Fa uns dies vaig enviar les meves impressions sobre la Linkat, fetes a partir 
d'un repàs ràpid de la versió en CD-Live baixada d'internet. El correu era 
força crític i poc constructiu. Reconec que estava empipat i el vaig escriure 
en calent, per això ara voldria afegir una segona part.

Ahir vaig estar ajudant a la coordinadora d'informàtica de l'escola on porto 
els nanos a configurar la xarxa i altres coses a una linkat que havia 
instal·lat a un dels PC de l'aula informàtica. Arran d'això he pogut 
aprofundir més en l'ús de la linkat, i en puc fer una valoració una mica més 
reposada, que és la que faig a continuació. Com que algú (Oscar Castell?) va 
tenir l'amabilitat de fer arribar les meves valoracions al fòrum de Linkat, 
li prego que ho faci també amb aquestes.

En primer lloc, la part positiva:

No sabia que la Linkat completa consta de 3 CD (o un DVD) i que, per tant, el 
programari que vaig trobar a faltar al CD Live (GCompris...) no és que falti 
realment, sinó que el CD Live és una versió "capada" del total. Segueix 
havent-hi el problema de l'obsolescència, però almenys hi ha uns mínims 
raonables.

També vaig observar que en la versió instal·lada les aplicacions KDE 
funcionaven correctament (a la Live no es veien bé algunes icones de la 
toolbar de KStars, per exemple). Per tant, deu ser algun problema de la Live 
però no de la distribució general. Així, l'impacte d'aquest error és menor.

Tot això em fa preguntar per què cal un CD Live si ja hi ha un DVD Live amb 
més prestacions. Si, ja sé que no tothom disposa encara d'un lector de DVD, 
però aquesta excusa cada vegada té menys sentit.

Part negativa 1 - Errors menors

Després de configurar la xarxa amb el Yast2, si vols editar la configuració de 
xarxa recent creada has de tancar el Yast i tornar-lo a obrir; altrament no 
pots tornar a accedir a la configuració de xarxa.

Alguns enllaços directes que venen per omissió estan malament (per exemple el 
que apunta a una carpeta del servidor Argo1). No vaig tenir temps de 
mirar-m'ho amb detall, però la meva sensació és que Linkat està configurada 
per funcionar bé amb una aula informàtica migrada TOTA DE COP, inclòs el 
servidor d'aula. Aleshores POTSER els directoris del servidor s'exporten amb 
NFS i la cosa ja funciona, però si el servidor d'aula és encara un Windows 
2000 (com en el cas de l'escola de què parlo) els enllaços haurien de ser de 
tipus samba.

Part negativa 2 - Errors greus

Vaig observar astorat que l'usuari que havia quedat creat per omissió no tenia 
el directori personal a /home, ni tan sols a /root, sinó a 
(agafeu-vos) /usr/share/argo. Això és una violació flagrant de la Linux 
Standard Base i la Filesystem Hierarchy Standard [1], i ha de ser corregit 
immediatament. 

[1] http://www.pathname.com/fhs/pub/fhs-2.3.html#THEUSRHIERARCHY
"/usr is the second major section of the filesystem. /usr is shareable, 
read-only data. That means that /usr should be shareable between various 
FHS-compliant hosts and must not be written to. Any information that is 
host-specific or varies with time is stored elsewhere."

Ignoro a qui se li ha acudit la idea, però segurament ve de idiosincràsies 
heretades de la distribució de Novell en què es basa linkat.

Part negativa 3 - Errors gravíssims

Aquí ja entro en la part filosòfica. Després de reflexionar-hi una mica i 
comentar-ho amb alguns companys, cada vegada se'm fa més clar que Linkat està 
cometent TRES errors gravíssims:

1) ---------------
Deixar fora la -potencial- comunitat: Si es vol que la gent (docents i 
societat en general) es faci seva aquesta distribució, cal obrir-la TOTALMENT 
a la societat. Això vol dir diverses coses relacionades:
 - Habilitació d'un sistema de seguiment d'errors on QUALSEVOL persona pugui 
reportar i/o corregir errors de la distribució.
 - Habilitar recursos TIC per crear comunitat al voltant de la Linkat (wikis, 
etc.)
 - Publicar el codi font (on és ara?) de tal manera que si algú vol pugui 
corregir ell mateix les coses que no li agradin i, si s'escau, fer una 
distribució derivada adaptada a les seves necessitats. de fet la publicació 
del codi font és un requisit de la GPL i no fer-ho pot incórrer en violacions 
de la legalitat, cosa que no és admissible mai, però menys encara en una 
administració pública.
 - Integrar els desenvolupadors locals en el procés. Potser l'ideal hagués 
estat partir d'una distribució feta a casa nostra, com ara Càtix o Xarnoppix. 
No ha estat així. Però aquestes distribucions tenen coses tècnicament molt 
aconseguides i que s'haurien hagut d'integrar a Linkat. Hi ha a les escoles 
alguns coordinadors d'informàtica avançats que podrien aportar moltíssim al 
procés.

