La resposta obligada es sí...
Tens una informació sobre medicina, li encarregues el tema al redactor de sanitat i aquest ha de trucar als seus contactes i a una font oficial, com a mínim...
Els temes de programari són complicats i no tothom en sap, però tothom creu que en sap...
Per això, moltes vegades, amb bones intencions (ja sé, està ple l'infern) s'expliquen malament les coses, s'intenta fer divulgació i potser es fa malament. I aquest és un terreny on és complicat trobar les fonts d'informació més didàctiques.
Ah... i s'ha d'afegir que a les empreses i als directius no els interessa massa el tema programari lliure (utilitzen w-xp i outlook, perquè les resulta fácil i ningún les ha explicat que poden utilitzar un SuSE igual d'atractiu i fàcil i un client de correu lliure i l'Open Office).
A veure... tot això no és una excusa, és una explicació... i no sé si et pot servir.
La nostra obligació és consultar sempre com a mínim, dues fonts d'informació. Això és el que ens van ensenyar a l'Universitat, és el que jo explicava als meus alumnes de Periodisme i el que faig fer als becaris que passen per la meva àrea: com a mínim, dues fonts d'informació, millor tres o quatre o les que puguis... i el temps i el teu cap et deixi ;)
-----
Salut
Txerra
http://txerrades.blogspot.com/
2006/6/24, Carles Pina i Estany <[EMAIL PROTECTED]>:
Hola,
(elimino línies que no contesto, però he llegit i crec que assimilat,
gràcies per la informació)
On Jun/24/2006, Txerra wrote:
> El problema de la manca d'informació tendeix a estar relacionada amb la
> falta de calerons i de temps... Totes dues coses, normalment, depenen de qui
temps ho imaginava, a un mitjà que té tantes "presses", normalment
> De les meves paraules es poden deduïr totes les respostes possibles.
> I afegeixo un parell d'exemples: els amos dels gratuïts paguen a uns quants
> mileuristes per treballar com burrus 10-12 hores diàries... Les teles
justament les meves aventures venien amb diaris de pagament...
Les diaris gratuits, en bona part, semblen col·leccions de notícies
d'agències sense més (o amb poc més, apart de coses una mica cutres,
entrevistes, etc.)
Sense anar més lluny, el grauit d'esports (El Crack 10, crec) la secció
de bàsquet el curs passat posava _tal qual_ el reportage d'acb.com.
Sense cap nota, suposo que amb permisos :-) (però hi va haver un cop o
dos de "això ja ho he llegit a un altre lloc...)
> petites paguen quatre euros a productores alienes, plenes de gent jove, per
> a que facin programes per a omplir la programació...
tampoc parlava de TV's :-)
> Els problemes de cada sector són poc coneguts per la resta de sectors... Amb
> els periodistes passa que estem mássa a la vista de tothom... però tenim
> moltes misèries, moltes.
però retornant a la pregunta inicial... si un peridista escriu sobre
algun tema mèdic, busca a algun conegut metge que li faci una ullada?
(entenent que el diari no fa això). El periodista firma l'article, hi ha
el seu nom... per tant té part de responsabilitat, entenc jo.
Si és un tema informàtic i de programari lliure, buscarà 10 min. alguna
associació, entitat, etc. que li revisi? o publicarà el què (bonament)
hagi pogut entendre?
Fins aviat!
--
Carles Pina i Estany GPG id: 0x8CBDAE64
http://pinux.info Manresa - Barcelona
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
llista@internauta.net
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta llista@internauta.net http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
