Re: [Ais] Resposta a jaume@totmallorca.net
Bé. En referencia a tot aquesta polemica jo tan sols vull dir, des de la meva ignorància que a cops no fa falta mirar si tenim policies o cnis o cneas al costat, ta(n)mateix nosaltres mateixos feim de mosques i de matamosques... De totes maneres, - es clar, som un ignorant - som dels que pensen que conve que algú sapigue qui es qui i que controli qui som i qui son i no son dels nostres- pesn que em de tenir el nostres serveis pero aquests ha de fer la seva feina com serveis d'iteligencia. Sense fer grans renous ni estralls i intenta en la mesura del posible fer-ho el millor posible. Ara això si: SEMBLA UNA MICA ESPERPENTICAMENT RIDICUL QUE ENS TIREM PUBLICAMENT ELS TRASTOS PEL CAP. Amb enemics aixì no li cal a CNI(S) ni cnas ni policias ni polimales ni res. En fin ... perdò per di la meva i per damunt de tot perdonau les meves faltes d'ortografia (soc un analfabet de la meva estimada llengua: crec que algún dia estaria be damanar-li aquest Estat Español dels collons un devolucio per tots els danys morals que això suposa per a mi i qui sap si també d'algún lloc de traball). http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
Re: [Ais] El inmundo ha tornat a perdre i altres enquestes
Heu vist aquesta altra enquesta a la vanguardia sobre si els pobles han de tenir dret a l'autodeterminació? http://www.lavanguardia.es/web/20050321/51179900751.html I anar a l'enquesta O directe a l'enquesta http://wwwd.lavanguardia.es/Vanguardia/Publica?COMPID=12000241ID_PAGINA=784 ID_FORMATO=9PAGINACIO=SUBORDRE=3TEXT= Salut Fanny Si consultau el darrer dia que el inmundo va treure l'enquesta (17 de març): ¿Debe dimitir el jefe del Consejo de Estado por pedir que se meta a Baleares en la «comunidad nacional catalana»? Veureu que els hem tornat a entaferrar un bon tapamorros: SÍ: 47% (590) NO: 53% (662) Pedro J., Inda, Antonio Alemany, etc, se n'han tornat un cop més cul-batuts i cara-alegres! Ja hi tornaran!! Salut i enhorabona a totes i a tots! Visquen els Països Catalans!! Pep http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] La sanitat, el finançament i la memòria del Partit Popular a les Balears, per Joana Lluïsa Mascaró
RACÓ CATALÀ Dimarts, 22 de març de 2005 a les 19:03 La sanitat, el finançament i la memòria del Partit Popular a les Balears Per Joana Lluïsa Mascaró, diputada del PSM al Parlament de les Illes Balears. El president Matas ens va sorprendre en una entrevista concedida a Salut i Força. Ell que no shavia preocupat mai de la sanitat, resulta que ara és el que més limporta. Ara que el PP ja no governa a Madrid, el Sr. Matas utilitza, per demanar més finançament per a la sanitat de les Illes Balears, els arguments que abans, quan ell era Ministre, es va negar a escoltar. Quan es negociaven les transferències de Sanitat, eren moltes les persones del Govern del Pacte de Progrés, de sindicats (mèdic, UGT, CCOO) i de moltes altres organitzacions i professionals que li demanaven un millor finançament per pal·liar, al menys en part, el deute històric que havien patit les Illes, el cost específic que suposa linsularitat, lincrement de població des l any del cens en què es basen les transferències. També li explicaven que shavia de tenir en compte lestacionalitat i la necessitat dincrementar les plantilles a lestiu per fer front a lincrement de demanda. Cap daquests arguments no foren escoltats; i les transferències de sanitat a les Illes Balears foren les més minses de tot lEstat. El Govern del Pacte els hagué dacceptar quasi sota xantatge, si em permeten lexpressió. El Sr. Matas, actual portador de lestendard de la causa, sestimà més que no arribessin diners a les Illes a que els gestionés el Pacte de Progrés. El senyor Fiol, exconseller de Sanitat i actual conseller dEducació, i la senyora Castillo, actual consellera de Salut, realitzaren una anàlisi de