalisme d'esquerres i per un Pacte de Progrés a les Illes
que porti endavant una autèntica política nacionalista, ecologista
i d'esquerres. Fonts del nacionalisme progressista mallorquí ens
ha informat que nombrosos militants del PSM i simpatitzants de les idees
de progrés que aquest partit representa consulten cada dia els articles
escrits per Rafel Crespí, Isabel-Clara Simó, Andreu Caballero,
Joan F. López Casasnovas, Miquel López Crespí, Llorenç
Capellà, Gabriel Florit, Salvador Cardús, Marta Pessarrodona,
Xavier Bacigalupe, Miquel Àngel Maria Ballester, Nanda Ramon, Joan
Mayol, Bernat Jofre i Bonet, Príam de Villalonga, Tomeu Amengual
Ventolrà, Antoni Mir, Tomeu Martí, Carles Canals, i molts
d'altres intel·lectuals progressistes.
 En la secció "Tribuna Oberta"
dels nacionalistes d'esquerra (PSM) podeu trobar nombrosos articles de
l'escriptor Miquel López Crespí que són de gran utilitat
per a conèixer la història dels Països Catalans, la
vida política del PSM, els encerts i errors del Pacte de Progrés,
les malifetes de determinats polítics oportunistes, les diades en
defensa de la llengua catalana, les accions populars contra el feixisme,
el racisme i l'imperialisme, el combat en defensa del dret a l'autodeterminació
i el socialisme, la necessitat de continuar lluitant per la República,
el combat del nostre poble per majors quotes d'autogovern i justícia
social, per aturar l'especulació que destrueix el nostre territori
i els nostres minvats recursos naturals. Entre els articles que tots els
nacionalistes d'esquerra poden llegir en el web del PSM dedicats a temes
d'actualitat i a lluites concretes en defensa dels nostres drets nacionals
i contra la dreta es troben els següents: "Els papers de Salamanca"
(El Mundo, 29-VII-02); "Les Illes, al límit" (El Mundo, 12-IX-02);
El pacte Antich-Munar (El Mundo, 24-IX-02); "Diputats poc recomanables"
(El Mundo, 7-X-02); "Manca de sensibilitat" (El Mundo, 14-X-02); "El 16è
Congrés del PSM" (El Mundo, 21-X-02); "El nou conseller" (El Mundo,
26-X-02); "La lluita per l'autonomia" (El Mundo, 4-11-02); "El Pacte PSOE-UM"
(El Mundo, 12-11-02); "Mateu Morro abans del PSM" (El Mundo, 18-11-02);
"L'avenç del desencís" (El Mundo, 25-11-02); "La destrucció
de Palma" (El Mundo, 29-11-02); "Els errors d'Esquerra Unida" (El Mundo,
6-12-02); "En desacord amb Antoni Alemany" (El Mundo, 9-12-02); "Reflexions
sobre el PSM (I)" (El Mundo, 11-12-02); "La derrota del PP" (El Mundo,
18-02-03); "L'any Francesc de Borja Moll" (El Mundo, 6-03-03); "Un viatge
a Barcelona" (El Mundo, 1-IV-03); "El fracàs territo

presentació

[Servei d'Informació Cultural - Illes]

Nous membres del llistat
 
 
Miquel López Crespí, escriptor
    Miquel López Crespí
(sa Pobla, Mallorca 1946) és novel·lista, autor
teatral, poeta, historiador i assagista. L'any 1968 l'escriptor començà
les seves col·laboracions (especialment literàries) en
els diaris de les
Illes: Diario de Mallorca, Última Hora, Baleares, Cort...
    Miquel López Crespí
ha guanyat diversos premis literaris de poesia,
novel·la, contes, teatre i narrativa juvenil entre els quals
podríem
destacar: "Joan Fuster 1984", "Ciutat de Palma de Teatre 1974" i "Ciutat
de Palma de Narrativa" (1991), "Joanot Martorell" de narrativa
(València), "Pompeu Fabra 1984","Rafael Catardi 1984" de narrativa
(L'Alguer),"Joan Santamaria 1989" (Barcelona), Premis Ciutat de València
(de poesia i narrativa), Premi Especial Born de Teatre, Premi Teatre
Principal-Consell Insular de Mallorca de Teatre, "Marià Vayreda"
de
narrativa (Girona), Premi de les Lletres 1987 (Mallorca), Premi de
Narrativa "Miquel Àngel Riera", Premi Valldaura de novel·la
(Barcelona),
Premi de teatre "Carles Arniches" (Alacant), Principat d'Andorra
(Grandalla) de Poesia, Premi de Literatura "Serra i Moret 1993" de
la
Generalitat de Catalunya, Premi de poesia "Ciutat de Castelló
1985",
Premi de Poesia del Consell Insular d'Eivissa i Formentera, Premi de
Literatura de l'Ateneu de Maó (Menorca), Premi Miquel Martí
i Pol de la
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Premi de Poesia Ciutat
de
Xàtiva 2003, Premi Estatal de Literatura "Camilo José
Cela", etc, etc.
    Col·laborador dels
suplements de cultura dels diaris de les Illes,
Miquel López Crespí ha publicat centenars d'articles
dedicats a la
literatura i a la història de Mallorca. Actualment té
diverses seccions
fixes a diaris i revistes. Entre 1996 i 1998 va publicar més
de
dos-cents articles referents a la història de Mallorca en el
Diari de
Balears. D'ençà 1999 ha escrit centenars d'articles en
català en el
diari El Mundo-El Día de Baleares.  Durant molts d'anys
portà la secció
d'entrevistes del suplement de cultura del diari Última Hora
i de la
revista de l'Obra Cultural Balear El Mirall.
    En els anys vuitanta és
cofundador i vicepresident de l'Ateneu Popular
"Aurora Picornell". D'ençà començaments dels anys
setanta ha publicat
més de cinquanta llibres de narrativa, poesia, teatre, memòries,
novel·la i assaig entre els quals podríem destacar: A
preu fet
(narrativa); La guerra just acaba de començar (narrativa); Històries
per
a no anar mai a l'escola (narrativa juvenil); Autòpsia a la
matinada
(teatre); (narrativa); Necrològiques (narrativa); Homenatge
Rosselló-Pòrcel (teatre); Notícies d'enlloc (narrativa);
Crònica de la
pesta (contes); Estiu de foc (novel·la); L'Antifranquisme a
Mallorca
1950-1970 (memòries); Foc i fum (poesia); Les plèiades
(poesia);
L'amagatall (novel·la); Cultura i antifranquisme (assaig); L'obscura
ànsia del cor (poesia); El cicle dels insectes (poesia); Vida
d'artista
(narrativa); Històries del desencís (narrativa); La Ciutat
del Sol
(narrativa juvenil); Els poemes de l'horabaixa (poesia); Planisferi
de
mars i distàncies (poesia); Punt final (poesia); No era això:
memòria
política de la transició (assaig); Acte Únic (teatre);
Record de Praga
(poesia); El cadàver (teatre); Núria i la glòria
dels vençuts
(novel·la); Revolta (poesia); Un violí en el crepuscle
(poesia); Rituals
(poesia); Llibre de pregàries (poesia); Estat d'excepció
(novel·la); Un
tango de Gardel en el gramòfon (narrativa); Perifèries
(poesia); Temps i
gent de sa Pobla (història local) Breviari contra els servils
(narrativa); Literatura mallorquina i compromís polític:
homenatge a
Josep M. Llompart (assaig) i Antologia (1972-2002) (poesia).