Aquest mateix matí els informatius de TV3, que competeixen dia a dia en estupiditat i manipulació amb La Vanguardia i El Periodico, mostràven un gràfic en el que deien que els Bancs espanyols no eren com els d'Estats Units, perquè tal com mostrava clarament el gràfic, els Bancs dels EEUU tenien Actius Tòxics i Actius Bons, mentre que els Bancs Espanyols només tenien Actius Bons.
Per molt que aquesta asseveració pot ser certa a dia d'avui, el que no deia el reportatge és que el 40% de l'economia castellana (nosaltres inclosos) està directa o indirectament relacionada amb la construcció, i que els Bancs s'han dedicat a repartir alegrement hipoteques de més d'un 50% del salari a tort i a dret a un munt de parelles que tenen els dos sous lligats a l'habitatge. Per lògica de cou, si els dos sous estan lligats a l'habitatge i el mercat de l'habitatge ha entrat en una crisi profunda que el farà recular d'un 40% a un 10% del pes de l'economia en els propers anys, i a més les hipoteques s'han emés per més del 50% del salari conjunt, la quantitat d'actius "bons" que es convertiran en tòxics un cop la gent comenci a quedar-se sense feina o se li acabi la prestació social és increiblement gran. Però el que passa és que tv3, com la totalitat dels actors d'aquesta opereta, no és un agent imparcial. Defensa uns interessos concrets. En aquest cas, evitar l'argentinització de l'economia (que marxin tots els diners dels bancs). Això també està passant amb tota la situació internacional. El principal factor que desencadena la falta de crèdit (a part de que els actius es convertiran en tòxics d'aquí a poc temps i els bancs han de fer calaix) és que el millor que li pot passar a l'economia en aquests moments és que es desplomi la borsa. I els bancs no ho volen. Perquè? Si a un senyor se li han deixat 70 milions per comprar un pis que val de veritat 30 milions, en veritat 40 milions han passat a mans del venedor i hi ha un forat de 40 milions que pot haver de pagar un dels tres agents següents: 1) El comprador: Tornant el crèdit en la seva totalitat. 2) El que ha deixat els diners: un pla d'inversions que abans valia 70 i al final només val 30. 3) L'Estat (tots nosaltres): Posant els diners que falten perquè qui ha fet el mal negoci (qui ha deixat els diners) no en surti perjudicat. L'opció 1 és teòricament la que protegeixen les lleis. Però és una protecció falsa. Si el comprador simplement no pot tornar el crèdit, se li executaran tots els bens: El pis que val 30, el cotxe, que en val 0,5 i la tele que en val 0,003. Total 30,503. Aquesta persona haurà d'anar a viure a algun lloc: a casa la seva mare o amb algú altre. Ja no haurà de pagar l'hipoteca. Amb el temps aconseguirà una feina que substitueixi la que ha perdut. Si la feina és legal haurà de pagar impostos, seguretat social i una part molt important del sou per tornar els 40 milions del crèdit que encara falta tornar. Per tant, cobrarà en negre. Un cotitzant menys. Com que no haurà de tornar el crèdit, de seguida farà un racó. El primer dia no sabrà que fer-ne dels diners. Després els posarà a nom de la mare o els amagarà sota una rajola. Llavors es comprarà un cotxe. I el posarà a nom de la mare, perquè no pot tenir res a nom seu. Descobrirà que el cotxe no deixa de ser seu, per molt que estigui a nom de la seva mare o del seu fill. Gran descobriment!! Així que amb el temps anirà passant i en 10 anys haurà prescrit el seu delicte (no pagar l'hipoteca) ***ALGÚ EM POT CONFIRMAR AQUESTA DADA? ***. Llavors serà quan, si no s'ha acostumat massa malament, podrà tornar a cotitzar a la seguretat social, amb el que nosaltres recuperarem tot el que hem perdut per haver estat a l'economia submergida. Qui perdrà els diners en aquest cas serem nosaltres i els rics que li van deixar massa diners per comprar una cosa que no valia tants diners. Així que els Bancs i els fons d'inversió han creat una situació de xantatge als estats per obligar-los a comprar aquest crèdit, posem que a 60 milions, i recuperar gran part de l'estafa que han fet. Podria continuar, però ningú deu estar llegint a hores d'ara. Com veureu, l'economia d'EEUU no tindrà aquests problemes per una cosa ben simple: La finca en el seu cas respón a la totalitat del crèdit demanat. Això facilita les coses a tots, perquè qui surt més perjudicat en aquest cas és qui ha deixat els diners, que a sobre no deixa de ser un agent extranger. O sigui que els han robat als inversors internacionals una bonica quantitat de diners. Molt bé per ells. I a sobre, un cop tornada la casa, l'hipotecat pot tornar a ser un cotitzant més del sistema, amb el que l'estat no en surt especialment afectat. L'únic problema, per tant, que afronten els EEUU és la introducció al mercat laboral de tots els treballadors de la construcció. Eduard Els historiadors creuen que fou als principis del segle XXI que a la data estelar 20081009, Jordi va escriure: > Perquè aquest public pot continuar pagant? El sector de la construcció > està enfonsat, tota aquesta gent que vivia directament o indirectament > de la construcció podrà continuar pagant? I el bé que hipoteques avui > per 50 milions, quin valor tindrà en un futur? 30? I en el cas que > t'hagin d'embargar, quin rendiment en treurà el banc d'un inmoble en > un mercat saturat i estancat? > > D'altra banda, creieu que era normal (com és el cas d'un amic meu), > que el banc li faci una hipoteca a 30 anys quan té un sou de 1300€ i > la quota mensual surti per 1000€?? Quant temps pot aguantar això? > L'any passat quan li van revisar la hipoteca i actualitzar l'euribor > ja havia pujat a 1070€ la quota mensual. Aquest gener, segurament li > pujaran a 1200€ aproximadament. > > I el més que més "gràcia" em fa, és que quan va comprar el pis (fa 3 > anys), li vaig dir que això podia passar, i estava convençut de que > passaria. Recordo que ell em va dir: > > -Què va home! No en tens ni idea, ho he estat consultant, i com a > molt els preus es mantindran, i l'euríbor, en el pitjor dels casos ... > podria arribar a un 4% com a molt molt. > > La bombolla que la inmensa majoria de la població negava i no volia > veure, existia, i el que està passant és només l'inici del gran > declivi. Si no, temps al temps. > > El 9 / octubre / 2008 11:24, <[EMAIL PROTECTED]> ha escrit: > > va dir Nikita: > >> Doncs es molt senzill perque les entitats bancaries que no deixen diners > >> per donar crèdits, son les que necessiten que els deixin diners a > >> l'interbancari perque tenen algun problema de liquidesa. > >> Hi ha unes entitats bancaries que son les que mes acudeixen a > >> l'interbancari a demanar i unes altres son les que sovint acudeixen a > >> deixar perque amb liquiditat estan fortes. > > > > Però jo el que dic és que els bancs que tenen diners per fer > > crèdits interbancaris, tenen diners per fer crèdits al públic, oi? > > > > Llavors la raó per la qual no donen crèdits no és perquè no tenen > > diners! És perquè no volen. > > > > Que ho diguin clarament. Tal com ho diuen a les notícies sembla que > > no donen crèdits perquè no tenen diners. > > > > -- > > hrnzt > > _______________________________________________ > > llista de correu de l'Internauta > > [EMAIL PROTECTED] > > http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