loferta econòmica del Govern del senyor Aznar i arribaren a la conclusió que era suficient i generosa. Així ho recollien els mitjans de comunicació a finals de 2001 i així ho va mantenir el partit popular fins que, després de les eleccions de 2003, toparen amb la realitat del sistema sanitari públic. Va costar que el partit popular assumís públicament (en privat no ho podien negar) la necessitat de millorar el finançament, i el desembre de 2003 el conseller dHisenda, Ramis dAyreflor, ja reconeixia que estaven obligats a demanar més doblers, però ho ajornava pel mes de març. Enlloc de deixar-ho arreglat abans que el senyor Aznar deixés el Govern, ajornaren lobligació. I aquest no ha estat lúnic ajornament. Des que el partit popular i la senyora Castillo gestionen la sanitat pública a les Illes Balears, sha ajornat la posada en marxa del Pla sociosanitari; lexcusa és que shavia de revisar, la realitat és que estava fet en temps del Pacte de Progrés. Però, mentre, els pacients segueixen a càrrec de les famílies, que no poden més, o dinstitucions que no són les més adients. Shan ajornat moltes coses, però la més flagrant és el nou hospital de Son Dureta. La senyora Castillo va trobar el projecte de construcció del nou Son Dureta assumit pel Pacte de Progrés, però iniciat pel senyor Rodrigo de Santos (actual regidor dUrbanisme de Palma, també del partit popular); i el va trobar a punt per adjudicar les obres dins el 2003, però també ho va ajornar. Aquesta vegada lexcusa era que volien un hospital nou; la realitat però és que el projecte de Rodrigo de Santos era construir un nou hospital a partir de lexistent, sense el sobrecost del solar (7,2 milions deuros ha costat el solar de Son Espases). Amb lajornament es multiplica també el cost de construcció, sincrementa el nombre de pacients desviats a les clíniques privades (45.000 el 2004), sens parla de privatització del nou hospital i els ciutadans continuen esperant una millora del sistema sanitari públic. Aquests dies hem vist que la consellera de Salut (amb totes les comunitats governades pel partit popular) vol acudir als tribunals a exigir més finançament perquè la ministra de Sanitat no escolta. Si la vida judicial funciona, els ciutadans estaran tranquils, si els governants no escolten les seves peticions podran acudir als tribunals a
Re: [Ais] [Fwd: vaja]
Hola, Aquí em ve al cap una expressió. pocs i mal avenguts. Potser m'equivoc, i el trasfons en tot això és humorístic, i com que no he llegit amb prou temps i cura cada correu enviat, m'he perdut qualque cosa. Però diria que semblau un poc picats per unes diferències d'opinió. (Repetesc, corregiu-me si m'equivoc, i m'ho menjaré amb patates) Tots tenim una cosa ben forta i important en comú. La defensa de la llengua i el territori. Cerquem les coses en comú, i no ens piquem excessivament per les diferències, que tanmateix dues persones son sempre dos (mínim) o més punts de vista, i això, lluny de ser un problema, trob que és interessant i enriquidor. Salut Fanny (intentant ser conciliadora i no perdre de vista els objectius principals) Mensaje Original Asunto: vaja De: [EMAIL PROTECTED] Fecha: Mon, 21 de Marzo de 2005, 11:57 pm Para: [EMAIL PROTECTED] -- No se us encengui la cua, que la pudor de claveguera s'extén per tot Mallorca. Potser sí que hauria d'haver-ho demanat abans de llençar la pregunta (això no és un tret, només són pessigolles, a veure si em responeu). Déu n'hi do amb la vostra explicació! Cercaré aquesta carta i me n'informaré, si pens que ho paga. Els textos d'aquest autor m'agraden força, com ja deveu haver intuït, per la qual cosa m'estranyen ben molt aquestes històries de terror que relatau. De totes formes, a [EMAIL PROTECTED] li interessa la política, no les fílies i fòbies personals. No sé si és el cas. Trobau que hauria de signar els meus textos? Discrep de la opinió