va dir Eduard Pertíñez i Juncosa: > Per molt que aquesta asseveració pot ser certa a dia d'avui, el que no > deia el reportatge és que el 40% de l'economia castellana (nosaltres > inclosos) està directa o indirectament relacionada amb la construcció, > i que els Bancs s'han dedicat a repartir alegrement hipoteques de més > d'un 50% del salari a tort i a dret a un munt de parelles que tenen > els dos sous lligats a l'habitatge.
Si ens hem de creure el que diu l'IDESCAT, la construcció no representa un 40% de l'economia, sinó "merament" un 9,6%: http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=5103 Agricultura: 1.13% Indústria: 19.94% Construcció: 9.62% Serveis: 59.41% Impostos(?): 9.88% > Per lògica de cou, si els dos sous estan lligats a l'habitatge i el > mercat de l'habitatge ha entrat en una crisi profunda que el farà > recular d'un 40% a un 10% del pes de l'economia en els propers anys, i > a més les hipoteques s'han emés per més del 50% del salari conjunt, la > quantitat d'actius "bons" que es convertiran en tòxics un cop la gent > comenci a quedar-se sense feina o se li acabi la prestació social és > increiblement gran. Si hi ha una crisis general de tota l'economia, és possible que passi. Però si només és la construcció no seria tan greu. De totes maneres, hi ha una diferència amb els Estats Units. Primer, que als Estats Units, és "legal" deixar de pagar l'hipoteca. Si cancel·les la hipoteca, llavors els bancs s'han de menjar la casa amb patates, encara que el preu de la casa s'hagi depreciat enormement. En aquest cas, les pèrdues les té el banc. Però a Espanya és diferent: si deixes de pagar la hipoteca, el banc es queda la casa, però això no extingeix la obligació de tornar el crèdit. Si la casa no cobreix l'import del crèdit (que no el cobreix si el preu de la casa a baixat) l'individu ha de seguir pagant i li poden embargar altres béns. Per això els bancs espanyols estan més protegits contra la depreciació dels habitatges que els americans. > Si a un senyor se li han deixat 70 milions per comprar un pis que val > de veritat 30 milions, en veritat 40 milions han passat a mans del > venedor i hi ha un forat de 40 milions que pot haver de pagar un dels > tres agents següents: > > 1) El comprador: Tornant el crèdit en la seva totalitat. > > 2) El que ha deixat els diners: un pla d'inversions que abans valia 70 > i al final només val 30. > > 3) L'Estat (tots nosaltres): Posant els diners que falten perquè qui > ha fet el mal negoci (qui ha deixat els diners) no en surti > perjudicat. El que es podria fer, encara que ho veig difícil, és fer un impost retroactiu sobre els beneficis de negocis immobiliaris. Aquests 40 milions de "forat" no han desaparegut pas, simplement com tu dius, estan al compte corrent de la constructora/immobiliària que ha construït i venut la casa. En realitat no hi ha cap "forat", perquè els diners no desapareixen per art de màgia. El "forat" són els beneficis que ha fet el sector de la construcció els últims anys. -- hrnzt _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
