Hola,
hrnzt ha escrit:
No sé si es poden considerar software, pero crec no té massa
importancia. La categoria de "lliure" es pot aplicar a altres
coses, a part del software: documentació, música, dades, etc.
importancia. La categoria de "lliure" es pot aplicar a altres
coses, a part del software: documentació, música, dades, etc.
La primera pregunta era per intentar esbrinar quin és el nom apropiat per aquests treballs, sense entrar en el tema de si és o no lliure. També he de dir que abans de les vostres respostes creia que les patents només afectaven el programari, i d'aqui l'interés de posar-li el nom adequat.
En Benjamí ha escrit:
Es pot considerar software tot allò que té una utilitat pràctica. Sempre s'ha
de pensar en l'usuari, és el rovell de l'ou de la cosa.
Les coses amb utilitat pràctica són aquelles que l'usuari ha de poder
modificar per satisfer les diferents necessitats. Han de tenir llicència GPL
per ser lliures.
Cal no pensar en un mateix, sinó en tot l'avantall possible d'usuaris.
Les coses sense utilitat pràctica són aquelles que es poden usar sense que
faci falta modificar-les. Poden tenir una llicència CC (Creative Commons)
que permet còpies, però amb alguns drets reservats (no voler treballs
derivats (modificacions), que es cobri per les còpies o treballs derivats, i
que sempre figuri el nom del primer autor).
Dius que la utilitat pràctica ve definida per la possibilitat de l'usuari de poder modificar un treball determinat per poder satisfer les seves diferents necesitats, i si es poden usar sense modificar parles de cosa sense utilitat pràctica.
de pensar en l'usuari, és el rovell de l'ou de la cosa.
Les coses amb utilitat pràctica són aquelles que l'usuari ha de poder
modificar per satisfer les diferents necessitats. Han de tenir llicència GPL
per ser lliures.
Cal no pensar en un mateix, sinó en tot l'avantall possible d'usuaris.
Les coses sense utilitat pràctica són aquelles que es poden usar sense que
faci falta modificar-les. Poden tenir una llicència CC (Creative Commons)
que permet còpies, però amb alguns drets reservats (no voler treballs
derivats (modificacions), que es cobri per les còpies o treballs derivats, i
que sempre figuri el nom del primer autor).
Dius que la utilitat pràctica ve definida per la possibilitat de l'usuari de poder modificar un treball determinat per poder satisfer les seves diferents necesitats, i si es poden usar sense modificar parles de cosa sense utilitat pràctica.
En el cas que plantejo, les modificacions més habituals són repintats de locomotores o vagons, però sempre amb l'autorització de l'autor. De totes maneres, aquests repintats tenen com a finalitat ampliar la col.leció
de material.
Un exemple: un mateix model de locomotora pot tenir durant la seva vida laboral diferents dissenys de pintura segons la feina que ha realitzat. Si el disseny 3D es considera bó, s'efectuen repintats de tots els dissenys que ha tingut. No sé si això entraria dins de la utilitat pràctica que comentes.
> - Les llicències de distribució que acompanyen aquest material fan
> constar restriccions vers el seu ús. En el cas de què no plantejés cap
> mena de restricció, i segons la filosofia del programari lliure, podria
> pasar de la categoria de gratuït a lliure tenint present que han estat
> desenvolupats amb programari privatiu i per ser utilizats també amb
> programari privatiu?
De totes formes, "la filosofia del programari lliure" diu, com ja apuntava,
que cal pensar en que l'usuari ha de poder modificar coses que no li vagin
bé. Si pot modificar només una petita part lliure, podrà satisfer totes les
seves necessitats? Si la resposta és no, alliberar la nostra part del
treball pot ser irrellevant.
En aquest cas la resposta és no. Allò que tothom voldria modificar és el simulador, que és un autèntic corsé, i a més a més, sense possibilitat d'una segona versió que millori notablement el producte. D'aquí que preguntés si la filosofia del programari lliure considera suficient una llicència totalment permissiva per considerar aquell treball com a lliure.
> constar restriccions vers el seu ús. En el cas de què no plantejés cap
> mena de restricció, i segons la filosofia del programari lliure, podria
> pasar de la categoria de gratuït a lliure tenint present que han estat
> desenvolupats amb programari privatiu i per ser utilizats també amb
> programari privatiu?
De totes formes, "la filosofia del programari lliure" diu, com ja apuntava,
que cal pensar en que l'usuari ha de poder modificar coses que no li vagin
bé. Si pot modificar només una petita part lliure, podrà satisfer totes les
seves necessitats? Si la resposta és no, alliberar la nostra part del
treball pot ser irrellevant.
En aquest cas la resposta és no. Allò que tothom voldria modificar és el simulador, que és un autèntic corsé, i a més a més, sense possibilitat d'una segona versió que millori notablement el producte. D'aquí que preguntés si la filosofia del programari lliure considera suficient una llicència totalment permissiva per considerar aquell treball com a lliure.
Les patents de programari sempre són dolentes, perquè permet patentar la cosa
més simple feta per un ordinador, una màquina de processar idees. Seria com
patentar frases al món de la literatura. No hauria de fer-ho ningú.
més simple feta per un ordinador, una màquina de processar idees. Seria com
patentar frases al món de la literatura. No hauria de fer-ho ningú.
La por dels autors d'aquest material, i de tots els usuaris, és que si aquesta llei s'arriba a implantar i el seu treball s'hi veu afectat, res serà el mateix. La primera conseqüència és que la gratuïtat en la seva distribució tindrà els dies contats, i el payware tindrà el camí abonat per convertir-se en la forma de distribució habitual. Les empreses que ara es dediquen a vendre els seus productes seran les grans beneficiades, ja que els seus treballs gaudeixen d'una qualitat superior (les serioses) als treballs que s'ofereixen gratuïtament.
Salutacions
--
Benjamí
http://weblog.bitassa.net
.
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
Internauta@internauta.net
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta Internauta@internauta.net http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