majoritària que convé signar amb nom i llinatges. Provau de treure'm un malnom basat en Mallorca. Ho teniu cru. Ah, per cert. Me n'alegre molt que la portada de l'Estel, revista que citau, sigui la notícia de TotMallorca sobre IB3. Ens vam molestar en anar-hi ben dematí, fer les fotos i redactar tan bé com en vam saber. Llàstima de la falta del titular (d'PP3 no ho escriu ni na Umbert), que se'ns pot atribuir a nosaltres erròniament. Aprofit per demanar-vos que retireu l'expressió espanyola 'barco de rejilla' del vostre web. Només sé relacionar-la amb les cambres de gas. Salut, [EMAIL PROTECTED] [EMAIL PROTECTED] primer dispara i després pregunta. D'entrada, ja mostra el llautó afirmant Les meves proves demostren pudor de clavaguera per altres bandes; després, en un segon missatge, demana qui és en Lopeix pudent. Bé doncs, pas a contestar-li, amb proves, naturalment! Lopeix pudent és el col.laborador d'EL (In)MUNDO, Miquel López Crespí. Això de Lopeix li va posar l'escriptora Antònia Vicens en una Carta al Director publicada al Diari de Balears dia 29 de gener de 1999 en la qual denunciava els manuclejos del doble espia, el Sr. Ló.peix (sic) A partir d'aquí, des del Lobby per la independència, el març de 1999 hi afegirem l'adjectiu pudent si bé també hem emprat el malnom de López pipí i l'hem equiparat a l'agent secret d'Stalin, Ramon Mercader y del Río, que va assassinar Trotski a cops de xapeta l'agost de 1940: López Crespí, el Ramon Mercader de l'Estel. Si [EMAIL PROTECTED] vol que parlem extensament del confident i delator que passa informació a EL (In)MUNDO per atacar els independentistes mallorquins, Lopeix pudent, en podem parlar quan i allà on vulgui. Si vol que li expliquen amb tota casta de proves i detalls els mètodes habituals emprats per Lopeix per intoxicar, organitzar purgues estalinistes, emmerdar, tirar la pedra i amagar la mà, insinuar però no demostrar, amagar-se darrere anònims, pseudònims i noms falsos, etc. etc. amb molt de gust li passarem un ampli dossier Jaume Sastre http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] La sanitat, el finançament i la memòria del Partit Popular a les Balears, per Joana Lluïsa Mascaró
RACÓ CATALÀ Dimarts, 22 de març de 2005 a les 19:03 La sanitat, el finançament i la memòria del Partit Popular a les Balears Per Joana Lluïsa Mascaró, diputada del PSM al Parlament de les Illes Balears. El president Matas ens va sorprendre en una entrevista concedida a Salut i Força. Ell que no shavia preocupat mai de la sanitat, resulta que ara és el que més limporta. Ara que el PP ja no governa a Madrid, el Sr. Matas utilitza, per demanar més finançament per a la sanitat de les Illes Balears, els arguments que abans, quan ell era Ministre, es va negar a escoltar. Quan es negociaven les transferències de Sanitat, eren moltes les persones del Govern del Pacte de Progrés, de sindicats (mèdic, UGT, CCOO) i de moltes altres organitzacions i professionals que li demanaven un millor finançament per pal·liar, al menys en part, el deute històric que havien patit les Illes, el cost específic que suposa linsularitat, lincrement de població des l any del cens en què es basen les transferències. També li explicaven que shavia de tenir en compte lestacionalitat i la necessitat dincrementar les plantilles a lestiu per fer front a lincrement de demanda. Cap daquests arguments no foren escoltats; i les transferències de sanitat a les Illes Balears foren les més minses de tot lEstat. El Govern del Pacte els hagué dacceptar quasi sota xantatge, si em permeten lexpressió. El Sr. Matas, actual portador de lestendard de la causa, sestimà més que no arribessin diners a les Illes a que els gestionés el Pacte de Progrés. El senyor Fiol, exconseller de Sanitat i actual conseller dEducació, i la senyora Castillo, actual consellera de Salut, realitzaren una anàlisi de loferta econòmica