Hauria, primera persona del singular Hauriem, primera persona del plural.
2008/3/20, rnp <[EMAIL PROTECTED]>: > Hola, > > Llegeixo "> > Aixàque, crec que haurÃÂ(c) de deixar la trobada per l'any > que vÃÂ(c). De > > > moment seguireu ÃÂ(c)ssent zeros i uns :-)" i com que cada vegada és > > > llegeix pitjor hauré confós el significat de la frase. > > Perquè passa aquesta cosa amb les lletres?. > > > Adéu. > > Roser > > ----- Mensaje original ----- > De: "Alfons Nonell i Canals" <[EMAIL PROTECTED]> > Para: "Llista L'internauta" <[EMAIL PROTECTED]> > > Enviado: jueves, 20 de marzo de 2008 11:07 > > Asunto: [Internauta] Re: El cant dels ocells > > > > > Roser, en cap moment he dit que s'hagi de deixar la trobada per l'any > > > que ve!!!! Llegeix, si us plau, bÃ(c) el meu missatge. > > > > > "Aixà que, crec que haurÃ(c) de deixar la trobada per l'any que vÃ(c). " > > > > > > > _______________________________________________ > llista de correu de l'Internauta > [EMAIL PROTECTED] > http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta > > -- Jordi Vergés [EMAIL PROTECTED]
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