Que això passés era previsible, atès que la manera en què s'han fet les coses 
i, sobretot, el fet d'adjudicar el concurs a una empresa com Novell, amb una 
relació amb el programari lliure plena de clarobscurs, no deixava gaires 
alternatives. Tanmateix, jo no estic dient que no hi hagin d'haver empreses 
en el desenvolupament de Linkat, simplement que algunes empreses, a més de 
voler fer diners amb el programari lliure, sembla que s'ho creguin i altres 
no.

El model a seguir, per mi, seria el que Canonical ha posat en marxa amb la 
Ubuntu. A tall d'exemple, doneu un cop d'ull al wiki de la comunitat catalana 
d'Ubuntaires, i passejeu-vos per tots els recursos que s'ofereixen:
https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam

Està clar que tots els recursos que esmento ja els ofereixen altres 
distribucions com ara Debian, Ubuntu, Fedora, OpenSUSE... Ara es veu clar que 
no calia duplicar esforços i crear una distribució pròpia. Però el cas és que 
s'ha fet i hem arribat aquí. Què cal fer ara?

2 --------------
Relacionat amb l'anterior, cada vegada tinc més la sensació que Novell 
està "fagocitant" o "privatitzant" la distribució, suposo que per criteris 
empresarials poc coincidents amb els objectius del programari lliure. Això es 
veu clar quan hom es pregunta què passarà amb els paquets. M'explico.

Una distribució com debian té gairebé 20.000 paquets de programari. Mantenir 
això és una tasca titànica, encara que només sigui per una sola arquitectura. 
Canonical ho va veure clar i va decidir restringir el nombre de 
paquets "oficials" dins d'ubuntu a uns 5000. Què passarà amb els paquets de 
Linkat? Quants paquets manté "oficialment" Linkat? Se'n poden utilitzar 
d'altres? Seran compatibles? On es poden anar a cercar? Quin percentatge de 
paquets són específics de Linkat i quin és genèric?

Sabent la resposta a aquestes qúestions 8i potser a d'altres també) es podrà 
evaluar el grau de dependència que té Linkat de Novell i per tant el cost 
de "desenganxar-se" de Novell si fos necessari fer-ho en un futur.

A tot això em fa l'efecte que la tria per un sistema amb paquets RPM no hi 
ajuda gaire. Vaja, reconec que jo sóc "debianero" de mena. Vaig iniciar-me en 
Linux amb una distro amb paquets RPM (Mandrake) però la vaig abandonar 
fastiguejat amb els problemes de dependències i repositoris caòtics, cosa que 
debian ja tenia resolta des dels seus orígens. He sentit que la cosa ha 
millorat des d'aleshores, però ignoro en quin grau. Del que sí estic segur és 
que decantar-se per una distribució basada en Debian hagués ofert molta més 
tranquil·litat al respecte.

3) -------------
Els de dalt no apreten. Conec (i reconec) la tasca encomiable que està fent el 
Francesc Busquets per impulsar Linkat, però molt em temo que el recolzament 
que rep "de dalt" és insuficient. Parlo d'oïdes, perquè no sé res més 
concret, però per exemple saber que aquestes coses depenen de Ramon Roy 
(http://rroy.en.eresmas.com/), que en l'àmbit UPC sempre s'havia distingit 
per ser més aviat poc amant del programari lliure, doncs la veritat és que 
m'intranquilitza bastant. I el sospitós silenci que mantenen Educació i la 
STSI en aquesta legislatura (i el final de l'anterior), també hauria 
d'encendre alguna alarma.

Davant de tot això, la discussió que es va encetar sobre la inclusió o no de 
programari privatiu a la Linkat ja la començo a trobar bizantina. en primer 
lloc, el programari privatiu és poc (en %). L'adobe reader és perfectament 
substituïble pel KPDF (no conec massa evince i no sé si és tan bo). I el punt 
més crític (perquè el JClic el necessita): el Java aviat serà lliure (anunci 
oficial de Sun) i no té sentit ara procedir a treure'l per d'aquí uns mesos 
tornar-lo a posar.

La veritat, tot i la importància que té l'aspecte de la llibertat, crec que en 
aquest cas no és prioritari vist el pes que té el programari privatiu sobre 
el total de la distribució i la magnitud dels altres problemes que Linkat té 
plantejats. A veure si passarà que els arbres no ens deixaran veure el bosc.

Bé, no m'allargo més que ja he escrit prou. Estaria bé conèixer les opinions 
de la resta de llistaires. Perdoneu si l'exposició és una mica confusa en 
alguns punts, perquè ho he escrit molt depressa i redactant més d'un paràgraf 
en paral·lel.

Orestes.

--------------------------------------------------------------------------
Més informació a http://www.softcatala.org/wiki/Organitzacio_PLL
http://www.softcatala.org/wiki/Manifest_PL
Arxiu públic: http://www.mail-archive.com/orglliure%40www.softcatala.net/
--------------------------------------------------------------------------

Respondre per correu electrònic a