del Govern del senyor Aznar i arribaren a la conclusió que era suficient i generosa. Així ho recollien els mitjans de comunicació a finals de 2001 i així ho va mantenir el partit popular fins que, després de les eleccions de 2003, toparen amb la realitat del sistema sanitari públic. Va costar que el partit popular assumís públicament (en privat no ho podien negar) la necessitat de millorar el finançament, i el desembre de 2003 el conseller dHisenda, Ramis dAyreflor, ja reconeixia que estaven obligats a demanar més doblers, però ho ajornava pel mes de març. Enlloc de deixar-ho arreglat abans que el senyor Aznar deixés el Govern, ajornaren lobligació. I aquest no ha estat lúnic ajornament. Des que el partit popular i la senyora Castillo gestionen la sanitat pública a les Illes Balears, sha ajornat la posada en marxa del Pla sociosanitari; lexcusa és que shavia de revisar, la realitat és que estava fet en temps del Pacte de Progrés. Però, mentre, els pacients segueixen a càrrec de les famílies, que no poden més, o dinstitucions que no són les més adients. Shan ajornat moltes coses, però la més flagrant és el nou hospital de Son Dureta. La senyora Castillo va trobar el projecte de construcció del nou Son Dureta assumit pel Pacte de Progrés, però iniciat pel senyor Rodrigo de Santos (actual regidor dUrbanisme de Palma, també del partit popular); i el va trobar a punt per adjudicar les obres dins el 2003, però també ho va ajornar. Aquesta vegada lexcusa era que volien un hospital nou; la realitat però és que el projecte de Rodrigo de Santos era construir un nou hospital a partir de lexistent, sense el sobrecost del solar (7,2 milions deuros ha costat el solar de Son Espases). Amb lajornament es multiplica també el cost de construcció, sincrementa el nombre de pacients desviats a les clíniques privades (45.000 el 2004), sens parla de privatització del nou hospital i els ciutadans continuen esperant una millora del sistema sanitari públic. Aquests dies hem vist que la consellera de Salut (amb totes les comunitats governades pel partit popular) vol acudir als tribunals a exigir més finançament perquè la ministra de Sanitat no escolta. Si la vida judicial funciona, els ciutadans estaran tranquils, si els governants no escolten les seves peticions podran acudir als tribunals a
[Ais] Ruta de la Vergonya
Bona gent, Gràcies a companys antifeixistes que assistiren a la Ruta de la Vergonya (hi havia gent de l'Ateneu Estel Negre, PSM, ERC, Maulets, Joves per la Llengua, entre d'altres amics, coneguts i saludats) hem pogut completar un fragment que ens vam perdre per estar cobrint un altre acte, antiimperialista, on vam poder veure gent d'ERC, PSM, EU, i altres organitzacions de l'espai proper a l'esquerra nacional. [avís, carícia: Personal ultra que, no havent-hi anat, després es dedica a robar -sense ser gitanos ni immigrants espanyols- les notícies i les fotos, tot afegint-hi atemptats contra la llengua perpetrats amb sa urpa en titulars, no va ser detectada en cap dels dos actes.] Queda pendent Can Mir i el cementeri, amb una fotografia hermosa d'una ofrena del perseguit polític xilè Héctor Pavelic a la memòria d'Emili Darder i els altres demòcrates assassinats per terroristes. Pens que pot interessar a la majoria de membres d'aquesta llista, i tb a la de memòria històrica. Si algú és tan amable de reenviar-ho em farà un favor, pq no hi estic subscrit. Salutacions, [EMAIL PROTECTED] http://totmallorca.net Escola d'Arts i Oficis En aquest indret se celebraren els consells de guerra, o les farses de judicis que serviren de pretext per afusellar nombrosos republicans. Els consells de guerra siniciaren el mes de setembre de 1936 i perduraren fins a uns anys després dacabada la guerra. En un primer moment, els mesos de juliol i agost de 1936, la pràctica habitual foren els assassinats indiscriminats, els quals a partir