Hauria, primera persona del singular

Hauriem, primera persona del plural.

2008/3/20, rnp <[EMAIL PROTECTED]>:
> Hola,
>
>  Llegeixo "> > Així que, crec que haurÃÂ(c) de deixar la trobada per l'any
>  que vÃÂ(c). De
>  > > moment seguireu ÃÂ(c)ssent zeros i uns :-)" i com que cada vegada és
>  > > llegeix pitjor hauré confós el significat de la frase.
>
>  Perquè passa aquesta cosa amb les lletres?.
>
>
>  Adéu.
>
>  Roser
>
>  ----- Mensaje original -----
>  De: "Alfons Nonell i Canals" <[EMAIL PROTECTED]>
>  Para: "Llista L'internauta" <[EMAIL PROTECTED]>
>
> Enviado: jueves, 20 de marzo de 2008 11:07
>
> Asunto: [Internauta] Re: El cant dels ocells
>
>
>
> > Roser, en cap moment he dit que s'hagi de deixar la trobada per l'any
>
> > que ve!!!! Llegeix, si us plau, bÃ(c) el meu missatge.
>
> >
>  > "Així que, crec que haurÃ(c) de deixar la trobada per l'any que vÃ(c). "
>  >
>  >
>
>
> _______________________________________________
>  llista de correu de l'Internauta
>  [EMAIL PROTECTED]
>  http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
>
>


-- 
Jordi Vergés

[EMAIL PROTECTED]

_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta

Respondre per correu electrònic a