de setembre disminuïren, encara que, entre els mesos de gener i abril de 1937, va tornar a començar una altra roda dassassinats incontrolats. La pràctica combinada dexecucions dictaminades per consells de guerra i execucions sense judici sallargà durant bona part del 1937, quan Bayo ja era molt lluny i ja no hi havia res que ho pogués justificar. El consell de guerra és una forma més civilitzada dexercir la repressió que no el simple assassinat sense judici. Però en aquest cas, més civilitzada vol dir més freda, més sistemàtica, i igualment aberrant i injustificada. Pels consells de guerra hi passaren les persones més diverses i de procedències geogràfiques i socials molt diferents: carrabiners, soldats, tripulants de vaixells capturats; però sobretot gent del poble, ja que el caràcter classista de la repressió franquista fou indiscutible. El primer sumari, dictat a principi del mes doctubre de 1936, va condemnar a mort lempresari i antic batle de Sóller Llorenç Roses i tres presos polítics que estaven tancats al castell de Bellver. Els tribunals mallorquins van mostrar un interès exemplificador i donaren prioritat als processos contra responsables polítics i personal militar que shavien mantingut lleials al Govern de la República. En foren jutges instructors, els militars Tomás Feliu Blanes, Jerónimo Saiz Gralla, Diego Pascual Bauzá, el comandant jutge Gabriel Llompart i Mateo Bosch, entre daltres. Molts dels comdemnats a mort foren executats a la paret del cementeri de Palma o a la presó militar de ses Illetes. http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] exclusiva: Bubotes Negres contra Jiménez Losantos
Bubotes Negres Consideren Federico Jiménez Losantos persona 'non grata' El diari colonial El Mundo va convidar ahir vespre un personatge peculiar per parlar a l'hotel Melià Victòria. El rotatiu, de línia editorial anticatalana -amb una important excepció- va dur, exportat directament de l'Espanya cañí, el senyor Federico Jiménez Losantos, un dels primers signants de l'anomenat 'Manifiesto de los 3000', l'any 1981. Aquest pamflet colonitzador, favorable a la imposició de la llengua espanyola a Catalunya, on no és pròpia, rebé una important resposta popular, que acabà provocant la sortida del país de Jiménez Losantos. Les Bubotes Negres no van passar per alt aquest nou insult a Mallorca perpetrat pel diari gonellista, fortament subvencionat pel PP, i van rebre Jiménez Losantos de la forma que mostra la imatge. [EMAIL PROTECTED] http://totmallorca.net http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Tele 5 obri en canal Pedro J. Ramírez per l'escàndol de la piscina
www.lobbyperlaindependencia.org 23/03/2005 Actualitat Tele 5 escorxa de viu en viu Pedro J. Ramírez per l'escàndol de la piscina L'escàndol de la piscina de Pedro J. és una bolla de neu que roda imparable i que cada vegada es va fent més i més grossa. Fa unes setmanes ja va arribar a les planes de The New York Thimes, despús-ahir a la Cadena Ser. Avui vespre, a les 21'30 i en hora de màxima audiència, el programa PECADO ORIGINAL deTele 5 ha obert en canal Pedro J. Ramírez i ha destapat davant milions de telespectadors les brutors de la piscina pública i gratuïta que té en la zona marítimo terrestre de la Costa dels Pins. Agatha Ruiz de la Prada, Pedro J. i Jaume Matas, entre d'altres, són els personatges que han il.lustrat un reportatge amb suficient sal i pebre picant que incloïa frases com si usted tiene una piscina como esta, nunca se le ocurra alardear de ella en público si no quiere que le pase lo que le ha pasado a Pedro J.. En resum, Pedro J.i Agatha Ruiz de la Prada se n'han tornat dur un disgut molt gros que els ha amargat les vacacions de Pasqua. Segons sembla, demà dijous, el serial sobre la piscina continua. No us ho perdeu i feis córrer la veu. http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
